L'explicació va anar acompanyada de l'audició d'alguns textos de l'obra bladeriana, com aquest:
"El terme municipal de Benissanet és petit, potser el més petit de Catalunya en relació amb pobles de la mateixa categoria. Els pagesos diuen que és un mocador de butxaca.
És tan petit, efectivament, aquest terme, que per la banda del migdia no té gaire més de cinc-centes passes, car el riu de seguida li talla el pas. Cap a la part de llevant, a mitja horeta de camí, hi ha el terme de Móra. Anant al ponent passa una cosa semblant, però ací la frontera és el terme de Miravet. Únicament cap al nord i nord-oest (serra de Cavall) la terra benissanetana s’allarga uns quants quilòmetres i arriba als límits de la Terra Alta (termes del Pinell, de Corbera i Gandesa).
D’aquest mocador terral, les sénies se n’emporten una llenca, un voraviu. La resta és de secà.
La distinció entre horta i secà és significativa a tot arreu, però a Benissanet cal marcar-la bé, perquè delimita dos mons diferents i algunes vegades en desacord. Per exemple, les pluges que convenen gairebé sempre al secà, no sempre són bones per a les sénies. D’altres diferències poden ser observades pel que fa al color, a la qualitat i fins a l’ànima del paisatge. Tan aviat com es travessa la línia fresca i verda de les sénies, hom té la impressió que la naturalesa gira full i que passa de l’opulència a l’austeritat, de la joventut a la maduresa o, per dir-ho més gràficament, de l’amanida al rostit.
La visió que ofereix el secà de Benissanet és semblant a la que presenten les terres del Migdia de França —Llenguadoc o Provença. Jo crec que si a un francès meridional el portessin, així de sobte, als Plans o a les Codines de Benissanet, no faria cap estranyesa, perquè pensaria que no s’ha mogut de casa. Igual passaria si a un pagès benissanetà el deixessin, en un girant d’ulls, pels volts de Miramàs, d’Aigües Mortes, de Perols o de Martigues, pobles provençals, però encara catalans per la gràcia del nom i la virtut del paisatge. Es tracta de la mateixa terra eixuta i pedregosa, «plantada d’ametllers, olivers i vinya», com diuen les escriptures.
Aquests conreus predominen a Benissanet pels bancals de les finques properes a la vila. Més amunt, quan la terra es desplanxa i comença a dibuixar collades i fondals, els olivers, els ametllers i la vinya pugen entre marges de pedra i alternen amb els sembrats.
Una muntanya treballada de la falda al cim, amb marges i arbres, és una cosa gloriosa; i de glòries d’aquestes a Benissanet n’hi ha tantes, que ningú no en fa cas.
Actualment, però, ningú no arrabassa i ja es veuen garrigues en indrets un dia conreats. Amb les garrigues surten coscolls i romers, la farigola i l’espígol, la mata i la sajolida, el cepell i el ginebre, el fonoll i el te de roca.
Res d’això, encara que pertanyi a la muntanya, a la muntanya agresta, no és desamorós, ni lleig, ni tan sols inútil, perquè tot té perfum i bellesa i fa servei.
[…] Recordo estampes de la meva terra que em semblen acabades, definitives, eternes. El cor de l’home, ja poc abocat a l’aventura i a la novetat —potser perquè sap que no hi ha res nou— s’eixampla davant els panorames naturals en els quals la mesura humana ha posat la seva actitud animada i assenyada. Cada arbre és al seu lloc i no pretén ni gosa robar la part de terra que no li correspon; i aquesta és la vera llibertat que no exclou la llibertat de l’altre. Aquí totes les imatges s’acorden i es completen per a donar una visió immodificable, un sentiment de seguretat i de confiança. Un sap que pot passejar sense por, amb les mans a la butxaca, o amb un simple bastonet a la mà per anar tustant fraternalment les herbes del camí. Rarament es veu bèstia suspecta o perillosa. A tot estirar, llucareu un llangardaix verd prenent el sol contra un marge, en relleu, incrustat i brillant com una pedra preciosa."
La segona part de la conferència va anar dedicada sobretot al professorat perquè ens comentà molt del material publicat com Bladé a l'escola, que són uns dossiers didàctics per a Primària i per a Secundària i també del material penjat a la xarxa. Algunes pàgines molt interessants són les següents:
Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet http://www.arturblade.org/
Exposició virtual http://arturblade.gencat.cat/10.htm
Associació escriptors en llengua catalana http://www.escriptors.cat/autors/bladea/pagina.php?id_sec=2326
UOC http://lletra.uoc.edu/ca/autor/artur-blade
Mapa literari.cat http://www.mapaliterari.cat/
Un reportatge televisió que es pot trobar a TV3 a la carta
Demà el cicle de conferències acabarà amb la xerrada de Julio Monfort sobre La construcció de la pedra en sec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada