Treball globalitzat a les aules

Antoni Zabala va fer una conferència, organitzada per l'ICE a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV de Tarragona, que portava per títol  Fórmules organitzatives del treball globalitzat.

Zabala parteix de dos referents teòrics: l'ensenyament ha de complir una funció social, ha de donar al nostre alumnat una formació integral i socialitzadora,  hem de formar per a la vida, la realitat és l'objecte fonamental d'estudi i l'enfocament globalitzador és la manera d'organitzar continguts. I nosaltres hem de ser educadors. I el segon referent és el coneixement que tenim de com les persones aprenen.

Tradicionalment, s'ha vist l'escola com el lloc on s'ha d'impartir un ensenyament propedèutic i selectiu, és a dir, l'escola que prepara l'alumnat únicament i exclusiva per anar a la universitat.

La metodologia globalitzadora tracta d'integrar els continguts de diferents matèries, les diferents disciplines que s'ensenyen no s'han de veure com una finalitat sinó com un mitjà. I no és una negació a les disciplines, sinó un donar un veritable sentit a les disciplines. Per què tot això? Perquè és significatiu, perquè hi ha més motivació i més sentit, perquè ajuda a interrelacionar els conceptes, per la diversitat de l'alumnat, perquè la vida és un projecte...

Per tot això, l'objecte d'estudi ha de ser la vida, en situacions i contexots propers d'allò que es poden trobar per la vida.
I tot això no és tan nou com ens pensem: pedagogs de finals del XIX i començament dels XX ja es van iniciar en aquest camp: Decroly, Dewey, Kilpatrich, Freinet...defensaven  una pedagogia basada en l'interès del nen i en la rellevància de l'aprenentatge. I avui encara, en molts aspectes l'escola segueix igual que fa 100 anys.

Però com hem de passar d'un sistema propedèutic i selectiu cap a un sistema d'integració i orientació? És difícil però amb calma i encaminant-nos en aquesta direcció.

Quant al segon referent, el coneixement que tenim de com aprenen les persones, hem de tenir en compte els conceptes factuals: hi ha d'haver treball de memoritzar, hi ha d'haver un treball metòdic que implica arribar a dominar allò que necessitem saber i ho podem aprendre practicant a través de racons, tallers, seminaris (a secundària)... practicar tant com convingui i de la millor manera que trobem, tenint en compte la diversitat de l'alumnat i conseqüentment tenint en compte l'aprenentatge entre iguals.

A l'hora de portar-ho a l'aula hem de treballar una unitat temàtica, de manera interdisciplinar,  a través de projectes per donar un sentit significatiu, és a dir, un espai per a la globalització, però després cal espais per estudiar, fer activitats, un espai que necssita estudi amb tallers de suport disciplinar amb un marc teòric.

Treballar-ho a Primària és més fàcil que a Secundària: l'única mesura que podem fer a ESO és que un professor/a imparteixi més d'una matèria, fent un treball interdisciplinar.
Venim d'un model acumulatiu i de transmissió real, però hem d'avançar cap al model d'ensenyament socialitzador i integral, cap a una utopia, perquè en aquest model no hi ha límits. Hem d'anar recuperant la nostra història, però avançant cap al model significatiu i globalitzador.

El seu llibre Enfocament globalitzador i pensament complex el podeu llegir clicant-hi al damunt.

Bibliografia sobre com Treballar per projectes:

- F. Hernàndez i M. Ventura, La organización del curriculum por proyectos de trabajo,  GRAÓ.

- Xus MArtín, Investigar y aprender. Como organizar un proyecto, Cuadernos de educación, ICE-Horsori, Barcelona

Conferència sobre Pedagogia Sistèmica a la Terra Alta

El passat dimarts, dins del cicle de Conferències d'Escola Inclusiva que organitza cada any el Centre de Recursos de la Terra Alta, la Dra. Maite Fonollosa ens parlà de la Pedagogia Sistèmica, una pedagogia que es basa  en una altra manera de mirar el món i entendre que és l'aplicació dels ordres que operen en els sistemes humans a l'educació en totes les seves vessants: relació família- escola, relació entre els mestres, relació dins de l'aula, relació amb el currículum.
Segons Mercè Travesset, mestra, psicòloga i terapeuta, "és una perspectiva molt innovadora que mira l'educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics i com això influeix als processos d'ensenyament-aprenentatge."

La Dra. fonollosa ens parlà dels principis de la pedagogia sistèmica que són: la pertinença, la jerarquia i l'ordre, l'equilibri entre donar i prendre, la prioritat, les normes i els límits, la consciència, la lleialtat, reconèixer el que és, les emocions i els sentiments i finalment, la percepció.
Segons Bert Hellinger, cada persona forma part d'un sistema que és la família i és aquí on hi ha els principis de la PS. Tots els vincles humans són amorosos: 1. vincle i dret de pertinença; 2. equilibri entre donar i rebre; 3. regles, lleis i jerarquies .

Canviar la mirada és canviar l'actitud. En pedagigogia sistèmica parlem de tres dimensions:
1. La dimensió transgeneracional: com a mestre hem d'ajudar l'alumnat a rescatar les seves arrels, allò que ens lliga a les seves generacions. Quan mirem un alumne no solament el mirem a ell, sinó que hem de veure la família que té darrera seu. si mirem un alumne que prové d'una família desestructurada ell ho sent i sent inferioritat. Hem d'acceptar-lo com és i mirar-lo com mirema els altres. Estem acostumats a veure'l "com hauria de ser" i l'hem de veure "tal com és". Si no l'acceptem com és, l'estem negant, a ell i també a la seva família. Hem d'acceptar la realitat que tenim i no hem de fer grans expectatives que no puguem aconseguir.
És important saber d'on venim i conèixer els nostres orígens perquè ens ajuda a redefinir-nos i perquè és la base de l'autoestima.
2. Dimensió intergeneracional: Fa referència a la relació pares-fills, mestre-alumnes. Com a mestres no podem passar mai per davant de la família. La referència primera de l'alumne són els seus pares, aquelles persones en qui confien i amb qui són lleials i nosaltres ho hem de respectar i no passar mai davant. Hem de donar confiança i seguretat al nostre alumnat.
Per altra banda, hem de saber què passa en una família però no immiscuir-nos-hi, això no ens pertoca, se li pot fer acompanyament, però mai hem d'actuar de bons consellers.
3. Dimensió intrageneracional: són les relacions entre iguals, com els grups d'amics, germans, pare-mare, mestre-mestre. Els alumnes si noten que no hi ha una estima, una bona relació entre els iguals, deixen tenir-los respecte. El respecte s'ensenya amb respecte.

La Dra. fonollosa tmabé ens parlà de l'educació com una relació amorosa, com una relació de vincle que ens afecta. Hem de mirar els nostres alumnes amb tota la motxilla que porten darrera: els seus referents familiars, les seves regles, les seves dinàmiques. I respectar el destí de la família i del nen o nena, encara que no hi estiguem d'acord. Totes les criatures, neixin on neixin, són capaces de suportar el seu destí. Per exemple, si a un nen d'una família desestructurada el mirem amb llàstima, li estem minvant les capacitats que ha de suportar d'allò que li ha tocat viure.Hem de procurar reforçar l'autoestima de les famílies, acceptar els límits de la realitat reconeixent el que són i amb agraïment.
Per últim, ens parlà de com aconseguir els objectius:
- Tenir un respecte a la vida com a mestra
-  Prendre la pròpia vida amb el seu procés amb paciència
- Una mestra efectiva és la que està reconciliada amb la seva família d'origen
- Ocupar el nostre lloc i reconèixer el seu (el de les famílies)
- Actitud d'escola, empatia i respecte
- Donar temps i no esperar res a canvi.

Dimarts dia 26 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, a la biblioteca de l'Institut Terra Alta, tindrà lloc la segona conferència: Competències Bàsiques, i anirà a càrrec d'Enric Queralt Catà.