22 de desembre 2010

Deu anys sense Carlos Cano

El dia 19 de desembre va fer 10 anys de la mort de Carlos Cano, cantautor i poeta. Granadí de naixement, va començar a cantar recuperant  estils tradicionales del sud  oblidats, com el trovo popular, i  la copla andalusa. Va compondre tangos, boleros, rumbes, sambas, nanas, coplas, murgas carnavaleras i  temes molt de caire intimista i sempre acompanyat  per la seva guitarra.També, però va ser acompanyat per orquestres, grups instrumentals i cantants com Amalia i Maria Dolores Pradera, entre d'altres.
Algunes cançons que destacaria María la PortuguesaHabaneras de Cádiz, La ZarzamoraTango de las madres locas  i la murga de los currelantes.

19 de desembre 2010

SUEÑOS DE LIBERTAD

El passat dia 13 de desembre, la Fundació Primero de Mayo va lliurar el  premi Llibertat d'Expressió al periodista Iñaki Gabilondo per la seva trajectòria professional dins del món del periodisme. Després de lliurar-li el premi va expressar el seu agraïment en forma de discurs improvisat que si teniu una estona, val molt la pena escoltar-lo. La nota que li poso: Excel·lent (10)



15 de desembre 2010

No em molestis, mama. Estic aprenent!

EXTRET DE REDES (RTVE):
* La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
* En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
* Entrevista d'Eduard Punset a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales.

Podeu veure el programa clicant al títol.


L'antiga manera d' ensenyar és avorrida;
la nova es basa  que els nois aprenguin sols.
Marc Prensky

13 de desembre 2010

08 de desembre 2010

The Monster Ball Tour. Lady Gaga a Barcelona

"Hola Barcelona" van ser les primeres paraules que Lady Gaga va dedicar al públic que omplia de gom a gom el Palau Sant Jordi. L'espectacle va començar amb la cançó Dance in the dark, i va continuar amb Just Dance, Beautiful, dirty, rich, Alejandro, Monster, Telephone,  fins a 18 cançons i com a bis Bad Romance. El que crida més l'atenció del seu espectacle és el  vestuari, fins a 15 vegades es va canviar: roba galàctica, simulacions d'hàbits de monja, sang per la pell i la roba, vestits de fada  (espectacular!), entre molts altres; els ballarins; i el muntatge tècnic que porta: monstres marins, plataformes elevadores, cotxes que amaguen un teclat i que sona, un piano que s'encén mentre el toca...
Hi va haver una treva de moviment i balls amb la interpretació al piano de la balada Speechless i també amb You&I que publicarà en el seu proper àlbum.
Ella mateixa defineix el seu espectacle com a primera òpera electro pop, estructurada en quatre parts (the city, subway, the fame i the monster ball) on en cada una d'elles defensa la marginació i sobretot el món gai. Pot agradar o no, però  segur que no deixa indiferent a ningú.
El que sí que li va demostrar el públic de Catalunya, de la resta de l'Estat espanyol i de d'altres parts del món, és la devoció i la idolatració que senten per la cantant i artista. Solament hi va haver un moment de tensió, si el podem anomenar així: va ser quan va treure una bandera espanyola i la majoria de la gent va començar a xiular. Segur que no entenia res. La va amagar de seguida i el concert va continuar amb tota l'emoció amb què havia començat.
Un concert on vam gaudir de bona música i d'un gran espectacle.

22 de novembre 2010

Dia europeu de l'òpera a Pamplona. Café Iruña



Gràcies Mila per compartir-lo amb mi!

17 de novembre 2010

Quiero hacer contigo lo que la primavera hace con los cerezos. Pablo neruda

Juegas todos los días con la luz del universo.
Sutil visitadora, llegas en la flor y en el agua.
Eres más que esta blanca cabecita que aprieto
como un racimo entre mis manos cada día.

A nadie te pareces desde que yo te amo.
Déjame tenderte entre guirnaldas amarillas.
Quién escribe tu nombre con letras de humo entre las estrellas del sur?
Ah déjame recordarte cómo eras entonces, cuando aún no existías.

De pronto el viento aúlla y golpea mi ventana cerrada.
El cielo es una red cuajada de peces sombríos.
Aquí vienen a dar todos los vientos, todos.
Se desviste la lluvia.

Pasan huyendo los pájaros.
El viento. El viento.
Yo sólo puedo luchar contra la fuerza de los hombres.
El temporal arremolina hojas oscuras
y suelta todas las barcas que anoche amarraron al cielo.

Tú estás aquí. Ah tú no huyes.
Tú me responderás hasta el último grito.
Ovíllate a mi lado como si tuvieras miedo.
Sin embargo alguna vez corrió una sombra extraña por tus ojos.

Ahora, ahora también, pequeña, me traes madreselvas,
y tienes hasta los senos perfumados.
Mientras el viento triste galopa matando mariposas
yo te amo, y mi alegría muerde tu boca de ciruela.

Cuanto te habrá dolido acostumbrarte a mí,
a mi alma sola y salvaje, a mi nombre que todos ahuyentan.
Hemos visto arder tantas veces el lucero besándonos los ojos
y sobre nuestras cabezas destorcerse los crepúsculos en abanicos girantes.

Mis palabras llovieron sobre ti acariciándote.
Amé desde hace tiempo tu cuerpo de nácar soleado.
Hasta te creo dueña del universo.
Te traeré de las montañas flores alegres, copihues,
avellanas oscuras, y cestas silvestres de besos.

Quiero hacer contigo
lo que la primavera hace con los cerezos.
( de Veinte poemas de amor y una canón desesperada)

Pedro Salinas y La voz a tí debida


Perdóname por ir así buscándote
tan torpemente, dentro
de ti.
Perdóname el dolor, alguna vez.
Es que quiero sacar
de ti tu mejor tú.
Ese que no te viste y que yo veo,
nadador por tu fondo, preciosísimo.
Y cogerlo
y tenerlo yo en alto como tiene
el árbol la luz última
que le ha encontrado al sol.
Y entonces tú
en su busca vendrías, a lo alto.
Para llegar a él
subida sobre ti, como te quiero,
tocando ya tan só1o a tu pasado
con las puntas rosadas de tus pies,
en tensión todo el cuerpo, ya ascendiendo
de ti a ti misma.
Y que a mi amor entonces le conteste
la nueva criatura que tú eras.

El Biblioburro

07 de novembre 2010

15è aniversari del Club Nàutic Flix

Ahir dissabte, dia 6 de novembre el Club Nàutic va celebrar amb tots els socis i sòcies el quinzè aniversari de la seva fundació. L'acte va començar a 2/4 de 6 de la tarda, a la vora del riu i al costat del club, construït recentment, on es plantà un om, com a símbol de fortalesa i força del club, i es llegí una placa en commemoració de la celebració. Després d'unes paraules del president del Club i l'alcalde de la població, ens dirigírem a Ca Don Ventura on vam poder gaudir d'un audiovisual de tota la trajectòria del club i a la nit se celebrà un sopar de final de temporada on vam poder celebrar totes les victòries d'aquest estiu passat.
La trajectòria del club des dels seus inicis ha estat ascendent, en tots els sentits: des de crear l'espai adequat per a l'embarcador, amb un gran esforç per part de la junta inicial, a comprar les embarcacions, federar els seus esportistes (en aquest moment 75!), organitzar trobades a nivell de Catalunya al riu de baix, intercanvis amb la població d'Astilleros a Cantàbria, participar a la lliga catalana de llagut català, participar a la copa de Catalunya, puntones per Festes Majors, piragües, i l'any que ve... a Donosti! I tot això amb moltes ganes, molta participació de gent jove, i molt afany de treball d'equip superació.
FELICITATS i per molts anys més!!!

01 de novembre 2010

IMAGINE (Noa i Khaled)

24 d’octubre 2010

Conferència sobre Pedagogia Sistèmica a la Terra Alta

El passat dimarts, dins del cicle de Conferències d'Escola Inclusiva que organitza cada any el Centre de Recursos de la Terra Alta, la Dra. Maite Fonollosa ens parlà de la Pedagogia Sistèmica, una pedagogia que es basa  en una altra manera de mirar el món i entendre que és l'aplicació dels ordres que operen en els sistemes humans a l'educació en totes les seves vessants: relació família- escola, relació entre els mestres, relació dins de l'aula, relació amb el currículum.
Segons Mercè Travesset, mestra, psicòloga i terapeuta, "és una perspectiva molt innovadora que mira l'educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics i com això influeix als processos d'ensenyament-aprenentatge."

La Dra. fonollosa ens parlà dels principis de la pedagogia sistèmica que són: la pertinença, la jerarquia i l'ordre, l'equilibri entre donar i prendre, la prioritat, les normes i els límits, la consciència, la lleialtat, reconèixer el que és, les emocions i els sentiments i finalment, la percepció.
Segons Bert Hellinger, cada persona forma part d'un sistema que és la família i és aquí on hi ha els principis de la PS. Tots els vincles humans són amorosos: 1. vincle i dret de pertinença; 2. equilibri entre donar i rebre; 3. regles, lleis i jerarquies .

Canviar la mirada és canviar l'actitud. En pedagigogia sistèmica parlem de tres dimensions:
1. La dimensió transgeneracional: com a mestre hem d'ajudar l'alumnat a rescatar les seves arrels, allò que ens lliga a les seves generacions. Quan mirem un alumne no solament el mirem a ell, sinó que hem de veure la família que té darrera seu. si mirem un alumne que prové d'una família desestructurada ell ho sent i sent inferioritat. Hem d'acceptar-lo com és i mirar-lo com mirema els altres. Estem acostumats a veure'l "com hauria de ser" i l'hem de veure "tal com és". Si no l'acceptem com és, l'estem negant, a ell i també a la seva família. Hem d'acceptar la realitat que tenim i no hem de fer grans expectatives que no puguem aconseguir.
És important saber d'on venim i conèixer els nostres orígens perquè ens ajuda a redefinir-nos i perquè és la base de l'autoestima.
2. Dimensió intergeneracional: Fa referència a la relació pares-fills, mestre-alumnes. Com a mestres no podem passar mai per davant de la família. La referència primera de l'alumne són els seus pares, aquelles persones en qui confien i amb qui són lleials i nosaltres ho hem de respectar i no passar mai davant. Hem de donar confiança i seguretat al nostre alumnat.
Per altra banda, hem de saber què passa en una família però no immiscuir-nos-hi, això no ens pertoca, se li pot fer acompanyament, però mai hem d'actuar de bons consellers.
3. Dimensió intrageneracional: són les relacions entre iguals, com els grups d'amics, germans, pare-mare, mestre-mestre. Els alumnes si noten que no hi ha una estima, una bona relació entre els iguals, deixen tenir-los respecte. El respecte s'ensenya amb respecte.

La Dra. fonollosa tmabé ens parlà de l'educació com una relació amorosa, com una relació de vincle que ens afecta. Hem de mirar els nostres alumnes amb tota la motxilla que porten darrera: els seus referents familiars, les seves regles, les seves dinàmiques. I respectar el destí de la família i del nen o nena, encara que no hi estiguem d'acord. Totes les criatures, neixin on neixin, són capaces de suportar el seu destí. Per exemple, si a un nen d'una família desestructurada el mirem amb llàstima, li estem minvant les capacitats que ha de suportar d'allò que li ha tocat viure.Hem de procurar reforçar l'autoestima de les famílies, acceptar els límits de la realitat reconeixent el que són i amb agraïment.
Per últim, ens parlà de com aconseguir els objectius:
- Tenir un respecte a la vida com a mestra
-  Prendre la pròpia vida amb el seu procés amb paciència
- Una mestra efectiva és la que està reconciliada amb la seva família d'origen
- Ocupar el nostre lloc i reconèixer el seu (el de les famílies)
- Actitud d'escola, empatia i respecte
- Donar temps i no esperar res a canvi.

Dimarts dia 26 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, a la biblioteca de l'Institut Terra Alta, tindrà lloc la segona conferència: Competències Bàsiques, i anirà a càrrec d'Enric Queralt Catà.

15 d’octubre 2010

Correllengua a Flix 15 d'octubre 2010

“Les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos. Si cal aturar-se a reflexionar estem al marge de la normalitat. No és que no sigui natural la llengua, és que no és normal la circumstància. El català és la llengua que aquest poble ha elaborat durant segles, enriquint-la, transformant-la, compartint-la; el català va néixer a Catalunya i viu a Catalunya i en totes les terres tocades per la cultura i per la humanitat catalanes. Aquest fet és tan normal que no cal ni plantejar-s’ho. Per què, doncs, ens aturem a reflexionar sobre el català?
Perquè el català no té, a Catalunya, l’estatus que altres llengües tenen als estats plurilingües d’Europa; està legalment una miqueta per sota quant a drets, a protecció i a la llei implacable del mercat. Aquest desequilibri, que es tradueix en desenes de situacions corrents en la vida quotidiana, només es pot compensar amb una actitud ferma i conscient dels parlants. Però reclamar aquesta actitud és demanar massa: la llengua és, sobretot, un fet natural. Parlem una llengua perquè som “això” com a persones i perquè és la llengua del país, a la qual se sumen sense ni adonar-se’n els nouvinguts: la identitat col·lectiva és això. I amb la llengua que parlem i compartim contribuïm a la riquesa cultural de la humanitat, a la diversitat de les persones i de les terres. Per què els catalans hauríem de ser més conscients, més batalladors, més esforçats que no ho són, posem per cas, els castellano-parlants a casa nostra? Perquè no estem en una situació de normalitat. Els catalans, doncs, hem de construir un espai de normalitat per la nostra llengua; un espai que es diu Catalunya. Un espai que té una estructura política, social i humana, i cap de les tres coses no es pot separar de les altres.
Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una parcel·la peculiar de la humanitat.
Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.
Patrícia Gabancho (escriptora i periodista)

06 d’octubre 2010

II Jornada Carmel Biarnés a Ascó

El proper dissabte dia 9 d'octubre se celebra a Ascó la II Jornada  Carmel Biarnés, dedicada a la recerca arqueològica de l'Ebre. els actes començaran a les 5 de la tarda a la Plaça del Riu on Josep Maria Pros llegirà fragments de l'obra de Biarnés; seguidament, el clarinetista Bartolomé Garcia interpretarà unes peces de Béla Kóvacs; a 3/4 de 6 de la tarda s'inaugurarà  la mostra Collages, també de Josep M. Pros, a l’antic Hospital.
Després, al casal de la població hi haurà dos ponències: Margarida Generaens parlarà de La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme; i  Jaume Noguera de Els campaments militars d'inicis de la conquesta romana a la vall de l'Ebre.
A les 20,30 hi haurà el lliurament del II Premi de Periodisme Carmel Biarnés. 

27 de setembre 2010

Campionat de Catalunya de Llagut català


Ahir  es va acabar la temporada de rem 2010 per al Club Nàutic Flix i per als seus remadors i remadores. El Campionat de Catalunya va tenir lloc a Deltebre i encara que el temps no va acompanyar i no van tenir massa sort en els carrers de sortida, alguns equips van tenir premis: Els sèniors masculins van aconseguir el tercer lloc i els juvenils masculins també. No van tenir tanta sort les juvenils femenines, que tot i que van guanyar la Lliga Catalana, amb totes les curses de l'estiu guanyades, el carrer que els va tocar els va fer impossible que poguessin aconseguir una medalla i van quedar a 4t lloc de la final. Així mateix, les sèniors femenines els passà el mateix. Quan vam arribar a Flix, tots els equips  van celebrar la bona temporada que han tingut durant tot l'estiu, passejant amb el remolc amb el llagut, una carrossa i molts cotxes cantant les victòries que han tingut aquest estiu. Hi va haver paraules del president del club, de tots els entrenadors i entrenadores i també d'un remer de trainers d'Astillero (Santander), Garru, que acompanyà els equips tot el cap de setmana: les seves paraules van ser encoratjadores i d'ànim per la bona temporada que havien fet.
FELICITATS A TOTES I A TOTS!!!
Les fotografies són d'Elena Abelló Català

La construcció de la pedra en sec. Julio Monfort

El passat dia 23  amb la conferència La construcció de la pedra en sec que ens va oferir Julio Monfort, es va acabar el cicle de conferències del III Curs coneguem la Ribera d'Ebre.
Julio Monfort és enginyer tècnic agrònom i treball al Departament d'Agricultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. La seva passió per la construcció de la pedra en sec li ve dels seus orígens,del seu poble natal, a Vilafranca dels Ports de Morella, al País Valencià, on la construcció de la pedra en es molt abundant. té publicat un llibre del qual ja se n'han fet dos edicions titulat Els homes i les pedres. I si voleu més informació podeu consultar aquesta pàgina web: http://www.pedraensec.com/home.htm.
Julio ens explicà com es construeixen els marges amb pedra en sec, tenint en compte el terreny segons sigui pla, altiplà o bé en pendent. També les diferents maneres de col·locar les pedres i les diferents construccions que tenim a la nostra comarca: els marges, els refugis com les cabanes, coberts, masos; i les construccions per emmagatzemar aigua com enjubs, pous, sènies i mines. L'exposició va anar acompanyada d'unes fotografies i il·lustracions fetes per ell mateix de la comarca com a exemple del que anava explicant. Va ser una conferència molt amena, i que va interessar al públic per les preguntes que se li van fer en acabar la xerrada.
Les fotografies són de Biel Pubill Soler

24 de setembre 2010

22 de setembre 2010

Artur Bladé i Desumvila: L'obra del cicle natal

Ahir a la tarda va tenir lloc la tercera conferència del III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre i va anar a càrrec de Núria Grau, filòloga, editora, Cap de la Secció de Llengua i Literatura del CERE, membre de l'Associació Cultural Artur Bladé i gran coneixedora de la seva obra. Tal com el títol indica es va centrar en l'obra que fa referència al seu poble natal: Benissanet. Així ens va parlar de Benissanet, un llibre que parla de l'enyorament d'Artur Bladé vers el seu poble, Crònica del país natal, Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires i L'edat d'or, la culminació de la seva obra.
L'explicació va anar acompanyada de l'audició d'alguns textos de l'obra bladeriana, com aquest:

"El terme municipal de Benissanet és petit, potser el més petit de Catalunya en relació amb pobles de la mateixa categoria. Els pagesos diuen que és un mocador de butxaca.
És tan petit, efectivament, aquest terme, que per la banda del migdia no té gaire més de cinc-centes passes, car el riu de seguida li talla el pas. Cap a la part de llevant, a mitja horeta de camí, hi ha el terme de Móra. Anant al ponent passa una cosa semblant, però ací la frontera és el terme de Miravet. Únicament cap al nord i nord-oest (serra de Cavall) la terra benissanetana s’allarga uns quants quilòmetres i arriba als límits de la Terra Alta (termes del Pinell, de Corbera i Gandesa).
D’aquest mocador terral, les sénies se n’emporten una llenca, un voraviu. La resta és de secà.
La distinció entre horta i secà és significativa a tot arreu, però a Benissanet cal marcar-la bé, perquè delimita dos mons diferents i algunes vegades en desacord. Per exemple, les pluges que convenen gairebé sempre al secà, no sempre són bones per a les sénies. D’altres diferències poden ser observades pel que fa al color, a la qualitat i fins a l’ànima del paisatge. Tan aviat com es travessa la línia fresca i verda de les sénies, hom té la impressió que la naturalesa gira full i que passa de l’opulència a l’austeritat, de la joventut a la maduresa o, per dir-ho més gràficament, de l’amanida al rostit.
La visió que ofereix el secà de Benissanet és semblant a la que presenten les terres del Migdia de França —Llenguadoc o Provença. Jo crec que si a un francès meridional el portessin, així de sobte, als Plans o a les Codines de Benissanet, no faria cap estranyesa, perquè pensaria que no s’ha mogut de casa. Igual passaria si a un pagès benissanetà el deixessin, en un girant d’ulls, pels volts de Miramàs, d’Aigües Mortes, de Perols o de Martigues, pobles provençals, però encara catalans per la gràcia del nom i la virtut del paisatge. Es tracta de la mateixa terra eixuta i pedregosa, «plantada d’ametllers, olivers i vinya», com diuen les escriptures.
Aquests conreus predominen a Benissanet pels bancals de les finques properes a la vila. Més amunt, quan la terra es desplanxa i comença a dibuixar collades i fondals, els olivers, els ametllers i la vinya pugen entre marges de pedra i alternen amb els sembrats.
Una muntanya treballada de la falda al cim, amb marges i arbres, és una cosa gloriosa; i de glòries d’aquestes a Benissanet n’hi ha tantes, que ningú no en fa cas.
Actualment, però, ningú no arrabassa i ja es veuen garrigues en indrets un dia conreats. Amb les garrigues surten coscolls i romers, la farigola i l’espígol, la mata i la sajolida, el cepell i el ginebre, el fonoll i el te de roca.
Res d’això, encara que pertanyi a la muntanya, a la muntanya agresta, no és desamorós, ni lleig, ni tan sols inútil, perquè tot té perfum i bellesa i fa servei.
[…] Recordo estampes de la meva terra que em semblen acabades, definitives, eternes. El cor de l’home, ja poc abocat a l’aventura i a la novetat —potser perquè sap que no hi ha res nou— s’eixampla davant els panorames naturals en els quals la mesura humana ha posat la seva actitud animada i assenyada. Cada arbre és al seu lloc i no pretén ni gosa robar la part de terra que no li correspon; i aquesta és la vera llibertat que no exclou la llibertat de l’altre. Aquí totes les imatges s’acorden i es completen per a donar una visió immodificable, un sentiment de seguretat i de confiança. Un sap que pot passejar sense por, amb les mans a la butxaca, o amb un simple bastonet a la mà per anar tustant fraternalment les herbes del camí. Rarament es veu bèstia suspecta o perillosa. A tot estirar, llucareu un llangardaix verd prenent el sol contra un marge, en relleu, incrustat i brillant com una pedra preciosa."

La segona part de la conferència va anar dedicada sobretot al professorat perquè ens comentà molt del material publicat com Bladé a l'escola, que són uns dossiers didàctics per a Primària i per a Secundària i també del material penjat a la xarxa. Algunes pàgines molt interessants són les següents:

Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet  http://www.arturblade.org/
Exposició virtual  http://arturblade.gencat.cat/10.htm
Associació escriptors en llengua catalana  http://www.escriptors.cat/autors/bladea/pagina.php?id_sec=2326
UOC http://lletra.uoc.edu/ca/autor/artur-blade
Mapa literari.cat http://www.mapaliterari.cat/
Un reportatge televisió que es pot trobar a  TV3 a la carta

Demà el cicle de conferències acabarà amb la xerrada de Julio Monfort sobre La construcció de la pedra en sec.

III Jornada IMAGO MUNDI a Móra la Nova

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitza la 3a Jornada Imago Mundi el proper dissabte 25 de setembre al Casal Municipal de Móra la Nova.
La jornada d’enguany vol tractar la legitimitat ètica d’un sistema de valors basat en els principis del mercat lliure. De fet, la temàtica és de rabiosa actualitat en un món on la globalització sembla conseqüència de la consolidació d’uns complexos empresarials que es mouen amb l’única pretensió de maximitzar els seus beneficis, aliens a les conseqüències humanes i socials que es deriven d’aquesta actitud. Conscients de la complexitat de la temàtica intentarem, com ho hem fet en les altres edicions, que uns ponents de reconegut prestigi en la matèria ens ajudin a valorar el paper dels fonaments del capitalisme en l’orografia mundial actual, la seua legitimitat ètica i els conflictes de tota mena que se’n deriven.


En la jornada Imago Mundi 2010 també voldríem demanar-nos, entre altres coses, pel paper de la ciutadania en l’espai públic i com podem els ciutadans reconduir aquesta deriva del sistema econòmic. Capitalisme i ciutadania: un món dels forts?

16.00 h Recepció dels assistents
16.15 h Benvinguda a càrrec del Sr. Joan Manuel Sabanza, alcalde de Móra la Nova; Sr. Marc Rius, director general de Participació Ciutadana; Sr. Bernat Pellisa, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i Sr. Albert Pujol, president del CERE
16.30 h “Els límits del capitalisme” A càrrec del Sr. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona
17.15 h “Ètica liberal: però quina? Les tres (o potser més) maneres d’entendre un concepte” A càrrec del Sr. Ramon Alcoberro, professor d’ètica a la UdG i consultor a la UOC
18.00 h Pausa cafè
18.15 h “El paper de la ciutadania” A càrrec de la Sra. Alana Moceri, assessora de comunicació política
19.00 h Taula rodona entre els ponents, moderada pel Sr. Miquel Esteve, vocal de la Secció d’Impuls Social del CERE
19.30 h Clausura a càrrec de la Sra. Teresa Tonda, regidora de Serveis socials de Móra la Nova, i del Sr. Francesc Sanahuja, cap de la Secció d’Impuls Social del CERE

El Parlament aprova la llei de l'occità

"El Síndic d'Aran es felicita per la norma, que fa oficial l'occità a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-laEl parlament ha aprovat avui amb els vots deCIU, Esquerra Republicana, Socialistes i Iniciativa per CAtalunya la Llei de l'Occità que reconeix la oficialitat d'aquesta llengua a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-la. La llei regula, a més, l'ús de l'occità tant a les institucions del govern de la Vall d'Aran, únic territori occità que administrativament forma part de Catalunya, com a la Generalitat.La llei determina que l'occità sigui la llengua preferent a les institucions araneses i la llengua vehicular de l'educació a l'Aran. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, a partir d'ara haurà de respondre en occità a tots aquells ciutadans que utilitzin aquesta llengua. El síndic d'Aran i diputat del PSC per Unitat d'Aran, Francesc Boya (bloc), ha aplaudit l'aprovació de la llei, que ha qualificat de 'punt d'inflexió tenint en compte la situació crítica de la llengua'. El vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, també s'ha felicitat per la nova llei i ha dit que 'd'aquesta manera es recupera la legitimitat d'una llengua que d'alguna manera és patrimoni històric' i es respecta la pluralitat del territori del Principat." (Notícia de Vilaweb)

20 de setembre 2010

Final de la Lliga Llagut Català

Ahir a Colera es va celebrar la  final de la Lliga de llagut català 2010 en la categoria juvenil, séniors i veterans. Els equips de Flix van fer unes bones curses: els séniors masculins van pujar a primera divisió, les séniors femenines van quedar les cinquenes, els juvenils els segons i les juvenils les primeres.

Quinze dies abans va acabar la Lliga i la Copa de Catalunya per als Infantils a Cambrils, i els equips de Flix també es van dur dos premis: l'equip A es va emportar la medalla de plata de la Lliga i l'equip B van quedar les terceres de la Copa. Per ser el primer estiu que han entrenat i han participat han fet un gran paper. L'esforç i la constància han valgut la pena.

Podeu trobar més informació i moltes fotografies de totes les curses a la pàgina web del Club Nàutic Flix

Ara solament queda la Copa Catalana per als equips séniors i juvenils que es disputarà el dissabte i diumenge vinent a Deltebre. Molta sort!!!

Centenari de la mort de Miguel Hernández


El dia 30 de setembre se celebra el centenari de la mort de Miguel Hernández, un poeta d'Orihuela, autodidacta, que tradicionalment se l'ha inclòs a la generació del 36, però més aviat pertanyia al final de la generació del 27. La seva, és una poesia subjectiva de tema amorós però també de compromís social.

"Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta."
(Viento del pueblo)


"Cuando te voy a escribir
se emocionan los tinteros:
los negros tinteros fríos
se ponen rojos y trémulos,
y un claro calor humano
sube desde el fondo negro.

Cuando te voy a escribir,
te van a escribir mis huesos:
te escribo con la imborrable
tinta de mi sentimiento.

Allá va mi carta cálida,
paloma forjada al fuego,
con las dos alas plegadas
y la dirección en medio.

Ave que sólo persigue,
para nido y aire y cielo,
carne, manos, ojos tuyos,
y el espacio de tu aliento.

Y  te quedarás desnuda
dentro de tus sentimientos,
sin ropa, para sentirla
del todo contra tu pecho.
Aunque bajo la tierra
mi amante cuerpo esté,
escríbeme a la tierra,
que yo te escribiré."






Pablo Neruda el recorda:

"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"

17 de setembre 2010

La dona pagesa de la Ribera d'Ebre

Ahir a la segona conferència del III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, la Teresa Castelló ens parlà de la dona pagesa de la Ribera d'Ebre des de la Guerra Civil, fins al desarrollisme dels anys 60. Teresa és mestra i llicenciada en Humanitats, i aquesta xerrada és el resultat del seu projecte final de carrera. La recerca del seu treball sobretot es va basar en el testimoni directe de dones de tota la Ribera d'Ebre que han dedicat la seva vida al camp i a cuidar la seva família. Amb el suport d'unes imatges molt boniques vam poder viure per una estona la vida que van portar aquelles dones: des de la infantesa, l'escola, la joventut, el festeig, el casament, l'arribada dels fills i la maduresa, i sempre, en totes les etapes de la vida, la feina al camp. Una conferència molt interessant que va captar l'interès de totes i tots els que estàvem allí.

16 de setembre 2010

L'estela funerària de Vinebre

El dimarts va començar el III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, amb la ponència de la Dra. Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El tema central de la conferència va ser L'estela funerària de Vinebre.
Ens va explicar que aquesta estela va ser trobada molt a prop de l'assentament de Sant Miquel,  de manera casual l'any 1988, mentre es llaurava un camp amb maquinària moderna. Aquesta peça formava part d'una premsa per a l'elaboració de vi dels ss. IV-V dC. Actualment es troba al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
Molt interessant va ser l'explicació del contingut epigràfic de l'estela: la part de dalt  presenta una decoració en baix relleu d'un estel de sis braços amb sis cors que omplen els espais; el centre és format per dos ciumferències concèntriques i sota apareix la figura d'una lluna creixent.
Al segon espai hi figuren dos noms: el d'un pare i el del seu fill: C. AEBUTIUS TARDUS i C. AEBUTIUS VERCUNDUS, soldat de legio VI de Síria.
Al tercer espai hi trobem un poema de 22 versosde dístics elegíacs. La inscripció recorda la mort sobtada del fill, als 18 anys i conté una lamentació pel fet que mai més no tornarà a la pàtria d'origen. Al final apareixn el nom de l'esposa i mare VALERIA LAURA que diu que va ser ella qui va pagar les despeses. La composició literària presenta nombroses reminiscències relacionades amb l'obra de Virgili i Ovidi.
Margarida Genera també va presentar un dossier didàctic que ha elaborat en col·laboració amb el professor catedràtic Joan Alberich i Mariné, dirigit a l'alumnat de batxillerat:  L'estela funerària de Vinebre. Una petja dels romans a l'Ebre. El text presenta unes explicacions molt clares i va acompanyat de moltes fotografies i il·lustracions a color que fan molt atractiu el dossier.

13 de setembre 2010

Bai, bai, bai, bai Orio

Bandera de la Contxa a Donostia
(Foto de El diario Vasco, diumenge 12 de setembre)


Aquest cap de setmana passat vam poder gaudir de les regates de traineres al País Basc, concretament a la Contxa, a Donostia. Dissabte a la tarda va ser la tanda classificatòria de les noies, i diumenge es van disputar les finals femenina i masculina. Galicia va resultar la guanyadora de la final femenina, seguida de Tolosa-Getaria i Zumaia. La regata final dels nois va ser  molt emocionant perquè fins l'últim moment no es va decidir el primer premi. La mar estava alterada i els remers i seguidors veien que les coses podien canviar en segons. Les traineres favorites eren Kaiku i Urdaibai, però la cursa va ser guanyada per una embarcació que anava la quarta, Orio. Els seguidors d'aquesta trainera van celebrar amb txacolí la victòria, tot i que la bandera de la Contxa, per temps acumulats la va guanyar Urdaibai de Bermeo, però Orio va pujar de la quarta posició a la segona. El bai, bai, bai, bai Orio, el recordarem temps!
El millor de tot: l'ambient en què viuen els bascos les regates i l'emoció que es respira en cada palada de les traineres.




04 de setembre 2010

II Jornades de Patrimoni Històric a Flix

Dia 11 de setembre: a les 9 del matí visita guiada a les excavacions arqueològiques de Sebes. Lloc de trobada: Mas del Director. reserva Natural de Sebes
Dia 12 de setembre: a les 11 del matí, inauguració de la primera fase de la restauració del Castell nou
Divendres 17 de setembre: a les 7 de la tarda conferència "Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix", a càrrec de Pere Muñoz. Ca Don Ventura
Del 22 de setembre al 12 d'octubre Exposició "Quan plovien bombes" Horari: dies laborables de 19-21 h i festius de 12-14 h i de 19-21 h
Dia 25 de setembre: visita guiada pel nucli antic del poble a les 10 del matí. Lloc de trobada: Plaça de l'Església.
Dia 26 de setembre: Jornada de portes obertes al Castell nou. de 11 a 13 h i de 17-19 h
Dia 1 d'octubre projecció del documental "El braç de les fúries" (el bombardeig sobre Lleida de 2 de novembre de 1937) comentat per Jordi Guardiola. Lloc: Ca don Ventura

30 d’agost 2010

III CURS CONEGUEM LA RIBERA D'EBRE

El CERE per tercer any consecutiu organitza el curs Coneguem la Ribera d'Ebre. Es tracta d'un cicle de  conferències que tractaran aspectes de la nostra comarca que no coneixem massa. En aquesta ocasió comptarem amb Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que ens parlarà de l 'Estela Funerària de Vinebre; la Teresa Castelló, mestra i llicenciada en Humanitats ens explicarà la vida de la dona pagesa de la Ribera d'Ebre; Núria Grau, filòloga i membre de l'Associació Cultural Artur Bladé ens parlarà de l'obra d'Artur Bladé dedicada a la terra natal; i Julio Montfort, enginyer agrònom del Departament de Cultura de la Generalitat ho farà sobre La construcció de la pedra seca

El curs es farà a Ca Don Ventura, a Flix, els dies 14, 16, 21 i 23 de setembre a les 7 de la tarda. 



Podeu fer la inscripció al  telèfon 977 41 05 21 o bé enviant un e-mail a cere@riberadebre.org. També us podreu inscriure el primer dia.


Primera Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre

17 d’agost 2010

VERY POMELO A FLIX

Very Pomelo va actuar per segona vegada a Flix: és un grup de música amb un estil molt personal que canten des de rock fins a rumbes a través de la veu de Xarim Aresté.


13 d’agost 2010

L'home del paraigua


L'home del paraigua. Així és com la gent d'Anantapur, a l'Índia, anomenava Vicenç Ferrer. Ara, també s'ha convertit en el títol d'una òpera que s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu l'11 de setembre i que proposa un viatge sensorial a través de la vida i l'obra del cooperant català. Es tracta d'un muntatge molt ambiciós que arribarà precedit del llançament d'un disc produït per Pep Sala.

04 d’agost 2010

El libro de las lenguas

El nou llibre de Carme Junyent és un recull de diversos aspectes de les llengües que hi ha al món que ajuden a entendre com funcionen el llenguatge i les llengües. Les autores comenten:

"Hemos optado poruna forma de aproximación al conocimiento más parecida aun anecdotario que a un trabajo sistemático, pues no hemos pretendido hacerun estudio enciclopédico sino ofrecer unas pinceladas de algunas lenguas con las que hemos tenido contacto, como destellos de ese todo que el lenguaje humano. Nuestro mayor deseo sería que esos destellos alimentasen el deseo de conocerlas mejor, de tenerlas en cuenta en la investigación, en la docencia y en la vida."
JUNYENT, C.- MUNCUNILL, C. (2010) El libro de las lenguas, Octaedro,  BCN

29 de juliol 2010

Felicitat i voluntat

 Al programa 35 de Redes: Ser feliz es cuestión de voluntat, el psicòleg Walter Mischel de la Universitat de Columbia de Nova York,  parla del seu famós experiment sobre la força de voluntat. El podeu trobar en aquesta adreça: http://blip.tv/file/2269989

28 de juliol 2010

Nova trobada Club de lectura Ribera d'Ebre a l'octubre

Nou llibre de verbs catalans

CLUA, M J- GIRONELL, M (2010) Els verbs catalans conjugats, Barcanova, Barcelona

És un manual de consulta dels verbs catalans (conjugació i nocions bàsiques teòriques) acompanyat d'exercicis pràctics per conèixer i adquirir destresa de les normes que regeixen l'estructura interna del verb i els usos que se'n deriven.
Està adreçat a qualsevol usuari de la llengua catalana que vulgui aprendre i aprofundir en l'aprenentatge de la morfologia verbal. També està indicat per al professorat de Llengua Catalana i Literatura.
El llibre està estructurat en tres parts: Conceptes bàsics, Compendi dels verbs catalans conjugats i Exercicis.

Nou diccionari TERMCAT



El TERMCAT ha publicat en línia un diccionari sobre l’àmbit esportiu que conté 11.000 termes de 80 esports diferents. Aquest diccionari és la versió en línia del Diccionari general de l’esport, una obra elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions balears i valencianes i amb el suport dels governs català (Secretaria de Política Lingüística), andorrà (Direcció General de Política Lingüística) i balear (Direcció General de Política Lingüística). En l’elaboració de l’obra han intervingut més de dos-cents cinquanta especialistes de tots els territoris de parla catalana.

El Diccionari general de l’esport vol ser una eina de consulta habitual d’un públic molt ampli: practicants, tècnics, àrbitres, aficionats, periodistes, traductors i correctors. En general, de tothom que estigui interessat a conèixer la denominació catalana d’un concepte, el seu equivalent en castellà, francès o anglès, el significat exacte d’un terme o, per exemple, quins són els termes bàsics d’un esport concret.
L’obra s’integra en la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua i en l’índex temàtic o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.

15 de juliol 2010

Esperant "la llum d'un temps expectant i frondós"

Massa sovint girem els ulls enrera
i el gest traeix angoixa i defallences.
L'enyor, voraç, ens xucla la mirada
i ens gela el moll del sentiment. De totes
les solituds, aquesta és la més fosca,
la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,
pensar el futur lluminós i possible.

(Miquel Martí i Pol, L'àmbit de tots els àmbits)

14 de juliol 2010

Enriquiment competencial


Ahir al matí, el director de l'Institut Terra Alta, Ricard Marrugat, va oferir al SE de la Terra alta una conferència que portava per títol Competències bàsiques i enriquiment competencial. Un dels objectius de les competències bàsiques és desenvolupar  persones autònomes, amb capacitat per prendre decisions informades sobre la seva vida i de participar de manera autònoma en la vida laboral i social. L'alumnat ha de disposar d'uns sabers globals aplicables a la interpretació i actuació en diverses situacions. 

Treballem les competències bàsiques amb el nostre alumnat quan fem que l'alumne sigui autònom i actuï de manera autònoma; quan el fem pensar, reflexionar i comunicar-se; i quan fem que tingui convivència amb les seves companyes i els seus companys.
I què podem fer a l'aula per treballar tot això? Entre d'altres coses: prioritzar activitats que impliquin la reflexió i el pensament crític; proposar activitats d'aprenentatge que activin processos cognitius variats; potenciar la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d'aprenentatge; fomentar un clima escolar d'acceptació mútua i cooperació; i utilitzar materials curriculars diversos. 
De la informació hem de fer coneixement: Als EEUU es va fer un estudi on va quedar demostrat que un alumne si escolta l'explicació del professor reté un 5% d'aquesta informació; si llegeix la informació reté un 10%; si escolta i mira (a través d'un audiovisual) reté un 20% ; si hi ha una demostració, a través de l'observació, reté un 30%; si es discuteix, a través del diàleg, reté un 50% de la informació; si es fa, és a dir, si es practica, reté un 75%; però si la informació, l'alumne l'explica a un altre, reté un 90%. Per això cal afavorir a les aules la creació de situacions d'aprenentatge en què l'alumne pugui co-construir amb el professorat el coneixement. 
Queda molt clar en aquest diagrama: 

Què podem fer amb el nostre alumnat per crear coneixement: 
- Presentar situacions contextualitzades, pròximes a l'alumnat
- Generar actituds de curiositat
- Preparar obertes, amb diferents possibilitats d'assoliment per part d'alumnes diferents
- Propiciar l'obtenció de resultats per camins diversos
- Presentar la informació inicial usant representacions diverses
- Afavorir la generació d'opinions personals crítiques
-Facilitar l'intercanvi d'aquestes opinions en petits grups

Per fer un enriquiment competencial s'han de seguir quatre passos: l'anàlisi d'una tasca habitual, que com més pobra sigui millor perquè són les que exigeixen un enriquiment prioritari; el segon pas, és l'enriquiment de la tasca; el tercer pas és l'experimentació; i el quart, l'anàlisi dels resultats per comprovar l'eficiència de la millora realitzada.
Va ser una xerrada molt amena i molt interessant.

13 de juliol 2010

Auroville, la realitat d'un somni

Tortosa acull l'exposició Auroville, la realitat d'un somni que s'inaugura el dia 16 de juliol a les 19 h a l'Antic Escorxador, a càrrec de Miquel Àngel Essomba, director de la UNESCO a Catalunya.
Hi haurà més actes entorn a l'exposició com algunes conferències, presentació d'un llibre i una cerimònia de cloenda a càrrec de la ballarina índia Devasmita Patnaik.

Auroville és una ciutat internacional que es va fundar l'any 1968 a l'Estat de Tamil Nadu, al sud de l'Índia, on en un principi era una planícia semidesèrtica. Però en 40 anys de vida de la ciutat han plantat dos milions d'arbres, han desenvolupat tècniques per augmentar la capa freàtica i han controlat la qualitat amb el tractament de les aigües residuals i de compactació de la terra per evitar l'erosió. El resultat ha estat una selva que ha suavitzat el clima i les condicions mediambientals. S'han creat hortes i plantacions ecològiques i comparteixen les tècniques amb els camperols autòctons, introduint-los en l'ús d'insecticides i fertilitzants biològics.
Actualment la ciutat la formen 100 comunitats on viuen 2000 persones de més de 40 països del món.
Algunes coses a destacar d'Auroville: la propietat privada no existeix, l'assistència sanitària és gratuïta, l'educació és integral i cada nen és tractat com un ser únic, el treball individual és imprescindible com un mitjà de creixement de l'individu, la multiculturalitat inspira una gran creativitat... Sembla que en el món actual  vivim no pugui ser possible viure d'aquesta manera.
L'exposició estarà oberta des del dia 15 al 25 de juliol.

12 de juliol 2010

Julie&Julia: bon apétit!

Una pel·lícula entretinguda que si us agrada la cuina la gaudireu i us apetirà provar de fer més d'un menjar. Una esplèndida Meryl Streep, personifica la xef Julia Child en els seus primers anys a la cuina, i Amy Adams és a la pel·lícula Julie Powell, una dona aparentment avorrida que decideix crear un blog amb receptes de cuina que provarà de la seva admirada Julia Child. La pel·lícula transcorre en dos històries paral·leles: la de Julia Child als anys 50 i començaments del 60 i la de Julie Powell, que transcorre durant l'any 2002. Les dos tenen unes històries semblants: les dos aprenen a cuinar amb paciència i voluntat, els seus marits els donen un gran suport, les dos tenen intenció de publicar un llibre i les dos són admirades pels seus amics i coneguts.
És un plaer veure les diferents receptes que fan: salsa holandesa, pastís de xocolata, boeuf au vin rouge, ànec farcit folrat amb pasta de full... acabes amb ganes de fer-ne alguna.
Aquí no tenim el llibre de Julia Child, però sí que tenim un llibre de receptes, perfecte, que m'encanta cuinar, d'una cuinera excepcional, Simone Ortega: 1080 recetas de cocina.

Hi ha d'altres pel·lícules on el tema central és la cuina. Totes boniques: Un toque de canela, Tiempos de azúcar, ChocolatLa joven de las especias, i  El festín de Babette.

09 de juliol 2010

04 de juliol 2010

II Regata de llagut català a Flix

Avui 4 de juliol s'ha celebrat a Flix la II Regata de llagut català on hi han participat embarcacions de diferents punts de Catalunya: Torredembarra, Cambrils, Badalona, Blanes, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, entre d'altres. Hi han participat totes les categories, Infantil, Cadet, Juvenil i Sèniors, i  el Club Nàutic Flix ha competit en totes elles perquè amb la compra, aquest any, del segon llagut s'han obert més possibilitats per poder participar. Ha estat un matí festiu i lúdic on no hi han faltat els nervis ni les emocions dels remadors i remadores, ni de totes i tots que estàvem allí.