Festes de Sant Joan, Ciutadella 2011

La festa de Sant Joan a Ciutadella és una festa tradicional que se celebra sense interrupció al llarg dels segles.
Segons les investigacions fetes pels historiadors es pot afirmar, quasi amb tota seguretat, que l'origen d'aquesta celebració és religiós, tot i que, així com han pasat els anys, s'hi han afegit diferents actes que han fet que aquestes tenguin un caràcter únic i particular.
Els qui prenen part directa en la festa van rigurosament vestits d'etiqueta, i els personatjes més destacats són els qui formen part de la "Junta de Caixers".
Aquests són els representants de l'antiga societat ciutadallenca: noblesa (caixer senyor), clergat (caixer capellà), artesans (caixers menestrals) i pagesos (caixers pagesos).
Tal i com ho feien les antigues obreries, són nomenats per ocupar aquest càrrec durant un bienni.

Es dia des be
Amb aquest nom és conegut el diumenge abans del dia del sant i és l'inici de totes les celebracions. En aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del caixer Senyor, on aquest entrega la bandera al caixer fadrí.
A les nou en punt, el fabioler sona per primera vegada el tambor i el fabiol; i seguint un ordre rigurós, la Comitiva visita les autoritats, el Sr. Bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la qualcada, i d'altres persones i entitats.
És costum que el cap de la casa que era visitada faci un donatiu en doblers; antigament la capta del dia era destinada a l'Obreria del sant per sufragar les despesas.

El personatje més vistós i que només podem veure en aquesta diada és " s'Homo des Be": un home vestit emb pells de be, amb creus pintades als peus i braços i carregat amb un anyell; és la simbologia viva de sant Joan Baptista.

Dissabte de Sant Joan
Les dues del capvespre, el fabioler, cavalcant un ase de cria, va al palau del caixer senyor a sol-licitar permís per iniciar els actes que es faran.
Si és la primera vegada que veieu les festes heu de saber que, a partir d'aquest moment i mentre durin, els cavalls i els cavallers són els protagonistes i per tant, cal respectar-los en tot moment.
Dos actes a destacar: el primer de les festes, a la plaça des Born, l'espectacular i colorit Caragol des Born, i el segon, la visita a l'ermita del sant Joan per resar vespres, acte de un vertader sentir espiritual.
A la posta de sol, la qualcada torna a ser als carrers per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Sta. Clara.
Acaba el dia amb la beguda al palau del caixer senyor.

Dia de Sant Joan
A primera hora del dia, el fabioler ja torna a ser al carrer per fer el replec. Igual que en el dia anterior, avui la festa té dos actes importants:
La Missa dels Caixers que se celebra a la Catedral després que la qualcada hagi anat al Pla de Sant Joan perquè els cavallers provin els jocs que han de fer al capvespre, i hagin fet les Corregudes a ses Voltes i el Caragol de sta Clara. La Missa dels Caixers és l'acte religiós més important de les festes i, per tant, s'ha de recordar que un acte així ha de ser viscut amb el màxim d'atenció i respecte.

A la tarda la qualcada baixa al pla, on espera la corporació municipal que hi ha estat expresament convidada, juntament amb la banda de música, que animarà la festa com ja ho va fer en el Caragol des Born. Després de fer un primer caragol es fan els jocs de s'ensortilla, carotes i córrer abraçats. Si voleu veure bé com són aquests jocs caldrà que esteu atents als avisos del fabioler i no perdeu de vista els cavallers que hi prenen part, respectant el corredor per el pas, al galop, dels cavalls. Contràriament, no podeu gaudir d'aquest espectacle inimaginable i estareu en perill. Acabats els jocs es fa el darrer caragol i, amb aquest, l'acte del Pla acaba. La qualcada torna, igual que el vespre anterior, a ses Voltes i acaben ses festes amb el Caragol de Sta Clara.

Si es vol allargar un poc més la festa s'ha d'esperar que els cavallers surtin del cal caixer senyor i vagin a deixar el caixer capellà a ca seva. Si ho feu així, assistireu al comiat del caixer capellà i de tots els altres caixers i cavallers, i escoltareu en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.

Junta de Caixers
està formada pels càrrecs següents:

CAIXER SENYOR: Elegit d'entre els membres de l'antiga noblesa ciutadallenca, és qui presideix la festa i qui té al seu càrrec el bon funcionament de tots el actes.

CAIXER CAPELLÀ: Té cura de l'aspecte religiós; presideix els résos que es fan a l'ermita de Sant Joan el dissabte de la festa i celebra la Missa dels Caixers el dia del sant.

CAIXER MENESTRAL o CASAT: Representa l'estament menestral. Per ser elegit, ha d'exercir un ofici manual artesà. És condició imprecindible que sigui casat i fill de menestral.

CAIXERS PAGESOS: Són dos, i han de ser de termes diferents, l'un de la banda de Migjorn i l'altre de Tramuntana. Als caixers pagesos els correspon el bon ordre de la qualcada i també, un cada any, són els qui regalen el be que serà portat el diumenge anterior a la comemoració.

CAIXER FADRÍ: Aquest càrrec va alternat-se cada bienni. Un és menestral i l'altre pàges. Ha de ser forçosament fadrí, i és qui duu la bandera durant els actes oficials de la festa.

FABIOLER: No pertany própiament a la Junta de Caixers, ja que és un funcionari públic posat al servei del caixer senyor. És l'encarregat de donar les ordres amb el tambor i el fabiol durant el transcurs de la festa.
Aquesta informació està extreta de: http://santjoan.ajciutadella.org/



A la pàgina de vídeos n'he penjat un de molt divertit, també de Sant Joan 2011