La tarda avui té el teu rostre,
una cara plena de neguits de viure
que té tons del cel que miro.
Et veig somrient a les albades
que et cosiren el cor de nena,
somrius, i jo somric amb tu.
La tarda avui és molt bnica
talment el teu rostre jovenívol
que un dia va ser llibertat d'au
i amor de carn i esperit per les ribes d'un riu foll
de passió per totes les teves nueses,
avui el riu s'atreveix a parlar-te
ho fa amb signes que humitegen un paper
amb l'aigua febril que et pensa.
La tarda avui té el sabor
d'uns llavis de dona,
maduixes plaents que es confonen
com miratges d'ocells
amb els meus ulls que et pensen
mentre arxives records
contemplant un riu que et creua.
La tarda és tu i tu ets la tarda,
respiro i l'aire vola a les ales
d'una papllona de colors
vrs la teva mirada que llegeix versos
i en els colors de la missatgera
intueixes que voldria
mirar-me la tarda en els reflexos
del teu mirr de mil i un color bells,
de mil i una nit desitjades.
GUIU, A. (2008) L'himne d'aquest matí, Aeditors, El Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada