09 de juny 2011

Treball globalitzat a les aules

Antoni Zabala va fer una conferència, organitzada per l'ICE a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV de Tarragona, que portava per títol  Fórmules organitzatives del treball globalitzat.
Zabala parteix de dos referents teòrics: l'ensenyament ha de complir una funció social, ha de donar al nostre alumnat una formació integral i socialitzadora,  hem de formar per a la vida, la realitat és l'objecte fonamental d'estudi i l'enfocament globalitzador és la manera d'organitzar continguts. I nosaltres hem de ser educadors. I el segon referent és el coneixement que tenim de com les persones aprenen.
Tradicionalment, s'ha vist l'escola com el lloc on s'ha d'impartir un ensenyament propedèutic i selectiu, és a dir, l'escola que prepara l'alumnat únicament i exclusiva per anar a la universitat.
La metodologia globalitzadora tracta d'integrar els continguts de diferents matèries, les diferents disciplines que s'ensenyen no s'han de veure com una finalitat sinó com un mitjà. I no és una negació a les disciplines, sinó un donar un veritable sentit a les disciplines. Per què tot això? Perquè és significatiu, perquè hi ha més motivació i més sentit, perquè ajuda a interrelacionar els conceptes, per la diversitat de l'alumnat, perquè la vida és un projecte...
Per tot això, l'objecte d'estudi ha de ser la vida, en situacions i contexots propers d'allò que es poden trobar per la vida.
I tot això no és tan nou com ens pensem: pedagogs de finals del XIX i començament dels XX ja es van iniciar en aquest camp: Decroly, Dewey, Kilpatrich, Freinet...defensaven  una pedagogia basada en l'interès del nen i en la rellevància de l'aprenentatge. I avui encara, en molts aspectes l'escola segueix igual que fa 100 anys.
Però com hem de passar d'un sistema propedèutic i selectiu cap a un sistema d'integració i orientació? És difícil però amb calma i encaminant-nos en aquesta direcció.
Quant al segon referent, el coneixement que tenim de com aprenen les persones, hem de tenir en compte els conceptes factuals: hi ha d'haver treball de memoritzar, hi ha d'haver un treball metòdic que implica arribar a dominar allò que necessitem saber i ho podem aprendre practicant a través de racons, tallers, seminaris (a secundària)... practicar tant com convingui i de la millor manera que trobem, tenint en compte la diversitat de l'alumnat i conseqüentment tenint en compte l'aprenentatge entre iguals.
A l'hora de portar-ho a l'aula hem de treballar una unitat temàtica, de manera interdisciplinar,  a través de projectes per donar un sentit significatiu, és a dir, un espai per a la globalització, però després cal espais per estudiar, fer activitats, un espai que necssita estudi amb tallers de suport disciplinar amb un marc teòric.
Treballar-ho a Primària és més fàcil que a Secundària: l'única mesura que podem fer a ESO és que un professor/a imparteixi més d'una matèria, fent un treball interdisciplinar.
Venim d'un model acumulatiu i de transmissió real, però hem d'avançar cap al model d'ensenyament socialitzador i integral, cap a una utopia, perquè en aquest model no hi ha límits. Hem d'anar recuperant la nostra història, però avançant cap al model significatiu i globalitzador.

El seu llibre Enfocament globalitzador i pensament complex el podeu llegir clicant-hi al damunt.
Bibliografia sobre com Treballar per projectes:
- F. Hernàndez i M. Ventura, La organización del curriculum por proyectos de trabajo,  GRAÓ.
- Xus MArtín, Investigar y aprender. Como organizar un proyecto, Cuadernos de educación, ICE-Horsori, Barcelona