22 de febrer 2008

Vicent Andrés Estellés

Aquesta setmana El Gust per la Lectura ha estat dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés. La professora Glòria Mas comentà alguns dels poemes de l'autor valencià, un poeta de cultura popular i a la vegada de cultura culta. La seua obra gira a l'entorn del jo líric, amb dos grans pols d'atracció: l'amor i la mort. I aquest jo està situat dins d'uns cercles de protecció que es repeteixen al llarg de la seua poesia: la família, el poble i la rodalia.
Transcric un fragment del seu poema Demà serà una cançó

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes, ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -solemnes?- del record.

Segona gimcana de les llengües de Tortosa


Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Tortosa i els Serveis Territorials del Departament d'Educació, dintre de la programació anul del Pla Educatiu d'Entorn, organitzen la segona Gimcana de les Llengües, iniciativa encaminada a donar a conèixer el valor de la diversitat lingüística i a fomentar el respecte a totes les llengües.

Comença el 28 de març i acaba el 9 de maig. Per participar-hi heu de contestar una pregunta que apareixerà al web i als mitjans de comunicació locals. Pot respondre's a través del web.

www.gimcanatortosa.cat

19 de febrer 2008

Cultura de pau i els reptes de la globalització


El passat dia 16 i dins de la Jornada Imago Mundi que la secció d'Impuls social del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitzà a Móra la Nova, intervingueren dos grans personalitats d'actualitat: el sr. Federico Mayor Zaragoza i el sr. Arcadi Oliveres.

La conferència del sr. Mayor Zaragoza portava per títol Cultura de pau. Defensà per sobre de tot que l'home és l'únic ésser viu amb capacitat de reflexionar, d'inventar, de pensar, de crear amb gran desmesura. I amb aquestes grans capacitats que tenim la humanitat no val a dir que no podem fer res per la pau del món. Ens hem d'atrevir a actuar per poder transformar aquest món tan ple de guerres i de desigualtats. Però perquè això sigui possible, primer que res ens hem de creure que totes les persones som iguals, que tots tenim els mateixos drets, que hem de respectar-nos tal com som, excloure la imposició, la força i la violència.
Una altra cosa que hem de creure'ns és que la diversitat infinita en la qual vivim és la nostra riquesa i l'hem de veure com una oportunitat, com un repte, no com una amenaça. La gent que té por a la diversitat és perquè volen l'uniformisme, que siguem súbdits i no ciutadans de ple dret.
Per tot això, si creiem en la igualtat i en la diversitat arribarem a la cultura de pau.

Es féu algunes preguntes com: quina és la realitat del món? Qui pot arreglar els problemes de la gent? La seva resposta fou senzilla: la gent. I a la pregunta: com podem ajudar a crear solucions? La seva resposta va ser: participant. Entre tots hem de cercar aquesta pau tan desitjada, perquè entre tots es pot fer. Cità: "Quina pena pensar que perquè pots fer poc no fas res."

Defensà també aferrissadament el paper de la dona en la societat actual. en una societat tan masculina com la nostra, hem de fer que la dona tingui més influència , que tingui més poder de decisió.

Acabà amb uns versos del poeta tortosí Jesús Masip: "les hores tornaran i mos trobaran fets i dòcils". Les seves paraules foren: "que no ens trobin dòcils, perquè quan ens aixequem tinguem la capacitat de dir: avui lluitaré per crear pau."




El sr. Arcadi Oliveres, economista i professor de la Universitat Autònoma ens parlà dels reptes de la globalització. Estructurà la seua xerrada en tres parts:
A la primera part ens féu una radiografia del món globalitzat amb una sèrie d'imatges, solament amb uns quants exemples com: la sida al món, l'organització internacional del treball, els informes d'UNICEF i la gana. En quines desigualtats vivim!

A la segona part ens féu una diagnosi del que passa al món i també ens posà uns quants exemples: el paper del comerç internacional (un comerç "no just"), la indústria a països més subdesenvolupats, el deute extern dels països pobres, les guerres i la immigració.

I per últim ens exposà alternatives: hi ha d'haver una REDISTRIBUCIÓ, hem de redistribuir perquè nosaltres tinguem una mica menys i els que ho necessitin tinguin una mica més. Per aconseguir això hi vies de solució: perdonar el deute extern, evitar paradisos fiscals; i també
hem d'assumir les nostres responsabilitats: el nostre consum l'hem de racionalitzar, canviar els usos domèstics (ens posà d'exemples el fet de compartir un cotxe diferents usuaris, la rentadora comunitària, deixar d'utilitzar les bosses de plàstic de les compres...).

Acabà la conferència fent-nos reflexionar de la necessitat d'implicar-nos en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.


Imago Mundi acabà amb la lectura d'un poema d'Albert Guiu, creat per a la jornada, i que recità ell mateix:

Retaule de solidaritat

Cuso mots callats que volen cridar,
lletres esfereïdes que desitgen dir,
frases que albiren foscos dolors
i els volen guarir amb metàfores
de mil i una llunes plenes.

Sóc davant un full en blanc
on la ment hi dibuixa amb el llapis de la tristor:
rostres desvalguts de misèria i fam;
carrers que són cambres sense sostre
per cossos d’esperits malferits
que somien les nostres senzilles rutines
com un miracle per a les seves albades
tacades de misèria i pobresa;
nens armats per a morir
qualsevol vesprada o matí
sota les ordres d’ algun dictador
famolenc de poder
i regent d’un tros del tercer món.

Cuso mots que aprenen a parlar
per solidaritat i per amor al proïsme,
lletres que diuen “unim-nos”
pels que més ho necessiten,
i frases que abraonen els pobres
amb l’alè unit i solidari
de tots aquells que ens diem humans.

(Albert guiu)


Dia internacional de les llengües maternes

El Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, amb motiu del Dia Internacional de les Llengües Maternes, que se celebra el dijous dia 21 de febrer, ha realitzat l'exposició Estem amoïnats.

Aquesta exposició compta amb una trentena de paraules utilitzades a la Ribera d'Ebre que a poc a poc es van reemplaçant per altres de més generals. La mostra té com a objectiu recordar-les i convidar els riberencs i riberenques a reintroduir-les en les seves converses habituals.

L'exposició s' inaugurarà el dijous dia 21 de febrer a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, a les 19 h. i comptarà amb la presència d' alumnes dels cursos bàsics de català de la Ribera d' Ebre que ens explicaran la seva experiència amb la llengua.




15 de febrer 2008

Taller de mares i pares a Gandesa


El proper dia 29 de febrer a les 20 h. i a l'IES Terra Alta, Gandesa, s'impartirà un taller per a mares i pares d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. El tema que tractaran les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró serà sobre educació emocional, centrant-lo en la comunicació entre els pares i mares i els seus fills.
L'acte està organitzat per la Xarxa Educativa de la Terra Alta que el formem: unes representants del Consell comarcal de la Terra Alta, del CEIP Puig Cavaller, de l'IES Terra Alta, de l'Ajuntament de Gandesa i del Servei Educatiu de la Terra Alta.

07 de febrer 2008

Literatura per a què?

Ahir Ada Castells, periodista de l'Avui, ens oferí una conferència que duia per títol Literatura per a què?, dins del Seminari del Gust per la lectura que s'ofereix durant aquest segon trimestre als SSTT d'Educació de Tortosa.

Parlà dels pocs hàbits lectors que pateix la nostra societat i sobretot entre els i les adolescents.
Ens proposà algunes vies d'actuació com potenciar els actes de trobada del fet lector com el saló del llibre o la setmana del llibre en català; traslladar les trobades lectores als centres, és a dir, un dia de la setmana, durant una hora tota la comunitat educativa (des dels zeladors/es, al professorat i l'alumnat) tothom llegeix; crear clubs de lectura a les biblioteques; recomanar llibres a través de blogs o pàgines web...

Creu que la lectura és molt necessària i ens ha d'interessar a tothom perquè és bàsica en una societat democràticament sana. La societat actual ens ha fet canviar el fet lector: "perdem la capacitat d'abstracció i per tant la capacitat crítica, i per tant perdem la capacitat de pensar en llibertat", comentà.

Ens llegí el següent decàleg sobre el fet de llegir:
  1. Llegim per combatre l'avorriment.
  2. Llegim per no sentir-nos sols.
  3. Llegim per aguditzar el sentit crític.
  4. Llegim perquè ens ajuda anar pel món.
  5. Llegim perquè ampliem el nostre coneixement.
  6. Llegim perquè és un plaer que ens fa volar la imaginació.
  7. Llegim perquè ens ajuda a fer amics (ens fem amics dels personatges de la lectura).
  8. Llegir ens ensenya a escriure.
  9. Llegir ens obre les portes en feines millors.
  10. Llegir ens fa més persones.
Ens recomanà alguns llibres que seguidament apunto:

SARTORI, G.; Homo videns
LITTLE, J., Les benignes, Quaderns Crema
PÉREZ ANDÚJAR, J., Los príncipes valientes
CASSANY, D.; Esmolar l'eina

Màrius Serra


Dins de la jornada de presentació del Projecte Lingüístic de Centre que va tenir lloc als SSTT d'Educació de les Terres de l'Ebre el passat dia 1 de febrer, Màrius Serra ens oferí una divertida conferència on defensà que la llengua és un ésser viu, mutant, que hem de revisar, que és font de comunicació i una font de plaer, i que l'hem d'utilitzar com a ham per als adolescents.
Vam jugar a fer palíndroms, anagrames i enigmes. També ens recomanà mirar la seva pàgina web www.verbalia.com on hi ha setmanalment un concurs de lapsus linguae, de la qual ens en llegí uns quants que va provocar el riure de tota la sala.

La conferència de Salvador Cardús


La conferència que ens va oferir Salvador Cardús el passat dia 31 amb el títol de Ben educats ens féu reflexionar sobretot en el tema de l'educació i el civisme del segle XXI.
Començà l'exposició fent-nos entendre que hem d'encarar el futur esperançats i il·lusionats, sense contagiar desànim als nostres fills i filles i alumnat.
Defensà el sistema educatiu català, de fet digué que no havia funcionat millor: per la quantitat de professionals, per tota l'atenció a la diversitat, per la inclusivitat... tot i els resultats baixos de l'informe PISA.
Parlà de la societat actual, una societat d'abundància i sobreproteccionisme emocional, on es valoritzen molt poc les coses perquè es té de tot.
Hi ha d'haver autoritat dels pares caps als fills, hem d'aprendre a dir no, no ho han de tenir tot, i els hem d'ensenyar a donar valor a allò que tenen.
El missatge final de la conferència va ser que hem d'ensenyar als nostres fills i filles a tenir paciència, el "ho volem ja", la immediatesa s'ha d'esborrar, i han d'aprendre a esperar.

Sobre el tema d'educació ha publicat:
El desconcert de l'educació, la Campana, Barcelona, 2000
Ben educats, la Campana, Barcelona, 2003

01 de febrer 2008