Els autors ens diuen a la introducció: Els jocs tradicionals són manifestacions culturals que expressen a través de l'acció motriu, oferint als protagonistes un ventall molt extraordinari de maneres diferents de moure's, pensat, dialogar i també aprendre a través d'una valuosa afectivitat relacional (pàg. 5)
Així doncs, estructuren el llibre en jocs individuals o psicomotors, jocs d'oposició i artesans de les nostres joguines. En cadascun dels apartats expliquen tot un ventall de jocs, gairebé tots coneguts per nosaltres: les bitlles, els ossets, les boles, la baralluga, curses de sacs... entre molts d'altres. Cada joc s'inicia amb una mena de fitxa on s'explica com s'anomena en diferents contrades dels Països Catalans, segueixen unes icones que ja ens faciliten quin tipus de joc és: individual, de cooperació, quin material farà falta, l'edat dels jugadors i jugadores, el nombre i l'espai de joc que es necessita. Seguidament ens descriuen el joc, quines altres maneres hi ha de jugar, els usos i costums del joc i les orientacions didàctiques.
Però pels que som foranis en aquest tema, ens interessa sobretot pel record que ens porta a la infantesa, ja lluny, i ens obre una porta a tornar a ser xiquetes i xiquets per uns moments.
A destacar, les magnífiques fotos que apareixen i l'índex final de cadascun dels jocs classificats, i també l'apartat La sort de triar on recuperen cantarelles per escollir els jugadors/es en qualsevol joc. Apunto aquesta que és la que recordo:
Una plata d'enciam
ben amanida, ben amanida.
Una plata d'enciam
ben amanida amb oli i sal.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui, per qui toqui.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui anar a parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada