27 de setembre 2010

Campionat de Catalunya de Llagut català


Ahir  es va acabar la temporada de rem 2010 per al Club Nàutic Flix i per als seus remadors i remadores. El Campionat de Catalunya va tenir lloc a Deltebre i encara que el temps no va acompanyar i no van tenir massa sort en els carrers de sortida, alguns equips van tenir premis: Els sèniors masculins van aconseguir el tercer lloc i els juvenils masculins també. No van tenir tanta sort les juvenils femenines, que tot i que van guanyar la Lliga Catalana, amb totes les curses de l'estiu guanyades, el carrer que els va tocar els va fer impossible que poguessin aconseguir una medalla i van quedar a 4t lloc de la final. Així mateix, les sèniors femenines els passà el mateix. Quan vam arribar a Flix, tots els equips  van celebrar la bona temporada que han tingut durant tot l'estiu, passejant amb el remolc amb el llagut, una carrossa i molts cotxes cantant les victòries que han tingut aquest estiu. Hi va haver paraules del president del club, de tots els entrenadors i entrenadores i també d'un remer de trainers d'Astillero (Santander), Garru, que acompanyà els equips tot el cap de setmana: les seves paraules van ser encoratjadores i d'ànim per la bona temporada que havien fet.
FELICITATS A TOTES I A TOTS!!!
Les fotografies són d'Elena Abelló Català

La construcció de la pedra en sec. Julio Monfort

El passat dia 23  amb la conferència La construcció de la pedra en sec que ens va oferir Julio Monfort, es va acabar el cicle de conferències del III Curs coneguem la Ribera d'Ebre.
Julio Monfort és enginyer tècnic agrònom i treball al Departament d'Agricultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. La seva passió per la construcció de la pedra en sec li ve dels seus orígens,del seu poble natal, a Vilafranca dels Ports de Morella, al País Valencià, on la construcció de la pedra en es molt abundant. té publicat un llibre del qual ja se n'han fet dos edicions titulat Els homes i les pedres. I si voleu més informació podeu consultar aquesta pàgina web: http://www.pedraensec.com/home.htm.
Julio ens explicà com es construeixen els marges amb pedra en sec, tenint en compte el terreny segons sigui pla, altiplà o bé en pendent. També les diferents maneres de col·locar les pedres i les diferents construccions que tenim a la nostra comarca: els marges, els refugis com les cabanes, coberts, masos; i les construccions per emmagatzemar aigua com enjubs, pous, sènies i mines. L'exposició va anar acompanyada d'unes fotografies i il·lustracions fetes per ell mateix de la comarca com a exemple del que anava explicant. Va ser una conferència molt amena, i que va interessar al públic per les preguntes que se li van fer en acabar la xerrada.
Les fotografies són de Biel Pubill Soler

24 de setembre 2010

22 de setembre 2010

Artur Bladé i Desumvila: L'obra del cicle natal

Ahir a la tarda va tenir lloc la tercera conferència del III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre i va anar a càrrec de Núria Grau, filòloga, editora, Cap de la Secció de Llengua i Literatura del CERE, membre de l'Associació Cultural Artur Bladé i gran coneixedora de la seva obra. Tal com el títol indica es va centrar en l'obra que fa referència al seu poble natal: Benissanet. Així ens va parlar de Benissanet, un llibre que parla de l'enyorament d'Artur Bladé vers el seu poble, Crònica del país natal, Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires i L'edat d'or, la culminació de la seva obra.
L'explicació va anar acompanyada de l'audició d'alguns textos de l'obra bladeriana, com aquest:

"El terme municipal de Benissanet és petit, potser el més petit de Catalunya en relació amb pobles de la mateixa categoria. Els pagesos diuen que és un mocador de butxaca.
És tan petit, efectivament, aquest terme, que per la banda del migdia no té gaire més de cinc-centes passes, car el riu de seguida li talla el pas. Cap a la part de llevant, a mitja horeta de camí, hi ha el terme de Móra. Anant al ponent passa una cosa semblant, però ací la frontera és el terme de Miravet. Únicament cap al nord i nord-oest (serra de Cavall) la terra benissanetana s’allarga uns quants quilòmetres i arriba als límits de la Terra Alta (termes del Pinell, de Corbera i Gandesa).
D’aquest mocador terral, les sénies se n’emporten una llenca, un voraviu. La resta és de secà.
La distinció entre horta i secà és significativa a tot arreu, però a Benissanet cal marcar-la bé, perquè delimita dos mons diferents i algunes vegades en desacord. Per exemple, les pluges que convenen gairebé sempre al secà, no sempre són bones per a les sénies. D’altres diferències poden ser observades pel que fa al color, a la qualitat i fins a l’ànima del paisatge. Tan aviat com es travessa la línia fresca i verda de les sénies, hom té la impressió que la naturalesa gira full i que passa de l’opulència a l’austeritat, de la joventut a la maduresa o, per dir-ho més gràficament, de l’amanida al rostit.
La visió que ofereix el secà de Benissanet és semblant a la que presenten les terres del Migdia de França —Llenguadoc o Provença. Jo crec que si a un francès meridional el portessin, així de sobte, als Plans o a les Codines de Benissanet, no faria cap estranyesa, perquè pensaria que no s’ha mogut de casa. Igual passaria si a un pagès benissanetà el deixessin, en un girant d’ulls, pels volts de Miramàs, d’Aigües Mortes, de Perols o de Martigues, pobles provençals, però encara catalans per la gràcia del nom i la virtut del paisatge. Es tracta de la mateixa terra eixuta i pedregosa, «plantada d’ametllers, olivers i vinya», com diuen les escriptures.
Aquests conreus predominen a Benissanet pels bancals de les finques properes a la vila. Més amunt, quan la terra es desplanxa i comença a dibuixar collades i fondals, els olivers, els ametllers i la vinya pugen entre marges de pedra i alternen amb els sembrats.
Una muntanya treballada de la falda al cim, amb marges i arbres, és una cosa gloriosa; i de glòries d’aquestes a Benissanet n’hi ha tantes, que ningú no en fa cas.
Actualment, però, ningú no arrabassa i ja es veuen garrigues en indrets un dia conreats. Amb les garrigues surten coscolls i romers, la farigola i l’espígol, la mata i la sajolida, el cepell i el ginebre, el fonoll i el te de roca.
Res d’això, encara que pertanyi a la muntanya, a la muntanya agresta, no és desamorós, ni lleig, ni tan sols inútil, perquè tot té perfum i bellesa i fa servei.
[…] Recordo estampes de la meva terra que em semblen acabades, definitives, eternes. El cor de l’home, ja poc abocat a l’aventura i a la novetat —potser perquè sap que no hi ha res nou— s’eixampla davant els panorames naturals en els quals la mesura humana ha posat la seva actitud animada i assenyada. Cada arbre és al seu lloc i no pretén ni gosa robar la part de terra que no li correspon; i aquesta és la vera llibertat que no exclou la llibertat de l’altre. Aquí totes les imatges s’acorden i es completen per a donar una visió immodificable, un sentiment de seguretat i de confiança. Un sap que pot passejar sense por, amb les mans a la butxaca, o amb un simple bastonet a la mà per anar tustant fraternalment les herbes del camí. Rarament es veu bèstia suspecta o perillosa. A tot estirar, llucareu un llangardaix verd prenent el sol contra un marge, en relleu, incrustat i brillant com una pedra preciosa."

La segona part de la conferència va anar dedicada sobretot al professorat perquè ens comentà molt del material publicat com Bladé a l'escola, que són uns dossiers didàctics per a Primària i per a Secundària i també del material penjat a la xarxa. Algunes pàgines molt interessants són les següents:

Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet  http://www.arturblade.org/
Exposició virtual  http://arturblade.gencat.cat/10.htm
Associació escriptors en llengua catalana  http://www.escriptors.cat/autors/bladea/pagina.php?id_sec=2326
UOC http://lletra.uoc.edu/ca/autor/artur-blade
Mapa literari.cat http://www.mapaliterari.cat/
Un reportatge televisió que es pot trobar a  TV3 a la carta

Demà el cicle de conferències acabarà amb la xerrada de Julio Monfort sobre La construcció de la pedra en sec.

III Jornada IMAGO MUNDI a Móra la Nova

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitza la 3a Jornada Imago Mundi el proper dissabte 25 de setembre al Casal Municipal de Móra la Nova.
La jornada d’enguany vol tractar la legitimitat ètica d’un sistema de valors basat en els principis del mercat lliure. De fet, la temàtica és de rabiosa actualitat en un món on la globalització sembla conseqüència de la consolidació d’uns complexos empresarials que es mouen amb l’única pretensió de maximitzar els seus beneficis, aliens a les conseqüències humanes i socials que es deriven d’aquesta actitud. Conscients de la complexitat de la temàtica intentarem, com ho hem fet en les altres edicions, que uns ponents de reconegut prestigi en la matèria ens ajudin a valorar el paper dels fonaments del capitalisme en l’orografia mundial actual, la seua legitimitat ètica i els conflictes de tota mena que se’n deriven.


En la jornada Imago Mundi 2010 també voldríem demanar-nos, entre altres coses, pel paper de la ciutadania en l’espai públic i com podem els ciutadans reconduir aquesta deriva del sistema econòmic. Capitalisme i ciutadania: un món dels forts?

16.00 h Recepció dels assistents
16.15 h Benvinguda a càrrec del Sr. Joan Manuel Sabanza, alcalde de Móra la Nova; Sr. Marc Rius, director general de Participació Ciutadana; Sr. Bernat Pellisa, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i Sr. Albert Pujol, president del CERE
16.30 h “Els límits del capitalisme” A càrrec del Sr. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona
17.15 h “Ètica liberal: però quina? Les tres (o potser més) maneres d’entendre un concepte” A càrrec del Sr. Ramon Alcoberro, professor d’ètica a la UdG i consultor a la UOC
18.00 h Pausa cafè
18.15 h “El paper de la ciutadania” A càrrec de la Sra. Alana Moceri, assessora de comunicació política
19.00 h Taula rodona entre els ponents, moderada pel Sr. Miquel Esteve, vocal de la Secció d’Impuls Social del CERE
19.30 h Clausura a càrrec de la Sra. Teresa Tonda, regidora de Serveis socials de Móra la Nova, i del Sr. Francesc Sanahuja, cap de la Secció d’Impuls Social del CERE

El Parlament aprova la llei de l'occità

"El Síndic d'Aran es felicita per la norma, que fa oficial l'occità a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-laEl parlament ha aprovat avui amb els vots deCIU, Esquerra Republicana, Socialistes i Iniciativa per CAtalunya la Llei de l'Occità que reconeix la oficialitat d'aquesta llengua a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-la. La llei regula, a més, l'ús de l'occità tant a les institucions del govern de la Vall d'Aran, únic territori occità que administrativament forma part de Catalunya, com a la Generalitat.La llei determina que l'occità sigui la llengua preferent a les institucions araneses i la llengua vehicular de l'educació a l'Aran. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, a partir d'ara haurà de respondre en occità a tots aquells ciutadans que utilitzin aquesta llengua. El síndic d'Aran i diputat del PSC per Unitat d'Aran, Francesc Boya (bloc), ha aplaudit l'aprovació de la llei, que ha qualificat de 'punt d'inflexió tenint en compte la situació crítica de la llengua'. El vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, també s'ha felicitat per la nova llei i ha dit que 'd'aquesta manera es recupera la legitimitat d'una llengua que d'alguna manera és patrimoni històric' i es respecta la pluralitat del territori del Principat." (Notícia de Vilaweb)

20 de setembre 2010

Final de la Lliga Llagut Català

Ahir a Colera es va celebrar la  final de la Lliga de llagut català 2010 en la categoria juvenil, séniors i veterans. Els equips de Flix van fer unes bones curses: els séniors masculins van pujar a primera divisió, les séniors femenines van quedar les cinquenes, els juvenils els segons i les juvenils les primeres.

Quinze dies abans va acabar la Lliga i la Copa de Catalunya per als Infantils a Cambrils, i els equips de Flix també es van dur dos premis: l'equip A es va emportar la medalla de plata de la Lliga i l'equip B van quedar les terceres de la Copa. Per ser el primer estiu que han entrenat i han participat han fet un gran paper. L'esforç i la constància han valgut la pena.

Podeu trobar més informació i moltes fotografies de totes les curses a la pàgina web del Club Nàutic Flix

Ara solament queda la Copa Catalana per als equips séniors i juvenils que es disputarà el dissabte i diumenge vinent a Deltebre. Molta sort!!!

Centenari de la mort de Miguel Hernández


El dia 30 de setembre se celebra el centenari de la mort de Miguel Hernández, un poeta d'Orihuela, autodidacta, que tradicionalment se l'ha inclòs a la generació del 36, però més aviat pertanyia al final de la generació del 27. La seva, és una poesia subjectiva de tema amorós però també de compromís social.

"Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta."
(Viento del pueblo)


"Cuando te voy a escribir
se emocionan los tinteros:
los negros tinteros fríos
se ponen rojos y trémulos,
y un claro calor humano
sube desde el fondo negro.

Cuando te voy a escribir,
te van a escribir mis huesos:
te escribo con la imborrable
tinta de mi sentimiento.

Allá va mi carta cálida,
paloma forjada al fuego,
con las dos alas plegadas
y la dirección en medio.

Ave que sólo persigue,
para nido y aire y cielo,
carne, manos, ojos tuyos,
y el espacio de tu aliento.

Y  te quedarás desnuda
dentro de tus sentimientos,
sin ropa, para sentirla
del todo contra tu pecho.
Aunque bajo la tierra
mi amante cuerpo esté,
escríbeme a la tierra,
que yo te escribiré."






Pablo Neruda el recorda:

"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"

17 de setembre 2010

La dona pagesa de la Ribera d'Ebre

Ahir a la segona conferència del III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, la Teresa Castelló ens parlà de la dona pagesa de la Ribera d'Ebre des de la Guerra Civil, fins al desarrollisme dels anys 60. Teresa és mestra i llicenciada en Humanitats, i aquesta xerrada és el resultat del seu projecte final de carrera. La recerca del seu treball sobretot es va basar en el testimoni directe de dones de tota la Ribera d'Ebre que han dedicat la seva vida al camp i a cuidar la seva família. Amb el suport d'unes imatges molt boniques vam poder viure per una estona la vida que van portar aquelles dones: des de la infantesa, l'escola, la joventut, el festeig, el casament, l'arribada dels fills i la maduresa, i sempre, en totes les etapes de la vida, la feina al camp. Una conferència molt interessant que va captar l'interès de totes i tots els que estàvem allí.

16 de setembre 2010

L'estela funerària de Vinebre

El dimarts va començar el III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, amb la ponència de la Dra. Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El tema central de la conferència va ser L'estela funerària de Vinebre.
Ens va explicar que aquesta estela va ser trobada molt a prop de l'assentament de Sant Miquel,  de manera casual l'any 1988, mentre es llaurava un camp amb maquinària moderna. Aquesta peça formava part d'una premsa per a l'elaboració de vi dels ss. IV-V dC. Actualment es troba al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
Molt interessant va ser l'explicació del contingut epigràfic de l'estela: la part de dalt  presenta una decoració en baix relleu d'un estel de sis braços amb sis cors que omplen els espais; el centre és format per dos ciumferències concèntriques i sota apareix la figura d'una lluna creixent.
Al segon espai hi figuren dos noms: el d'un pare i el del seu fill: C. AEBUTIUS TARDUS i C. AEBUTIUS VERCUNDUS, soldat de legio VI de Síria.
Al tercer espai hi trobem un poema de 22 versosde dístics elegíacs. La inscripció recorda la mort sobtada del fill, als 18 anys i conté una lamentació pel fet que mai més no tornarà a la pàtria d'origen. Al final apareixn el nom de l'esposa i mare VALERIA LAURA que diu que va ser ella qui va pagar les despeses. La composició literària presenta nombroses reminiscències relacionades amb l'obra de Virgili i Ovidi.
Margarida Genera també va presentar un dossier didàctic que ha elaborat en col·laboració amb el professor catedràtic Joan Alberich i Mariné, dirigit a l'alumnat de batxillerat:  L'estela funerària de Vinebre. Una petja dels romans a l'Ebre. El text presenta unes explicacions molt clares i va acompanyat de moltes fotografies i il·lustracions a color que fan molt atractiu el dossier.

13 de setembre 2010

Bai, bai, bai, bai Orio

Bandera de la Contxa a Donostia
(Foto de El diario Vasco, diumenge 12 de setembre)


Aquest cap de setmana passat vam poder gaudir de les regates de traineres al País Basc, concretament a la Contxa, a Donostia. Dissabte a la tarda va ser la tanda classificatòria de les noies, i diumenge es van disputar les finals femenina i masculina. Galicia va resultar la guanyadora de la final femenina, seguida de Tolosa-Getaria i Zumaia. La regata final dels nois va ser  molt emocionant perquè fins l'últim moment no es va decidir el primer premi. La mar estava alterada i els remers i seguidors veien que les coses podien canviar en segons. Les traineres favorites eren Kaiku i Urdaibai, però la cursa va ser guanyada per una embarcació que anava la quarta, Orio. Els seguidors d'aquesta trainera van celebrar amb txacolí la victòria, tot i que la bandera de la Contxa, per temps acumulats la va guanyar Urdaibai de Bermeo, però Orio va pujar de la quarta posició a la segona. El bai, bai, bai, bai Orio, el recordarem temps!
El millor de tot: l'ambient en què viuen els bascos les regates i l'emoció que es respira en cada palada de les traineres.




04 de setembre 2010

II Jornades de Patrimoni Històric a Flix

Dia 11 de setembre: a les 9 del matí visita guiada a les excavacions arqueològiques de Sebes. Lloc de trobada: Mas del Director. reserva Natural de Sebes
Dia 12 de setembre: a les 11 del matí, inauguració de la primera fase de la restauració del Castell nou
Divendres 17 de setembre: a les 7 de la tarda conferència "Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix", a càrrec de Pere Muñoz. Ca Don Ventura
Del 22 de setembre al 12 d'octubre Exposició "Quan plovien bombes" Horari: dies laborables de 19-21 h i festius de 12-14 h i de 19-21 h
Dia 25 de setembre: visita guiada pel nucli antic del poble a les 10 del matí. Lloc de trobada: Plaça de l'Església.
Dia 26 de setembre: Jornada de portes obertes al Castell nou. de 11 a 13 h i de 17-19 h
Dia 1 d'octubre projecció del documental "El braç de les fúries" (el bombardeig sobre Lleida de 2 de novembre de 1937) comentat per Jordi Guardiola. Lloc: Ca don Ventura