Nada explica la història d'Andrea, una noia òrfena que arriba a la Barcelona de la posguerra per estudiar a la universitat, i viure amb la seva iaia i els seus oncles al carrer Aribau. Res no és per a ella el que es pensava: arriba a la gran ciutat amb la il·lusió d'estudiar, gràcies a una pensió d'orfandat, viure amb la família de la seva mare, de trobar amics, de trobar amor. La realitat, però, serà força diferent. La seva família, que en un passat recent era de de classe benestant, estan totalment a la ruïna després de la guerra i de la mort del seu avi, i les relacions entre ells és un desastre degut a la misèria que pateixen.
"Me parecía que nada vale correr si siempre ha de irse por el mismo camino, cerrado, de nuestra personalidad. Unos seres nacen para vivir, otros para trabajar, otros para mirar la vida. Yo tenía un pequeño y ruín papel de espectadora. Imposible salirme de él. Imposible libertarme. Una tremenda congoja fue para mí lo único real de aquellos momentos." (pàg.221)
Andrea, però, no es conforma amb tot allò que l'envolta: coneix estudiants de la burgesia catalana, amb els quals no hi ha acaba de trobar-s'hi bé, se sent incòmoda perquè tot i acceptar-la, en realiat viuen en un món diferent al d'ella i no hi acaba d'encaixar.
Es fa amiga d'Ena, una noia també burgesa, la més gran de quatre germans, amb qui s'hi sent molt bé, a qui estima com a una germana, però que de vegades la desconcerta. Però Ena serà el camí de superació de tota la misèria humana i tota la penúria que viu Andrea durant tot un any.
"Bajé la escalera despacio. Sentía una viva emoción. Recordaba la terrible esperanza, el anhelo de vida con que las había subido por primera vez. Me marchaba ahora sin haber conocido nada de lo que confusamente esperaba: la vida en su plenitud, la alegría, el interés profundo, el amor. De la casa de la calle Aribau no me llevaba nada. Al menos, así creía yo entonces." (pàg.294)
LAFORET, C. (1985) Nada, Ed. Destino, Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada