Com el bosc de Tristany i Isolda (Bausen)

"L'endemà passat, mentre que tota la cort de Marc es disposava per a la partença de Tintagel, Tristany i Gorvenal, Kaherdí i el seu escuder vestiren l'ausberc, prengueren les espases i els escuts, i per corriols secrets es posaren en camí cap al lloc assenyalat. A través de la forest, dos camins duien cap a la Blanca Landa: l'un bell i ben engravat, per on havia de passar l'acompanyada, l'altre pedregós i abandonat. Tristany i Kaherdí apostaren en aquest llurs dos escuders; els esperarien en aquest lloc, guardant llurs cavalls i llurs escuts. Ells s'esmunyiren per sota el bosc i s'amagaren dins un espessorall. Davant d'aquest espessorall, sobre el camí, Tristany posà una branca d'avellaner amb un bri de lligabosc enllaçat."

"...avença el seguici de la reina. Les bugaderes o les cambreres vénen davant, després les dones i les filles dels barons i dels comtes. Passen una a una: un jove cavaller escorta cada una d'elles [...]
-Ara la veig, és la reina!- diu Kaherdí.
-Ei! no -diu Tristany-, és Brangiana la fidel.
Però el camí s'il·luminà de cop i volta, com si el sol regalés tot d'una a través dels fulltages dels grans arbres, i Isolda la Blonda aparegué. El duc Andret, que Déu l'ahonti!, cavalcava a la seva dreta.
En aquest instant, sortiren de l'espessorall d'arços cants de bosqueta i d'alosa, i Tristany posava en aquestes melodies tota la seva tendresa. La reina ha comprès el missatge del seu amic. Remarca en terra la branca d'avellaner amb el lligabosc arrapat, i pensa en el seu cor:
-Així és de nosaltres, amic: ni vós sense mi, ni jo sense vós." (pp.92-93)

BÉDIER, J. (1984) El romanç de Tristany i Isolda, Quaderns Crema, Barcelona