29 de juny 2011

Festes de Sant Joan, Ciutadella 2011




La festa de Sant Joan a Ciutadella és una festa tradicional que se celebra sense interrupció al llarg dels segles.
Segons les investigacions fetes pels historiadors es pot afirmar, quasi amb tota seguretat, que l'origen d'aquesta celebració és religiós, tot i que, així com han pasat els anys, s'hi han afegit diferents actes que han fet que aquestes tenguin un caràcter únic i particular.
Els qui prenen part directa en la festa van rigurosament vestits d'etiqueta, i els personatjes més destacats són els qui formen part de la "Junta de Caixers".
Aquests són els representants de l'antiga societat ciutadallenca: noblesa (caixer senyor), clergat (caixer capellà), artesans (caixers menestrals) i pagesos (caixers pagesos).
Tal i com ho feien les antigues obreries, són nomenats per ocupar aquest càrrec durant un bienni.

Es dia des be
Amb aquest nom és conegut el diumenge abans del dia del sant i és l'inici de totes les celebracions. En aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del caixer Senyor, on aquest entrega la bandera al caixer fadrí.
A les nou en punt, el fabioler sona per primera vegada el tambor i el fabiol; i seguint un ordre rigurós, la Comitiva visita les autoritats, el Sr. Bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la qualcada, i d'altres persones i entitats.
És costum que el cap de la casa que era visitada faci un donatiu en doblers; antigament la capta del dia era destinada a l'Obreria del sant per sufragar les despesas.

El personatje més vistós i que només podem veure en aquesta diada és " s'Homo des Be": un home vestit emb pells de be, amb creus pintades als peus i braços i carregat amb un anyell; és la simbologia viva de sant Joan Baptista.

Dissabte de Sant Joan
Les dues del capvespre, el fabioler, cavalcant un ase de cria, va al palau del caixer senyor a sol-licitar permís per iniciar els actes que es faran.
Si és la primera vegada que veieu les festes heu de saber que, a partir d'aquest moment i mentre durin, els cavalls i els cavallers són els protagonistes i per tant, cal respectar-los en tot moment.
Dos actes a destacar: el primer de les festes, a la plaça des Born, l'espectacular i colorit Caragol des Born, i el segon, la visita a l'ermita del sant Joan per resar vespres, acte de un vertader sentir espiritual.
A la posta de sol, la qualcada torna a ser als carrers per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Sta. Clara.
Acaba el dia amb la beguda al palau del caixer senyor.

Dia de Sant Joan
A primera hora del dia, el fabioler ja torna a ser al carrer per fer el replec. Igual que en el dia anterior, avui la festa té dos actes importants:
La Missa dels Caixers que se celebra a la Catedral després que la qualcada hagi anat al Pla de Sant Joan perquè els cavallers provin els jocs que han de fer al capvespre, i hagin fet les Corregudes a ses Voltes i el Caragol de sta Clara. La Missa dels Caixers és l'acte religiós més important de les festes i, per tant, s'ha de recordar que un acte així ha de ser viscut amb el màxim d'atenció i respecte.

A la tarda la qualcada baixa al pla, on espera la corporació municipal que hi ha estat expresament convidada, juntament amb la banda de música, que animarà la festa com ja ho va fer en el Caragol des Born. Després de fer un primer caragol es fan els jocs de s'ensortilla, carotes i córrer abraçats. Si voleu veure bé com són aquests jocs caldrà que esteu atents als avisos del fabioler i no perdeu de vista els cavallers que hi prenen part, respectant el corredor per el pas, al galop, dels cavalls. Contràriament, no podeu gaudir d'aquest espectacle inimaginable i estareu en perill. Acabats els jocs es fa el darrer caragol i, amb aquest, l'acte del Pla acaba. La qualcada torna, igual que el vespre anterior, a ses Voltes i acaben ses festes amb el Caragol de Sta Clara.

Si es vol allargar un poc més la festa s'ha d'esperar que els cavallers surtin del cal caixer senyor i vagin a deixar el caixer capellà a ca seva. Si ho feu així, assistireu al comiat del caixer capellà i de tots els altres caixers i cavallers, i escoltareu en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.

Junta de Caixers
està formada pels càrrecs següents:

CAIXER SENYOR: Elegit d'entre els membres de l'antiga noblesa ciutadallenca, és qui presideix la festa i qui té al seu càrrec el bon funcionament de tots el actes.

CAIXER CAPELLÀ: Té cura de l'aspecte religiós; presideix els résos que es fan a l'ermita de Sant Joan el dissabte de la festa i celebra la Missa dels Caixers el dia del sant.

CAIXER MENESTRAL o CASAT: Representa l'estament menestral. Per ser elegit, ha d'exercir un ofici manual artesà. És condició imprecindible que sigui casat i fill de menestral.

CAIXERS PAGESOS: Són dos, i han de ser de termes diferents, l'un de la banda de Migjorn i l'altre de Tramuntana. Als caixers pagesos els correspon el bon ordre de la qualcada i també, un cada any, són els qui regalen el be que serà portat el diumenge anterior a la comemoració.

CAIXER FADRÍ: Aquest càrrec va alternat-se cada bienni. Un és menestral i l'altre pàges. Ha de ser forçosament fadrí, i és qui duu la bandera durant els actes oficials de la festa.

FABIOLER: No pertany própiament a la Junta de Caixers, ja que és un funcionari públic posat al servei del caixer senyor. És l'encarregat de donar les ordres amb el tambor i el fabiol durant el transcurs de la festa.
Aquesta informació està extreta de: http://santjoan.ajciutadella.org/



A la pàgina de vídeos n'he penjat un de molt divertit, també de Sant Joan 2011

12 de juny 2011

COLOURS. Yuki Murakami

09 de juny 2011

Treball globalitzat a les aules

Antoni Zabala va fer una conferència, organitzada per l'ICE a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV de Tarragona, que portava per títol  Fórmules organitzatives del treball globalitzat.
Zabala parteix de dos referents teòrics: l'ensenyament ha de complir una funció social, ha de donar al nostre alumnat una formació integral i socialitzadora,  hem de formar per a la vida, la realitat és l'objecte fonamental d'estudi i l'enfocament globalitzador és la manera d'organitzar continguts. I nosaltres hem de ser educadors. I el segon referent és el coneixement que tenim de com les persones aprenen.
Tradicionalment, s'ha vist l'escola com el lloc on s'ha d'impartir un ensenyament propedèutic i selectiu, és a dir, l'escola que prepara l'alumnat únicament i exclusiva per anar a la universitat.
La metodologia globalitzadora tracta d'integrar els continguts de diferents matèries, les diferents disciplines que s'ensenyen no s'han de veure com una finalitat sinó com un mitjà. I no és una negació a les disciplines, sinó un donar un veritable sentit a les disciplines. Per què tot això? Perquè és significatiu, perquè hi ha més motivació i més sentit, perquè ajuda a interrelacionar els conceptes, per la diversitat de l'alumnat, perquè la vida és un projecte...
Per tot això, l'objecte d'estudi ha de ser la vida, en situacions i contexots propers d'allò que es poden trobar per la vida.
I tot això no és tan nou com ens pensem: pedagogs de finals del XIX i començament dels XX ja es van iniciar en aquest camp: Decroly, Dewey, Kilpatrich, Freinet...defensaven  una pedagogia basada en l'interès del nen i en la rellevància de l'aprenentatge. I avui encara, en molts aspectes l'escola segueix igual que fa 100 anys.
Però com hem de passar d'un sistema propedèutic i selectiu cap a un sistema d'integració i orientació? És difícil però amb calma i encaminant-nos en aquesta direcció.
Quant al segon referent, el coneixement que tenim de com aprenen les persones, hem de tenir en compte els conceptes factuals: hi ha d'haver treball de memoritzar, hi ha d'haver un treball metòdic que implica arribar a dominar allò que necessitem saber i ho podem aprendre practicant a través de racons, tallers, seminaris (a secundària)... practicar tant com convingui i de la millor manera que trobem, tenint en compte la diversitat de l'alumnat i conseqüentment tenint en compte l'aprenentatge entre iguals.
A l'hora de portar-ho a l'aula hem de treballar una unitat temàtica, de manera interdisciplinar,  a través de projectes per donar un sentit significatiu, és a dir, un espai per a la globalització, però després cal espais per estudiar, fer activitats, un espai que necssita estudi amb tallers de suport disciplinar amb un marc teòric.
Treballar-ho a Primària és més fàcil que a Secundària: l'única mesura que podem fer a ESO és que un professor/a imparteixi més d'una matèria, fent un treball interdisciplinar.
Venim d'un model acumulatiu i de transmissió real, però hem d'avançar cap al model d'ensenyament socialitzador i integral, cap a una utopia, perquè en aquest model no hi ha límits. Hem d'anar recuperant la nostra història, però avançant cap al model significatiu i globalitzador.

El seu llibre Enfocament globalitzador i pensament complex el podeu llegir clicant-hi al damunt.
Bibliografia sobre com Treballar per projectes:
- F. Hernàndez i M. Ventura, La organización del curriculum por proyectos de trabajo,  GRAÓ.
- Xus MArtín, Investigar y aprender. Como organizar un proyecto, Cuadernos de educación, ICE-Horsori, Barcelona

07 de juny 2011

Bladé a l'escola

Bladé a l'escola és un material didàctic elaborat el curs 2006/2007 per un grup de treball de mestres vinculats al Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila. Es van fer dos tipus de materials: un per a primària, amb un dossier per a l'alumnat i una guia didàctica per al professorat; i un altre per a Secundària. El material de Primària el podeu trobar a la pàgina web del CERE o bé aquestes setmanes a la pàgina de l'XTEC. En el seu moment es va repartir a totes els centres de Primària i de Secundària de la comarca, però si les voleu consultar ara les teniu més a l'abast.