20 de desembre 2007

La gramàtica és una dolça cançó


Jeanne i el seu germà Thomas en un viatge amb vaixell naufraguen i van a parar a una illa desconeguda. De l'ensurt que pateixen es queden sense poder parlar, però allí coneixen un músic i poeta alhora, Henri, que els acull i els ajuda a descobrir de nou les paraules, les categories gramaticals, les frases... és a dir, la gramàtica. Mitjançant una al·legoria ens fa entendre la gramàtica com una fàbrica d'articles, verbs, interjeccions, adjectius... que tenen vida, es casen, es divorcien i porten una vida com qualsevol.
"Al regne de les paraules, els nois s'estan amb els nois i les noies amb les noies.
L'article entrava per una porta i l'adjectiu per una altra. El nom arribava l'últim. Desapareixien tots tres. La teulada de l'ajuntament me'ls amagava. Ho hauria donat tot per poder assistir a la cerimònia. Suposo que l'alcalde els devia recordar els seus drets i els seus deures, que d'ara endavant estaven units per al millor i per al pitjor.
Sortien junts agafant-se les mans, concordant, tot masculí o tot femení: el castell embruixat, la casa embruixada... "(pàg. 73)

"-I d'aquests, te'n recordes?
La meva cara de desolació li va donar la resposta.
-Són els verbs. Mira'ls uns maniàtics de la feina. No paren mai de treballar.
Era veritat. Aquestes formigues, aquests verbs, com els havia anomenat, pitjaven, esculpien, roseaven, reparaven [...] Semblava un taller de bojos, cadascú feinejava frenèticament sense ocupar-se de l'altre." (pàg. 100)
ORSENNA, E; La gramàtica és una dolça cançó, Proa, Barcelona, 2004

18 de desembre 2007

Conferència de Manuel Segura Morales


Ser persona és relacionar-se bé

El dia 14 de novembre a l'auditori de Caixa Fòrum de Barcelona, el Dr. en pedagogia Manuel Segura oferí una conferència sobre Competència social.
Inicià la xerrada fent una anàlisi de la societat actual: una societat molt individualista, de competència constant amb l’altri i neonarcisista,mirant-nos constantment a nosaltres mateixos.
Va parlar de les diferents maneres que hi ha hagut darrerament sobre com ensenyar-nos a relacionar amb els altres: ensenyar a pensar, educació emocional, educació en valors morals i habilitats socials. Cadascuna per si sola no té sentit, als nostres fills i filles i al nostre alumnat els hem d'ensenyar les diferents maneres de relacionar-nos d'una manera conjunta: primer que res, ensenyar-los a pensar (habilitats cognitives), després treballar el creixement moral (els estadis de Kohlberg) i finalment ensenyar-los habilitats socials. si no és així, no funciona.
També ens explicà la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, la resolució de conflictes interpersonals i el creixement moral. Donà idees per a l'educació en valors morals i moltes dinàmiques per educar les emocions.
Podeu escoltar la seua conferència que està penjada a l'XTEC: http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/



14 de desembre 2007

Créixer i Ser persones

El taller que es va celebrar el dia 12 de desembre a les 18,15 tarda a l’IES Flix va tenir una forta participació de pares i mares de nens i nenes de totes les edats.
Les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró van parlar sobre la comunicació interpersonal, on l’assertivitat i l’empatia són unes peces clau per resoldre els conflictes amb els nostres fills i filles.
Van iniciar el taller explicant els estils comunicatius: inhibició, agressivitat i assertivitat. Si utilitzem la inhibició amb els nostres fills i filles el que fem és que facin el que vulguin, sense pautes, normes, regles ni límits. Si actuem amb agressivitat tampoc no aconseguirem una bona comunicació amb els nostres fils i filles. L’assertivitat és el millor dels estils comunicatius a utilitzar, es tracta d’actuar amb eficàcia i justícia. Hem de dir el que pensem, sense mostrar agressivitat.
També destacaren la importància de la comunicació no verbal: amb gestos i mirades també podem comunicar moltes emocions i molts sentiments.
Plantejaren algunes preguntes amb dinàmiques de grup on els pares i mares poguérem expressar les inquietuds i la manera de resoldre alguns conflictes. Finalment, donaren pautes a seguir per a la bona comunicació.

El taller va estar organitzat pel CEIP Enric Grau Fontseré i l’IES Flix, i va estar patrocinat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració de la Ribera d’Ebre, l’AMPA de l’IES, l’AMPA del CEIP i també es va comptar amb el suport de Ràdio Flix.






01 de desembre 2007

Escolteu aquest jutge






Si us costa de carregar el podeu trobar aquí

29 de novembre 2007

Taller per a pares i mares


El CEIP Enric Grau Fontseré i l'IES Flix han organitzat un taller per a pares i mares amb el títol Créixer i Ser persones. Aquest taller vol donar estratègies i recursos per ajudar a educar en les competències socials als nostres fills.

Ens introduiran en el món de l’educació emocional i en les habilitats socials, com saber escoltar, saber dir les coses sense molestar els altres, saber-nos posar a la pell d’altri, saber disculpar-se, actuar amb assertivitat...
El taller es realitzarà a l'IES Flix el dia 12 de desembre a les 18,15 h. Hi esteu tots convidats.

25 d’octubre 2007

Curs de Competència social a l'escola

A iniciativa d'un petit grup de mestres, al CEIP Puig Cavaller de Gandesa iniciaran amb tots els seus alumnes un curs de competència social. Ens han demanat col·laboració per presentar el programa al claustre i allí explicarem la importància que té educar els i les alumnes amb habilitats socials i educació emocional.

ELS OBJECTIUS:

  • Millorar la satisfacció personal, professional i les relacions en la comunitat educativa.
  • Fomentar la creació de climes emocionals constructius i de benestar a l’escola.
  • saber buscar les solucions adequades als problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb el professorat i amb els seus pares.
  • Donar resposta als problemes que es poden plantejar al centre: agressivitat, manca de respecte, desmotivació...
  • Mantenir una autoestima ajustada.
  • Construir uns valors autèntics: no solament pensats, sinó sentits
Seguiran el programa de Manuel Segura, Decideix I i II. Manuel Segura Morales és doctor en Filosofia i CC de l'Educació. Des del Departament de Psicologia Educativa, Evolutiva i Psicobiologia de la Universitat de La Laguna, el professor Manuel Segura i el seu equip han impartit cursos de competència social al professorat de les set illes de l’arxipèlag canari i l’han presentat amb notable èxit a Catalunya.

Decideix és un programa per a Primària (CM i CS), adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. El programa ha demostrat una gran eficàcia, no només per a nens i nenes que presenten agressivitat, sinó també per a qualsevol nen o nena que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que no sàpiga resoldre els seus problemes adequadament.
Pretén entrenar l’alumnat per saber buscar les solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb els seus pares amb els adults.

Parteix de la teoria de les Intel·ligències múltiples de H. Gardner. Segons aquest psicòleg nordamericà, no podem de parlar d'una intel·ligència, sinó que quan parlem d'aquest concepte, l'hem de definir com una capacitat (resultat de la genètica i de l'educació) per resoldre problemes i crear productes nous ("producte" pot ser un avió, un televisor, una poesia, una música, un moviment elegant en el ball o a l'esport, una idea política). Gardner defensa que hi ha set intel·ligències distintes, de les quals cada persona en sol tenir dues o tres més desenvolupades i gens o molt poc les altres. Aquestes intel·ligències són:

  • la lingüística: és la capacitat d'utilitzar el propi idioma, la necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment.
  • l'abstracta o matemàtica és la pròpia dels científics i dels filòsofs
  • l'espacial serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l'espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors
  • la cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes.
  • la musical, ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat
  • la intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se.
  • la interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s'hi bé.
La i. intrapersonal i la i. interpersonal són les que formarien la intel·ligència emocional, és a dir, la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.”

Com podem treballar la intel·ligència emocional? Desenvolupant les habilitats cognitives o pensaments, el creixement moral i les habilitats socials.

Els pensaments necessaris per a la relació interpersonal són:

  • El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema.
  • El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra...
  • El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”.
  • El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera.
  • El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.

Quant al creixement moral, M. Segura parteix de Piget i el seu deixeble Kohlberg: el creixement evolutiu en el raonament moral s'admet per estadis ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral·lel, o previ, en la capacitat intel·lectual de raonament, en l'habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha de construir el seu sistema de valors, sense imposicions alienes.

Aquests estadis dels quals parla Kohlberg són els següents:

  • Heteronomia: és l’estadi propi de la infància, quan el bé i el mal els determinen agents externs. El nen o la nena no sap per si sol el que ha de fer, però va descobrint que ha fet alguna cosa bona quan li fan petons o el premien, i no s'atreveix a fer el que li han dit que està malament perquè les persones grans es posen serioses.
  • Egoisme mutu: es descobreixen les regles del joc. Cal complir les regles del joc, no per por del càstig , ni per respecte als altres, sinó per egoisme: perquè l’infant comprèn que, si no les compleix, no el deixen jugar. En descobrir les regles del joc, el nen o nena descobreix la primera regla moral descoberta per la Humanitat: la llei del Talió, “ull per ull…” Es fa als altres el que ens fan; se’ls deixa en pau perquè ens deixin en pau; no delato un altre perquè ell no em delati, etc.
  • Expectatives personals: en aquest estadi ens movem pel desig d’agradar i de ser acceptats. Fem el que s’espera de nosaltres, actuem de manera que ens considerin “bons, bona persona, bon noi, etc.” Mantenim lleialtat als companys per afecte i, sobretot, pel desig de sentir-nos estimats. Ja no n’hi ha prou de ser acceptats incondicionalment, com acostuma a ser el cas de la família (no sempre!), sinó que es desitja ser acceptat pels grups extrafamiliars: amics i companys d'escola.
  • Responsabilitat i compromís: actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès (per un sou, per la paraula donada, per responsabilitat davant la família, davant els companys, davant la societat). Es compleix amb l’obligació, no per por, ni per egoisme, ni per quedar bé, sinó per responsabilitat. Es fa allò a què hom s’ha compromès però no més, es limita al seu grup, família, amistats; el que hi ha fora d’això “no és el meu problema”, no és responsabilitat meva.
  • Tothom hi té dret: és l’estadi de l’obertura al món: no solament la meva família, les meves amistats, la meva ciutat, el meu país, sinó que tots els éssers humans del planeta hi tenen dret. A què? Primer de tot, a la vida i a la llibertat; a una vida, encara que sigui modesta i senzilla (alimentació, habitatge, educació, sanitat) i a ser lliures.
  • Tots som iguals: qui arriba a aquest estadi comprèn que no tothom té dret a la vida i a la llibertat, sinó que cal creure en la igualtat i en la dignitat de totes les persones. La regla bàsica ja no és el Talió, com en el segon estadi, sinó la regla d’or: “fer a l’altre el que vull per a mi”. En aquest estadi, hom s’enfronta a les lleis que atempten contra la igualtat entre tothom o contra la dignitat d’algú. És l’estadi suprem, el de Gandhi, Martin Luther King, Óscar Romero i de moltes altres persones que hi ha entre nosaltres i viuen aquesta igualtat i aquest respecte autèntic, ple d’amor vers els altres éssers humans.
I per últim, el tercer bloc a treballar són les habilitats socials: són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva. Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensament alternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, les habilitats es converteixen en manipulació i cinisme.

Posar exemples d’habilitats socials és esmentar qualsevol conducta hàbil de comunicació interpersonal. Per exemple, saber escoltar (hi ha gent que sent però no escolta), saber demanar un favor (hi ha persones que tenen por de demanar-lo i n’hi ha que l'exigeixen), saber elogiar el que està ben fet, saber disculpar-se per alguna cosa mal feta (hi ha gent que no es disculpa, per timidesa; n’hi ha que no es disculpa per orgull; n’hi ha que es disculpa agressivament i provoca una nova discussió), saber dir que “no”, saber presentar una queixa i saber rebre-la, saber mostrar desacord (hi ha qui no està d’acord amb una crítica a un altre, però calla i riu; hi ha qui no està d’acord amb l’aspecte d’un altre i li diu que està elegantíssim per riure-se’n al darrere), saber negociar o posar-se d’acord amb qui s’estava en desacord (és l’habilitat social reina, la més difícil), saber expressar els sentiments propis, saber fer front a la por, o al ridícul, o al fracàs.

És a dir, tenir habilitats socials és ser persona, és relacionar-se bé amb els altres, és ser assertiu i autèntic.


24 d’octubre 2007

Els joves, poc consumidors de cultura en català

jba, en un comentari anterior, em remetia a la pàgina de vilaweb, on hi ha penjat un vídeo que he trobat força interessant, i a la vegada molt preocupant: Salvador Cardús, president de la FUNDACC (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) comenta com els joves són molt menys "consumidors" de cultura en català que els adults. Si voleu, el podeu veure clicant aquí

19 d’octubre 2007

Una mica de literatura

“ODISSEU: pobre de mi! Com seran els homes d’aquesta terra on he arribat? Seran violents, salvatges, injustos o bé hospitalaris i temorosos de Déu...?

NAUSICA: Foraster, ja que no em sembles ni vil ni insensat...ara que has arribat a la nostra terra no et mancarà ni vestit ni cap de les altres coses que per respecte ha de posseir un misser suplicant. Et mostraré la població i et diré el nom dels seus habitants...”

...Aquest infeliç va perdut i és necessari donar-li auxili, perquè tots els forasters i pobres són de Zeus...Així doncs, doneu-li de menjar i beure al foraster, renteu-lo i porteu-lo al riu, en un lloc que estigui protegit del vent...”

(HOMER, L’Odissea)
PÒRTIC
Tant com el gest sempre suscita un altre gest
i tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
així per la mirada i el desig
renovem constantment horitzons i distàncies.

Cada fulla proclama la certesa del bosc
i cada ocell, la densitat de l'aire.
No hi ha miralls opacs, car pel neguit
podem baixar al profund en què vida i no vida
mesclen les seves aigües i emergir-ne
mudat el cos en laberint d'aurores.

Tot passa pel secret dels dits i per l'encesa
voluptat del misteri que retalla la imatge,
platges enllà del temps, i atia la sorpresa.
Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest
i esclata en cada mort.
Només viu qui pregunta.

(Miquel Martí i Pol)

08 d’octubre 2007

Des-educa't. Una proposta per viure i conviure millor

M'estic llegint Des-educa't, un llibre sobre educació emocional de Pere Darder i Eva Bach que considero molt adient per a mestres i professors, i també per a aquells que som pares i mares. És un llibre molt en la línia de Llibertat emocional del psicòleg clínic Ferran Salmurri, a qui vam tenir el plaer d'escoltar a finals del curs passat a Flix.
Els autors parlen del desenvolupament emocional i la seua importància per a la vida i la convivència.
En un moment del llibre escriuen: "Deseducar-nos significa deixar d'educar-nos (i d'educar) amb els principis, els mètodes i les formes moltes vegades desencaminades que imperen actualment en la vida social i en l'educació. La deseducació, com no pot ser d'una altra manera, hem de començar-la els adults. Tots. No sols els que tenen responsabilitats educatives directes perquè són pares o professors. En bona mesura, perquè totes les persones volem ser felices o una mica més felices."

01 d’octubre 2007

El festín de Babette


Quina pel·lícula més deliciosa! Feia temps que l'havia vist, però aquesta vegada encara l'he trobat més encantadora. Feta l'any 1988, explica l'acollida d'una francesa, Babette, exiliada de la guerra francoprussiana (1871), en un poblet de la costa Oest de Dinamarca. Les persones que l'acullen són les filles d'un pastor d'una secta cristiana que porten una vida molt austera, dedicada a la caritat i a transmetre el missatge del seu pare. A Babette, un dia li toca la loteria i vol agrair tot el que han fet per ella aquestes dos germanes. A l'argument l'acompanya una fotografia magnífica i uns fragments d'òpera molt adients.

30 de setembre 2007

El niño con el pijama de rayas, de John Boyne


Aquests dies m'he llegit per la recomanació que em va fer Mari Pau al bloc, un llibre que m'ha agradat molt. Es titula El niño con el pijama de rayas, de l'editorial Salamandra i escrit per l'irlandès John Boyne. A la contraportada del llibre, l'editor no explica de què va el llibre, solament dóna la pista de qui és el protagonista: Bruno, un nen de nou anys. Pensa que és millor començar el llibre sense saber de què tracta
Jo us ho avançaré una miqueta: és la visió de Bruno, fill d'un nazi, del camp de concentració d' Auschwitz i l'amistat que fa amb Shmuel, un nen jueu. El podeu recomanar als vostres alumnes d'ESO i Batxillerat. Podeu llegir una petita mostra:

"Bruno frunció el entrecejo. Pensó en la gente del pijama de rayas y se preguntó qué estaba pasando en Auchviz. A lo mejor algo no funcionaba bien, porque la gente tenía un aspecto muy poco saludable. No entendía nada, pero tampoco quería seguir mirando la mano de Shmuel."

25 de setembre 2007


Francesc Carbonell en aquest segon volum publicat per Eumo Editorial i la fundació Jaume Bofill, L'Omar i l'Aixa. Socialització dels fills i filles de families marroquines, ens introdueix en la societat i la cultura del Marroc. L'autor ens parla de l'estructura familiar marroquina, de la religió musulmana, del sistema educatiu al Marroc i de les llengües que s'hi parlen. És un llibre molt teòric però molt valuós si teniu a les vostres aules alumnes d'aquest país perquè podreu endinsar-vos en la seua manera de viure, el seu tarannà i podreu comprendre moltes coses, que potser per desinformació no acabem d'entendre.

24 de setembre 2007


Hoy empieza todo és una pel·lícula que tracta el tema de l'educació en una escola de Primària de França, on la majoria dels seus alumnes pertanyen a famílies desestructurades i de marginació social. El seu director, Daniel, un home apassionat per la seua feina es troba impotent davant l'Administració que no li permet extralimitar-se en les seues funcions com a mestre. Trobarà dificultats perquè alguns dels seus alumnes siguin acceptats al menjador escolar per falta de diners, que l'assistent social pugui visitar el seu centre amb assiduïtat per la manca de professionals en el territori, que el pediatre pugui fer revisions als seus alumnes, entre altres coses.

18 de setembre 2007

La interculturalitat és possible


Relats contats, la interculturalitat possible és un documental realitzat pels departaments de Geografia i Sociologia i Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida.

En aquest DVD exposen les seues experiències diferents persones que en el seu moment van ser emigrants i que a Catalunya han trobat el seu espai. Hi ha el testimoni de Saïd, un carnisser de Lleida, de Lena, una noia d'origen egipci i filla de jueus sefardites, d'un grup multicultural del barri de la Verneda, de Bouchra, una llicenciada d'origen magrebí que explica la dificultat que té per homologar els estudis i de Nàdia, una noia magrebí. Totes les experiències són interessants, tanmateix destacaria la de Nàdia, una estudiant d'ESO que vol anar a la universitat. Ella ens explica molts trets de la cultura àrab: la seua religió, els seus vestits, el vel... I a més, la Nàdia entrevista una noia, també magrebina i li raona per què va decidir posar-se el mocador quan va anar a la universitat.

17 de setembre 2007

12 de setembre 2007


GILCHRIST, C.; Calendari de festes del món, Intermon Oxfam, Barcelona, 2006
En aquest llibre trobareu explicades algunes de les festes més senyalades que se celebren arreu del món: Purim, una festa jueva; Holi, una festa hindú; Vesak, d'origen budista; Tanabata, festa japonesa; Halloween, una festa d'origen celta; el Nadal, festa cristina; Kwanzaa, caribenya; i l'any nou de Rússia.
Primer s'explica en què consisteix la festa i després a través d'un conte, una història, anem als orígens de la celebració. El llibre està il·lustrat per uns dibuixos preciosos fets per Helen Cann. Principalment, va dirigit a alumnes de Primària, però també per a Secundària.

10 de setembre 2007

L'escolarització de l'alumnat magrebí i equatorià

A banda de l'alumnat xinès, Quim Canals i el seu equip de l'Autònoma també van elaborar uns estudis sobre l'alumnat magrebí i l'alumnat equatorià.

Hi ha d'altres estudis del mateix equip que poden ser del vostre interès: l'adreça on podreu trobar la informació dins de l'espai LIC és la següent: http://antalya.uab.es/ice/portal/equips/Presentacio.htm

L'escolarització de l'alumnat xinès

A les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta des de fa un temps han arribat alumnes xinesos, la cultura dels quals ens és molt desconeguda, encara. El primer entrebanc que ens trobem és la llengua, i el següent els aspectes escolars a què estan acostumants.
Hi ha un estudi fet per l'equip de Quim Canals (ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona) que explica l'escolarització de l'alumnat xinès: ens aporta dades tan interessants com d'aspectes socioculturals, acadèmics i aspectes que s'han de considerar a l'hora d'escolaritzar-los a Catalunya. Està penjat a l'ESPAI LIC, però el podeu consultar des d'aquí.

08 de setembre 2007

Recordant els companys del País valencià: Ànims, no defalliu.

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

L'àmbit de tots els àmbits (Miquel Martí i Pol)
CASAS, M.- DANÉS, A.; Tots els colors de la llengua, Edicions Àlber, Vic, 2004

És un llibre molt interessant que recull l'experiència de quinze persones de diferents països que actualment viuen a la comarca d'Osona, que es van acollir al programa del voluntariat lingüístic: "una experiència que aparella una persona catalanoparlant amb una d'immigrant per facilitar-li l'aprenentatge de la llengua. Per això és un llibre de compromisos. D'una banda, el dels immigrants per aprendre la llengua i, de l'altra, el dels catalanoparlants per donar-los un cop de mà."

Us transcric un fragment:
"...Creu que aprendre la llengua és una necessitat. "Si mires en qualsevol revista ofertes de treball a tot arreu et demanen que sàpigues català."
-Has notat un canvi cap a tu?
-Sí. A la gent li agrada que parli en català, però a vegades parlo en català i es dirigeixen a mi en castellà. D'acord que ho faig malament, però faig l'intent! I la gent, en canvi, em parlen en castellà!" (pàg. 50)

03 de setembre 2007

27 d’agost 2007

Lola vende Cá


Lola vende cá és una pel·lícula que ens presenta una història d'amor dins de la comunitat gitana de Barcelona. Però és molt més que això: Llorenç Soler, el director del film ens introdueix dins del món gitano per conèixer els seus costums i la seua manera de viure. Si us interessa el tema per passar la pel·lícula als vostre alumnes, podeu trobar la fitxa tècnica aquí.

09 d’agost 2007

Algunes pautes per tenir una bona qualitat de vida

1) Fes una pausa mínima de 5 a 10 m. per cada dos hores de treball. Repeteix aquestes pautes a la teua vida diària, i pensa en tu, analitzant les teues actituds.

2) Aprèn a dir No sense sentir-te culpable o creure que fas mal a algú. Voler agradar a tothom és un desgast molt gran.

3) Planeja't el dia, però sempre deixa un espai per a qualsevol imprevist, conscient que no tot depèn de tu.

4) Concentra't en una feina, no en moltes a la vegada. Per molt àgil que siguin els teus quadres mentals, et canses.

5)Oblida't que ets indispensable a la feina, a casa o amb el teu equip. Per molt que et desagradi, sense la teua actuació, tot continua igual a part de tu mateix.

6) Demana ajut sempre que el necessitis, sempre a la persona adequada.

7) Evita ansietats i tensions alienes.

8) És necessari tenir sempre algú a qui poder confiar i parlar obertament.

9) Una hora d'immens plaer subsitueix amb tranquil·litat tres hores de son perdudes. el plaer recompensa més que la son. Per això, no deixis passar una bona oportunitat de divertir-te.

10) Entén d'una vegada que tu ets el que facis de tu mateix. (Salmurri diu: Som el que practiquem).

27 de juliol 2007

Una mica de sentit de l'humor

Com goses? (Lletra: Francesc Ribera; música:Marcel Casellas)

Si tens un déu que és jueu
i gastes gas algerià.
Ja em diràs com goses dir
estranger al teu veí.

Si et menges pasta italiana
i et fumes un havà
Ja em diràs...

Si agafes una turca
bevent whisky escocès.
Ja em diràs...

I te'n vas a fer l'indi
amb el teu cotxe japonès.
ja em diràs...

Si plantes la canadenca
tot fumant costo afganès
Ja em diràs...

Si et menges cols de Brussel·les
mentre et fan un francès.
Ja em diràs...

Si a casa tens un canari
i el teu rellotge és suís
ja em diràs...

Si utilitzes la i grega
per escriure el teu país.
Ja em diràs...

Tant si duus americana
com mocador palestí.
Ja em diràs...

Si beus aigua de Colònia
quan se t'ha acabat el vi.
Ja em diràs...

Si t'enganxen com un xino
i has d'acabar fent-te el suec.
Ja em diràs com goses dir

26 de juliol 2007

Ni fàcil ni difícil

Ni fàcil ni difícil és un film de la productora Somni de Mico, el director de la qual és Dani Lagarto Fernández. La pel·lícula, entre la ficció i el documental desenvolupa tres temes de caire intercultural: el de la identitat, el de la tolerància i el respecte. El que pretén és la reflexió dels joves sobre el fet migratori.
Alguns dels personatges són estudiants de l'IES d'Olot, on està rodada la pel·lícula, que protagonitzen la part de ficció, amb una història d'amistat i d'amor. Enmig hi ha entrevistes amb immigrats que expliquen el seu procés migratori.
El DVD porta inclòs una proposta didàctica on es treballen els tres temes que hem comentat més amunt.
Està adreçat a alumnes d'ESO. Per si us interessa, estan al Servei Educatiu de la Terra Alta i també al de la Ribera d'Ebre.
Podeu trobar més informació aquí.


Les Comunitats d’Aprenentatge

Les comunitats d’aprenentatge parteixen d’un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa, sense cap tipus d’exclusió i amb la intenció d’oferir respostes a les necessitats educatives de tot l’alumnat; participativa perquè l’aprenentatge no solament es realitza a l’aula, sinó a tot l’entorn; i permanent perquè en la nostra societat, constantment estem reben informació, i saber seleccionar-la i saber analitzar-la necessita una formació.

Per a les Comunitats d’Aprenentatge és necessària la participació i la implicació de tots els agents i es parteix de la idea que tots els nens i nenes tenen dret a tenir un èxit escolar. El lema que se sent més quan es parla de Comunitats d’aprenentatge és un proverbi africà que diu: “Es necessita un poble sencer per a educar un nen”.


Alguns dels objectius bàsics són:

Formar l’alumnat seguint els principis del diàleg, la comunicació i el consens igualitari.

Potenciar les capacitats de tots els alumnes, individualment i com a comunitat.

Aconseguir que tots i totes desenvolupin al màxim les seues capacitats sense que les condicions socials externes limitin les expectatives.

No deixar cap nen ni nena sense opcions d’èxit escolar.

Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones.

Facilitar les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Estimular el treball en equip i de cooperació en grups heterogenis perquè comparteixin els seus coneixements.

Incorporar les famílies en el projecte educatiu.

Implicar la comunitat (voluntaris, pares i mares, exalumnes,...) perquè col·labori en les tasques escolars.

Si voleu més informació...


25 de juliol 2007

L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut


Amb aquest llibre, Francesc Carbonell inicia el primer número de la col·lecció de materials Conciutadania Intercultural, publicat per l'editorial Eumo i la Fundació Jaume Bofill. El que es pretén és oferir recursos i materials reflexius per a la gestió de la diversitat sociocultural.
Carbonell és mestre i pedagog, i actualment treballa al Departament d'Educació dins de la Subdirecció General LIC.
En aquest llibre, l'autor ens parla de l'acollida a l'alumnat nouvingut als centres catalans. L'estructura en tres grans capítols que a la vegada els subdivideix en petits capítols: les actituds, els procediments i els conceptes.
És un llibre que va dirigit a tota la comunitat educativa, no solament als tutors de les Aules d'acollida o als Coordinadors LIC de centre, sinó a tots aquells que estan relacionats en l'educació i l'aprenentatge de l'alumnat.
Carbonell ens parla de plans d'acollida, d'estratègies perquè un centre esdevingui centre acollidor, de Plans educatius d'entorn, de la importància de la tutoria i de la implicació tutors i tutores de les aules ordinàries i de dol migratori, entre d'altres temes.

18 de juliol 2007

COMPANYS TUTORS A L'IES FLIX

La idea de crear uns companys i companyes tutors/es a l’IES Flix va sorgir a finals del curs passat perquè l’alumnat d’origen immigrant que arribava al centre anava molt desorientat: no situava les aules, tenia un desconeixement del codi lingüístic i també del codi normatiu i organitzatiu de l’IES. Es va començar a portar a terme a principis d’aquest curs 2006/2007.

El principal objectiu del projecte era posar en contacte l’alumnat nouvingut amb un company/a de la mateixa classe perquè l’acompanyés pel centre, fos el seu referent durant els primers mesos, l’ajudés a situar-se, i que li facilités la relació amb d’altres companys i companyes.

Les fases que vam seguir per portar a terme el projecte van ser les següents:

1. Penjar cartells informatius del projecte perquè els i les alumnes el coneguessin.

2. Dies més tard, la directora del centre, en una reunió de delegats els va explicar que demanaven voluntaris per formar-se com a companys tutors dels alumnes estrangers que arribaven durant el curs.

3. Des de la tutoria, i preparat conjuntament per la coordinadora LIC del centre i l’assessora LIC, es va treballar amb els alumnes un dossier titulat: Vull conèixer millor els meus companys on es tractava de fer-los veure que tenim recursos per comunicar-nos amb d’altres persones de distintes llengües encara que no les entenguem: gestos, expressió de la cara, imatges. I també valors com l’empatia i el respecte.

4. L’alumnat voluntari, una trentena, va rebre dos hores de formació en dos setmanes, dins de l’horari lectiu. La formació va anar a càrrec de la coordinadora LIC del centre i mitjançant un power point se’ls va anar explicant la necessitat que els alumnes nouvinguts se sentissin integrats al seu nou centre, les funcions que tindrien com a companys tutors i es va preparar una dinàmica on es va treballar la identitat, amb l’objectiu que reflexionessin sobre les actituds de marginació i de discriminació.

5. Acabada la formació, es van anar preparant les parelles d’alumnes per classes i procurant posar nois amb nois i noies amb noies. Algunes han funcionat molt bé, d’altres no tant.

6. Al final del guiatge, als alumnes acollidors se’ls va fer lliurament d’un diploma, on s’esmentava la seva participació al projecte.

7. A més a més, a la parella formada, se’ls va fer omplir una fitxa valorant l’experiència i el funcionament del guiatge.







17 de juliol 2007

Estiu, 2007

Ja fa uns dies que he començat les vacances i he decidit començar per fi el bloc que havia creat no sé quin dia de gener de 2007. Voldria que fos un bloc de treball i també de recomanacions de llibres, pel·lícules, projectes, i tot el que trobi interessant.

Fent una valoració general penso que ha estat un curs positiu, aquest 2006/2007. Tot i la incertesa de cada any, els LIC ens hem anat fent un lloc en cada uns dels centres que anem, amb més o menys sort, és clar, tot depèn del centre. Sembla que el proper curs ja començarà a funcionar el nou decret dels Serveis Educatius i serem un servei educatiu més.

Però anem per feina: les aules d'acollida de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre funcionen molt bé, gràcies a les grans professionals que atenen aquest alumnat nouvingut. Els i les alumnes nouvinguts/des estan encantats d'estar en un espai on se'ls ensenya a parlar i a comunicar-se en català, però també se'ls ensenya moltes més coses.

Aquest curs m'he dedicat, on m'han deixat, a treballar sobretot el centre acollidor i també al treball de xarxa amb altres institucions locals i comarcals com ajuntaments i Pla Territorial de Ciutadania i Immigració,AMPA... per tal de poder engegar projectes comuns, unir esforços i recursos materials i humans.

Alguns projectes engegats que han funcionat han estat: companys tutors a l'IES Flix; tallers de pares i mares a la comunitat educativa de Flix; xerrades organitzades conjuntament amb l'Ajuntament de Flix (PDC);conferència sobre les Comunitats d'aprenentatge a Móra d'Ebre i a Gandesa; xarxa amb el Pla Territorial i Ciutadania de la Ribera d'Ebre i també amb el de la Terra Alta, on hem fet col·laboracions conjuntes. Tot això ja us ho anirem explicant i aniré penjant fotos i documents que podreu fer servir als vostres centres, si són del vostre interès, és clar.