PÒRTIC
Tant com el gest sempre suscita un altre gest
i tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
així per la mirada i el desig
renovem constantment horitzons i distàncies.
Cada fulla proclama la certesa del bosc
i cada ocell, la densitat de l'aire.
No hi ha miralls opacs, car pel neguit
podem baixar al profund en què vida i no vida
mesclen les seves aigües i emergir-ne
mudat el cos en laberint d'aurores.
Tot passa pel secret dels dits i per l'encesa
voluptat del misteri que retalla la imatge,
platges enllà del temps, i atia la sorpresa.
Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest
i esclata en cada mort.
Només viu qui pregunta.
Tant com el gest sempre suscita un altre gest
i tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
així per la mirada i el desig
renovem constantment horitzons i distàncies.
Cada fulla proclama la certesa del bosc
i cada ocell, la densitat de l'aire.
No hi ha miralls opacs, car pel neguit
podem baixar al profund en què vida i no vida
mesclen les seves aigües i emergir-ne
mudat el cos en laberint d'aurores.
Tot passa pel secret dels dits i per l'encesa
voluptat del misteri que retalla la imatge,
platges enllà del temps, i atia la sorpresa.
Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest
i esclata en cada mort.
Només viu qui pregunta.
(Miquel Martí i Pol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada