"Per què l'havien tornat a despertar? ¿Una altra vegada, havia de retrobar la confusió, els incerts brogits, la consciència dels tresors perduts? Tornar al son llarg i obligat, això és el que desitjava. La vella ferida encara li feia mal. ¿I qui l'havia desvetllat, aquest cop? No es veia ningú al seu costat, però ja ho esbrinaria."
Nit de 1911
"De vegades, havia sentit contar com era de bella l'alba damunt del llac profund, com canviaven
els colors de l'aigua, lentament, com s'alçava la sagrada i rogenca claror del sol damunt dels
canyars, saludada pel vols de les gavines i els triangles alats de les formacions d'ànecs."
Sandàlies d'escuma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada