24 d’octubre 2010

Conferència sobre Pedagogia Sistèmica a la Terra Alta

El passat dimarts, dins del cicle de Conferències d'Escola Inclusiva que organitza cada any el Centre de Recursos de la Terra Alta, la Dra. Maite Fonollosa ens parlà de la Pedagogia Sistèmica, una pedagogia que es basa  en una altra manera de mirar el món i entendre que és l'aplicació dels ordres que operen en els sistemes humans a l'educació en totes les seves vessants: relació família- escola, relació entre els mestres, relació dins de l'aula, relació amb el currículum.
Segons Mercè Travesset, mestra, psicòloga i terapeuta, "és una perspectiva molt innovadora que mira l'educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics i com això influeix als processos d'ensenyament-aprenentatge."

La Dra. fonollosa ens parlà dels principis de la pedagogia sistèmica que són: la pertinença, la jerarquia i l'ordre, l'equilibri entre donar i prendre, la prioritat, les normes i els límits, la consciència, la lleialtat, reconèixer el que és, les emocions i els sentiments i finalment, la percepció.
Segons Bert Hellinger, cada persona forma part d'un sistema que és la família i és aquí on hi ha els principis de la PS. Tots els vincles humans són amorosos: 1. vincle i dret de pertinença; 2. equilibri entre donar i rebre; 3. regles, lleis i jerarquies .

Canviar la mirada és canviar l'actitud. En pedagigogia sistèmica parlem de tres dimensions:
1. La dimensió transgeneracional: com a mestre hem d'ajudar l'alumnat a rescatar les seves arrels, allò que ens lliga a les seves generacions. Quan mirem un alumne no solament el mirem a ell, sinó que hem de veure la família que té darrera seu. si mirem un alumne que prové d'una família desestructurada ell ho sent i sent inferioritat. Hem d'acceptar-lo com és i mirar-lo com mirema els altres. Estem acostumats a veure'l "com hauria de ser" i l'hem de veure "tal com és". Si no l'acceptem com és, l'estem negant, a ell i també a la seva família. Hem d'acceptar la realitat que tenim i no hem de fer grans expectatives que no puguem aconseguir.
És important saber d'on venim i conèixer els nostres orígens perquè ens ajuda a redefinir-nos i perquè és la base de l'autoestima.
2. Dimensió intergeneracional: Fa referència a la relació pares-fills, mestre-alumnes. Com a mestres no podem passar mai per davant de la família. La referència primera de l'alumne són els seus pares, aquelles persones en qui confien i amb qui són lleials i nosaltres ho hem de respectar i no passar mai davant. Hem de donar confiança i seguretat al nostre alumnat.
Per altra banda, hem de saber què passa en una família però no immiscuir-nos-hi, això no ens pertoca, se li pot fer acompanyament, però mai hem d'actuar de bons consellers.
3. Dimensió intrageneracional: són les relacions entre iguals, com els grups d'amics, germans, pare-mare, mestre-mestre. Els alumnes si noten que no hi ha una estima, una bona relació entre els iguals, deixen tenir-los respecte. El respecte s'ensenya amb respecte.

La Dra. fonollosa tmabé ens parlà de l'educació com una relació amorosa, com una relació de vincle que ens afecta. Hem de mirar els nostres alumnes amb tota la motxilla que porten darrera: els seus referents familiars, les seves regles, les seves dinàmiques. I respectar el destí de la família i del nen o nena, encara que no hi estiguem d'acord. Totes les criatures, neixin on neixin, són capaces de suportar el seu destí. Per exemple, si a un nen d'una família desestructurada el mirem amb llàstima, li estem minvant les capacitats que ha de suportar d'allò que li ha tocat viure.Hem de procurar reforçar l'autoestima de les famílies, acceptar els límits de la realitat reconeixent el que són i amb agraïment.
Per últim, ens parlà de com aconseguir els objectius:
- Tenir un respecte a la vida com a mestra
-  Prendre la pròpia vida amb el seu procés amb paciència
- Una mestra efectiva és la que està reconciliada amb la seva família d'origen
- Ocupar el nostre lloc i reconèixer el seu (el de les famílies)
- Actitud d'escola, empatia i respecte
- Donar temps i no esperar res a canvi.

Dimarts dia 26 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, a la biblioteca de l'Institut Terra Alta, tindrà lloc la segona conferència: Competències Bàsiques, i anirà a càrrec d'Enric Queralt Catà.

15 d’octubre 2010

Correllengua a Flix 15 d'octubre 2010

“Les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos. Si cal aturar-se a reflexionar estem al marge de la normalitat. No és que no sigui natural la llengua, és que no és normal la circumstància. El català és la llengua que aquest poble ha elaborat durant segles, enriquint-la, transformant-la, compartint-la; el català va néixer a Catalunya i viu a Catalunya i en totes les terres tocades per la cultura i per la humanitat catalanes. Aquest fet és tan normal que no cal ni plantejar-s’ho. Per què, doncs, ens aturem a reflexionar sobre el català?
Perquè el català no té, a Catalunya, l’estatus que altres llengües tenen als estats plurilingües d’Europa; està legalment una miqueta per sota quant a drets, a protecció i a la llei implacable del mercat. Aquest desequilibri, que es tradueix en desenes de situacions corrents en la vida quotidiana, només es pot compensar amb una actitud ferma i conscient dels parlants. Però reclamar aquesta actitud és demanar massa: la llengua és, sobretot, un fet natural. Parlem una llengua perquè som “això” com a persones i perquè és la llengua del país, a la qual se sumen sense ni adonar-se’n els nouvinguts: la identitat col·lectiva és això. I amb la llengua que parlem i compartim contribuïm a la riquesa cultural de la humanitat, a la diversitat de les persones i de les terres. Per què els catalans hauríem de ser més conscients, més batalladors, més esforçats que no ho són, posem per cas, els castellano-parlants a casa nostra? Perquè no estem en una situació de normalitat. Els catalans, doncs, hem de construir un espai de normalitat per la nostra llengua; un espai que es diu Catalunya. Un espai que té una estructura política, social i humana, i cap de les tres coses no es pot separar de les altres.
Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una parcel·la peculiar de la humanitat.
Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.
Patrícia Gabancho (escriptora i periodista)

06 d’octubre 2010

II Jornada Carmel Biarnés a Ascó

El proper dissabte dia 9 d'octubre se celebra a Ascó la II Jornada  Carmel Biarnés, dedicada a la recerca arqueològica de l'Ebre. els actes començaran a les 5 de la tarda a la Plaça del Riu on Josep Maria Pros llegirà fragments de l'obra de Biarnés; seguidament, el clarinetista Bartolomé Garcia interpretarà unes peces de Béla Kóvacs; a 3/4 de 6 de la tarda s'inaugurarà  la mostra Collages, també de Josep M. Pros, a l’antic Hospital.
Després, al casal de la població hi haurà dos ponències: Margarida Generaens parlarà de La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme; i  Jaume Noguera de Els campaments militars d'inicis de la conquesta romana a la vall de l'Ebre.
A les 20,30 hi haurà el lliurament del II Premi de Periodisme Carmel Biarnés.