PERXES I ASGORFES

El proper dijous dia 15 d'abril a les 19 h. es presentarà a l'Ajuntament d'Ascó, el nou llibre d'imatges del poble d'Ascó que han elaborat els amics Biel Pubill i Josep M. Raduà: Perxes i asgorfes.
En la nota de premsa escriuen:

"... s’han aplegat imatges de racons i panoràmiques de la població d’Ascó. Per tant, s’hi poden trobar fotografies curioses de carrers i places, vistes generals de la població i del terme però també instantànies d’esdeveniments històrics o festius que han marcat el dia a dia d’aquest poble de la Ribera d’Ebre.
El títol ens evoca les asgorfes de les cases d’Ascó, les quals ens ofereixen magnífiques vistes del nostre poble. Així, en aquesta pretensió de contemplar l’Ascó de postal hem triat els millors miradors per contemplar l’Ebre que es passeja a recer de les cases del poble, el castell que senyoreja des de dalt del turó, l’entramat de places i placetes, carrers i corralasses que configura una fesomia particular, i la gent que els habita, que ha anat escrivint la història, que li ha donat sentit. La gent trafegant per casa, pel tros o a la vora del riu, però també compartint l’alegria de la festa i del joc o la il·lusió per les celebracions col·lectives.

D’altra banda, els perxes –que és com a Ascó anomenem els porxos- s’han convertit en una referència del patrimoni arquitectònic de la Vila Closa del poble i n’han esdevingut un tret d’identitat (com per exemple els perxes de Pere Sans, del carrer de Santo Domingo, de Cal Cavaller o les Portetes, entre d’altres)."

Els autors, gairebé al final de la presentació escriuen:

"Els versos ens parlen de la fascinació per conèixer el passat col·lectiu, no tant per tafaneria, ans per vestir el bagatge propi i fornir-lo de complements que l'omplen i el particularitzen.

Enmig de broma o sol radiant

entre llims i algues esparracades t'acomiades d'Ascó, Ebre,

havent tot just acaronat el terme la pell i,

amb un bes, haver-la enamorada.

Xiuxiueig etern, constant, no deixes indiferent.

Monòleg obstinat, tossut, mai no emmudeixes.

Imploro que et quedis però, com una imatge fugaç,

t'allunyes sense condescendència.

Sirgant a contracorrent, que no a contracor,

m'he deixat captivar pel teu cabal etern...

Quasi un epíleg. El poema sintetitza la tasca feta en aquests deu anys. Referències al riu, espill del poble, que sempre restarà en el nostre imaginari."

FELICITATS!!!