Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la ilïlusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

Cant Espiritual (Joan Maragall)

encara Anglada

"Les trobades intermitents al tren havien estat el preludi, no d'una bellíssima fuga, sinó, més aviat, d'absències prolongades. Així ens passa sovint amb persones que voldríem convertir en companyies més persistents, amb rostres i veus que hauríem pogut estimar, amb estrelles que núvols de grop ens amaguen.
La Laura i en Terence, però, sí que s'havien trobat per a un llarg temps. si havien tornat a coincidir a Londres, a Brussel·les, a Salzburg, no ho vaig pas esbrinar. Tampoc si la primera trobada al tren, la que jo havia provocat, havia estat de debò el començament, l'espurna de tot. M'agrada pensar que sí, encara que no hi havia hagut cap conversa, ni un sol mot, ni, m'havia semblat llavors, cap signe visible d'interès, llevat de la nostra altra marca d'humans, aquest germà petit de la paraula, el somriure..."

(ANGLADA, M.À. Pentagrames, dins de Nit de 1911)

Nit de 1911. Maria Àngels Anglada

Nit de 1911 és el darrer llibre que Maria Àngels Anglada publicà abans de morir (1999). És un recull de narracions on es fa present una vegada més el seu gust per la literatura clàssica, la poesia, la seva fina ironia i sobretot la manera de tractar els seus personatges. En la contraportada del llibre escriuen: "potser el millor llibre de Maria Àngels Anglada". No sé si és el millor perquè recordo Sandàlies d'escuma o El violí d'Auschwitz o el quadern d'Aram i la veritat és que em van agradar molt els tres.
Transcric un fragment de Nit de 1911, on el protagonista, Marc Antoni, militar i polític romà, amant de Cleopatra, es desperta del món de les ombres perquè encara el recorden, el reviuen, a través de la seva heroïcitat i escriuen sobre ell: Shakespeare, Kavafis... La mort no li arriba del tot perquè encara és viu a través de la literatura, retornant-li la seva grandesa:

L'inconegut s'havia deixat la porta només ajustada, amb el desig que l'empenyia a sortir. Entrà. Se sentia algú que respirava feixugament, ben adormit. Seguí el rastre de la claror, i, al fons, va penetrar en una habitació.[...] Hi havia dos taules, ben plenes de papers, no pas escampats, sinó tots ben posats, endreçats en petits pilots, com en el taller d'un llibreter. Eren plens de poemes, que semblaven diferents a cada pilot [...]

COM QUI ESTÀ PREPARAT DE FA TEMPS, AMB CORATGE,
DIGUES-LI ADÉU A AQUESTA ALEXANDRIA QUE FUIG.
COM QUI ESTÀ PREPARAT DE FA TEMPS, AMB CORATGE,
COM ESCAU A QUI LI FOU DADA UNA CIUTAT AIXÍ.

Com ho havia sabut, ell? Com podia saber-ho, com podia haver vist de debò la meva ciutat, no aquest fantasma d'ara, sense resplendor, sense l'antiga grandesa? I la meva ànima, el meu coratge, també l'havia sabut veure, Ell, aquell petit home que havia trobat en un carrer fosc, pobre, en qui no hauria endevinat ningú que era un dels escollits. Aquell home que ara, damunt d'un llit potser miserable, posseeix el cos de l'amor. Ell! M'ha despertat, m'ha fet reviure: ara podré tornar al descans tranquil, assossegat, sense por de les calúmnies, viuré perquè ell m'ha escrit: El déu abandona Antoni. (pp. 63-64)

WebQuest: Heroïnes literàries

Aquestes Festes de Nadal he aprofitat per acabar una WebQuest que havia iniciat el curs passat i que no trobava mai el moment d'acabar-la. El títol és Heroïnes literàries i es tracta que l'alumnat de 4t d'ESO o de primer de batxillerat coneguin cinc protagonistes d'unes obres de la literatura universal que no els deixarà indiferents. Són: Isolda, Anna Karenina, Madame Bovary, Scarlett O'Hara i Teresa Valldaura.
Les WebQuest són interessants perquè l'alumnat treballa en grups cooperatius i de manera autònoma, tots els membres dels grups tenen un paper important i tots són imprescindibles a l'hora d'aportar la seva tasca.
L'objectiu final d'aquesta WebQuest és: conèixer aquests personatges literaris, gairebé mítics, els seus autors i l'obra de les quals són protagonistes; conèixer el tractament que en fan dels seus personatges i la relació que mantenen amb els protagonistes masculins.

"Hi trobarem emocions, sentiments i podrem sentir-nos dins la pell dels personatges a qui comprendrem o no, algunes ens agradaran per la seva manera d'actuar i d'altres no ens agradaran tant, ens sentirem corpresos per unes, i indiferents per unes altres, en respectarem unes i en menysprearem d'altres. Però el que sí que trobarem segur és que de totes, n'hi haurà una amb qui ens quedarem, sigui per admiració, simpatia o empatia."

La podeu trobar a la meva pàgina web o bé clicant aquí

Encara m'impressiona

Educar per fabricar ciutadans

El programa Redes que presenta Eduard Punset a TV2, dedicà el seu espai a l'educació (13.12.09).
Començà amb una gravació d'un congrés als EEUU sobre Educació, on hi participaven entre d'altres Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama. El Dalai Lama comentà que per fabricar ciutadans els hem d'educar per a la pau i que és molt més important ensenyar-los valors, emocions i a ser feliços que continguts curriculars. El segle XXI ha de ser el de la pau, el de la convivència, i això s'ha de treballar des de l'educació.

En el programa hi hagueren dos entrevistes. Una a Linda Darling Hammond i l'altra a Rob Roeser, ambdós professors de distintes universitats americanes.
Els dos professors van coincidir a dir que hem d'anar més enllà del currículum amb el nostre alumnat, que el més important és que hi hagi una bona convivència, una bona educació de les emocions, el professorat hem d'aprendre a observar i a parlar amb els nostres alumnes i donar-los confiança, motivació i respecte.
Davant de les preguntes de Punset, de com presentar-ho als mestres? Com fer-los canviar de xip? I si no es trobava amb el rebuig general del professorat? Linda Darling Hammond afirmà que els mestres ho acceptaven de grat i se sentien més motivats perquè veien que hi havia una millora de resultats i els alumnes estaven millor. Qui no acceptava aquest canvi és que realment no li agradava prou la seva professió i el que millor podria fer és canviar de feina. El primer que s'ha de fer és canviar la formació del professorat.
No sé si estarà molts dies penjat. Ho podeu trobar a TV española a la carta.
També el podeu trobar al seu blog

Gone with de wind.

Avui fa 70 anys que es va estrenar Allò que el vent s'endugué. Una gran pel·lícula!

"He aquí un soldado del Sur que te quiere, Escarlata, que quiere sentir tus abrazos, que desea llevarse el recuerdo de tus besos al campo de batalla. Nada importa que tú no me quieras."

El festín de Babette d'Isak Dinesen. Fragment

En Noruega hay un fiordo —o brazo de mar largo y estrecho entre altas montañas— llamado de Berlevaag. Al pie de las montañas, el pequeño pueblecito de Berlevaag parece de juguete, una construcción de pequeños tacos de madera pintados de gris, amarillo, rosa y muchos otros colores.
Hace sesenta y cinco años, vivían dos damas en una de las casas amarillas. En aquel entonces, las señoras llevaban polisón, y estas dos hermanas podían haberlo llevado con tanta gracia como cualquier otra, ya que eran altas y esbeltas. Pero jamás poseyeron ningún artículo de moda; toda la vida vistieron solemnemente de gris o de negro. Fueron bautizadas Martine y Philippa por Martín Lutero y Philip Melanchton. El padre había sido deán y profeta, fundador de un piadoso grupo o secta religiosa que fue conocida y considerada en todo el país de Noruega. Sus miembros renunciaban a los placeres de este mundo, ya que para ellos la tierra y cuanto contenía no eran sino una especie de ilusión, mientras que la verdadera realidad estaba en la Nueva Jerusalén, por la que suspiraban. No juraban en absoluto, sino que su comunicación era sí sí y no no, y se trataban entre ellos de Hermanos y Hermanas.

De amor y de sombra. Isabel Allende

Muntanyes araneses

Seminari Gust per la lectura

Ja us podeu inscriure al seminari El gust per la lectura. Per aquest curs han preparat les següents conferències. Podeu trobar més informació aquí

Conferències Primària

Christine Nöstlinger: l'altra mirada de la LIJ": Joan Portell.

L’aproximació a l’obra d'aquesta autora austríaca permet descobrir la revolució que va suposar la seva arribada a la literatura infantil i juvenil (LIJ). Els finals incerts, oberts, realistes, a voltes cruels, i el to irònic posen en dubte els valors de la LIJ imperant fins aleshores. I, alhora, ens posen en dubte com a educadors. Us atreviu a emmirallar-vos-hi?

"Pensar i riure fent teatre": Ricard Bonmatí.

Es proposa la lectura o representació de textos teatrals prenent el grup-classe com a referència d'un projecte cooperatiu en què cadascú es posa en la pell d'algú altre. Aquesta pràctica reverteix en la formació lingüística i en el creixement psicològic i social de l'alumnat participant.

"L'herència del bruixot": Miquel Desclot.

El bruixot de la tribu commovia els seus oients amb la força fetillera de la paraula dita. L’escriptor modern malda per aconseguir aquell poder de seducció atàvic amb unes paraules que només ressonaran en la imaginació dels lectors. Per moltes innovacions que l’escriptor tingui al seu abast, la referència continuarà sent l'eficàcia comunicadora de la narració oral.

Conferències Secundària

"La novel·la de detectius: pistes per descobrir l'èxit d'un gènere": Pere Gallardo.

L'èxit de la novel·la de detectius no s'entendria sense una mirada històrico-social als orígens, entre els quals hi ha clàssics com Conan Doyle o Agatha Christie. Amb una anàlisi cultural i literària amb base cronològica, esbrinarem per què la novel·la de detectius ha esdevingut un gènere consolidat que atreu igualment incondicionals i neòfits.

"Amb ulls de dona": Lluïsa Julià.

A partir del camí obert per les teòriques del feminisme de la segona meitat del segle XX ençà, s'analitzen els reptes de la literatura juvenil actual: alguns dels rols identitaris fixats (femení / masculí) a través dels temes proposats, els personatges protagonistes i els llenguatges.

"Visions i cants, més enllà del catalanisme": Lluís Quintana / Ignasi Moreta

Visions & Cants (1900) ha estat llegit com la participació de Maragall en el moviment d’entusiasme col·lectiu que representa el catalanisme. Més enllà d'això, podem trobar-hi una reflexió sobre els mites col·lectius, el pas del temps, l'hedonisme de l'instant, la irrupció de l'eternitat en el present i les alteracions de la quotidianitat.

Conferències Conjuntes

"Llegir, assaborir, jutjar: tres aspectes i un sol objectiu?": Anna Díaz-Plaja.

Una reflexió sobre la lectura a Primària i Secundària des de diversos angles: des de l'obligació a la tria voluntària; des de la comprensió al gaudi; des de la disciplina acadèmica als hàbits d'oci. Aquests eixos han de conduir a una avaluació que contempli el fet de llegir en tota la complexitat i grandesa.

"Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home": Josep Maria Aloy.

Josep Vallverdú és considerat el degà de la literatura per a joves. La seva primera novel·la d'aventures "El venedor de peixos", de 1960, va ser l'estímul perquè altres escriptors es decidissin pel gènere. Amb els anys, autors i obres han nodrit de lectures multituds de lectors, convertint la nostra literatura juvenil en una de les més preuades i atractives.

El juego del ángel

Vull recordar alguns fragments de El juego del ángel, de Ruiz Zafón, un llibre que estic acabant i que com La sombra del viento l'estic trobant impressionant: un estil brillant, metafòric, impecable, perfecte.

"A media tarde el sol despuntó bajo el manto de nubes que había dejado la tormenta. Las calles relucientes de lluvia se transformaron en espejos sobre los que caminaban los paseantes y se reflejaba el ámbar del cielo. Recuerdo que anduvimos hasta el pie de la Rambla, donde la estatua a Colón asomaba entre la bruma. Caminábamos en silencio, contemplando las fachadas y el gentío como si fuesen un espejismo, como si la ciudad estuviese ya desierta y olvidada. Barcelona nunca me pareció tan hermosa y tan triste como aquella tarde." (pàg.471)

"El tren empezaba a deslizarse por el andén cuando me refugié en mi compartimento y me dejé caer en el asiento. Me abandoné al tibio aliento de la calefacción y el suave traqueteo. Dejamos atrás la ciudad atravesando el bosque de factorías y chimeneas que la rodeaba y escapando al sudario de luz escarlata que la cubría. Lentamente la tierra baldía de hangares y trenes abandonados en vía muerta se fue diluyendo en un plano infinito de campos y colinas coronados por caserones y atalayas, bosques y ríos." (pàg. 524)

Centre d'interpretació del camí de sirga a Sebes

Val molt la pena visitar-lo: hi ha una exposició de com es construïen les pontones i els llaguts, algunes eines i peces de les naus i es pot veure un audiovisual molt interessant.

Rellegint Ausiàs March

XI
¿quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic de plor e desamic de riure?
Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la Mort falaguera.
(...)


XVIII

Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no el torb.
(...)

La gatera del temps

De cop comprenc que l'home és la memòria
(Gerard Vergés)

El dia 20 de novembre a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix es presentà la novel·la d'Albert Guiu La gatera del temps i també es féu una lectura poètica del seu darrer llibre de poemes L'himne d'aquest matí.
La primera novel·la d'Albert és una evocació a la seua infantesa, al paisatge que l'envoltà i a la presència dels seus iaios, constant.
Escrita amb una prosa poètica, més poesia que prosa, ens porta a un món molt seu, però també molt nostre, a un espai on la gent d'una generació estem units per uns records semblants.
La presentació va anar a càrrec d'Andreu Carranza, que llegí alguns fragments de la novel·la. L'acte es clogué amb un recital de Ramir Guiu, amic del poeta.

"Un riu creua aquesta història, un riu cabalós, a voltes verd, a voltes blau, a voltes gris, intemporal i tal vegada immortal, no ho sé; un riu que a mi em sobreviurà, de fet, ja sobreviu la meva infantesa."

Felicitats, Albert!

Una altra de PS22 Chorus "EYE OF THE TIGER" Survivor

PS22 Chorus VIVA LA VIDA by Coldplay

Això sí que és un profe motivat i els resultats una passada.
S'han possat nom i tot: PS22. Busca, són una canya...



A la vida hi ha moments que ho tens tot, que et creus el rei del món, però la vida també et dóna cops, i cops forts. I per tant, ens hem de refer i seguir lluitant. Gaudim de la vida, de les petites coses de la vida, en tots els moments de la nostra vida, siguin bons o dolents. Això sí,quan estiguis en un bon moment tracta bé els altres, sigues honest i fes el bé. No saps mai com et pots trobar en un futur. Gaudim de la vida amb serenor i passió per allò que fem i amb qui estiguem. (Coldplay)


http://ps22chorus.blogspot.com

Nit de pluja a alta hora

"L'aigua, magníficament,
dringa, degota i regala
(la pluja dóna entenent
que cau amb el cor content;
així el meu, mentre la sent,
no té por de cosa mala).

Si jo sentir-la no vull,
un llibre me'n distrauria;
cuitós, el llibre m'acull.
Però si, las o curull,
m'estic de girar-li el full,
la pluja em fa companyia.

Cadascú dorm en son llit
sinó jo, que vetllo encara
mentre l'aigua, en son delit,
puny a tot arreu la nit.
Quin goig! El mal esperit
s'ennuega d'aigua clara."

Josep Carner, El tomb de l'any

Mal d'escola

Aquesta setmana he estat llegint un llibre que feia temps l'havia comprat però no havia tingut temps de llegir. Arran d'una lectura del dominical del País del diumenge passat on el nom del professor i escriptor Daniel Pennac apareixia algunes vegades, vaig decidir començar-lo a llegir. M'ha agradat força en general i penso que tant els que som pares, mares, professors i mestres l'hauríem de tenir en compte.

És un assaig on l'escriptor tracta el tema dels mals alumnes. El mateix Pennac reconeix que va ser un pèssim estudiant en el seu dia i recorda amb moltes anècdotes els anys que va patir com a alumne. A la vegada reflexiona sobre l'escola d'avui, la pedagogia i les disfuncions de la institució escolar. Està publicat en català a l'Editorial empúries i en castellà a l'Editorial Mondadori l'any 2008.

Afegiré alguns fragments perquè us feu una idea:

"La presencia del profesor que habita plenamente su clase es perceptible de inmediato. Los alumnos la sienten desde el primer minuto del año [...]

Sumó mis preguntas, reflexionó un poco y respondió:
-Cuando estoy con ellos o con sus exámenes, no estoy en otra parte. [...]

Cada alumno toca su instrumento, no vale la pena ir contra eso. Lo delicado es conocer bien a nuestros músicos y encontrar la armonía. Una buena clase no es un regimiento marcando el paso, es una orquesta que trabaja la misma sinfonía. Y si has heredado el pequeño triángulo que sólo saber hacer ting ting, o el birimbao que sólo hace bloing bloing, todo estriba en que lo hagan en el momento adecuado, lo mejor posible, que se conviertan en un triángulo excelente, un birimbao irreprochable, y que estén orgullosos de la calidad que su contribución confiere al conjunto. Puesto que el gusto por la armonía les hace progresar a todos, el del triángulo acabará también sabiendo música, tal vea no con tanta brillantez como el primer violín, pero conocerá la misma música.
Hizo una mueca fatalista:
-El problema es que queremos hacerles creer en un mundo donde sólo cuentan los primeros violines.
Una pausa:
-Y que algunos colegas se creen unos Karajan que no soportan dirigir el orfeón municipal. Todos sueñan con la Filarmónica de Berlín, lo que es comprensible..." (pp.114-116)

O per exemple:

"Eran mis alumnos. (Este posesivo no indica propiedad alguna, designa un intervalo de tiempo, nuestros años de enseñanza en los que nuestra responsabilidad de profesor se encuentra por completo comprometida con esos alumnos). Parte de mi oficio consistía en convencer a mis alumnos más abandonados por ellos mismos de que la cortesía predispone a la reflexión más que una buena bofetada, de que la vida en comunidad compromete, de que el día y la hora de entrega de un ejercicio no son negociables, de que unos deberes hechos de cualquier modo deben repetirse para el día siguiente, de que esto, de que aquello, pero de que nunca, jamás de los jamases, ni mis colegas ni yo les dejaríamos a la cuneta. Para que tuvieran una posibilidad de lograrlo, era preciso enseñarles de nuevo la propia noción del esfuerzo, devolverles por consiguiente el gusto por la soledad y el silencio y, sobre todo, el dominio del tiempo, del aburrimiento pues." (pàg. 143)

"...Esos profesores no compartían con nosotros solo su saber, sino el propio deseo de saber. Y me comunicaron el gusto por su transmisión. Así pues, acudíamos a sus clases con el hambre en las tripas. No diré que nos sentíamos amados por ellos, pero sí considerados, sin duda..." (pàg.223)

"[Aquel profesor] quejándose de la media general de "esta clase" no superaba los 3,5/20, cometió la imprudencia de preguntarnos la razón. Alta la frente, adelantado el mentón, caídas la comisuras:
-Bueno, ¿alguien puede explicarme esa... proeza?
Yo había levantado un cortés dedo y sugerido dos explicaciones posibles: o nuestra clase constituía una monstruosidad estadística [...], o aquel famélico resultado sancionaba la calidad de la enseñanza impartida.
Satisfecho de mí mismo, supongo.
Y de patitas en la calle." (pàg. 224)

Escola per a nens i nenes de Jan Steen

Ha canviat molt l'escola del segle XVII que va pintar Jan Steen a l'escola del segle XXI?

XV Concurs El Gust per la Lectura

El Servei d’Immersió i Ús de la Llengua convoca el XV Concurs El Gust per la Lectura, basat en la lectura i treball de les obres tractades en el seminari que ha seguit el professorat durant el curs 2008-2009.

En aquesta edició hi ha 4 categories diferents (A, B, C i D), d’acord amb el nivell educatiu de l’alumnat participant. En cada categoria es podrà participar únicament en les obres i dossiers que s’especifiquen.

Les categories i dossiers són els següents:

Categoria A. (Cicle Mitjà de Primària)
- Neil Gaiman: Llops dins les parets
- Joaquim Carbó : El gos del metro
- Gianni Rodari: El pastís caigut del cel
- Meri Torras: La meva germana Aixa

Categoria B. (Cicle Superior de Primària)
- Joan Sfar: El vampir va a l'escola
- Joaquim Carbó: La colla dels deu
- Gianni Rodari: Gelsomino al país dels mentiders
- M. Àngels Bogunyà: Les petjades misterioses

Categoria C. (ESO)
- Mark Twain: Les aventurtes de Tom Soyer / Les aventures de Huckleberry Finn
- Gabriel Galmés: El rei de la casa
- CLAMP: Sakura, la caçadora de cartes
- Alonso Font i Juan Antonio de Blas: Barcelona a trenc d'alba

Categoria D. Batxillerat
- Victor Català: Solitud

Les obres i/o dossiers triats per a concursar s'han de treballar amb tot el grup classe inscrit, sigui quina sigui les modalitats de treball escollides (inclosa la individual).

Inscripció: De l'1 d'octubre fins al 13 de novembre de 2009

Les bases del concurs les podreu trobar a l'Espai LIC

Merci! Christine Rabette

Arcadi Oliveres: Els reptes de la globalització

El passat dia 22 d'octubre el professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona ens oferí una conferència que portava per títol Els reptes de la globalització. Ens parlà de tres reptes: la fam, la SIDA i l'organització internacional del treball. No és que facin falta més aliments en el món, el que passa és que està mal repartit i actualment hi ha seixanta mil persones que es moren cada dia de fam. La SIDA és una malaltia que sobretot afecta a l'Àfrica. Hi ha uns quaranta milions de persones infectades en el món i el 60% viuen en aquest gran continent. Podria ser erradicada però si no és així és perquè els grans laboratoris farmacèutics no ofereixen els medicaments necessaris a un cost que pugui ser assumit per aquestes persones. Solament un milió rep medicines. I quant al tema del treball, havent fet ell un estudi del salari al món hi ha un 42% de la humanitat que guanya dos dòlars al dia, i en canvi, comentà que les tres persones més riques del món, tenen uns ingressos anuals que podrien alimentar 50 milions de persones a l'Àfrica. Tot plegat, un disbarat!
Continuà explicant el paper del comerç internacional, el deute extern, del tema de la fabricació d'armes. Tampoc no faltà una crítica forta als polítics actuals que fan demagògia i abracen mafiosos "ben vistos" però que en realitat són uns delinqüents.
Acabà la conferència convencent-nos que no ens hem de quedar sense fer res, ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.

L'acte va estar organitzat per l'Ajuntament de Flix i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ESCOLA INCLUSIVA

Durant aquest mes d'octubre s'han portat a terme tres conferències sobre escola inclusiva, dins de la Formació del Pla de Zona de la Terra Alta. Han estat unes conferències molt interessants i sobretot podem destacar que hi ha hagut una gran participació de professorat.

La primera, Una altra educació és possible va ser impartida per Ramon flecha. Catedràtic de Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estat el fundador del grup CREA, un grup d'investigació que ha treballat les comunitats d'aprenentatge. Creu i ha demostrat que s'ha de treballar a l'aula des de l'heterogeneïtat de l'alumnat i en grups interactius perquè s'arribi a l'èxit de l'alumnat. Les Comunitats d'Aprenentatge treballen en grups interactius, que vol dir que a l'aula hi entren, a part del mestre/a, d'altres persones adultes, com mestres jubilats, TIS, exalumnes, voluntariat, en general... i ajuden els grups formats per alumnat heterogeni al mestre en el desenvolupament de la classe. D'aquesta manera s'aconsegueix l'acceleració de llurs aprenentatges perquè s'ajuden en tot moment, i a la vegada es pratiquen els valors en cada una de les assignatures: solidaritat, cooperació, empatia...

Adjunto una entrevista que se li va fer a Granada on parla sobre les Comunitats d'Aprenentatge

http://www.comunidadesdeaprendizaje.net

La segona conferència va anar a càrrec de Juli Palou, professor de Didàctica de la llengua de la Universitat de Barcelona, amb el títol La paraula i el llenguatge en l'acte d'educar.

"Qualsevol situació comunicativa és una situació de relació i per tant pot esdevenir una situació educativa. Com aconseguim que les situacions comunicatives siguin relacions de qualitat educativa? Quin valor donem a la paraula a casa i a l’escola? Aconseguim que la paraula circuli lliurement a l’escola? I a casa? Què vol dir atorgar valor a la paraula i al silenci?

Construïm el pensament amb la llengua i el vehiculem amb la llengua. I com ho aprenem? A través de la cultura, a casa, a través dels adults. El professorat del s. XXI hem d'ensenyar al nostre alumnat a construir un pensament que pensi, hem de fer acompanyament perquè se'n sàpigui sortir de les situacions que es trobarà en el seu dia a dia.

La propera setmana vindrà Miquel Àngel Essomba a parlar-nos de Construir una escola intercultural. Serà el dia 27 d'octubre a les 6 de la tarda a l'IES Terra Alta

Miquel Àngel Essomba va exercir de mestre, de professor de Secundària i actualment és professor de pedagogia a la Universitat Autònoma i a més és el director del Centre UNESCO de Catalunya i director de la revista pedagògica Perspectiva escolar

La maternitat d'Elna, bressol de l'exili

Dins de les Jornades de Patrimoni que l'Ajuntament de Flix ha organitzat durant aquest passat mes de setembre, m'agradaria destacar sobretot l'exposició La maternitat d'Elna, bressol de l'exili (1939-1944). És una exposició impressionant que a través de fotografies i fragments de textos de diferents supervivents recollits en el llibre La maternitat d'Elna d'Assumpta Montellà, podem sentir què van viure aquelles dones i homes que fugint d'una Catalunya derrotada per la guerra civil, van fer cap a un altre infern, als camps de refugiats d'Aregelers, Sant Cebrià i Ribesaltes. Malgrat la seva dissort, les dones embarassades van comptar amb l'ajut de la senyoreta Elisabeth Eidenbenz, una noia suïssa, de vint-i-quatre anys, que ajudà incondicionalment totes aquelles dones que van poder tenir els seus fills i filles a la maternitat que ella mateixa va crear a Elna.
A més de l'exposició, vam poder escoltar l'Assumpta Montellà que explicà com va arribar a descobrir la maternitat d'Elna, com va arribar a conèixer la senyoreta Elisabeth i com va trobar testimonis que li van explicar les penúries que van passar a l'exili. El llibre de l'Assumpta és més que un llibre d'una historiadora, és el testimoni d'unes veus anònimes que van sofrir i van patir les misèries d'una guerra que no va guanyar ningú.
Si no vau poder veure l'exposició, la podeu trobar penjada a la xarxa, en aquesta adreça: http://www10.gencat.net/drep/binaris/dossier_elna_tcm112-60470.pdf

XEIC! paraules de l'Ebre

Aquesta setmana l'escola Enric Grau Fontseré de Flix ha gaudit de l'exposició XEIC! El consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha recollit trenta mots habituals de la prla dels habitants de les Terres de l'Ebre. L'objectiu és donar a conèixer i potenciar l'ús del lèxic característic de la varietat geogràfica de la llengua catalana que es parla a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta,Baix Ebre i Montsià.
Les paraules d'aquesta mostra es presenten amb una fotografia que que precedeix l'entrada, s'indica la transcripció fonètica, la categoria gramatical, la definició, els derivats i l'etimologia de cada mot.
L'alumnat ha treballat aquestes paraules i han confeccionat un llistat de paraules en desús preguntant als seus pares, mares, iaios i iaies perquè aquestes paraules no es perdin.
Les setmanes properes estaran a la ZER Ribera Nord i la darrera setmana d'octubre estarà a l'IES Flix.