31 de maig 2010

L'hora del cafè: Convivència

Avui a la darrera sessió d'aquest curs, Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i Coordinadora LIC de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, ha explicat el projecte de Convivència que s'ha de començar a elaborar a l'escola el curs vinent.

El Projecte de Convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de millorar la convivència en el centr educatiu i, per tant, recull les intervencions que el centre desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva de conflictes.
Aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima a l’aula, al centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals.
També recull els mecanismes que el centre estableix a l’hora de resoldre els conflictes que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de treball i convivència segura i saludable.
El Projecte de convivència representa per als centres una manera de pensar en com treballar el desenvolupament personal i col·lectiu de cada alumne.
Les mares avui han participat en l'enquesta com una part important de la comunitat educativa per tal de fer una diagnosi d'allò que els preocupa més quant al tema de la Convivència i què creuen necessari que ha de fer l'escola. Abans ja l'havia passada a l'alumnat, al professorat i als membres del PAS.
S'ha creat un espai de reflexió individual, després s'ha comentat en petit grup i finalment, una portaveu de cada grup ha expressat les opinions i preocupacions en gran grup. Els temes que han sortit més ha estat la comunicació i la participació.

24 de maig 2010

Lliçó magistral a l'hora del cafè

Avui a l'escola Puig Cavaller a l'Hora del Cafè hem escoltat i vist la conferència tan coneguda per tothom que va fer en una ocasió l'Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada i que està penjada al Youtube.
La conferència s'inicia parlant dels articles del Codi Civil 154 i 155 que fan referència als drets i els deures dels fills i filles. Sembla que solament hi hagi drets i els deures s'obliden bastant sovint. També comenta Calatayud, el fet que amb l'arribada de la democràcia (ja fa més de trenta anys) hem passat d'un autoritarisme absolut com a pares i mares a una permissivitat encara més gran, sembla que ens faci por semblar antidemocràtics i això fa que no siguem capaços de dir no. Critica l'amiguisme que volen alguns pares amb els seus fills: els pares hem de ser pares, no col·legues.I no serveix allò de tot val. Hem de saber dir no.
 Quant al tema de l'escola, també destaca la importància que els pares i mares donin suport; defensa l'escola inclusiva: no tothom té les mateixes capacitats però sí que han de tenir l'oportunitat de treure's el certificat d'escolaritat; no hem d'expulsar els alumnes, els podem apartar de la classe però no fer-los fora del centre; i els conflictes escolars s'han de resoldre a l'escola i no fora.
Com a conclusió, proposa algunes solucions:
-Els pares hem de ser pares
-L'escola s'ha de posar les piles
-Hi ha d'haver normes coherents
-Hem de saber dir no
-Hi ha d'haver un compromís social

Després hi ha hagut un debat entre totes les assistents enriquidor i participatiu que ha finalitzat amb una dinàmica on totes han arribat a unes conclusions molt personals sobre què necessiten i volen per educar els seus fills i filles.
La setmana vinent tancarem l'Hora del Cafè amb el tema de La Convivència, amb Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i coordinadora LIC a l'Escola Puig Cavaller.

20 de maig 2010

Treballem la diversitat a l'aula ordinària


Aquests dies hem continut treballant amb Alexis amb l'alumnat de 2n ESO. Fent un resum del que hem anat fent, aquests han estat els punts treballats:

a. Elaboració de la programació multinivell del tema tenint en compte els objectius d’aprenentatge, les competències bàsiques, el criteris d’avaluació i els continguts. En una única programació, s’atén tota la diversitat de l’alumnat de la classe.  Utilitzant la programació multinivell, no fa falta preparar Plans Individualitzats. A cada un dels objectius, continguts i criteris d’avaluació es va indicant quin grup d’alumnat ha d’assolir-los.

b. Metodologia i seqüència didàctica: hem detallat cadascuna de les activitats previstes del tema, tenint en compte si eren inicials, de desenvolupament i finals, els materials i recursos que ens farien falta, la temporització, l’atenció a la diversitat i l’organització de l’activitat.
c. Preparació d’un glossari, esquemes i mapes conceptuals.

Quant a l'organització de l’aula:
a. Hem planificat grups heterogenis dins de l’aula per poder treballar en grups cooperatius.

b. Hem mirat d'adaptar l’espai a les necessitats del grups, segons les activitats

c. Hem utilitzat l’aula mòbil d’ordinadors portàtils

L'estructura de les sessions ha estat la següent::
Primera sessió
a. Coneixements previs del tema: amb tot el que els/les alumnes van aportar, vam anar elaborant un mapa conceptual a la pissarra, fent-los adonar que sabien molt del tema.
b. Explicació dels objectius a assolir
c. Treball de vocabulari del tema amb suport informàtic: l’alumnat de manera individual buscà alguns conceptes que escriví i després explicà a la resta dels companys i companyes.
d. Una vegada entesos tots els termes que anirien sortint durant el tema, se’ls lliurà un vocabulari fotocopiat perquè poguessin consultar si els fos necessari.

Altres sessions
e. Esquema/mapa conceptual de la part del tema i explicació per part del professor, amb un màxim de temps de 20 m
f. Preguntes i aclariments de la part del tema explicat
g. Treball en grups cooperatius
h. Posada en comú

 Mentre preparàvem el tema, sortí el dubte si funcionaria o no treballar en grups perquè l’alumnat no estava acostumat a fer-ho, no sabíem si els agradaria, si hi hauria bona cohesió del grup, i nosaltres tampoc no ho havíem fet abans.
Els grups que vam crear per treballar dins de l’aula van ser heterogenis, en el sentit que hi havia en un mateix grup alumnes del grup A, B, C i D. Vam portar a la pràctica diferents metodologies de grup cooperatiu que vam aprendre de Pere Pujolàs del seu llibre 9 ideas claves de trabajo cooperativo : 1-2-4, repartim preguntes i el trencaclosques jigsaw. En aquestes tècniques es barreja el treball individual, amb el treball per parelles, els grups heterogenis i els grups homogenis, tots ells enriquidors per a l’alumnat. De moment el resultat ha estat bo: l'alumnat nouvingut té més possibilitats de relacionar-se amb el seu grup-classe, l'alumnat que té més dificultat pot fer tots els deures a la classe, i els entén millor perquè s'ho expliquen entre ells/elles i els que tenen més rendiment assoleixen més bé els conceptes quan han d'explicar als seus companys. I el millor de tot és que tots se senten responsables de la part que treballen perquè saben que ho han d'explicar als altres companys i companyes i tots confien en ell o en ella.
Encara falten uns dies per acabar.

18 de maig 2010

L'hora del cafè. Segona sessió

Avui a l'escola de Gandesa Puig Cavaller ha tingut lloc la segona sessió de l'Hora del cafè. Aquesta setmana l'hem dedicat a parlar de la Intel·ligència i les Intel·ligències múltiples: un concepte que a finals del segle XX es va demostrar que no hi ha una única intel·ligència, sinó moltes. Per primera vegada es va definir la intel·ligència com una capacitat, la capacitat de resoldre problemes i crear productes nous, i es va investigar que tothom tenim vuit intel·ligències i totes desenvolupables. Aquestes intel·ligències són: la lingüística, la logicomatemàtica, l'espaial, la cinètica, la musical, la naturalista i les que hem destacat més per la seva importància: la intrapersonal i la interpersonal. Hem fet un test per saber quines teníem més desenvolupades i quines menys, hem passat un article del País Los más listos no triunfan siempre de Francesc Miralles i hem tingut temps de fer una bona tertúlia, tot prenent un caferet i unes pastetes que ens han preparat l'AMPA de l'escola qui participa activament de l'activitat.
La setmana vinent escoltarem Emilio Calatayud: Lección Magistral.

ASSABORINT EL MÓN

Ahir a l'Institut de Flix va tenir lloc el taller de cuina Assaborint el Món, que ja fa tres cursos que es va celebrant. Ahir vam tastar menjar de Xina i d'Anglaterra. Vam tenir dos cuineres excepcionals, la Mei i la Diana, que ens van oferir uns plats molt coneguts al seu país.
Mei va fer uns raviolis farcits de carn, una pasta que se sol menjar pel seu cap d'any, que per la forma rodona que tenen, semblen monedes que auguren un any nou amb diners. Se serveixen amb salsa de soja. I de segon plat va preparar unes orades amb una salsa preparada a base de sucre, anís, i d'altres ingredients que donaven molt bon gust al peix. I per a postres, els típcs escons anglesos, que va fer Diana, de diferents gustos: formatge, fruits secs, xocolata... que vam servir amb mantega, melmelada i nata.
Vam comptar amb el suport de l'AMPA de l'Institut, l'escola Enric Grau Fontseré, l' Ajuntament de Flix i Ràdio Flix.





10 de maig 2010

Treballar la diversitat a l'aula Ordinària

Després d'algunes setmanes de preparació, hem iniciat un treball conjunt a l'Aula Ordinària el professor de Ciències Socials, Alexis, i jo mateixa, amb l'objectiu de treballar la diversitat a l'aula.

El tema que hem iniciat és el Segle del Barroc, i hem utilitzat una metodologia diferent a la que estem acostumats: hem partit dels coneixements previs de l'alumnat sobre aquest tema que l'hem dibuixat amb un mapa conceptual a la pissarra (Déu n'hi do el que sabien!), se'ls ha explicat quins objectius havien d'assolir i han treballat un vocabulari bàsic perquè abans de començar el tema coneguessin totes aquelles paraules que en algun moment o altre del tema sortiran i no saben el significat, sobretot a nivell d'art(això ho han fet ells mateixos: cadascú ha buscat dos o tres paraules, les han explicat als seus companys/es) i finalment, se'ls ha lliurat un glossari.

A l'hora de preparar el tema, hem partit d'una programació multinivell perquè a l'aula hi ha alumnat nouvingut, alumnat amb dificultats d'aprenentatge, alumnat de currículum ordinari i d'alt rendiment. A cada alumne/a se li exigirà allò que pot assolir, no per això, però, es baixarà el nivell de rendiment de la classe.

Demà començarem a treballar en grups cooperatius. Per a l'alumnat, ja no serà una cosa completament nova perquè la setmana passada vam treballar des de tutoria el tema fent-los una sensibilització sobre la importància de treballar junts alumnes diferents. A veure com anirà.

L'hora del cafè

Avui hem iniciat un espai de trobada amb pares i mares de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, amb la finalitat de fer unes tertúlies guiades per un tema d'interès. L'hora del cafè, que és així com l'hem anomenat ha començat a les 15,15 h i una vintena de mares han participat activament en la primera de les quatre xerrades que hem organitzat, mentre preníem un caferet i unes pastes.

El tema d'avui ha estat Internet Segura i ha anat a càrrec del Mosso d'Esquadra Ricard Vega que treballa en Atenció a la Víctima. Ha estat una xerrada distesa on totes hem pogut participar preguntant els dubtes i intercanviant experiències, aprenent i compartint les inquietuds que ens provoca de vegades el desconeixement d'internet.

L'hora del cafè s'ha organitzat per aquest mes de maig i a les properes trobades es parlarà dels temes següents:

Dimarts 18 de maig Els més llestos no triomfen sempre
Dilluns 24 de maig Lliçó magistral
Dilluns 31 de maig Projecte de convivència: un repte per a les escoles i les famílies



27 d’abril 2010

22 d’abril 2010

Multiplicació xinesa

21 d’abril 2010

Setmana Cultural a l'Escola Enric Grau Fontseré

Aquesta setmana l'Escola Enric Grau fontseré de Flix celebra la Setmana Cultural que dediquen als jocs. Són nombroses les activitats que han preparat: apadrinament de jocs, jocs tradicionals, Construcció d'una joguina, jocs musicals, jocs de taula, xerrada sobre jocs a l'Àfrica i un taller de contacontes. Esperem que us ho passeu molt bé!!!

19 d’abril 2010

La mer, la mer toujours recommencée




Le cimetière marin

Ce toit tranquille, où marchent des colombes,
Entre les pins palpite, entre les tombes;
Midi le juste y compose de feux
La mer, la mer, toujours recommencée
O récompense après une pensée
Qu'un long regard sur le calme des dieux!

Quel pur travail de fins éclairs consume
Maint diamant d'imperceptible écume,
Et quelle paix semble se concevoir!
Quand sur l'abîme un soleil se repose,
Ouvrages purs d'une éternelle cause,
Le temps scintille et le songe est savoir.

Stable trésor, temple simple à Minerve,
Masse de calme, et visible réserve,
Eau sourcilleuse, Oeil qui gardes en toi
Tant de sommeil sous une voile de flamme,
O mon silence! . . . Édifice dans l'âme,
Mais comble d'or aux mille tuiles, Toit!

Temple du Temps, qu'un seul soupir résume,
À ce point pur je monte et m'accoutume,
Tout entouré de mon regard marin;
Et comme aux dieux mon offrande suprême,
La scintillation sereine sème
Sur l'altitude un dédain souverain.

Comme le fruit se fond en jouissance,
Comme en délice il change son absence
Dans une bouche où sa forme se meurt,
Je hume ici ma future fumée,
Et le ciel chante à l'âme consumée
Le changement des rives en rumeur.

Beau ciel, vrai ciel, regarde-moi qui change!
Après tant d'orgueil, après tant d'étrange
Oisiveté, mais pleine de pouvoir,
Je m'abandonne à ce brillant espace,
Sur les maisons des morts mon ombre passe
Qui m'apprivoise à son frêle mouvoir.

L'âme exposée aux torches du solstice,
Je te soutiens, admirable justice
De la lumière aux armes sans pitié!
Je te tends pure à ta place première,
Regarde-toi! . . . Mais rendre la lumière
Suppose d'ombre une morne moitié.

O pour moi seul, à moi seul, en moi-même,
Auprès d'un coeur, aux sources du poème,
Entre le vide et l'événement pur,
J'attends l'écho de ma grandeur interne,
Amère, sombre, et sonore citerne,
Sonnant dans l'âme un creux toujours futur!

Sais-tu, fausse captive des feuillages,
Golfe mangeur de ces maigres grillages,
Sur mes yeux clos, secrets éblouissants,
Quel corps me traîne à sa fin paresseuse,
Quel front l'attire à cette terre osseuse?
Une étincelle y pense à mes absents.

Fermé, sacré, plein d'un feu sans matière,
Fragment terrestre offert à la lumière,
Ce lieu me plaît, dominé de flambeaux,
Composé d'or, de pierre et d'arbres sombres,
Où tant de marbre est tremblant sur tant d'ombres;
La mer fidèle y dort sur mes tombeaux!

Chienne splendide, écarte l'idolâtre!
Quand solitaire au sourire de pâtre,
Je pais longtemps, moutons mystérieux,
Le blanc troupeau de mes tranquilles tombes,
Éloignes-en les prudentes colombes,
Les songes vains, les anges curieux!

Ici venu, l'avenir est paresse.
L'insecte net gratte la sécheresse;
Tout est brûlé, défait, reçu dans l'air
A je ne sais quelle sévère essence . . .
La vie est vaste, étant ivre d'absence,
Et l'amertume est douce, et l'esprit clair.

Les morts cachés sont bien dans cette terre
Qui les réchauffe et sèche leur mystère.
Midi là-haut, Midi sans mouvement
En soi se pense et convient à soi-même
Tête complète et parfait diadème,
Je suis en toi le secret changement.

Tu n'as que moi pour contenir tes craintes!
Mes repentirs, mes doutes, mes contraintes
Sont le défaut de ton grand diamant! . . .
Mais dans leur nuit toute lourde de marbres,
Un peuple vague aux racines des arbres
A pris déjà ton parti lentement.

Ils ont fondu dans une absence épaisse,
L'argile rouge a bu la blanche espèce,
Le don de vivre a passé dans les fleurs!
Où sont des morts les phrases familières,
L'art personnel, les âmes singulières?
La larve file où se formaient les pleurs.

Les cris aigus des filles chatouillées,
Les yeux, les dents, les paupières mouillées,
Le sein charmant qui joue avec le feu,
Le sang qui brille aux lèvres qui se rendent,
Les derniers dons, les doigts qui les défendent,
Tout va sous terre et rentre dans le jeu!

Et vous, grande âme, espérez-vous un songe
Qui n'aura plus ces couleurs de mensonge
Qu'aux yeux de chair l'onde et l'or font ici?
Chanterez-vous quand serez vaporeuse?
Allez! Tout fuit! Ma présence est poreuse,
La sainte impatience meurt aussi!

Maigre immortalité noire et dorée,
Consolatrice affreusement laurée,
Qui de la mort fais un sein maternel,
Le beau mensonge et la pieuse ruse!
Qui ne connaît, et qui ne les refuse,
Ce crâne vide et ce rire éternel!

Pères profonds, têtes inhabitées,
Qui sous le poids de tant de pelletées,
Êtes la terre et confondez nos pas,
Le vrai rongeur, le ver irréfutable
N'est point pour vous qui dormez sous la table,
Il vit de vie, il ne me quitte pas!

Amour, peut-être, ou de moi-même haine?
Sa dent secrète est de moi si prochaine
Que tous les noms lui peuvent convenir!
Qu'importe! Il voit, il veut, il songe, il touche!
Ma chair lui plaît, et jusque sur ma couche,
À ce vivant je vis d'appartenir!

Zénon! Cruel Zénon! Zénon d'Êlée!
M'as-tu percé de cette flèche ailée
Qui vibre, vole, et qui ne vole pas!
Le son m'enfante et la flèche me tue!
Ah! le soleil . . . Quelle ombre de tortue
Pour l'âme, Achille immobile à grands pas!

Non, non! . . . Debout! Dans l'ère successive!
Brisez, mon corps, cette forme pensive!
Buvez, mon sein, la naissance du vent!
Une fraîcheur, de la mer exhalée,
Me rend mon âme . . . O puissance salée!
Courons à l'onde en rejaillir vivant.

Oui! grande mer de délires douée,
Peau de panthère et chlamyde trouée,
De mille et mille idoles du soleil,
Hydre absolue, ivre de ta chair bleue,
Qui te remords l'étincelante queue
Dans un tumulte au silence pareil

Le vent se lève! . . . il faut tenter de vivre!
L'air immense ouvre et referme mon livre,
La vague en poudre ose jaillir des rocs!
Envolez-vous, pages tout éblouies!
Rompez, vagues! Rompez d'eaux réjouies
Ce toit tranquille où picoraient des focs!

Paul Valery


13 d’abril 2010

PERXES I ASGORFES

El proper dijous dia 15 d'abril a les 19 h. es presentarà a l'Ajuntament d'Ascó, el nou llibre d'imatges del poble d'Ascó que han elaborat els amics Biel Pubill i Josep M. Raduà: Perxes i asgorfes.
En
la nota de premsa escriuen:

"... s’han aplegat imatges de racons i panoràmiques de la població d’Ascó. Per tant, s’hi poden trobar fotografies curioses de carrers i places, vistes generals de la població i del terme però també instantànies d’esdeveniments històrics o festius que han marcat el dia a dia d’aquest poble de la Ribera d’Ebre.

El títol ens evoca les asgorfes de les cases d’Ascó, les quals ens ofereixen magnífiques vistes del nostre poble. Així, en aquesta pretensió de contemplar l’Ascó de postal hem triat els millors miradors per contemplar l’Ebre que es passeja a recer de les cases del poble, el castell que senyoreja des de dalt del turó, l’entramat de places i placetes, carrers i corralasses que configura una fesomia particular, i la gent que els habita, que ha anat escrivint la història, que li ha donat sentit. La gent trafegant per casa, pel tros o a la vora del riu, però també compartint l’alegria de la festa i del joc o la il·lusió per les celebracions col·lectives.

D’altra banda, els perxes –que és com a Ascó anomenem els porxos- s’han convertit en una referència del patrimoni arquitectònic de la Vila Closa del poble i n’han esdevingut un tret d’identitat (com per exemple els perxes de Pere Sans, del carrer de Santo Domingo, de Cal Cavaller o les Portetes, entre d’altres)."

Els autors, gairebé al final de la presentació escriuen:

"Els versos ens parlen de la fascinació per conèixer el passat col·lectiu, no tant per tafaneria, ans per vestir el bagatge propi i fornir-lo de complements que l'omplen i el particularitzen.

Enmig de broma o sol radiant

entre llims i algues esparracades t'acomiades d'Ascó, Ebre,

havent tot just acaronat el terme la pell i,

amb un bes, haver-la enamorada.

Xiuxiueig etern, constant, no deixes indiferent.

Monòleg obstinat, tossut, mai no emmudeixes.

Imploro que et quedis però, com una imatge fugaç,

t'allunyes sense condescendència.

Sirgant a contracorrent, que no a contracor,

m'he deixat captivar pel teu cabal etern...

Quasi un epíleg. El poema sintetitza la tasca feta en aquests deu anys. Referències al riu, espill del poble, que sempre restarà en el nostre imaginari."

FELICITATS!!!

07 d’abril 2010

IV Centenari de l'Expulsió dels moriscos. Congrés a Ascó


Els dies 16, 17 i 18 d'abril se celebra a Barcelona, Ascó i Miravet el Congrés Internacional IV Centenari de l'expulsió dels moriscos. Podreu trobar més informació clicant a la imatge del cartell que us envia al blog de Josep Maria Raduà Lo rogle de Josep Maria

Encara la Val d'Aran

Albert Guiu en un comentari al blog ha escrit un poema dedicat a la Val d'Aran, Penso que és massa bonic perquè estigui amagat. L'afegeixo:

La Vall d'Aran

Com un petit paradís,
com cabdells filats
per una natura enlluernada
de molts miratges cridaners,
les muntanyes molt verdes,
encisadores i altes,
i tot tan pur i clar
com les aigües més pures,
tot tan autèntic
com el seu idioma
que té secrets de rels poètiques,
i encís d'una tradició vital
forta com un arbre savi de temps.

Un pom de fantasies nevades a l'hivern,
un quadre de mil verds a la primavera,
un riu vestit d'autenticitat delerosa i enèrgica a l'estiu,
una catifa d'ocres i aire fresquet a la tardor.

Albert Guiu.


03 d’abril 2010

M'agrada l'aranès

31 de març 2010

Caminant pel Baish Aran


Com el bosc de Tristany i Isolda (Bausen)




"L'endemà passat, mentre que tota la cort de Marc es disposava per a la partença de Tintagel, Tristany i Gorvenal, Kaherdí i el seu escuder vestiren l'ausberc, prengueren les espases i els escuts, i per corriols secrets es posaren en camí cap al lloc assenyalat. A través de la forest, dos camins duien cap a la Blanca Landa: l'un bell i ben engravat, per on havia de passar l'acompanyada, l'altre pedregós i abandonat. Tristany i Kaherdí apostaren en aquest llurs dos escuders; els esperarien en aquest lloc, guardant llurs cavalls i llurs escuts. Ells s'esmunyiren per sota el bosc i s'amagaren dins un espessorall. Davant d'aquest espessorall, sobre el camí, Tristany posà una branca d'avellaner amb un bri de lligabosc enllaçat."



"...avença el seguici de la reina. Les bugaderes o les cambreres vénen davant, després les dones i les filles dels barons i dels comtes. Passen una a una: un jove cavaller escorta cada una d'elles [...]
-Ara la veig, és la reina!- diu Kaherdí.
-Ei! no -diu Tristany-, és Brangiana la fidel.
Però el camí s'il·luminà de cop i volta, com si el sol regalés tot d'una a través dels fulltages dels grans arbres, i Isolda la Blonda aparegué. El duc Andret, que Déu l'ahonti!, cavalcava a la seva dreta.
En aquest instant, sortiren de l'espessorall d'arços cants de bosqueta i d'alosa, i Tristany posava en aquestes melodies tota la seva tendresa. La reina ha comprès el missatge del seu amic. Remarca en terra la branca d'avellaner amb el lligabosc arrapat, i pensa en el seu cor:
-Així és de nosaltres, amic: ni vós sense mi, ni jo sense vós." (pp.92-93)

BÉDIER, J. (1984) El romanç de Tristany i Isolda, Quaderns Crema, Barcelona

20 de març 2010

Espiga, de Berna Blanch


El passat divendres a l'Ajuntament d'Ascó es va presentar el llibre Premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2009. El seu autor, Berna Blanch, és un home valencià, que ha vist publicada la seva poesia moltes vegades ja, en diferents premis i aquesta vegada ha estat amb aquest excel·lent poemari titulat Espiga. La presentació va anar a càrrec de Miquel Esteve, escriptor ja reconegut de Móra la Nova. Féu una esplèndida i original presentació perquè després d'explicar la gran qualitat d'aquesta obra, llegí algunes de les poesies del llibre amb el Clar de lluna de Beethoven, de fons.

Reprodueixo alguns dels seus versos, que em van agradar més:


Plou i el so de les gotes
es multiplica en els espills
infinits de la terra.

Plou una llum esmortida
i s'encercla l'instant
condemnat a repetir-se.

Plou l'olor del silenci
en els llavis profunds de l'argila.

____________________


Des del vidre estret de la finestra
no hi ha més camí que el cel.
Jo no vull poemes morts
pisatges del record,
vull collir metàfores,
pouar dels núvols
lletres oblidades en l'aire.


Des del vidre de la finestra
vul sentir el pes
de l'oronella en els meus ulls,
el tacte en les mans que s'obrin buides.

També es van presentar el llibre Premis de narrativa breu per a joves vila d'Ascó, 2009 d'Àngels Montaña, Glòria Montaña, Lídia domènech i Joan Montaña, que va anar a càrrec de Montse Nicolau i el premi de Narrativa, Àngel de pedra de l'escriptora Rosa Pagès.

17 de març 2010

Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens

Aquest llibre és una feina de fàcil accés perquè els nens, pares i educadors puguin abordar i avançar en l'educació emocional.

Ha estat elaborat per un grup d'experts, membres del GROP, especialitzats en Educació emocional, coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona, Rafel Bisquerra, i està dedicat a nens i nenes de 6 a 12 anys, pares i educadors.

El contingut del llibre està estructurat en cinc blocs de competències emocionals:

•Autonomia emocional: Capacitat per autogenerar les emocions adequades en un moment determinat. Això inclou una bona autoestima, actitud positiva davant la vida i responsabilitat.

•Habilitats socioemocionals: Capacitat per mantenir bones relacions amb els altres.

•Consciència emocional: Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres.

•Regulació emocional: Capacitat per fer servir les emocions apropiadament.

•Habilitats per a la vida i el benestar emocional: Mantenir el benestar emocional en el dia a dia.

Les activitats són molt fàcils de llegir, els textos estan escrits en un llenguatge clar i senzill, per la qual cosa els nens poden llegir-les i portar-les a terme ells sols.

Quan els nens finalitzen una activitat, els mestres i/o els pares i mares poden ajudar a la reflexió tot revisant plegats les respostes. A més a més, les fitxes i quadres que apareixen estan pensats perquè es fotocopiï i es treballi en grup a l’aula.

VV.AA. (2009), Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens, Parramon, Barcelona


Fragment de Redes

15 de març 2010

Miguel Delibes en el record


El camino va ser el primer llibre de Delibes que vaig llegir, però no el darrer. En van seguir d'altres com Mi idolatrado hijo Sisí, El príncipe destronado, La hoja roja, Cinco horas con Mario...

" Pero a Daniel, el Mochuelo, le bullían muchas dudas en la cabeza a este respecto. Él creía saber cuanto puede saber un hombre. Leía de corrido, escribía para entenderse y conocía y sabía aplicar las cuatro reglas. Bien mirado, pocas cosas más cabían en un cerebro normalmente desarrollado. No obstante, en la ciudad, los estudios de Bachillerato constaban, según decían, de siete años y, después los estudios superiores, en la Universidad, de otros tantos años, por lo menos. ¿Podría existir algo en el mundo cuyo conocimiento exigiera catorce años de esfuerzo, tres más de los que ahora contaba Daniel? Seguramente, en la ciudad se pierde mucho el tiempo -pensaba el Mochuelo- y, a fin de cuentas, habrá quién, al cabo de catorce años de estudio no acierte a distinguir un rendajo de un jilguero o una boñiga de un cagajón. La vida era así de rara, absurda y caprichosa. " (El camino)

Albert Guiu ha dedicat aquest poema a aquest gran escriptor de llengua castellana:

Miguel Delibes 1920-2010.

Se reúnen las letras plañideras

en los umbrales de las bibliotecas,

queriendo escribir elegías

al escritor de las innatas genialidades,

al supremo inocente por grande y por bueno

que santificó a todos sus plurales.

Cómo escribir despedidas dignas

a tan digno escribidor, a tan digna presencia,

mejor callar, mejor leer, mejor entender

que detrás de Delibes queda Delibes

y eso es eternidad mientas haya sensibilidad.

Su estilo, un camino sencillamente bello,

de una belleza genialmente sencilla,

entre tantos libros firmados

y tantas palabras domesticadas con talento,

agradecer desde la mitología de la literatura

la mejor de todas sus grande obras:

Nueve décadas con Miguel.

(Albert Guiu)

07 de març 2010

RITA LEVI MONTALCINI. PREMI NOBEL DE MEDICINA 1986

8 de març Dia internacional de la Dona Treballadora


La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés: hi va haver una vaga de treballadores del tèxtil de 1857, un incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Podeu treballar aquest tema a les vostres aules: a la pàgina de l'XTEC teniu un material per treballar aquesta efemèride des de diferents punts de vista:

- Lectura i debat del manifest del dia 8 de març
- Passi de pel·lícules referenciades al punt 39 de recursos.http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/recursos
- Organització de conferències per a l'alumnat de 2n cicle d'ESO i batxillerat:
Exemple de títol: Els sabers de les dones, La cura és cosa de tots i totes, El paper de les dones en els conflictes, Qui fa què?, Treballs no estereotipats, La violència vers les dones, L'orientació vocacional i professional, Cultura femenina, Els sabers de les dones a les diferents cultures
- Treball a la tutoria i/o a classe sobre el significat del dia 8 de març
- Organització de taules rodones: per exemple, Professions de dones o d'homes?
- Organització de 4 tallers simultanis i rotació de l'alumnat:Parar i desparar la taula, fer la cistella de la compra, anar a comprar al mercat, cuina: elaboració de pastissos, planxar, tractament de les robes, cosir, fer mitja, fer ganxet...

Podeu trobar tota aquesta informació i més aquí

Aprofito per recordar una de les millors poetesses catalanes que hem tingut: Maria Mercè Marçal.

Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.


Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

06 de març 2010

Any Maragall

Enguany se celebra l’Any Maragall que commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta.

Joan Maragall (1860 – 1911) poeta de la “paraula viva” i periodista d'opinió. Ciutadà culte de la Barcelona del tombant de segle XIX-XX, va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis. Escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l'”adéu Espanya” i l'iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de forma més o menys visible.

La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.

Elogi de viure
"Esforçat't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat."

A la pàgina de l'XTEC, hi trobareu un espai on hi trobareu diferents poemes de Maragall, i diverses informacions sobre l'autor. A més, des dels centres podeu participar en un concurs. Podeu trobar la informació clicant aquí

Reprodueixo el poema "La vaca cega", poema que vaig conèixer quan estudiava a l'institut i recordo que va ser un dels poemes que em va commoure i impressionar més en aquells moments:

"Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

05 de març 2010

Teresa Jassà. Eixam de poemes

Aquests dies he llegit per primera vegada aquesta autora del Matarranya, Teresa Jassà, que va viure entre els anys 1928 i 2000. Sobretot va ser coneguda per la seva obra plàstica i també per la seva col·laboració en la vida cultural i política de Calaceit i de la comarca.
En les últimes dècades de la seva vida, començà a escriure. "La seva obra parla sobretot de la necessitat d'enteniment entre les persones per construir un món millor i el desig de llibertat per a les generacions futures, lluny dels horrors de la guerra i la postguerra que li havien robat la infància i la joventut" (Mercè Gimeno en la presentació).
En aquest poemari, Eixam de poemes, l'autora ja ens adverteix al començament: "Els meus versos/ no són cerebralistes./ Han nascut/ cabdellant pensaments/al batement del cor". Fa servir una llengua planera, amb versos senzills que ens parlen de jocs de la infantesa, de la guerra, de la seva llengua, de la democràcia, del desig de diàleg...
La imatge de la portada és una obra de la mateixa autora, titulada El barco (1968) amb la qual homenatjà la poesia de Federico García Lorca.

TEMPS NOUS

"Vam trencar les cadenes
i fins i tot els cordellets.
Crits d'alegria
omplin los nostres dies,
dilueixen amb goig
les fosquedats pretèrites.
-"Oblideu."
-"OBLIDEU!"
- Oblidar?...Millor.
Com sempre
perdonem
des de la nítida memòria."

03 de març 2010

ELS CONTES DE LA FADA CEL

Contes infantils amb activitats per a l'educació emocional i l'autoconeixement. Per ajudar-los a elevar la seva autoestima, reconèixer i entendre les seves emocionons, acceptar-se i elegir i crear el seu futur. Podeu trobar més informació clicant aquí

27 de febrer 2010

Escola de pares i mares al Col·legi Enric Grau fontseré de Flix


A iniciativa de l'AMPA de l'escola Enric Grau Fontseré s'ha creat una escola de pares i mares amb la intenció de crear uns espais de trobada i formar-se per ajudar en l'educació i formació dels seus fills i filles. El passat dia 24 de febrer a les 15,15, van fer el primer taller que portava per títol Parlant la gent s'entén, que va anar a càrrec de les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró. Hi van participar unes quaranta persones. Si voleu tenir més informació, adreceu-vos al bloc de l'escola .
Aquest curs també hi haurà una conferència sobre Internet Segura i una formació TAC.

Felicitats!

26 de febrer 2010

Ben jugat! Blog de Biel Pubill

Biel Pubill ha publicat un blog que informa sobre el món dels jocs i les joguines. Tal com diu a l'encapçalament, vol ser "un recurs senzill que t'apropi als records d'infantesa i que t'inviti a exclamar: Què carai! I per què no segueixo jugant? Que tinguis bon joc!"
El podeu trobar a http://bieljoc.blogspot.com/ o clicant a la imatge


21 de febrer 2010

Caminant diumenge


L’AMETLLER FLORIT

A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre sol, núvols i vents…
no ets encara el millor temps,
però en tens tota l’alegria.

Joan Maragall i Gorina

01 de febrer 2010


Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?

Però estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants moments de cada dia
per fe'ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la ilïlusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!

Cant Espiritual (Joan Maragall)