29 de juliol 2008

Aran per sa lengua

Aquest diumenge passat dia 27 de juliol es va celebrar la 15a Corsa d'Aran per sa lengua a la Val d'Aran. Es tracta d'una festa on es reivindica l'ús social de l'aranès. Comencà com cada any amb una llarga caminada des de tres punts de la Val d'Aran: Montgarri, Les i la boca Nord del túnel de Vielha. El lloc de confluència de tots els "caminaires" fou la Plaça de l'Església de Vielha. Una vegada van arribar, un representant de cada un dels tres camins va col·locar simbòlicament el terçó que corresponia (La Val d'Aran, tradicionalment està dividida en tres terçons, encara que avui ja en són sis). Després l'alcalde de Vielha, el president del Conselh Generau d'Aran i un representant de l'assocciació Lengua Viua, organitzadora de l'acte any rera any, van col·locar simbòlicament la clau de cada un dels terçons. I acte seguit, aquest representant de l'associació reivindicà una vegada més l'ús social de la llengua pròpia d'Aran. No hi va haver parlaments dels polítics, cosa que es va agrair i es va donar un premi al grup occità de música tradicional Nadau pel treball que han fet i estan fent per la recuperació de les llengües d'origen occità, entre elles, l'aranès. L'acte va ser conduït per Elisa Escala, responsable de Catalunya Radio a la Val d'Aran.
Després hi va haver un concert, recital, ball... va ser una mica de tot amb el grup premiat NADAU. Va ser un acte molt animat, la gent aranesa van participar amb cor i ànima de la festa.




Van ser més de tres hores de recital ininterrompudes on tothom vam gaudir de les cançons molt conegudes pels aranesos i pels que no ho som: Adius a la Val d'Aran, De cap ta l'immortèla, Pengabelòt, i moltes més.

2 comentaris:

Otalora ha dit...

La gent aranesa té un punt encantador de gent envoltada de meravelles, i des d'aquest punt defensen el seu tresor unificador amb delit, gràcia i empenta; i després tenen un punt d'obertura, viatgers de mena, juguen el joc de l'intimisme d'allò que els hi és propi; i estan enjogalits per la rauxa de saber que rere els cims nevats i ha d'altres tresors per atresorar amb els cinc sentits.

Albert.

Laia ha dit...

Belles terres les araneses!
Un paradís per mi!
Com les enyoro....
Un besitet!
Mos veiem lo diumenge de festes... que treballo...
:_(