26 d’octubre 2008

Inspirat molt vagament en Hölderlin

Vénen i van les ones de la mar
i en el seu si profund el meu cor nego,
l'ànima nego, nego el pensament.

Considero en silenci el meu destí,
i el cant s'acaba sempre en desencant.
Només quan era noi el món brunzia
com un eixam d'abelles. De bon grat
tornaria a la mar de la infantesa;
perquè Déu ha ancorat la melangia
-com un navili d'ombra- al pit de l'home.

Rieu-vos-en, amics tant com vulgueu.
¿És que no pot el pensament tornar
-com les onades- a l'antiga platja?

(Long play per a una ànima trista, Gerard Vergés)

24 d’octubre 2008

Som el futur. Parlem català

Sota aquest lema, avui s'ha celebrat a Flix el Correllengua 2008. Gemma de l'IES Flix i Martí del CEIP Enric Grau Fontseré han llegit el manifest d'enguany escrit per Isabel-Clara Simó.
Seguidament, d'altres alumnes de l'IES han llegit fragments de l'obra de Montserrat Roig: El Cant de la Joventut i La veu melodiosa han estat els llibres escollits.
Els dinamitzadors de l'IES han organitzat jocs per als més petits i després hi ha hagut un berenar.


Manifest del Correllengua 2008

Si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. Sense una llengua pròpia faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”.

És per tant imprescindible que emprem tots els mitjans, pacífics i democràtics, per salvar una llengua que està retrocedint molt de pressa; de fet, la llengua catalana ha ocupat àmbits, les darreres dècades, que mai abans havia ocupat i el nivell de coneixement del català ha augmentat espectacularment –uns avenços, per cert, que només es deuen a la nostra irreductible tossuderia-, però el seu ús no para de retrocedir i el mandat constitucional pel qual l’Estat està obligat a protegir-la no s’ha complert mai.

Necessitem com a condició necessària la llei de Normalització Lingüística, però necessitem encara més que s’apliqui de fet. Necessitem també la innegociable unitat de la llengua catalana, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos, per no esmentar com ens és de negatiu l’esmicolament del mercat, sobretot en el camp de l’ensenyament.

És també imprescindible que la població catalana, de tots els Països Catalans, sigui conscient de què hi perd i què hi guanya en el debat tan desigual per la nostra supervivència. Des d’un punt de vista econòmic, fins i tot els empresaris estan alarmats el preu que s’ha de pagar per pertànyer a Espanya i com és d’irreversible el retrocés econòmic al qual estem empesos, a un nivell que no és equiparable a cap altre país de la Unió Europea: l’ofegament econòmic ja no és un fantasma sinó una realitat.

Ens és imprescindible que el català sigui la llengua comuna de tots els catalans, vinguts de totes bandes del món, perquè només així construirem una societat justa i sense discriminacions.

I per a tot això ens cal la independència. Una independència civilitzada, com la que tants altres països estan a punt de coronar en aquest segle XXI. I ens cal recuperar la dignitat i la personalitat pròpia.

La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur.

Isabel-Clara Simó

16 d’octubre 2008

MERCÈ RODOREDA: SENYORES I MINYONES

A la biblioteca municipal de Flix ha tingut lloc aquesta tarda una sessió de contes per a adults, basats en un contes de Mercè Rodoreda. Concretament han estat: "Aquella paret, aquella mimosa”, “La mainadera” i“Zerafina” de La meva Cristina i altres contes i “Viure al dia” de Semblava de seda i altres contes. Assumpta Mercader i Rosa Pou són les dos actrius que han donat vida a aquests personatges de la Rodoreda. Les mateixes actrius en una pàgina web opinen:

"De tot l’univers literari de Mercè Rodoreda hem triat els personatges de les senyores i les minyones per acostar al públic l’obra de la gran escriptora. Pensem que a través de les unes i les altres, l’autora va saber confegir grans històries plenes d’amors i odis, i amb la presència d’un element moltes vegades obviat en referir-se a Rodoreda: l’humor."

Aquest any 2008 se celebra el centenari del naixement de l'escriptora.




12 d’octubre 2008

EL RIU QUE PARLA

Aquest cap de setmana m'han regalat un llibre titulat El riu que parla, i tot i que encara no l'he acabat penjo la seua ressenya, perquè és un llibre que val la pena que conegueu. Són trenta narracions d'autores i autors ebrencs que amb els seus escrits ens evoquen el tema del nostre riu Ebre. Hi ha narracions intimistes, de paisatge, de gent, d'altres que expliquen històries que ben bé podrien ser reals, i d'altres que provoquen més d'un somriure. En destaco tres, No diré que t'estimo de Laura Mur, La pilota que es va endur el riu, d'Albert Guiu i El tren del somnis de Jordi Andreu.

"Al teu costat s'atura el temps. El que t'he enyorat i el que vaig perdre cercant sense saber-te tan a prop, sense saber que la meva tristor no era altra cosa que enyor de tu. " (Laura Mur).

Podeu escoltar un fragment dels relats, amb la imatge i la veu dels seus autors a aquesta adreça: http://blip.tv/file/1276659

Autors i autores de l'Ebre, El riu que parla, Serret/Aeditors, El Perelló, 2008

Gent de riu, un nou bloc

JBA estrena un nou bloc que per aquells que us agradi el tema del riu el trobareu molt interessant. Des de fotografies antigues de pas de barques de moltes poblacions catalanes, un article sobre un llibre de Plini el Vell, Naturalis Historiae on parla de la primera referència històrica de la navegabilitat de l'Ebre, a un vocabulari de termes de riu, entre d'altres coses. Encara està en construcció, però val la pena mirar-lo.
L'adreça és: http://www.gentderiu.blogspot.com/

10 d’octubre 2008

Racó de vitamines emocionals

Avui he llegit un article signat per la Carme Negrillo on explica l'experiència d'un seminari d'intercentres, dut a terme a la població tarragonina de Vila-seca, en el qual intenten reflexionar i experimentar diferents línies de treball en educació en valors i creixement personal i interpersonal, des d'infantil a Secundària.

El resultat d'aquesta experiència ha estat l'elaboració d'unes activitats que han estat experimentades i agrupades amb el nom de racó de vitamines emocionals. Carme Negrillo anomena i explica cada una de les dinàmiques creades per a Parvulari, Cicle Inicial, Cicle Mitjà, Cicle Superior, Secundària i fins i tot les que poden utilitzar el professorat. Per exemple, una activitat que proposa per a cicle inicial és crear unes targetes que hi posi: SOMRIU, AVIAT... cada alumne elabora una targeta amb una cara somrient i una cosa que el farà somriure aviat; una altre exemple per a ESO és que cada alumne faci una foto o un dibuix d'un lloc del poble que sigui bonic i faci una descripció i una explicació de perquè és un lloc que produeix sentiments agradables; i per al professorat, entre d'altres activitats proposa Endevina qui és... Es pengen targetes amb dades de cada ensenyant (llibre preferit, el dinar que li agrada més, el dia de naixement...) sense posar-hi nom Els altres companys i companyes han d'endevinar a qui correspon cada targeta. I així fins a una quarentena d'experiències portades a terme a tots els centres de Vila-seca.

Acaba l'article afirmant que encara no han pogut fer-ne una avaluació global perquè l'han començat a dur a terme no fa gaire, però sí que ha estat una experiència positiva tant per a l'alumnat com per al professorat. S'han assolit objectius com treballar i innovar en xarxa a nivell municipal, sensibilitzar en la creació de climes emocionals positius i preventius de conflictes en el centre i de desenvolupar unes habilitats de consciència i regulació emocional i de relació interpersonal.
Acaba l'article amb una coneguda cita de Benjamin Franklin:

"La felicitat no s'aconsegueix amb grans cops de sort, que apareixen ben poques vegades, sinó amb petites coses que passen cada dia."

CARME NEGRILLO, Racó de vitamines emocionals, Revista Guix, núm. 343, març 2008, pp.36-42

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ESCOLA INCLUSIVA

Dimarts dia 14 d'octubre s'inicia el cicle de conferències sobre escola inclusiva que el Servei Educatiu de la Terra Alta ha organitzat dins del seu Pla de Formació de Zona. Són en total cinc conferències que aniran a càrrec d'especialistes amb el tema. Encara que no hi estigueu inscrits, hi podeu venir, si us interessa.

14 d'octubre: Educar per viure i conviure a l'escola (Carme Negrillo, URV)

18 de novembre: Nou currículum de llengües (Artur Noguerol, UAB)

3 de desembre: Què és la Pràctica reflexiva? (Carme Abril, ICE)

21 de gener: Escola inclusiva i grups cooperatius (Pere Pujolàs, Universitat de VIC)

16 de febrer: La construcció de l'escola intercultural inclusiva des de processos d'investigació-acció (Lidón Moliner, Universitat de Castelló)

Lloc: Escola de Capacitació Agrària de Gandesa Hora: 18 h


06 d’octubre 2008

ENS ENTENEM!

DD.AA (2008), Ens entenem!, Eumo Editorial, Vic

En aquest llibre hi trobareu sis curtes obres de teatre pensat per als alumnes nouvinguts de Secundària en procés d’aprendre la llengua catalana. Amb el teatre, els nois i noies desenvolupen la capacitat d’expressió i de comunicació i aprenen a usar la llengua.

La primera feina del professorat és fer que els alumnes entenguin el text i les situacions comunicatives que es presenten i una vegada l’han entès, passar a memoritzar les frases del personatge que interpretaran.

Són guions senzills, el nivell de llengua emprat és l’A2 segons el Marc Europeu comú de les llengües.

Els arguments de les obres són molt propers a la realitat de l’alumnat adolescent: conflictes generacionals, l’amistat d’una colla d’amics, la investigació sobre la desaparició d’una noia, el món del treball, la relació entre l’esforç i l’èxit, i el darrer sobre les diferències socials.

Tal com diuen en el pròleg “són històries que fan pensar, que permeten opinar i discutir sobre el comportament dels divesos personatges, fins i tot molts nois i noies es podran identificar amb algun personatge o amb alguna situació que han viscut.” (pp.8-9)

“CLARA: Ties, quina bona nota!

GERARD: Un deu ties, un deu! Sou unes empollones!

FARZANA: No, no, d’empollones, res, Ens ho hem treballat!

MARTA (remarcant molt les síl·labes): Tre-ball-i-temps!

BILAL: La millor nota del treball de llengua!

MARTA: Ho hem treballat molt! Ho hem viscut i ho hem escrit.”

(fragment del IV acte de Gustos nous, de Mercè Saure Seraña, pàg. 30)