Harold Bloom parla de Ramon Llull

El gran crític literari americà impartí una conferència a Nova York l'any 2006 sobre Ramon Llull. Està traduïda per Albert Nolla. La podem llegir clinçcant aquí.

Una amiga m'ha enviat aquest text de Regina Brett.
Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas lecciones que me ha enseñado la vida.

• La vida no es justa, pero aún así es buena.
• La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando a alguien.
• Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus amigos y familia sí. Mantente en contacto.
•  No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de acuerdo en no estar de acuerdo.
•  Llora con alguien. Alivia más que llorar solo.
•  Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.
• Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.
• No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea de cómo es su travesía.
• i una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.
• Respira profundamente. Eso calma la mente.
•  Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.
• Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.
• Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz. Pero la segunda sólo depende de ti.
•  Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la vida, no aceptes un "no" por respuesta.
• Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte la lencería cara. No la guardes para una ocasión    especial.    Hoy es especial.
• Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.
•  El órgano sexual más importante es el cerebro.
• Nadie es responsable de tu felicidad, sólo tú.
• Enmarca todo supuesto "desastre" con estas palabras: "En cinco años, ¿esto importará?"
• Perdónales todo a todos.
• Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.
• El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.
• Por más buena o mala que sea una situación, algún día cambiará.
• No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.
• No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al máximo hoy.
• Llegar a viejo es mejor que la alternativa.....morir joven.
• Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas amado.
• Sal todos los días. Los milagros están esperando en todas partes.
• Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones de los demás, querríamos los nuestros
•  La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo lo que necesitas.
• Lo mejor está aún por llegar.
• No importa cómo te sientas... arréglate y preséntate.
• Cede
• La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo un regalo.

A Vision of K-12 Students Today

Sense comentaris

Picasso als Ports

Aquest llibre explica la primera estada de Pablo Picasso a Horta de Sant Joan, l'agost de l'any 1898, on per qüestions de salut viatjà amb el seu amic Manuel Pallarès, fill d'Horta, perquè s'acabés de recuperar. Foren alguns mesos els que va viure en aquest idílic poblet de la Terra Alta, i pictòricament no aportà gran cosa. Però segons Elias Gaston, en aquesta primera visita a Horta, Picasso conegué noves sensacions i emocions que no oblidà mai.

El llibre està estructurat en quatre capítols escrit per diferents estudiosos del pintor:
Primera estada a Horta 1898-1899 per Elias Gaston
Horta a l'obra de Picasso: les col·leccions del Museu Picaso de Barcelona per Eduard Vallès
El ganivet de Picasso per Joaquim Ferràs Prats
L'home i els Ports: la vall dels Estrets per Salvador Carbó Sabaté

Elias Gaston potser és la persona que ha estudiat més l'obra i la vida de Picasso als Ports i per això explica detalladament - algunes de les dades estan extretes del dietari de Pallarès- des del moment que Picasso deixa Barcelona amb el seu amic, com arriba a Horta, on van, què fan i sobretot la vida tan intensa que va tenir a Horta.
Un llibre magnífic amb fotografies dels llocs més emblemàtics que visità Picasso i algunes de les seves pintures completen el volum.

Tecnologia i metodologia a les aules

Pere Corominas

"Crec en la claretat, en l'harmonia i en la humanitat del pensament; crec en la diafanitat de l'istil i en la proporció clàssica de les formes; crec en la bondat i en la noblesa com a ideals de perfecció; crec en la immortalitat dels meus anhels d'amor i de justícia; crec en el món espiritual que els homes il·luminaren amb la presència d'un Déu Totpoderós; crec en la realitat del bé i de la hermosura; temo el dolor, l'odi i la mort, i renego en l'art com a temptacions del dimoni de la invenció, de l'extravagància i de l'originalitat [sic]."

(Pere Corominas, Discurs inaugural del IV Certamen Centre Lectura de Reus, 1921)

La manera disruptiva d'aprendre. Curtis Johnson a Redes

Les veus del Pamano i Jaume Cabré

El passat dia 21 de juny el Club de lectura  que organitza el CERE, les biblioteques de Flix i Móra d'Ebre i l'Antena del Coneixement,  vam poder gaudir de la xarrada col·loqui amb Jaume Cabré, escriptor de Les Veus del Pamano, llibre que "tocava" comentar. Va ser un dels dies que hi van acudir més persones, suposem pel gran ressò que ha tingut la novel·la no solament a Catalunya sinó a molts països d'Europa.
La Laura Villalba, de la URV va fer l'acompanyament de la sessió i vam parlar d'Elisenda Vilabrú, d'Oriol Fontelles, el Targa,  la Tina, el doctor Zhivago (el gat)... i altres personatges, de l'origen de la novel·la, del temps novel·lesc, els continus flashbacks, la ruta literària creada...  explicà que va ser un llibre molt pensat abans de publicar i que li costà sis anys i mig de gestar.

 

Podeu llegir un article sobre Les veus del Pamano clicant aquí.

Penjo un vídeo de Cabré en una participació que va fer en un club de Lectura.

Festes de Sant Joan, Ciutadella 2011

La festa de Sant Joan a Ciutadella és una festa tradicional que se celebra sense interrupció al llarg dels segles.
Segons les investigacions fetes pels historiadors es pot afirmar, quasi amb tota seguretat, que l'origen d'aquesta celebració és religiós, tot i que, així com han pasat els anys, s'hi han afegit diferents actes que han fet que aquestes tenguin un caràcter únic i particular.
Els qui prenen part directa en la festa van rigurosament vestits d'etiqueta, i els personatjes més destacats són els qui formen part de la "Junta de Caixers".
Aquests són els representants de l'antiga societat ciutadallenca: noblesa (caixer senyor), clergat (caixer capellà), artesans (caixers menestrals) i pagesos (caixers pagesos).
Tal i com ho feien les antigues obreries, són nomenats per ocupar aquest càrrec durant un bienni.

Es dia des be
Amb aquest nom és conegut el diumenge abans del dia del sant i és l'inici de totes les celebracions. En aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del caixer Senyor, on aquest entrega la bandera al caixer fadrí.
A les nou en punt, el fabioler sona per primera vegada el tambor i el fabiol; i seguint un ordre rigurós, la Comitiva visita les autoritats, el Sr. Bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la qualcada, i d'altres persones i entitats.
És costum que el cap de la casa que era visitada faci un donatiu en doblers; antigament la capta del dia era destinada a l'Obreria del sant per sufragar les despesas.

El personatje més vistós i que només podem veure en aquesta diada és " s'Homo des Be": un home vestit emb pells de be, amb creus pintades als peus i braços i carregat amb un anyell; és la simbologia viva de sant Joan Baptista.

Dissabte de Sant Joan
Les dues del capvespre, el fabioler, cavalcant un ase de cria, va al palau del caixer senyor a sol-licitar permís per iniciar els actes que es faran.
Si és la primera vegada que veieu les festes heu de saber que, a partir d'aquest moment i mentre durin, els cavalls i els cavallers són els protagonistes i per tant, cal respectar-los en tot moment.
Dos actes a destacar: el primer de les festes, a la plaça des Born, l'espectacular i colorit Caragol des Born, i el segon, la visita a l'ermita del sant Joan per resar vespres, acte de un vertader sentir espiritual.
A la posta de sol, la qualcada torna a ser als carrers per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Sta. Clara.
Acaba el dia amb la beguda al palau del caixer senyor.

Dia de Sant Joan
A primera hora del dia, el fabioler ja torna a ser al carrer per fer el replec. Igual que en el dia anterior, avui la festa té dos actes importants:
La Missa dels Caixers que se celebra a la Catedral després que la qualcada hagi anat al Pla de Sant Joan perquè els cavallers provin els jocs que han de fer al capvespre, i hagin fet les Corregudes a ses Voltes i el Caragol de sta Clara. La Missa dels Caixers és l'acte religiós més important de les festes i, per tant, s'ha de recordar que un acte així ha de ser viscut amb el màxim d'atenció i respecte.

A la tarda la qualcada baixa al pla, on espera la corporació municipal que hi ha estat expresament convidada, juntament amb la banda de música, que animarà la festa com ja ho va fer en el Caragol des Born. Després de fer un primer caragol es fan els jocs de s'ensortilla, carotes i córrer abraçats. Si voleu veure bé com són aquests jocs caldrà que esteu atents als avisos del fabioler i no perdeu de vista els cavallers que hi prenen part, respectant el corredor per el pas, al galop, dels cavalls. Contràriament, no podeu gaudir d'aquest espectacle inimaginable i estareu en perill. Acabats els jocs es fa el darrer caragol i, amb aquest, l'acte del Pla acaba. La qualcada torna, igual que el vespre anterior, a ses Voltes i acaben ses festes amb el Caragol de Sta Clara.

Si es vol allargar un poc més la festa s'ha d'esperar que els cavallers surtin del cal caixer senyor i vagin a deixar el caixer capellà a ca seva. Si ho feu així, assistireu al comiat del caixer capellà i de tots els altres caixers i cavallers, i escoltareu en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.

Junta de Caixers
està formada pels càrrecs següents:

CAIXER SENYOR: Elegit d'entre els membres de l'antiga noblesa ciutadallenca, és qui presideix la festa i qui té al seu càrrec el bon funcionament de tots el actes.

CAIXER CAPELLÀ: Té cura de l'aspecte religiós; presideix els résos que es fan a l'ermita de Sant Joan el dissabte de la festa i celebra la Missa dels Caixers el dia del sant.

CAIXER MENESTRAL o CASAT: Representa l'estament menestral. Per ser elegit, ha d'exercir un ofici manual artesà. És condició imprecindible que sigui casat i fill de menestral.

CAIXERS PAGESOS: Són dos, i han de ser de termes diferents, l'un de la banda de Migjorn i l'altre de Tramuntana. Als caixers pagesos els correspon el bon ordre de la qualcada i també, un cada any, són els qui regalen el be que serà portat el diumenge anterior a la comemoració.

CAIXER FADRÍ: Aquest càrrec va alternat-se cada bienni. Un és menestral i l'altre pàges. Ha de ser forçosament fadrí, i és qui duu la bandera durant els actes oficials de la festa.

FABIOLER: No pertany própiament a la Junta de Caixers, ja que és un funcionari públic posat al servei del caixer senyor. És l'encarregat de donar les ordres amb el tambor i el fabiol durant el transcurs de la festa.
Aquesta informació està extreta de: http://santjoan.ajciutadella.org/



A la pàgina de vídeos n'he penjat un de molt divertit, també de Sant Joan 2011

COLOURS. Yuki Murakami

Treball globalitzat a les aules

Antoni Zabala va fer una conferència, organitzada per l'ICE a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV de Tarragona, que portava per títol  Fórmules organitzatives del treball globalitzat.

Zabala parteix de dos referents teòrics: l'ensenyament ha de complir una funció social, ha de donar al nostre alumnat una formació integral i socialitzadora,  hem de formar per a la vida, la realitat és l'objecte fonamental d'estudi i l'enfocament globalitzador és la manera d'organitzar continguts. I nosaltres hem de ser educadors. I el segon referent és el coneixement que tenim de com les persones aprenen.

Tradicionalment, s'ha vist l'escola com el lloc on s'ha d'impartir un ensenyament propedèutic i selectiu, és a dir, l'escola que prepara l'alumnat únicament i exclusiva per anar a la universitat.

La metodologia globalitzadora tracta d'integrar els continguts de diferents matèries, les diferents disciplines que s'ensenyen no s'han de veure com una finalitat sinó com un mitjà. I no és una negació a les disciplines, sinó un donar un veritable sentit a les disciplines. Per què tot això? Perquè és significatiu, perquè hi ha més motivació i més sentit, perquè ajuda a interrelacionar els conceptes, per la diversitat de l'alumnat, perquè la vida és un projecte...

Per tot això, l'objecte d'estudi ha de ser la vida, en situacions i contexots propers d'allò que es poden trobar per la vida.
I tot això no és tan nou com ens pensem: pedagogs de finals del XIX i començament dels XX ja es van iniciar en aquest camp: Decroly, Dewey, Kilpatrich, Freinet...defensaven  una pedagogia basada en l'interès del nen i en la rellevància de l'aprenentatge. I avui encara, en molts aspectes l'escola segueix igual que fa 100 anys.

Però com hem de passar d'un sistema propedèutic i selectiu cap a un sistema d'integració i orientació? És difícil però amb calma i encaminant-nos en aquesta direcció.

Quant al segon referent, el coneixement que tenim de com aprenen les persones, hem de tenir en compte els conceptes factuals: hi ha d'haver treball de memoritzar, hi ha d'haver un treball metòdic que implica arribar a dominar allò que necessitem saber i ho podem aprendre practicant a través de racons, tallers, seminaris (a secundària)... practicar tant com convingui i de la millor manera que trobem, tenint en compte la diversitat de l'alumnat i conseqüentment tenint en compte l'aprenentatge entre iguals.

A l'hora de portar-ho a l'aula hem de treballar una unitat temàtica, de manera interdisciplinar,  a través de projectes per donar un sentit significatiu, és a dir, un espai per a la globalització, però després cal espais per estudiar, fer activitats, un espai que necssita estudi amb tallers de suport disciplinar amb un marc teòric.

Treballar-ho a Primària és més fàcil que a Secundària: l'única mesura que podem fer a ESO és que un professor/a imparteixi més d'una matèria, fent un treball interdisciplinar.
Venim d'un model acumulatiu i de transmissió real, però hem d'avançar cap al model d'ensenyament socialitzador i integral, cap a una utopia, perquè en aquest model no hi ha límits. Hem d'anar recuperant la nostra història, però avançant cap al model significatiu i globalitzador.

El seu llibre Enfocament globalitzador i pensament complex el podeu llegir clicant-hi al damunt.

Bibliografia sobre com Treballar per projectes:

- F. Hernàndez i M. Ventura, La organización del curriculum por proyectos de trabajo,  GRAÓ.

- Xus MArtín, Investigar y aprender. Como organizar un proyecto, Cuadernos de educación, ICE-Horsori, Barcelona

Bladé a l'escola

Bladé a l'escola és un material didàctic elaborat el curs 2006/2007 per un grup de treball de mestres vinculats al Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila. Es van fer dos tipus de materials: un per a primària, amb un dossier per a l'alumnat i una guia didàctica per al professorat; i un altre per a Secundària. El material de Primària el podeu trobar a la pàgina web del CERE o bé aquestes setmanes a la pàgina de l'XTEC. En el seu moment es va repartir a totes els centres de Primària i de Secundària de la comarca, però si les voleu consultar ara les teniu més a l'abast.

Howard Gardner, premi Príncep d'Astúries

Howard Gardner ha estat premiat amb el premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2011. Gardner és psicòleg i professor de la Universitat de Harvard. És conegut sobretot per la teoria de les intel·ligències múltiples. Gardner és qui va definir la intel·ligència com una capacitat per resoldre problemes i crear productes nous, i qui va dir al món que no solament tenim una intel·ligència sinó que almenys en tenim vuit: lingüistica, logicomatemàtica, cineticocorporal, espaial, musical, naturalista, intrapersonal i interpersonal. I el més important de tot és que totes es poden educar, depenent en part de la genètica i l'entorn.
Eduard Punset el va entrevistar per al programa Redes.

III PREMI DE PERIODISME CARMEL BIARNÉS A ASCÓ

 S'ha convocat el III Premi de Periodisme Carmel Biarnés  a l'Ajuntament d'Ascó, en col·laboració amb l'Associació Cultural Lo Llaüt,  el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i la Cadena SER.
Podeu trobar les bases a la pàgina web del CERE

El diable vermell, el nou llibre de Remei Franch

L'amiga Remei Franch ha publicat el seu tercer llibre El diable vermell a Edicions del Pirata. En aquesta ocasió és un llibre d'aventures, amb uns personatges fantàstics com els nans i els follets, en què la màgia és un important element.
En reprodueixo un fragment:
"-Són els follets de la vall!- van cridar a cor tots els nans de la clariana.
De sota la fullaraca van començar a sortir uns éssers diminuts que formaven un grup molt pintoresc. Els follets de la vall no van ni vestits ni despullats, semblen embotits dins d'un guant de quatre dits, dos per als braços i dos per a les cames, d'on tan sols surt el caparronet. Tots són iguals, tenen la cara esprimatxada i el nas afilat, la boca petita i els llavis finíssims. Les orelles, si és que en tenen, estan cobertes per una mena de barretina, que cada follet duu d'un color diferent i decantada cap al costat, i els botins són del mateix color que la barretina."
FRANCH, R (2011), El diable vermell, Edicions del Pirata, Barcelona (pp.16-17)
El llibre serà presentat dins dels actes previstos a La Fira del llibre ebrenc els dies 3, 4 i 5 de juny a Móra d'Ebre.
MOLTES FELICITATS!!!!!

VII TRADIJOC A FLIX

Avui dia 19 de maig s'ha celebrat a Flix la setena trobada de jocs populars de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, http://bieljoc.blogspot.com/. El professorat d'Educació Física dels centres educatius de Secundària  de les dos comarques i el centre Jeroni de Moragas organitzen des del curs 2005 aquesta jornada amb l'alumnat de 1r d'ESO dels seus centres. Entre d'altres jocs: caça fardatxo, tirada de bitlles, carrera de sacs, els ouets, la xancleta, flèndit, el mocador, la corretja... Per tot el que he pogut veure, l'alumnat hi participava activament en cada un dels jocs i se'ls veia molt feliços.

 Algunes fotografies de la trobada:

Competències bàsiques i Intel·ligències múltiples

Les competències bàsiques i les intel·ligències múltiples de Núria Alart

SINERGIA

Sisena trobada Club de lectura. Les veus de Pamano

 

El proper dia 21 de juny  a les 19,30 h a la biblioteca comarcal de Móra d'Ebre tindrà lloc la 6a trobada del Club de lectura que organitza el CERE conjuntament amb l'Antena del  Coneixement de la URV. El llibre escollit és Les veus de Pamano de Jaume Cabré. Com sempre, la sessió serà dirigida per una professora de la URV, en aquesta ocasió l'Agnès Toda i també hi serà l'escriptor a qui podrem adreçar-li preguntes, dubtes i comentaris que vulguem.

Rellegint Nada de Carme Laforet

Nada explica la història d'Andrea, una noia òrfena que arriba a la Barcelona de la posguerra per estudiar a la universitat, i viure amb la seva iaia i els seus oncles al carrer Aribau. Res no és per a ella el que es pensava: arriba a la gran ciutat amb la il·lusió d'estudiar, gràcies a una pensió d'orfandat, viure amb la família de la seva mare, de trobar amics, de trobar amor. La realitat, però, serà força diferent. La seva família, que en un passat recent era de de classe benestant, estan totalment a la ruïna després de la guerra i de la mort del seu avi, i les relacions entre ells és un desastre degut a la misèria que pateixen.

"Me parecía que nada vale correr si siempre ha de irse por el mismo camino, cerrado, de nuestra personalidad. Unos seres nacen para vivir, otros para trabajar, otros para mirar la vida. Yo tenía un pequeño y ruín papel de espectadora. Imposible salirme de él. Imposible libertarme. Una tremenda congoja fue para mí lo único real de aquellos momentos." (pàg.221)

Andrea, però, no es conforma amb tot allò que l'envolta: coneix estudiants de la burgesia catalana, amb els quals no hi ha acaba de trobar-s'hi bé, se sent incòmoda perquè tot i acceptar-la, en realiat viuen en un món diferent al d'ella i no hi acaba d'encaixar.

Es fa amiga d'Ena, una noia també burgesa, la més gran de quatre germans, amb qui s'hi sent molt bé, a qui estima com a una germana, però que de vegades la desconcerta. Però Ena serà el camí de superació de tota la misèria humana i tota la penúria que viu Andrea durant tot un any.

"Bajé la escalera despacio. Sentía una viva emoción. Recordaba la terrible esperanza, el anhelo de vida con que las había subido por primera vez. Me marchaba ahora sin haber conocido nada de lo que confusamente esperaba: la vida en su plenitud, la alegría, el interés profundo, el amor. De la casa de la calle Aribau no me llevaba nada. Al menos, así creía yo entonces." (pàg.294)

LAFORET, C. (1985) Nada, Ed. Destino, Barcelona

La lliçó magistral de Manolo Torres (III Jornades de Compensació Educativa, La Vall d'Uixó)

El passat dimecres dia 13 d’abril vam assistir i participar a les III Jornades de Compensació Educativa a La Vall d’Uixó, en la qual vam explicar una experiència que vam portar a terme el curs passat a l’INS Terra Alta, Alexis Pascual, professor del mateix centre i jo mateixa, sobre com treballar el Tractament de la Diversitat a l’aula.

La primera ponència va anar a càrrec de Manolo Torres, assessor d’escoles rurals del CEFIRE, País Valencià, i de formació, mestre, pedagog i psicòleg. El tema de la conferència fou Aules multinivell, en la qual, sobretot ens parlà des de la seva trajectòria professional i des de la seva experiència, de la necessitat d’atendre des de la diversitat per tot l’enriquiment que comporta a l’alumnat: “Deixem que existeixi”.

Defensà que la base d’una escola és el somni, el compromís i la tècnica, que com més gran siguin els dos primers, més domini tindrà del tercer element.

I com a metodologia imprescindible: els grups cooperatius perquè l’alumnat és molt més autònom, el professorat pot estar més per tothom i aprenen més bé i millor.

I com a elements constants a treballar, les emocions. El mestre ha de ser capaç de transmetre totes les emocions, i hem de saber reconèixer el nostre alumnat cada matí, cada hora, cada dia,... sempre. I li hem de saber donar el que no porti de casa, el que no tingui a casa seva, escoltar els seus somnis i les seves expectatives, el camí cap al sentit de la vida.

I els millors aliats han de ser la família i l’entorn perquè amb llur participació poden explicar-nos coses que nosaltres desconeixem, i hem d’unificar esforços perquè tots volem assolir el mateix objectiu: educar i ensenyar.

La xarrada va ser un font de motivació, il·lusió i optimisme.

IV Mostra de llibres de la Ribera a Flix. Sant Jordi 2011

Per Sant Jordi, a Flix torna la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre

S’estan ultimant els preparatius d’una nova jornada literària per celebrar la festivitat de Sant Jordi a la Ribera d’Ebre

El dissabte 23 d’abril, diada de Sant Jordi, Flix acollirà la quarta edició de la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre. Una jornada que des de 2008 difon les obres dels autors i autores de casa nostra i a la vegada implica l’alumnat dels centres educatius de la vila en aquesta jornada que combina llibres, festa i cultura. A diferència dels anys anteriors, les activitats a la plaça de l’Església de Flix es concentraran al matí.

En aquesta ocasió s’ha confirmat la presència de Noemí Bagés, Vicent Casadó, Miquel Esteve i Josep Ulldemolins, els quals s’encarregaran de presentar les respectives novetats literàries i signaran els llibres a tothom qui ho desitgi.

L’alumnat de l’Institut de Flix llegirà textos relacionats amb els Armats arran de l’exposició que aquests dies es pot visitar a Ca Don Ventura. Per la seva banda, els nens i les nenes més grans de l’Escola Enric Grau Fontseré faran una lectura de fragments de l’obra de la flixanca Remei Franch.

Al llarg d’aquest matí les entitats de Flix situaran les seves parades de roses i llibres; a més, també es comptarà amb l’actuació del contacontes Agustí Farré per explicar-nos alguns contes recollits a la Ribera d’Ebre.

Un any més la Mostra està organitzada a tres bandes per l’Ajuntament de Flix, la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, així com amb la col·laboració de l’Escola Enric Grau i Fontseré i l’Institut de Flix, la Unió Social de Flix i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Tots tenim la capacitat de ser creatius. REDES Entrevista de Punset a Robinson

Us convido a mirar aquest programa de Redes emès el dia 27 de març de 2011. Està molt relacionada amb el desenvolupament de les intel·ligències múltiples. Podeu mirar i llegir l'entrevista transcrita clicant aquí.

"La vida es orgánica y creativa, creas tu vida a partir de tu imaginación, de tu temperamento y de las oportunidades que generas, las que aprovechas y las que dejas pasar. Estar vivo, en mi opinión, es un proceso creativo y, como con todas las formas de vida, si puedes crear tu vida, puedes recrearla."

"...todo el mundo tiene facultades creativas, y que se pueden desarrollar.
Pienso que decir que no eres creativo es como cuando alguien dice que no sabe leer. Cuando alguien dice eso, no entendemos que sea incapaz de leer y escribir, sino que pensamos que lo que nos está diciendo es que no ha aprendido a hacerlo todavía, que todavía no ha estudiado lo necesario, que nadie se lo ha enseñado. Yo creo que sucede lo mismo con la creatividad: cuando alguien dice que no es creativo, simplemente significa que no ha estudiado lo que corresponde y que no lo ha practicado. A veces se cree que la creatividad se limita a las personas especiales, y no es así."

Ha escrit:  El elemento: descubrir tu pasión lo cambia todo, Grijalbo, Madrid, 2009

Exposició Maragall a la Biblioteca de Gandesa

Coincidint amb la doble commemoració del centenari de Joan Maragall, la Subdirecció General de Biblioteques posa en marxa una nova iniciativa de promoció de la lectura sobre aquest autor cabdal de la literatura catalana: una exposició de petit format per a joves i adults.

L’exposició ha estat comissariada per Margarida Casacuberta, produïda pel teatre Nacional de Catalunya i la Instituciói de les Lletres Catalanes, amb el suport de l’ Arxiu Maragall de la Bilblioteca de Catalunya i l'Arxiu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca Municipal de Gandesa allotjarà aquesta exposició de l'1 al 15 d'abril.

Cantem l'entrada del temps clar
amb clara veu i rialles calres.
     Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps - de fer ressonar
     alegrement els aires.

Passen núvols corrent i somrient,
regalant aigua i raigs de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre els plans reverdits hi corre el vent
i es mouen els blats verds i les gentades
cridant coses alegres i furioses...
Costes avall degoten les neus foses.

Sadollem la mirada de verdor
enfonsant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits salvatges;
i sadollem el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
     tant si en surt un místic bel
     com si en surt un crit de guerra.

Tornem'ns soldats lluents i ben armats,
o tornem'ns serafins d'ales de plata...
Correm alegrement a tots costats,
     correm que el maig esclata.

Riem, riem entre les flors i el vent
     l'emmajada alegria;
plantem arbres de maig desaforadament
     davant la porta d'or de cada aimia.

Prompte els arbres de maig s'assecaran...
     la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
     i saltarem per sobre.
  (Cant de maig, cant d'alegria, Maragall)

Jo sé estimar. Emma Vilarasau a Litterarum 2011

Emma Vilarasau protagonista a Litterarum 2011

fira del llibre ebrenc 2011

El recital Jo sé estimar, protagonitzat per Emma Vilarasau, serà un dels plats forts de la 4a edició de Litterarum, la Fira d’espectacles Literaris de Móra d’Ebre. A Jo sé estimar, Vilarasau desgranarà poemes d’amor de Montserrat Abelló, Pere Rovira, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit i Matí i Pol, entre d’altres; i comptarà amb l’acompanyament del músic Xavier Bosch a la guitarra i percussió. L’edició d’enguany és celebrarà del 3 al 5 de juny a Móra d’Ebre, coincidint amb la Fira del llibre ebrenc. Així, Litterarum esdevé una referència per a professionals i seguidors de la literatura en llengua catalana, on poden apreciar la vessant més polifacètica de peces clàssiques i contemporànies. Segons Albert Pujol, Director de la Fira, aquest any l’objectiu és “tornar a ser el referent del món de l'espectacle literari de parla catalana, amb un gran nivell artístic i professional tractant la nostra literatura. La música, el teatre, contacontes... la paraula dita, en definitiva, envoltarà Móra d'Ebre durant els tres dies de la Fira". Més informació a http://www.litterarum.cat/

singing in the rain

Per celebrar el Dia mundial de la poesia, una d'Albert guiu

La tarda avui té el teu rostre,

una cara plena de neguits de viure

que té tons del cel que miro.

Et veig somrient a les albades

que et cosiren el cor de nena,

somrius, i jo somric amb tu.

La tarda avui és molt bnica

talment el teu rostre jovenívol

que un dia va ser llibertat d'au

i amor de carn i esperit per les ribes d'un riu foll

de passió per totes les teves nueses,

avui el riu s'atreveix a parlar-te

ho fa amb signes que humitegen un paper

amb l'aigua febril que et pensa.

 La tarda avui té el sabor

d'uns llavis de dona,

maduixes plaents que es confonen

com miratges d'ocells

amb els meus ulls que et pensen

mentre arxives records

contemplant un riu que et creua.

La tarda és tu i tu ets la tarda,

respiro i l'aire vola a les ales

d'una papllona de colors

vrs la teva mirada que llegeix versos

i en els colors de la missatgera

intueixes que voldria

mirar-me la tarda en els reflexos

del teu mirr de mil i un color bells,

de mil i una nit desitjades.

GUIU, A. (2008) L'himne d'aquest matí, Aeditors, El Perelló

Intel·ligència emocional. Singulars Canal 33

Plaer i felicitat

"...una sensació de profunda serenitat i realització" (Matthieu Ricard)

ELS JOCS EN LA HISTÒRIA, BERGA 2011

"El proper 9 d’abril el Pavelló de Suècia de Berga acollirà les quartes jornades Els jocs en la Història que, enguany, centraran la temàtica en els jocs i la interculturalitat.
Aquesta jornada és la darrera edició del programa Els jocs en la història, format per quatre jornades itinerants en les quals s’ha anat abordant l’estudi dels jocs tradicionals i que desembocarà, l’any vinent, en un congrés-cloenda que possiblement es dugui a terme a Móra la Nova, fent així realitat un dels objectius d’aquestes jornades que era que es desenvolupessin per tot l’espai geogràfic de Catalunya (Tàrrega 2008, Tarregona 2009, Figures 2010)."[...]  Podeu continuar llegint al bloc Ben jugat! Biel Pubill
Si us interessa inscriure-us podeu buscar el tríptic, clicant  aquí 

Pensant en els altres o ensenyar l'art de viure

Aquest és el programa de 60 minuts del Canal 33 emès el maig de 2005 que porta com a títol Pensant en els altres. El sr. Toshiro Kanamori, un mestre de 55 anys d'una de les escoles de la ciutat japonesa de Kawasawa explica com fa les classes amb els seus alumnes de 4t A.

El principal missatge per a aquests alumnes és que "siguin feliços des del fons del cor" perquè solament es viu una vida i s'ha de viure amb alegria : "prepareu-vos per caminar de cara el vent", els diu.

 És una educació, la que ofereix, basada en l'aprenentatge de les emocions, sentiments i els valors que els ha de portar a ser feliços: solidaritat, honestedat, amistat i empatia. De l'empatia els diu: "Deixa que la gent visqui en el teu cor. N'hi cap tanta com vulguis".

Algunes de les activitats que treballa són: les cartes de la llibreta, on tots els nens cada dia llegeixen una carta a classe de coses que els han passat. És molt emotiu quan un dels seus alumnes llegeix que la seva iaia s'ha mort, com expressa el seu dol, i la solidaritat que demostren els seus companys i companyes davant d'aquest fet.Quan fa classes de japonès treballa amb verbs com "abraçar", "embolicar" (en el sentit més primitiu de la paraula, tenir cura d'alguna cosa") a través de la metàfora d'una dona embarassada. També fan projectes educatius com la construcció d'un rai, del qual primer fan els plànols, després tallen les fustes i el construeixen de manera totalment autònoma.

Però també hi ha conflictes a l'aula: en un moment del curs, apareixen burles cap a una nena que treu males notes, i el mestre ho treballa parlant-los del "menyspreu": "Per què tractem els nostres amics amb menyspreu? Però cap de vosaltres és capaç de reconèixer que heu tractat  algú amb burla, sempre  culpabilitzeu l'altri." Els fa reconèixer la seva pròpia vulnerabilitat.  Comenta: "No ensenyo només conceptes. Ensenyo als nens a crear lligams forts entre ells, i el primer pas consisteix a reconèixer la seva vulnerabilitat i a compartir-la a través d'un diari personal. Quan els companys l'escolten un altre company, viuen per sempre en el seu cor, els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor."

El conflicte se soluciona escrivint tots a la seva llibreta de cartes, on expliquen la seva vulnerabilitat respecte a les burles i menyspreu cap a aquella personeta a qui han menyspreat.

Quan acaba el curs, la paraula que posa el mestre a la pissarra és LLIGAMS i explica aquest concepte que han treballat en aquests dos cursos  amb el sr. Toshiro i els diu: "I sigueu feliços des del fons del cor"

Pensant en els altres from PrisMa on Vimeo.

Human Planet. Mireu-lo. Val la pena

Mirant aquest vídeo em ve al pensament el poema d'espriu: I BEG YOUR PARDON

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
(...)

Entrevista de La Vanguardia a Sir Ken Robinson

La creativitat s'aprèn de la mateixa manera que s'aprèn a llegirLa Contra de “La Vanguardia”  LLuís Amiguet  - 03/11/2010 -

Tengo 60 años: irrelevantes cuando eres capaz de crear como un niño, y todos somos capaces si queremos. Nací en un barrio humilde de Liverpool, como los Beatles, creativos sin escuela. No soy buen gregario, así que no tengo partido, pero sí política. Colaboro con el Foro HSM

Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima  dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista. 

Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él. 

Los niños también se equivocan. 

Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo. 

Los exámenes hacen exactamente eso.

 No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original. 

¿Se puede medir la inteligencia? 

La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento. 

¿Cuál es ese tipo de talento? 

Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno. 

La mano de obra aún es necesaria. 

¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro. 

Pero se nos repite: ¡innovación! 

La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición 

No hay nada más pasivo que una clase. 

¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador. 

¿Cuáles son las consecuencias? 

Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema. 

Tipos con suerte... 

Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento. 

"Sé humilde: acepta que no te tocó". 

¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos. 

¿La creatividad no viene en los genes?

 Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender. 

Por ejemplo... 

Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles! 

Y... 

Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo. 

A pesar del colegio, fueron genios. 

A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet... 

Ahí, sir, acertaron de pleno. 

Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación. 

¿Una niña hiperactiva? 

Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando! 

Pensando con los pies. 

Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber. 

Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada. 

Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados. 

Salgo tan inspirado de la entrevista a Ken Robinson que no me resigno a reducirla a esta Contra. Así que, si ustedes me lo piden, explicaremos de su mano en breve cómo encontrar nuestro elemento creativo. Porque a ser innovador se aprende igual que a sumar: a cualquier edad y en cualquier circunstancia, con la única condición de tener ganas. Robinson precisa cómo lograrlo en el informe que está transformando la educación británica. Y me anima a desaprender lo mal aprendido en el cole y a arriesgarme con ustedes a renovarnos hasta encontrar nuestra propia zona,nuestro mentor y tribu creativa, para alcanzar la misma e intensa conexión con la vida que gozaron Einstein o Mozart. 

En aquesta adreça trobareu una conferència que va fer. Val molt la pena i sol dura 17m:
http://wwwvivencias12.blogspot.com/2010/12/tu-tribu-sabra-ver-en-tus-fallos-la.html

Un ball on tots podem ballar, amb somriures i llàgrimes