26 de setembre 2008

Una de poesia


Sabria algú dir-me què és la bellesa?
Aleshores, un silenci del color de les meravelles
respon callat amb un crit immensament bonic,
la mudesa vesteix els meus ulls de llums,
són fanals que enlluernen i cremen amb grocs
esplèndids, fugaçment eterns i lleugers;
tot s'eleva per art i gràcia de la dolçor
més elegant que mai hagi presagiat,
penso en un mar nocturn i capto l'instant sublim
d'entendre que sé la resposta.

Albert Guiu, L'himne d'aquest matí

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ben tornada al teu bloc que ens tenies molt oblidats. Ben triat el poema: la bellesa, tan difícil de definir i tan necessària...

Àngels.