Caminant pel Baish Aran

Com el bosc de Tristany i Isolda (Bausen)

"L'endemà passat, mentre que tota la cort de Marc es disposava per a la partença de Tintagel, Tristany i Gorvenal, Kaherdí i el seu escuder vestiren l'ausberc, prengueren les espases i els escuts, i per corriols secrets es posaren en camí cap al lloc assenyalat. A través de la forest, dos camins duien cap a la Blanca Landa: l'un bell i ben engravat, per on havia de passar l'acompanyada, l'altre pedregós i abandonat. Tristany i Kaherdí apostaren en aquest llurs dos escuders; els esperarien en aquest lloc, guardant llurs cavalls i llurs escuts. Ells s'esmunyiren per sota el bosc i s'amagaren dins un espessorall. Davant d'aquest espessorall, sobre el camí, Tristany posà una branca d'avellaner amb un bri de lligabosc enllaçat."

"...avença el seguici de la reina. Les bugaderes o les cambreres vénen davant, després les dones i les filles dels barons i dels comtes. Passen una a una: un jove cavaller escorta cada una d'elles [...]
-Ara la veig, és la reina!- diu Kaherdí.
-Ei! no -diu Tristany-, és Brangiana la fidel.
Però el camí s'il·luminà de cop i volta, com si el sol regalés tot d'una a través dels fulltages dels grans arbres, i Isolda la Blonda aparegué. El duc Andret, que Déu l'ahonti!, cavalcava a la seva dreta.
En aquest instant, sortiren de l'espessorall d'arços cants de bosqueta i d'alosa, i Tristany posava en aquestes melodies tota la seva tendresa. La reina ha comprès el missatge del seu amic. Remarca en terra la branca d'avellaner amb el lligabosc arrapat, i pensa en el seu cor:
-Així és de nosaltres, amic: ni vós sense mi, ni jo sense vós." (pp.92-93)

BÉDIER, J. (1984) El romanç de Tristany i Isolda, Quaderns Crema, Barcelona

Espiga, de Berna Blanch

El passat divendres a l'Ajuntament d'Ascó es va presentar el llibre Premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2009. El seu autor, Berna Blanch, és un home valencià, que ha vist publicada la seva poesia moltes vegades ja, en diferents premis i aquesta vegada ha estat amb aquest excel·lent poemari titulat Espiga. La presentació va anar a càrrec de Miquel Esteve, escriptor ja reconegut de Móra la Nova. Féu una esplèndida i original presentació perquè després d'explicar la gran qualitat d'aquesta obra, llegí algunes de les poesies del llibre amb el Clar de lluna de Beethoven, de fons.

Reprodueixo alguns dels seus versos, que em van agradar més:

Plou i el so de les gotes

es multiplica en els espills

infinits de la terra.

Plou una llum esmortida

i s'encercla l'instant

condemnat a repetir-se.

Plou l'olor del silenci

en els llavis profunds de l'argila.

____________________

Des del vidre estret de la finestra

no hi ha més camí que el cel.

Jo no vull poemes morts

pisatges del record,

vull collir metàfores,

pouar dels núvols

lletres oblidades en l'aire.

Des del vidre de la finestra

vul sentir el pes

de l'oronella en els meus ulls,

el tacte en les mans que s'obrin buides.

També es van presentar el llibre Premis de narrativa breu per a joves vila d'Ascó, 2009 d'Àngels Montaña, Glòria Montaña, Lídia domènech i Joan Montaña, que va anar a càrrec de Montse Nicolau i el premi de Narrativa, Àngel de pedra de l'escriptora Rosa Pagès.

Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens

Aquest llibre és una feina de fàcil accés perquè els nens, pares i educadors puguin abordar i avançar en l'educació emocional.

Ha estat elaborat per un grup d'experts, membres del GROP, especialitzats en Educació emocional, coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona, Rafel Bisquerra, i està dedicat a nens i nenes de 6 a 12 anys, pares i educadors.

El contingut del llibre està estructurat en cinc blocs de competències emocionals:

•Autonomia emocional: Capacitat per autogenerar les emocions adequades en un moment determinat. Això inclou una bona autoestima, actitud positiva davant la vida i responsabilitat.

•Habilitats socioemocionals: Capacitat per mantenir bones relacions amb els altres.

•Consciència emocional: Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres.

•Regulació emocional: Capacitat per fer servir les emocions apropiadament.

•Habilitats per a la vida i el benestar emocional: Mantenir el benestar emocional en el dia a dia.

Les activitats són molt fàcils de llegir, els textos estan escrits en un llenguatge clar i senzill, per la qual cosa els nens poden llegir-les i portar-les a terme ells sols.

Quan els nens finalitzen una activitat, els mestres i/o els pares i mares poden ajudar a la reflexió tot revisant plegats les respostes. A més a més, les fitxes i quadres que apareixen estan pensats perquè es fotocopiï i es treballi en grup a l’aula.

VV.AA. (2009), Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens, Parramon, Barcelona

Fragment de Redes

Miguel Delibes en el record

El camino va ser el primer llibre de Delibes que vaig llegir, però no el darrer. En van seguir d'altres com Mi idolatrado hijo Sisí, El príncipe destronado, La hoja roja, Cinco horas con Mario...

" Pero a Daniel, el Mochuelo, le bullían muchas dudas en la cabeza a este respecto. Él creía saber cuanto puede saber un hombre. Leía de corrido, escribía para entenderse y conocía y sabía aplicar las cuatro reglas. Bien mirado, pocas cosas más cabían en un cerebro normalmente desarrollado. No obstante, en la ciudad, los estudios de Bachillerato constaban, según decían, de siete años y, después los estudios superiores, en la Universidad, de otros tantos años, por lo menos. ¿Podría existir algo en el mundo cuyo conocimiento exigiera catorce años de esfuerzo, tres más de los que ahora contaba Daniel? Seguramente, en la ciudad se pierde mucho el tiempo -pensaba el Mochuelo- y, a fin de cuentas, habrá quién, al cabo de catorce años de estudio no acierte a distinguir un rendajo de un jilguero o una boñiga de un cagajón. La vida era así de rara, absurda y caprichosa. " (El camino)

Albert Guiu ha dedicat aquest poema a aquest gran escriptor de llengua castellana:

Miguel Delibes 1920-2010.

Se reúnen las letras plañideras

en los umbrales de las bibliotecas,

queriendo escribir elegías

al escritor de las innatas genialidades,

al supremo inocente por grande y por bueno

que santificó a todos sus plurales.

Cómo escribir despedidas dignas

a tan digno escribidor, a tan digna presencia,

mejor callar, mejor leer, mejor entender

que detrás de Delibes queda Delibes

y eso es eternidad mientas haya sensibilidad.

Su estilo, un camino sencillamente bello,

de una belleza genialmente sencilla,

entre tantos libros firmados

y tantas palabras domesticadas con talento,

agradecer desde la mitología de la literatura

la mejor de todas sus grande obras:

Nueve décadas con Miguel.

(Albert Guiu)

RITA LEVI MONTALCINI. PREMI NOBEL DE MEDICINA 1986

8 de març Dia internacional de la Dona Treballadora

La instauració d'aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d'un llarg procés: hi va haver una vaga de treballadores del tèxtil de 1857, un incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l'any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Podeu treballar aquest tema a les vostres aules: a la pàgina de l'XTEC teniu un material per treballar aquesta efemèride des de diferents punts de vista:

- Lectura i debat del manifest del dia 8 de març
- Passi de pel·lícules referenciades al punt 39 de recursos.http://www.xtec.cat/innovacio/coeducacio/recursos
- Organització de conferències per a l'alumnat de 2n cicle d'ESO i batxillerat:
Exemple de títol: Els sabers de les dones, La cura és cosa de tots i totes, El paper de les dones en els conflictes, Qui fa què?, Treballs no estereotipats, La violència vers les dones, L'orientació vocacional i professional, Cultura femenina, Els sabers de les dones a les diferents cultures

- Treball a la tutoria i/o a classe sobre el significat del dia 8 de març

- Organització de taules rodones: per exemple, Professions de dones o d'homes?
- Organització de 4 tallers simultanis i rotació de l'alumnat:Parar i desparar la taula, fer la cistella de la compra, anar a comprar al mercat, cuina: elaboració de pastissos, planxar, tractament de les robes, cosir, fer mitja, fer ganxet...

Podeu trobar tota aquesta informació i més aquí

Aprofito per recordar una de les millors poetesses catalanes que hem tingut: Maria Mercè Marçal.

Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

---

Cau de llunes

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra,
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

Any Maragall

Enguany se celebra l’Any Maragall que commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta.

Joan Maragall (1860 – 1911) poeta de la “paraula viva” i periodista d'opinió. Ciutadà culte de la Barcelona del tombant de segle XIX-XX, va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis. Escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l'”adéu Espanya” i l'iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de forma més o menys visible.

La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.

Elogi de viure
"Esforçat't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat."

A la pàgina de l'XTEC, hi trobareu un espai on hi trobareu diferents poemes de Maragall, i diverses informacions sobre l'autor. A més, des dels centres podeu participar en un concurs. Podeu trobar la informació clicant aquí

Reprodueixo el poema "La vaca cega", poema que vaig conèixer quan estudiava a l'institut i recordo que va ser un dels poemes que em va commoure i impressionar més en aquells moments:

"Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Teresa Jassà. Eixam de poemes

Aquests dies he llegit per primera vegada aquesta autora del Matarranya, Teresa Jassà, que va viure entre els anys 1928 i 2000. Sobretot va ser coneguda per la seva obra plàstica i també per la seva col·laboració en la vida cultural i política de Calaceit i de la comarca.
En les últimes dècades de la seva vida, començà a escriure. "La seva obra parla sobretot de la necessitat d'enteniment entre les persones per construir un món millor i el desig de llibertat per a les generacions futures, lluny dels horrors de la guerra i la postguerra que li havien robat la infància i la joventut" (Mercè Gimeno en la presentació).
En aquest poemari, Eixam de poemes, l'autora ja ens adverteix al començament: "Els meus versos/ no són cerebralistes./ Han nascut/ cabdellant pensaments/al batement del cor". Fa servir una llengua planera, amb versos senzills que ens parlen de jocs de la infantesa, de la guerra, de la seva llengua, de la democràcia, del desig de diàleg...
La imatge de la portada és una obra de la mateixa autora, titulada El barco (1968) amb la qual homenatjà la poesia de Federico García Lorca.

TEMPS NOUS

"Vam trencar les cadenes
i fins i tot els cordellets.
Crits d'alegria
omplin los nostres dies,
dilueixen amb goig
les fosquedats pretèrites.
-"Oblideu."
-"OBLIDEU!"
- Oblidar?...Millor.
Com sempre
perdonem
des de la nítida memòria."

ELS CONTES DE LA FADA CEL

Contes infantils amb activitats per a l'educació emocional i l'autoconeixement. Per ajudar-los a elevar la seva autoestima, reconèixer i entendre les seves emocionons, acceptar-se i elegir i crear el seu futur. Podeu trobar més informació clicant aquí