Aquests dies he llegit per primera vegada aquesta autora del Matarranya, Teresa Jassà, que va viure entre els anys 1928 i 2000. Sobretot va ser coneguda per la seva obra plàstica i també per la seva col·laboració en la vida cultural i política de Calaceit i de la comarca.
En les últimes dècades de la seva vida, començà a escriure. "La seva obra parla sobretot de la necessitat d'enteniment entre les persones per construir un món millor i el desig de llibertat per a les generacions futures, lluny dels horrors de la guerra i la postguerra que li havien robat la infància i la joventut" (Mercè Gimeno en la presentació).
En aquest poemari, Eixam de poemes, l'autora ja ens adverteix al començament: "Els meus versos/ no són cerebralistes./ Han nascut/ cabdellant pensaments/al batement del cor". Fa servir una llengua planera, amb versos senzills que ens parlen de jocs de la infantesa, de la guerra, de la seva llengua, de la democràcia, del desig de diàleg...
La imatge de la portada és una obra de la mateixa autora, titulada El barco (1968) amb la qual homenatjà la poesia de Federico García Lorca.
TEMPS NOUS
"Vam trencar les cadenes
i fins i tot els cordellets.
Crits d'alegria
omplin los nostres dies,
dilueixen amb goig
les fosquedats pretèrites.
-"Oblideu."
-"OBLIDEU!"
- Oblidar?...Millor.
Com sempre
perdonem
des de la nítida memòria."
1 comentari:
Des del Matarranya t'agraïm aquesta entrada.
Mercè
Publica un comentari a l'entrada