Aquest cap de setmana m'han regalat un llibre titulat El riu que parla, i tot i que encara no l'he acabat penjo la seua ressenya, perquè és un llibre que val la pena que conegueu. Són trenta narracions d'autores i autors ebrencs que amb els seus escrits ens evoquen el tema del nostre riu Ebre. Hi ha narracions intimistes, de paisatge, de gent, d'altres que expliquen històries que ben bé podrien ser reals, i d'altres que provoquen més d'un somriure. En destaco tres, No diré que t'estimo de Laura Mur, La pilota que es va endur el riu, d'Albert Guiu i El tren del somnis de Jordi Andreu."Al teu costat s'atura el temps. El que t'he enyorat i el que vaig perdre cercant sense saber-te tan a prop, sense saber que la meva tristor no era altra cosa que enyor de tu. " (Laura Mur).
Podeu escoltar un fragment dels relats, amb la imatge i la veu dels seus autors a aquesta adreça: http://blip.tv/file/1276659
Autors i autores de l'Ebre, El riu que parla, Serret/Aeditors, El Perelló, 2008
1 comentari:
El riu és un interrogant,
un record d'ulls oberts,
un oblit impossible vestit
de transparències que mostren
mil missatges per gaudir
de tan mòbils i bells com són,
una fotografia canviant
que tot ho signa amb mà d'aigua
i esperit d'infinit,
un neguit d'amistança
que es signa amb la seva humitat
i el nostre plaer de mirar-lo,
amor majúscul per la seva nuesa
i el seu viatge de serp de verí dolç,
tot és aigua i l'aigua és ell,
tot és caràcter i el riu ens defineix amb el seu tarannà
de gegant intrèpid i elegant,
i de caminant bohemi i encantador.
Albert Guiu.
Publica un comentari a l'entrada