Pere Corominas

"Crec en la claretat, en l'harmonia i en la humanitat del pensament; crec en la diafanitat de l'istil i en la proporció clàssica de les formes; crec en la bondat i en la noblesa com a ideals de perfecció; crec en la immortalitat dels meus anhels d'amor i de justícia; crec en el món espiritual que els homes il·luminaren amb la presència d'un Déu Totpoderós; crec en la realitat del bé i de la hermosura; temo el dolor, l'odi i la mort, i renego en l'art com a temptacions del dimoni de la invenció, de l'extravagància i de l'originalitat [sic]."

(Pere Corominas, Discurs inaugural del IV Certamen Centre Lectura de Reus, 1921)

Les veus del Pamano i Jaume Cabré

El passat dia 21 de juny el Club de lectura  que organitza el CERE, les biblioteques de Flix i Móra d'Ebre i l'Antena del Coneixement,  vam poder gaudir de la xarrada col·loqui amb Jaume Cabré, escriptor de Les Veus del Pamano, llibre que "tocava" comentar. Va ser un dels dies que hi van acudir més persones, suposem pel gran ressò que ha tingut la novel·la no solament a Catalunya sinó a molts països d'Europa.
La Laura Villalba, de la URV va fer l'acompanyament de la sessió i vam parlar d'Elisenda Vilabrú, d'Oriol Fontelles, el Targa,  la Tina, el doctor Zhivago (el gat)... i altres personatges, de l'origen de la novel·la, del temps novel·lesc, els continus flashbacks, la ruta literària creada...  explicà que va ser un llibre molt pensat abans de publicar i que li costà sis anys i mig de gestar.

 

Podeu llegir un article sobre Les veus del Pamano clicant aquí.

Penjo un vídeo de Cabré en una participació que va fer en un club de Lectura.

Howard Gardner, premi Príncep d'Astúries

Howard Gardner ha estat premiat amb el premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2011. Gardner és psicòleg i professor de la Universitat de Harvard. És conegut sobretot per la teoria de les intel·ligències múltiples. Gardner és qui va definir la intel·ligència com una capacitat per resoldre problemes i crear productes nous, i qui va dir al món que no solament tenim una intel·ligència sinó que almenys en tenim vuit: lingüistica, logicomatemàtica, cineticocorporal, espaial, musical, naturalista, intrapersonal i interpersonal. I el més important de tot és que totes es poden educar, depenent en part de la genètica i l'entorn.
Eduard Punset el va entrevistar per al programa Redes.

El diable vermell, el nou llibre de Remei Franch

L'amiga Remei Franch ha publicat el seu tercer llibre El diable vermell a Edicions del Pirata. En aquesta ocasió és un llibre d'aventures, amb uns personatges fantàstics com els nans i els follets, en què la màgia és un important element.
En reprodueixo un fragment:
"-Són els follets de la vall!- van cridar a cor tots els nans de la clariana.
De sota la fullaraca van començar a sortir uns éssers diminuts que formaven un grup molt pintoresc. Els follets de la vall no van ni vestits ni despullats, semblen embotits dins d'un guant de quatre dits, dos per als braços i dos per a les cames, d'on tan sols surt el caparronet. Tots són iguals, tenen la cara esprimatxada i el nas afilat, la boca petita i els llavis finíssims. Les orelles, si és que en tenen, estan cobertes per una mena de barretina, que cada follet duu d'un color diferent i decantada cap al costat, i els botins són del mateix color que la barretina."
FRANCH, R (2011), El diable vermell, Edicions del Pirata, Barcelona (pp.16-17)
El llibre serà presentat dins dels actes previstos a La Fira del llibre ebrenc els dies 3, 4 i 5 de juny a Móra d'Ebre.
MOLTES FELICITATS!!!!!

Sisena trobada Club de lectura. Les veus de Pamano

 

El proper dia 21 de juny  a les 19,30 h a la biblioteca comarcal de Móra d'Ebre tindrà lloc la 6a trobada del Club de lectura que organitza el CERE conjuntament amb l'Antena del  Coneixement de la URV. El llibre escollit és Les veus de Pamano de Jaume Cabré. Com sempre, la sessió serà dirigida per una professora de la URV, en aquesta ocasió l'Agnès Toda i també hi serà l'escriptor a qui podrem adreçar-li preguntes, dubtes i comentaris que vulguem.

Rellegint Nada de Carme Laforet

Nada explica la història d'Andrea, una noia òrfena que arriba a la Barcelona de la posguerra per estudiar a la universitat, i viure amb la seva iaia i els seus oncles al carrer Aribau. Res no és per a ella el que es pensava: arriba a la gran ciutat amb la il·lusió d'estudiar, gràcies a una pensió d'orfandat, viure amb la família de la seva mare, de trobar amics, de trobar amor. La realitat, però, serà força diferent. La seva família, que en un passat recent era de de classe benestant, estan totalment a la ruïna després de la guerra i de la mort del seu avi, i les relacions entre ells és un desastre degut a la misèria que pateixen.

"Me parecía que nada vale correr si siempre ha de irse por el mismo camino, cerrado, de nuestra personalidad. Unos seres nacen para vivir, otros para trabajar, otros para mirar la vida. Yo tenía un pequeño y ruín papel de espectadora. Imposible salirme de él. Imposible libertarme. Una tremenda congoja fue para mí lo único real de aquellos momentos." (pàg.221)

Andrea, però, no es conforma amb tot allò que l'envolta: coneix estudiants de la burgesia catalana, amb els quals no hi ha acaba de trobar-s'hi bé, se sent incòmoda perquè tot i acceptar-la, en realiat viuen en un món diferent al d'ella i no hi acaba d'encaixar.

Es fa amiga d'Ena, una noia també burgesa, la més gran de quatre germans, amb qui s'hi sent molt bé, a qui estima com a una germana, però que de vegades la desconcerta. Però Ena serà el camí de superació de tota la misèria humana i tota la penúria que viu Andrea durant tot un any.

"Bajé la escalera despacio. Sentía una viva emoción. Recordaba la terrible esperanza, el anhelo de vida con que las había subido por primera vez. Me marchaba ahora sin haber conocido nada de lo que confusamente esperaba: la vida en su plenitud, la alegría, el interés profundo, el amor. De la casa de la calle Aribau no me llevaba nada. Al menos, así creía yo entonces." (pàg.294)

LAFORET, C. (1985) Nada, Ed. Destino, Barcelona

IV Mostra de llibres de la Ribera a Flix. Sant Jordi 2011

Per Sant Jordi, a Flix torna la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre

S’estan ultimant els preparatius d’una nova jornada literària per celebrar la festivitat de Sant Jordi a la Ribera d’Ebre

El dissabte 23 d’abril, diada de Sant Jordi, Flix acollirà la quarta edició de la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre. Una jornada que des de 2008 difon les obres dels autors i autores de casa nostra i a la vegada implica l’alumnat dels centres educatius de la vila en aquesta jornada que combina llibres, festa i cultura. A diferència dels anys anteriors, les activitats a la plaça de l’Església de Flix es concentraran al matí.

En aquesta ocasió s’ha confirmat la presència de Noemí Bagés, Vicent Casadó, Miquel Esteve i Josep Ulldemolins, els quals s’encarregaran de presentar les respectives novetats literàries i signaran els llibres a tothom qui ho desitgi.

L’alumnat de l’Institut de Flix llegirà textos relacionats amb els Armats arran de l’exposició que aquests dies es pot visitar a Ca Don Ventura. Per la seva banda, els nens i les nenes més grans de l’Escola Enric Grau Fontseré faran una lectura de fragments de l’obra de la flixanca Remei Franch.

Al llarg d’aquest matí les entitats de Flix situaran les seves parades de roses i llibres; a més, també es comptarà amb l’actuació del contacontes Agustí Farré per explicar-nos alguns contes recollits a la Ribera d’Ebre.

Un any més la Mostra està organitzada a tres bandes per l’Ajuntament de Flix, la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, així com amb la col·laboració de l’Escola Enric Grau i Fontseré i l’Institut de Flix, la Unió Social de Flix i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Exposició Maragall a la Biblioteca de Gandesa

Coincidint amb la doble commemoració del centenari de Joan Maragall, la Subdirecció General de Biblioteques posa en marxa una nova iniciativa de promoció de la lectura sobre aquest autor cabdal de la literatura catalana: una exposició de petit format per a joves i adults.

L’exposició ha estat comissariada per Margarida Casacuberta, produïda pel teatre Nacional de Catalunya i la Instituciói de les Lletres Catalanes, amb el suport de l’ Arxiu Maragall de la Bilblioteca de Catalunya i l'Arxiu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca Municipal de Gandesa allotjarà aquesta exposició de l'1 al 15 d'abril.

Cantem l'entrada del temps clar
amb clara veu i rialles calres.
     Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps - de fer ressonar
     alegrement els aires.

Passen núvols corrent i somrient,
regalant aigua i raigs de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre els plans reverdits hi corre el vent
i es mouen els blats verds i les gentades
cridant coses alegres i furioses...
Costes avall degoten les neus foses.

Sadollem la mirada de verdor
enfonsant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits salvatges;
i sadollem el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
     tant si en surt un místic bel
     com si en surt un crit de guerra.

Tornem'ns soldats lluents i ben armats,
o tornem'ns serafins d'ales de plata...
Correm alegrement a tots costats,
     correm que el maig esclata.

Riem, riem entre les flors i el vent
     l'emmajada alegria;
plantem arbres de maig desaforadament
     davant la porta d'or de cada aimia.

Prompte els arbres de maig s'assecaran...
     la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
     i saltarem per sobre.
  (Cant de maig, cant d'alegria, Maragall)

Jo sé estimar. Emma Vilarasau a Litterarum 2011

Emma Vilarasau protagonista a Litterarum 2011

fira del llibre ebrenc 2011

El recital Jo sé estimar, protagonitzat per Emma Vilarasau, serà un dels plats forts de la 4a edició de Litterarum, la Fira d’espectacles Literaris de Móra d’Ebre. A Jo sé estimar, Vilarasau desgranarà poemes d’amor de Montserrat Abelló, Pere Rovira, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit i Matí i Pol, entre d’altres; i comptarà amb l’acompanyament del músic Xavier Bosch a la guitarra i percussió. L’edició d’enguany és celebrarà del 3 al 5 de juny a Móra d’Ebre, coincidint amb la Fira del llibre ebrenc. Així, Litterarum esdevé una referència per a professionals i seguidors de la literatura en llengua catalana, on poden apreciar la vessant més polifacètica de peces clàssiques i contemporànies. Segons Albert Pujol, Director de la Fira, aquest any l’objectiu és “tornar a ser el referent del món de l'espectacle literari de parla catalana, amb un gran nivell artístic i professional tractant la nostra literatura. La música, el teatre, contacontes... la paraula dita, en definitiva, envoltarà Móra d'Ebre durant els tres dies de la Fira". Més informació a http://www.litterarum.cat/

Com el bosc de Tristany i Isolda (Bausen)

"L'endemà passat, mentre que tota la cort de Marc es disposava per a la partença de Tintagel, Tristany i Gorvenal, Kaherdí i el seu escuder vestiren l'ausberc, prengueren les espases i els escuts, i per corriols secrets es posaren en camí cap al lloc assenyalat. A través de la forest, dos camins duien cap a la Blanca Landa: l'un bell i ben engravat, per on havia de passar l'acompanyada, l'altre pedregós i abandonat. Tristany i Kaherdí apostaren en aquest llurs dos escuders; els esperarien en aquest lloc, guardant llurs cavalls i llurs escuts. Ells s'esmunyiren per sota el bosc i s'amagaren dins un espessorall. Davant d'aquest espessorall, sobre el camí, Tristany posà una branca d'avellaner amb un bri de lligabosc enllaçat."

"...avença el seguici de la reina. Les bugaderes o les cambreres vénen davant, després les dones i les filles dels barons i dels comtes. Passen una a una: un jove cavaller escorta cada una d'elles [...]
-Ara la veig, és la reina!- diu Kaherdí.
-Ei! no -diu Tristany-, és Brangiana la fidel.
Però el camí s'il·luminà de cop i volta, com si el sol regalés tot d'una a través dels fulltages dels grans arbres, i Isolda la Blonda aparegué. El duc Andret, que Déu l'ahonti!, cavalcava a la seva dreta.
En aquest instant, sortiren de l'espessorall d'arços cants de bosqueta i d'alosa, i Tristany posava en aquestes melodies tota la seva tendresa. La reina ha comprès el missatge del seu amic. Remarca en terra la branca d'avellaner amb el lligabosc arrapat, i pensa en el seu cor:
-Així és de nosaltres, amic: ni vós sense mi, ni jo sense vós." (pp.92-93)

BÉDIER, J. (1984) El romanç de Tristany i Isolda, Quaderns Crema, Barcelona

Miguel Delibes en el record

El camino va ser el primer llibre de Delibes que vaig llegir, però no el darrer. En van seguir d'altres com Mi idolatrado hijo Sisí, El príncipe destronado, La hoja roja, Cinco horas con Mario...

" Pero a Daniel, el Mochuelo, le bullían muchas dudas en la cabeza a este respecto. Él creía saber cuanto puede saber un hombre. Leía de corrido, escribía para entenderse y conocía y sabía aplicar las cuatro reglas. Bien mirado, pocas cosas más cabían en un cerebro normalmente desarrollado. No obstante, en la ciudad, los estudios de Bachillerato constaban, según decían, de siete años y, después los estudios superiores, en la Universidad, de otros tantos años, por lo menos. ¿Podría existir algo en el mundo cuyo conocimiento exigiera catorce años de esfuerzo, tres más de los que ahora contaba Daniel? Seguramente, en la ciudad se pierde mucho el tiempo -pensaba el Mochuelo- y, a fin de cuentas, habrá quién, al cabo de catorce años de estudio no acierte a distinguir un rendajo de un jilguero o una boñiga de un cagajón. La vida era así de rara, absurda y caprichosa. " (El camino)

Albert Guiu ha dedicat aquest poema a aquest gran escriptor de llengua castellana:

Miguel Delibes 1920-2010.

Se reúnen las letras plañideras

en los umbrales de las bibliotecas,

queriendo escribir elegías

al escritor de las innatas genialidades,

al supremo inocente por grande y por bueno

que santificó a todos sus plurales.

Cómo escribir despedidas dignas

a tan digno escribidor, a tan digna presencia,

mejor callar, mejor leer, mejor entender

que detrás de Delibes queda Delibes

y eso es eternidad mientas haya sensibilidad.

Su estilo, un camino sencillamente bello,

de una belleza genialmente sencilla,

entre tantos libros firmados

y tantas palabras domesticadas con talento,

agradecer desde la mitología de la literatura

la mejor de todas sus grande obras:

Nueve décadas con Miguel.

(Albert Guiu)

Any Maragall

Enguany se celebra l’Any Maragall que commemora els cent cinquanta anys de la naixença i els cent anys de la mort del poeta.

Joan Maragall (1860 – 1911) poeta de la “paraula viva” i periodista d'opinió. Ciutadà culte de la Barcelona del tombant de segle XIX-XX, va traduir Goethe, Nietzsche i Novalis. Escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l'”adéu Espanya” i l'iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de forma més o menys visible.

La seva obra poètica, força coneguda, és relativament minça si la comparem amb la producció en prosa, amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances biogràfiques i pròlegs. La seva correspondència, extensíssima, té un interès que supera de molt el purament anecdòtic o biogràfic.

Elogi de viure
"Esforçat't en la teva tasca com si de cada detall que penses, de cada mot que dius, de cada peça que poses, de cada cop del teu martell, en depengués la salvació de la humanitat."

A la pàgina de l'XTEC, hi trobareu un espai on hi trobareu diferents poemes de Maragall, i diverses informacions sobre l'autor. A més, des dels centres podeu participar en un concurs. Podeu trobar la informació clicant aquí

Reprodueixo el poema "La vaca cega", poema que vaig conèixer quan estudiava a l'institut i recordo que va ser un dels poemes que em va commoure i impressionar més en aquells moments:

"Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

WebQuest: Heroïnes literàries

Aquestes Festes de Nadal he aprofitat per acabar una WebQuest que havia iniciat el curs passat i que no trobava mai el moment d'acabar-la. El títol és Heroïnes literàries i es tracta que l'alumnat de 4t d'ESO o de primer de batxillerat coneguin cinc protagonistes d'unes obres de la literatura universal que no els deixarà indiferents. Són: Isolda, Anna Karenina, Madame Bovary, Scarlett O'Hara i Teresa Valldaura.
Les WebQuest són interessants perquè l'alumnat treballa en grups cooperatius i de manera autònoma, tots els membres dels grups tenen un paper important i tots són imprescindibles a l'hora d'aportar la seva tasca.
L'objectiu final d'aquesta WebQuest és: conèixer aquests personatges literaris, gairebé mítics, els seus autors i l'obra de les quals són protagonistes; conèixer el tractament que en fan dels seus personatges i la relació que mantenen amb els protagonistes masculins.

"Hi trobarem emocions, sentiments i podrem sentir-nos dins la pell dels personatges a qui comprendrem o no, algunes ens agradaran per la seva manera d'actuar i d'altres no ens agradaran tant, ens sentirem corpresos per unes, i indiferents per unes altres, en respectarem unes i en menysprearem d'altres. Però el que sí que trobarem segur és que de totes, n'hi haurà una amb qui ens quedarem, sigui per admiració, simpatia o empatia."

La podeu trobar a la meva pàgina web o bé clicant aquí

Rellegint Ausiàs March

XI
¿quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic de plor e desamic de riure?
Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la Mort falaguera.
(...)


XVIII

Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no el torb.
(...)

La gatera del temps

De cop comprenc que l'home és la memòria
(Gerard Vergés)

El dia 20 de novembre a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix es presentà la novel·la d'Albert Guiu La gatera del temps i també es féu una lectura poètica del seu darrer llibre de poemes L'himne d'aquest matí.
La primera novel·la d'Albert és una evocació a la seua infantesa, al paisatge que l'envoltà i a la presència dels seus iaios, constant.
Escrita amb una prosa poètica, més poesia que prosa, ens porta a un món molt seu, però també molt nostre, a un espai on la gent d'una generació estem units per uns records semblants.
La presentació va anar a càrrec d'Andreu Carranza, que llegí alguns fragments de la novel·la. L'acte es clogué amb un recital de Ramir Guiu, amic del poeta.

"Un riu creua aquesta història, un riu cabalós, a voltes verd, a voltes blau, a voltes gris, intemporal i tal vegada immortal, no ho sé; un riu que a mi em sobreviurà, de fet, ja sobreviu la meva infantesa."

Felicitats, Albert!

Et deixaré la veu. Textos de Maria Àngels Anglada

"Per què l'havien tornat a despertar? ¿Una altra vegada, havia de retrobar la confusió, els incerts brogits, la consciència dels tresors perduts? Tornar al son llarg i obligat, això és el que desitjava. La vella ferida encara li feia mal. ¿I qui l'havia desvetllat, aquest cop? No es veia ningú al seu costat, però ja ho esbrinaria."

Nit de 1911

"De vegades, havia sentit contar com era de bella l'alba damunt del llac profund, com canviaven
els colors de l'aigua, lentament, com s'alçava la sagrada i rogenca claror del sol damunt dels
canyars, saludada pel vols de les gavines i els triangles alats de les formacions d'ànecs."

Sandàlies d'escuma

Dos textos de Mercè Rodoreda

La Colometa de La Plaça del Diamant:

"Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la destapada, l'aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro... perquè de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg." (cap. XXXIII)

El fantasma de Maria a Mirall Trencat:

"Qui ha foradat la soca qui ha lligat la tecla? Quin esglai la trompeta de fira quin esglai i sols a la casa xisclàvem d'alegria i corríem agafats de les mans i lligats a la xemeneia... Armanda! Les criatures ensorraran la teulada i la pluja entrarà ho trencares tot cavallet de cartó i baldufes ratllades... jo tinc a dins del pou la senyora de la casa de les nines amb un collaret fins als genolls amb una estrelleta clavada als cabells tornava del teatre...el coll se li tacà de sang... Oh, germà meu... jugàvem amb els ganivets i foradàvem les soques. Moltes nits vaig sortir al jardí i plantada davant del reixat t'esperava volia ser tu sentir el que tu senties quan sol per sempre... em vaig cansar de de cridar-te em vaig cansar de sentir-me cridar-te... el llorer marit meu fins a la mort clavada en una espina com una fulla..." (cap.IX tercera part)

Recordant lectures

"Perfección para la ciudad es el valor de sus habitantes, para un cuerpo la belleza, para un alma la sabiduría, para una acción la virtud, para un pensamiento la verdad. Las cualidades contrarias a éstas implican imperfección. En un hombre, en una mujer, en un pensamiento, en una acción, en una ciudad, es preciso honrar con alabanzas lo que sea digno de alabanza y cubrir de censuras lo que sea censurable. [...] Y es obligación de un mismo hombre proclamar la verdad y refutar a los que censuran a Helena, mujer sobre la que ha llegado a ser concorde y unánime la opinión de la tradición poética y el significado de su nombre [...]

Por tanto, si el ojo de Helena originó en su alma deseo y pasión amorosa del cuerpo de Alejandro, ¿qué hay en ello de asombroso? Si el amor es un dios, ¿cómo hubiera podido resisitir y vencer el divino poder de los dioses quien es más débil que ellos? Si se trata de una enfermedad humana y de un error de la mente, no se ha de censurar como si fuera una culpa, sino se ha de considerar como una mala suerte. Y, en efecto, ella marchó a Troya, como se marchó, a causa de las insidias que padeció en su alma, no por voluntaria decisión de su espíritu; a causa de la inexorabilidad del amor, no por intrigas de su arte."

GORGIAS, Elogio de Helena

No sé jugar amb màscares, amics

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.

(Maria Àngels Anglada)

Conferència sobre Víctor Català

La conferència sobre Víctor Català que ens va oferir ahir Carme Vilà Comajoan, dins del Seminari del Gust per la lectura fou molt interessant. Destacà aspectes poc estudiats de l'obra de l'autora. Pimer desmitificà alguns aspectes biogràfics que apareixen en enciclopèdies o estudis sobre Víctor Català, com per exemple que sempre visqué a l'Escala, o que per avorriment escrivia, o que sempre mantingué l'anonimat i no se sabé mai que fou una dona.
El seu primer premi fou als Jocs Florals a Olot i quan se sabé que Víctor Català era una dona, Caterina Albert, no va caure massa bé, i sempre utilitzà pseudònim: el més famós va ser el de Víctor Català, però n'utilitzà un altre: Virgili Alacsela (La Escala, a l'inrevés i sense apòstrof).
Però gairebé des del començament digué que era una dona. Després de la primera carta escrita a Joan Maragall, ja li comentà que no era un home sinó una dona.

Tingué silencis de molts anys, que això no vol dir que no escrivís, però que no publicà. Passà llargues temporades vivint a Barcelona, al C/ València, 250, diuen que davant de la seua germana i el seu cunyat i que cada dia anava al teatre. Va viure fins als 96 anys i la seua darrera entrevista la concedí a Baltasar Porcel. Va morir l'any 1966.

Quant als aspectes de la novel·la comentà el dossier que ella mateixa ha elaborat i destacà el temps en què transcorre la novel·la, el personatge de la Mila (la seua virginitat, el desig de ser mare, la violació) i sobretot el de Gaià i Baldiret.
També comentà aspectes simbòlics com el calçat que utilitzen alguns personatges i de la mirada dels diferents protagonistes.
El dossier el podreu trobar penjat més endavant a l'espai LIC
També ens comentà que dins de l'espai Edu 3.cat hi ha dos vídeos penjats sobre l'autora. Us remeto a aquest:
Caterina Albert/ Vítor Català: el jo contra l'entorn