Artur Noguerol: Un nou currículum de llengües per a la societat del segle XXI

Dins del cicle de conferències organitzat pel Centre de Recursos de la Ribera d'Ebre, el passat dia 1 d'abril tingué lloc aquesta conferència que anà a càrrec d'Artur Noguerol,
professor de Didàctica de la Llengua de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Ha estat mestre en tots els nivells de l’ensenyament i ha col·laborat en molts cursos de formació permanent del professorat tant en cursos universitaris com en l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ha participat en totes les reformes de l’ensenyament no Universitari. Coordinador de diferents col·leccions de llibres per a l’ensenyament de la llengua. Ha participat en diferents projectes europeus per a l’ensenyament de la llengua en la diversitat lingüística i cultural. A més d’aquest camp de recerca, està interessat per la llengua i el seu ensenyament a través de les diferents àrees curriculars.

En la seua exposició sobre el nou currículum de llengües analitzà el canvi de la societat i la importància de l’aprenentatge de llengües. Es plantejà:

- Què és realment important?

- Què caldria assegurar que els nois i noies aprenen en acabar l'escolaritat obligatòria per tenir els coneixements necessaris per interpretar el món, els altres a si mateixos?

- I per poder actuar adequadament?

- És millor fer pocs temes en profunditat o molts temes des d’un enfocament més superficial?

Afegeixo un text molt il·lustratiu a la seua tesi:

“...la sociedad está cambiando a un ritmo cada vez más rápido y los pueblos que no sepan educar a sus futuras ciudadanas y ciudadanos en aquellas competencias que les hagan ser personas participativas y críticas están condenados a ser países dependientes sin capacidad de autonomía. El reto de la educación, además, no puede separarse de la mejora de la calidad de la enseñanza y de la necesidad de generalizar la enseñanza: se tiene que lograr que todos los ciudadanos y ciudadanas lleguen a los niveles educativos máximos posibles, aquellos que antes estaban reservados a grupos reducidos de la población. En este orden de cosas, la necesidad de aprender lenguas es una de las demandas más importante de nuestra sociedad, en la Comunidad Europea se está hablando de la necesidad de saber (aprender) tres lenguas al final de la enseñanza obligatoria.

De alguna manera, ser plurilingüe tiene cada vez más predicamento, pero es falso que el dominio de más de una lengua sea la solución a todos los problemas de los ciudadanos yciudadanas del siglo XXI. Tenemos que cuestionar las visiones aislacionistas de la enseñanza que ven en las distintas áreas curriculares departamentos estancos, a la manera de los estudios universitarios, mejor dicho, que los ven como simple preparación par a ellos.Se tiene que plantear una visión global en la que se dé todo el significado a la consideración del papel de la lengua en la construcción de la propia personalidad y, de una manera especial, del conocimiento”

| View | Upload your own

Encara Nadau

Adius a la val d'aran


Enten, enten, l'accordeon,
Dus pas de dança, ua cançon,
Eth haro que s'a alugat,
Sant Joan, Sant Joan, se n'ei tornat.

Val d'Aran, cap de Gasconha,
Luenh de tu, que'm cau partir,
Val d'Aran, cap de Garona,
Luenh de tu, que'm vau morir.

Era passejada, un ser d'estiu,
E com te va? adiu, adiu,
Un troç de pan, un cop de vin,
Parlar deth temps, damb eth vesin.

Es cueires luden sus eth bufet,
Totis es records ena paret,
Non se pot estancar eth temps,
Mès Aranés, tostemp, tostemp.

Tornar a pujar enquià era nhèu,
Un darrèr cop eth cap en cèu,
Setiat dessus eth gran calhau,
Guardar eth sorelh en gran portau.

Companhs de Les e de Bossost,
De Salardu, de Vilamos,
Brenbatz-vo'n plan deth praube Joan
Qui a estimat tant era val d'Aran.

LA FESTCAT, 2008

La Festcat és la proposta formativa d’estiu del Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana en el camp de la cultura popular i tradicional.
Participa de la contínua renovació de la nostra cultura popular, que amb unes profundes arrels creix cap al futur.
Són quatre escoles repartides arreu del país, adreçades als elements de la festa —Llívia—, la dansa tradicional —Esterri d’Àneu—, el joc tradicional —Horta de Sant Joan— i la música tradicional i folk contemporània —Torroella de Montgrí.

Tal com acabem de dir més amunt a Horta de Sant Joan se celebrarà el 12è curs de Jocs Tradicionals del 13 al 19 de juliol.

Si voleu més informació:

www.gencat.cat/cultura/festcat

Tel. 932 157 411

Magnífics Nadau

De cap tà l'immortèla

Sèi un país e ua flor,
E ua flor, e ua flor,
Que l’aperam la de l’amor,
La de l’amor, la de l’amor,
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar,
De cap tà l’immortèla,
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar,
Lo país vam cercar.

Au som deu malh, que i a ua lutz,
Que i a ua lutz, que i a ua lutz,
Qu’i cau guardar los uelhs dessús,
Los uelhs dessús, los uelhs dessús,

Que’ns cau traucar tot lo segàs,
Tot lo segàs, tot lo segàs,
Tà ns’arrapar, sonque las mans,
Sonque las mans, sonque las mans,

Lhèu veiram pas jamei la fin,
Jamei la fin, jamei la fin,
La libertat qu’ei lo camin,
Qu’ei lo camin, qu’ei lo camin,

Après lo malh, un aute malh,
Un aute malh, un aute malh,
Après la lutz, ua auta lutz,
Ua auta lutz, ua auta lutz...

Gràcies, jba

Els jocs en la història

Els jocs en la història és un programa d'impuls a la recerca i a la difusió en temes relacionats amb els jocs tradicionals que es desenvoluparà entre el 2008 i el 2011 a través de quatre jornades d'estudi.

La primera jornada tindrà coma tema Les socieats a través del joc i se celebrarà els dies 25 i 26 d'abril al Museu Comarcal de l'Urgell a Tàrrega.

Els antecedents d'aquest programa els trobem en les dos edicions de la Jornada d'Estudi sobre Recerca i Patrimoni Etnològic: els jocs tradicionals que es van celebrar a Horta de Sant Joan,en el marc del 10è i 11è Curs de Jocs Tradicionals de la FESTCAT del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de CAtalunya, durant els anys 2006 i 2007, respectivament.

Podeu trobar més informació a http://cultura.gencat.cat/cpcptc/festcat

Una lliçó d'intolerància

WebQuest sobre Jane Austen

La millor Jane Austen és una webquest pensada per a l'alumnat de batxillerat que cursa Literatura universal. També es pot utilitzar en crèdits variables de 4t ESO que s'orientin cap a la literatura.

El que es pretén amb aquesta WebQuest és que l'alumnat de batxillerat conegui i aprofundeixi els seus coneixements sobre l'autora anglesa proposada, però a més que sigui capaç de buscar informació a la xarxa, sàpiga transformar-la i aprengui a treballar en grups cooperatius.

S'estudien continguts de l'àrea de llengua i literatura, i també de manera transversal continguts de l'àrea d'història i anglès.
Si la voleu veure la podeu trobar a : http://www.xtec.es/~aperez48/WQ/index.htm

I jornada in memoriam de Josep Panisello

Els dies 28 i 29 de març se celebrarà a Jesús la I Jornada in memoriam de Josep Panisello, mestre i activista cultural que morí l'any 2006. Escriví, juntament amb Joan Beltran, Cruïlla i Aïnes, el primer de gramàtica catalan i el segon un llibre d'exercicis de llengua catalana.
La jornada està organitzada pel Doctor Miquel Àngel Pradilla, el Departament de Filologia Catalana URV i l'Institu d'Estudis Catalans i comptarà amb la presència de Joan Beltran, Àngela Buj, Albert Aragonés, Josep Martines, Núria Espelta, Pere Navarro, Olga Cubells, Carles Castellà, entre altres.

Un món que parla. Premis Llanterna digital 2008

Els Premis Llanterna Digital volen contribuir al foment de l'ús del català i de l'occità, i a la promoció de la creació audiovisual en aquestes llengües per mitjà de curtmetratges. S'adrecen a les comunitats lingüístiques catalana i occitana d'arreu del món.

El centres d'educació Primària i Secundària que s'hi vulguin presentar han d'elaborar un curtmetratge en llengua catalana o occitana que no pot superar els tres minuts en la primera categoria i un minut en la segona. Les obres s'han de presentar en format digital amb una mida mínima de 360x288 píxels. el termini de presentació és el 15 de juliol de 2008.
Si voleu més informació mireu: www.llanternadigital.cat

Xarxa Educativa de la Terra Alta

A iniciativa d'uns quants professionals del món educatiu i del seu entorn, hem iniciat una xarxa educativa a Gandesa per emprendre actuacions conjuntes que tinguin ressò en la comunitat educativa. Està formada per tres representants del CEIP Puig Cavaller, dos de l'IES, un de l'AMPA del CEIP, un de l'AMPA de l'IES, dos del Servei Educatiu, les tècniques d'Educació i de Joventut del Consell comarcal, la tècnica del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració i el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Gandesa.

En un principi, l'hem iniciat a Gandesa, que és el població més gran de la Terra Alta i compta amb un CEIP i un IES, però la intenció és que si funciona, s'hi impliquin totes les altres poblacions.

La necessitat de fer actuacions conjuntes unint esforços, ha estat el primer objectiu que ens vam plantejar a l'hora d'iniciar la xarxa. A falta d'un Pla educatiu d'entorn, les institucions locals i comarcals han donat tot el seu suport, humà i econòmic perquè la xarxa sigui una realitat.

La primera actuació que s'ha dut a terme ha estat un taller per a pares i mares, Parlant la gent s'entén, a càrrec de les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró, el passat divendres 29 de febrer a l'IES. Van parlar de la importància de la comunicació entre pares i fills i dels estils comunicatius. El taller comptà amb la presència d'una setantena de pares i mares i va ser molt participatiu .

Vicent Andrés Estellés

Aquesta setmana El Gust per la Lectura ha estat dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés. La professora Glòria Mas comentà alguns dels poemes de l'autor valencià, un poeta de cultura popular i a la vegada de cultura culta. La seua obra gira a l'entorn del jo líric, amb dos grans pols d'atracció: l'amor i la mort. I aquest jo està situat dins d'uns cercles de protecció que es repeteixen al llarg de la seua poesia: la família, el poble i la rodalia.
Transcric un fragment del seu poema Demà serà una cançó

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes, ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -solemnes?- del record.

Segona gimcana de les llengües de Tortosa

Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Tortosa i els Serveis Territorials del Departament d'Educació, dintre de la programació anul del Pla Educatiu d'Entorn, organitzen la segona Gimcana de les Llengües, iniciativa encaminada a donar a conèixer el valor de la diversitat lingüística i a fomentar el respecte a totes les llengües.

Comença el 28 de març i acaba el 9 de maig. Per participar-hi heu de contestar una pregunta que apareixerà al web i als mitjans de comunicació locals. Pot respondre's a través del web.

www.gimcanatortosa.cat

Cultura de pau i els reptes de la globalització

El passat dia 16 i dins de la Jornada Imago Mundi que la secció d'Impuls social del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitzà a Móra la Nova, intervingueren dos grans personalitats d'actualitat: el sr. Federico Mayor Zaragoza i el sr. Arcadi Oliveres.

La conferència del sr. Mayor Zaragoza portava per títol Cultura de pau. Defensà per sobre de tot que l'home és l'únic ésser viu amb capacitat de reflexionar, d'inventar, de pensar, de crear amb gran desmesura. I amb aquestes grans capacitats que tenim la humanitat no val a dir que no podem fer res per la pau del món. Ens hem d'atrevir a actuar per poder transformar aquest món tan ple de guerres i de desigualtats. Però perquè això sigui possible, primer que res ens hem de creure que totes les persones som iguals, que tots tenim els mateixos drets, que hem de respectar-nos tal com som, excloure la imposició, la força i la violència.
Una altra cosa que hem de creure'ns és que la diversitat infinita en la qual vivim és la nostra riquesa i l'hem de veure com una oportunitat, com un repte, no com una amenaça. La gent que té por a la diversitat és perquè volen l'uniformisme, que siguem súbdits i no ciutadans de ple dret.
Per tot això, si creiem en la igualtat i en la diversitat arribarem a la cultura de pau.

Es féu algunes preguntes com: quina és la realitat del món? Qui pot arreglar els problemes de la gent? La seva resposta fou senzilla: la gent. I a la pregunta: com podem ajudar a crear solucions? La seva resposta va ser: participant. Entre tots hem de cercar aquesta pau tan desitjada, perquè entre tots es pot fer. Cità: "Quina pena pensar que perquè pots fer poc no fas res."

Defensà també aferrissadament el paper de la dona en la societat actual. en una societat tan masculina com la nostra, hem de fer que la dona tingui més influència , que tingui més poder de decisió.

Acabà amb uns versos del poeta tortosí Jesús Masip: "les hores tornaran i mos trobaran fets i dòcils". Les seves paraules foren: "que no ens trobin dòcils, perquè quan ens aixequem tinguem la capacitat de dir: avui lluitaré per crear pau."




El sr. Arcadi Oliveres, economista i professor de la Universitat Autònoma ens parlà dels reptes de la globalització. Estructurà la seua xerrada en tres parts:
A la primera part ens féu una radiografia del món globalitzat amb una sèrie d'imatges, solament amb uns quants exemples com: la sida al món, l'organització internacional del treball, els informes d'UNICEF i la gana. En quines desigualtats vivim!

A la segona part ens féu una diagnosi del que passa al món i també ens posà uns quants exemples: el paper del comerç internacional (un comerç "no just"), la indústria a països més subdesenvolupats, el deute extern dels països pobres, les guerres i la immigració.

I per últim ens exposà alternatives: hi ha d'haver una REDISTRIBUCIÓ, hem de redistribuir perquè nosaltres tinguem una mica menys i els que ho necessitin tinguin una mica més. Per aconseguir això hi vies de solució: perdonar el deute extern, evitar paradisos fiscals; i també
hem d'assumir les nostres responsabilitats: el nostre consum l'hem de racionalitzar, canviar els usos domèstics (ens posà d'exemples el fet de compartir un cotxe diferents usuaris, la rentadora comunitària, deixar d'utilitzar les bosses de plàstic de les compres...).

Acabà la conferència fent-nos reflexionar de la necessitat d'implicar-nos en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.


Imago Mundi acabà amb la lectura d'un poema d'Albert Guiu, creat per a la jornada, i que recità ell mateix:

Retaule de solidaritat

Cuso mots callats que volen cridar,
lletres esfereïdes que desitgen dir,
frases que albiren foscos dolors
i els volen guarir amb metàfores
de mil i una llunes plenes.

Sóc davant un full en blanc
on la ment hi dibuixa amb el llapis de la tristor:
rostres desvalguts de misèria i fam;
carrers que són cambres sense sostre
per cossos d’esperits malferits
que somien les nostres senzilles rutines
com un miracle per a les seves albades
tacades de misèria i pobresa;
nens armats per a morir
qualsevol vesprada o matí
sota les ordres d’ algun dictador
famolenc de poder
i regent d’un tros del tercer món.

Cuso mots que aprenen a parlar
per solidaritat i per amor al proïsme,
lletres que diuen “unim-nos”
pels que més ho necessiten,
i frases que abraonen els pobres
amb l’alè unit i solidari
de tots aquells que ens diem humans.

(Albert guiu)

Dia internacional de les llengües maternes

El Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, amb motiu del Dia Internacional de les Llengües Maternes, que se celebra el dijous dia 21 de febrer, ha realitzat l'exposició Estem amoïnats.

Aquesta exposició compta amb una trentena de paraules utilitzades a la Ribera d'Ebre que a poc a poc es van reemplaçant per altres de més generals. La mostra té com a objectiu recordar-les i convidar els riberencs i riberenques a reintroduir-les en les seves converses habituals.

L'exposició s' inaugurarà el dijous dia 21 de febrer a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, a les 19 h. i comptarà amb la presència d' alumnes dels cursos bàsics de català de la Ribera d' Ebre que ens explicaran la seva experiència amb la llengua.

Taller de mares i pares a Gandesa

El proper dia 29 de febrer a les 20 h. i a l'IES Terra Alta, Gandesa, s'impartirà un taller per a mares i pares d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. El tema que tractaran les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró serà sobre educació emocional, centrant-lo en la comunicació entre els pares i mares i els seus fills.
L'acte està organitzat per la Xarxa Educativa de la Terra Alta que el formem: unes representants del Consell comarcal de la Terra Alta, del CEIP Puig Cavaller, de l'IES Terra Alta, de l'Ajuntament de Gandesa i del Servei Educatiu de la Terra Alta.

Literatura per a què?

Ahir Ada Castells, periodista de l'Avui, ens oferí una conferència que duia per títol Literatura per a què?, dins del Seminari del Gust per la lectura que s'ofereix durant aquest segon trimestre als SSTT d'Educació de Tortosa.

Parlà dels pocs hàbits lectors que pateix la nostra societat i sobretot entre els i les adolescents.
Ens proposà algunes vies d'actuació com potenciar els actes de trobada del fet lector com el saló del llibre o la setmana del llibre en català; traslladar les trobades lectores als centres, és a dir, un dia de la setmana, durant una hora tota la comunitat educativa (des dels zeladors/es, al professorat i l'alumnat) tothom llegeix; crear clubs de lectura a les biblioteques; recomanar llibres a través de blogs o pàgines web...

Creu que la lectura és molt necessària i ens ha d'interessar a tothom perquè és bàsica en una societat democràticament sana. La societat actual ens ha fet canviar el fet lector: "perdem la capacitat d'abstracció i per tant la capacitat crítica, i per tant perdem la capacitat de pensar en llibertat", comentà.

Ens llegí el següent decàleg sobre el fet de llegir:

1. Llegim per combatre l'avorriment.
2. Llegim per no sentir-nos sols.
3. Llegim per aguditzar el sentit crític.
4. Llegim perquè ens ajuda anar pel món.
5. Llegim perquè ampliem el nostre coneixement.
6. Llegim perquè és un plaer que ens fa volar la imaginació.
7. Llegim perquè ens ajuda a fer amics (ens fem amics dels personatges de la lectura).
8. Llegir ens ensenya a escriure.
9. Llegir ens obre les portes en feines millors.
10. Llegir ens fa més persones.

Ens recomanà alguns llibres que seguidament apunto:

SARTORI, G.; Homo videns
LITTLE, J., Les benignes, Quaderns Crema
PÉREZ ANDÚJAR, J., Los príncipes valientes
CASSANY, D.; Esmolar l'eina

Màrius Serra

Dins de la jornada de presentació del Projecte Lingüístic de Centre que va tenir lloc als SSTT d'Educació de les Terres de l'Ebre el passat dia 1 de febrer, Màrius Serra ens oferí una divertida conferència on defensà que la llengua és un ésser viu, mutant, que hem de revisar, que és font de comunicació i una font de plaer, i que l'hem d'utilitzar com a ham per als adolescents.
Vam jugar a fer palíndroms, anagrames i enigmes. També ens recomanà mirar la seva pàgina web www.verbalia.com on hi ha setmanalment un concurs de lapsus linguae, de la qual ens en llegí uns quants que va provocar el riure de tota la sala.

La conferència de Salvador Cardús

La conferència que ens va oferir Salvador Cardús el passat dia 31 amb el títol de Ben educats ens féu reflexionar sobretot en el tema de l'educació i el civisme del segle XXI.
Començà l'exposició fent-nos entendre que hem d'encarar el futur esperançats i il·lusionats, sense contagiar desànim als nostres fills i filles i alumnat.
Defensà el sistema educatiu català, de fet digué que no havia funcionat millor: per la quantitat de professionals, per tota l'atenció a la diversitat, per la inclusivitat... tot i els resultats baixos de l'informe PISA.
Parlà de la societat actual, una societat d'abundància i sobreproteccionisme emocional, on es valoritzen molt poc les coses perquè es té de tot.
Hi ha d'haver autoritat dels pares caps als fills, hem d'aprendre a dir no, no ho han de tenir tot, i els hem d'ensenyar a donar valor a allò que tenen.
El missatge final de la conferència va ser que hem d'ensenyar als nostres fills i filles a tenir paciència, el "ho volem ja", la immediatesa s'ha d'esborrar, i han d'aprendre a esperar.

Sobre el tema d'educació ha publicat:
El desconcert de l'educació, la Campana, Barcelona, 2000
Ben educats, la Campana, Barcelona, 2003

MÉS ENLLÀ DE LA INTEL·LIGÈNCIA

Jornada Imago Mundi

La secció d'Impuls Social del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, en col·laboració amb l'Ajuntament de Móra la Nova, han organitzat la jornada Imago Mundi per parlar de les causes i els efectes del desequilibri econòmic, polític i social.

Entre els convidats destaquen Federico Mayor Zaragoza, que parlarà sobre La Cultura de Pau; Arcadi Oliveras que parlarà sobre Els reptes de la globalització; i Alexis Bueno parlarà sobre L'Àfrica: tresors enmig de la desolació. Clausurarà l'acte Albert Guiu, poeta.

L'acte tindrà lloc al Casal Municipal de Móra la Nova (Plaça l'Església s/n) el dia 16 de febrer de 2008 a partir de les 16 h. de la tarda.

SALVADOR CARDÚS A FLIX

El proper dia 31 de gener a Ca Don Ventura de Flix i a les 18,30, hi haurà la conferència BEN EDUCATS, a càrrec del sociòleg i escriptor SALVADOR CARDÚS.

L'acte està organitzat pel PDC de l'Ajuntament de Flix, el Servei Educatiu de la Ribera d'Ebre i l'AMPA de l'IES Flix.

Seminari El gust per la lectura. Curs 2007-2008 i Tallers de llengua i literatura catalanes

Seminari El gust per la lectura. Curs 2007-2008

Aquest mes de gener s’inicia el seminari del Gust per la Lectura. Enguany hi ha algunes novetats. Inicialment, aquest seminari anava destinat a professors i professores de Secundària, tot i que alguns professionals de Primària també s’inscrivien i hi participaven. Aquest any dediquen unes sessions a Primària i unes altres a Secundària, perquè els interessos d’uns i altres són diferents. Tanmateix hi haurà dos sessions comunes tal com indiquem més avall.

SECUNDÀRIA

30 de gener	Històries d’altres temps	A càrrec de Núria Pradas
6 de febrer	*Literatura per a què?	A càrrec de Joan Carles Mèlich, Ada Castells
20 de febrer	La poesia de Vicent Andrés Estellés	A càrrec de Glòria Mas
5 de març	*Incentivació de la lectura	A càrrec de Jaume Cela, Jaume Centelles i Joan Portell
12 de març	R.L. Stevenson: L’illa del tresor i L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde	A càrrec de Liz Rusell

*Aquestes sessions també van adreçades a Primària

PRIMÀRIA

23 de gener	L’obra d’Enric Larreula	A càrrec d’Enric Larreula
6 de febrer	*Literatura per a què?	A càrrec de Joan Carles Mèlich, Ada Castells
13 de febrer	Treballem la poesia a Primària. Una proposta didàctica.	A càrrec de Ricard Bonmatí
27 de febrer	Roahl Dahl: El fantàstic senyor Guillot i Matilda	A càrrec de Lola Casas
5 de març	*Incentivació de la lectura	A càrrec de Jaume Cela, Jaume Centelles i Joan Portell

*Aquestes sessions també van adreçades a Primària

Si voleu més informació: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/prof_lleng_seminari_incrip0708.htm

LES SESSIONS ES REALITZARAN ALS

SSTT d'Educació de Tortosa

C/ Providència, 6-8

17,30 de la tarda

També us volem informar que els dies 8 i 9 de febrer se celebraran a Barcelona, a la Facultat de Biologia, els XIII Tallers de Llengua i Literatura catalanes. Si voleu més informació: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/documenta/tallers_llengua_07-08.pdf

La gramàtica és una dolça cançó

Jeanne i el seu germà Thomas en un viatge amb vaixell naufraguen i van a parar a una illa desconeguda. De l'ensurt que pateixen es queden sense poder parlar, però allí coneixen un músic i poeta alhora, Henri, que els acull i els ajuda a descobrir de nou les paraules, les categories gramaticals, les frases... és a dir, la gramàtica. Mitjançant una al·legoria ens fa entendre la gramàtica com una fàbrica d'articles, verbs, interjeccions, adjectius... que tenen vida, es casen, es divorcien i porten una vida com qualsevol.

"Al regne de les paraules, els nois s'estan amb els nois i les noies amb les noies.

L'article entrava per una porta i l'adjectiu per una altra. El nom arribava l'últim. Desapareixien tots tres. La teulada de l'ajuntament me'ls amagava. Ho hauria donat tot per poder assistir a la cerimònia. Suposo que l'alcalde els devia recordar els seus drets i els seus deures, que d'ara endavant estaven units per al millor i per al pitjor.

Sortien junts agafant-se les mans, concordant, tot masculí o tot femení: el castell embruixat, la casa embruixada... "(pàg. 73)

"-I d'aquests, te'n recordes?

La meva cara de desolació li va donar la resposta.

-Són els verbs. Mira'ls uns maniàtics de la feina. No paren mai de treballar.

Era veritat. Aquestes formigues, aquests verbs, com els havia anomenat, pitjaven, esculpien, roseaven, reparaven [...] Semblava un taller de bojos, cadascú feinejava frenèticament sense ocupar-se de l'altre." (pàg. 100)

ORSENNA, E; La gramàtica és una dolça cançó, Proa, Barcelona, 2004

Conferència de Manuel Segura Morales

Ser persona és relacionar-se bé

El dia 14 de novembre a l'auditori de Caixa Fòrum de Barcelona, el Dr. en pedagogia Manuel Segura oferí una conferència sobre Competència social.

Inicià la xerrada fent una anàlisi de la societat actual: una societat molt individualista, de competència constant amb l’altri i neonarcisista,mirant-nos constantment a nosaltres mateixos.

Va parlar de les diferents maneres que hi ha hagut darrerament sobre com ensenyar-nos a relacionar amb els altres: ensenyar a pensar, educació emocional, educació en valors morals i habilitats socials. Cadascuna per si sola no té sentit, als nostres fills i filles i al nostre alumnat els hem d'ensenyar les diferents maneres de relacionar-nos d'una manera conjunta: primer que res, ensenyar-los a pensar (habilitats cognitives), després treballar el creixement moral (els estadis de Kohlberg) i finalment ensenyar-los habilitats socials. si no és així, no funciona.

També ens explicà la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner, la resolució de conflictes interpersonals i el creixement moral. Donà idees per a l'educació en valors morals i moltes dinàmiques per educar les emocions.

Podeu escoltar la seua conferència que està penjada a l'XTEC: http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/

Créixer i Ser persones

El taller que es va celebrar el dia 12 de desembre a les 18,15 tarda a l’IES Flix va tenir una forta participació de pares i mares de nens i nenes de totes les edats.
Les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró van parlar sobre la comunicació interpersonal, on l’assertivitat i l’empatia són unes peces clau per resoldre els conflictes amb els nostres fills i filles.
Van iniciar el taller explicant els estils comunicatius: inhibició, agressivitat i assertivitat. Si utilitzem la inhibició amb els nostres fills i filles el que fem és que facin el que vulguin, sense pautes, normes, regles ni límits. Si actuem amb agressivitat tampoc no aconseguirem una bona comunicació amb els nostres fils i filles. L’assertivitat és el millor dels estils comunicatius a utilitzar, es tracta d’actuar amb eficàcia i justícia. Hem de dir el que pensem, sense mostrar agressivitat.
També destacaren la importància de la comunicació no verbal: amb gestos i mirades també podem comunicar moltes emocions i molts sentiments.
Plantejaren algunes preguntes amb dinàmiques de grup on els pares i mares poguérem expressar les inquietuds i la manera de resoldre alguns conflictes. Finalment, donaren pautes a seguir per a la bona comunicació.

El taller va estar organitzat pel CEIP Enric Grau Fontseré i l’IES Flix, i va estar patrocinat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració de la Ribera d’Ebre, l’AMPA de l’IES, l’AMPA del CEIP i també es va comptar amb el suport de Ràdio Flix.

Escolteu aquest jutge

Si us costa de carregar el podeu trobar aquí

Taller per a pares i mares

El CEIP Enric Grau Fontseré i l'IES Flix han organitzat un taller per a pares i mares amb el títol Créixer i Ser persones. Aquest taller vol donar estratègies i recursos per ajudar a educar en les competències socials als nostres fills.

Ens introduiran en el món de l’educació emocional i en les habilitats socials, com saber escoltar, saber dir les coses sense molestar els altres, saber-nos posar a la pell d’altri, saber disculpar-se, actuar amb assertivitat...
El taller es realitzarà a l'IES Flix el dia 12 de desembre a les 18,15 h. Hi esteu tots convidats.

Curs de Competència social a l'escola

A iniciativa d'un petit grup de mestres, al CEIP Puig Cavaller de Gandesa iniciaran amb tots els seus alumnes un curs de competència social. Ens han demanat col·laboració per presentar el programa al claustre i allí explicarem la importància que té educar els i les alumnes amb habilitats socials i educació emocional.

ELS OBJECTIUS:

• Millorar la satisfacció personal, professional i les relacions en la comunitat educativa.
• Fomentar la creació de climes emocionals constructius i de benestar a l’escola.
• saber buscar les solucions adequades als problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb el professorat i amb els seus pares.
• Donar resposta als problemes que es poden plantejar al centre: agressivitat, manca de respecte, desmotivació...
• Mantenir una autoestima ajustada.
• Construir uns valors autèntics: no solament pensats, sinó sentits

Seguiran el programa de Manuel Segura, Decideix I i II. Manuel Segura Morales és doctor en Filosofia i CC de l'Educació. Des del Departament de Psicologia Educativa, Evolutiva i Psicobiologia de la Universitat de La Laguna, el professor Manuel Segura i el seu equip han impartit cursos de competència social al professorat de les set illes de l’arxipèlag canari i l’han presentat amb notable èxit a Catalunya.

Decideix és un programa per a Primària (CM i CS), adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. El programa ha demostrat una gran eficàcia, no només per a nens i nenes que presenten agressivitat, sinó també per a qualsevol nen o nena que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que no sàpiga resoldre els seus problemes adequadament.
Pretén entrenar l’alumnat per saber buscar les solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb els seus pares amb els adults.

Parteix de la teoria de les Intel·ligències múltiples de H. Gardner. Segons aquest psicòleg nordamericà, no podem de parlar d'una intel·ligència, sinó que quan parlem d'aquest concepte, l'hem de definir com una capacitat (resultat de la genètica i de l'educació) per resoldre problemes i crear productes nous ("producte" pot ser un avió, un televisor, una poesia, una música, un moviment elegant en el ball o a l'esport, una idea política). Gardner defensa que hi ha set intel·ligències distintes, de les quals cada persona en sol tenir dues o tres més desenvolupades i gens o molt poc les altres. Aquestes intel·ligències són:

• la lingüística: és la capacitat d'utilitzar el propi idioma, la necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment.
• l'abstracta o matemàtica és la pròpia dels científics i dels filòsofs
• l'espacial serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l'espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors
• la cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes.
• la musical, ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat
• la intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se.
• la interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s'hi bé.

La i. intrapersonal i la i. interpersonal són les que formarien la intel·ligència emocional, és a dir, la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.”

Com podem treballar la intel·ligència emocional? Desenvolupant les habilitats cognitives o pensaments, el creixement moral i les habilitats socials.

Els pensaments necessaris per a la relació interpersonal són:

• El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema.

• El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra...

• El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”.

• El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera.

• El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.

Quant al creixement moral, M. Segura parteix de Piget i el seu deixeble Kohlberg: el creixement evolutiu en el raonament moral s'admet per estadis ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral·lel, o previ, en la capacitat intel·lectual de raonament, en l'habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha de construir el seu sistema de valors, sense imposicions alienes.

Aquests estadis dels quals parla Kohlberg són els següents:

• Heteronomia: és l’estadi propi de la infància, quan el bé i el mal els determinen agents externs. El nen o la nena no sap per si sol el que ha de fer, però va descobrint que ha fet alguna cosa bona quan li fan petons o el premien, i no s'atreveix a fer el que li han dit que està malament perquè les persones grans es posen serioses.

• Egoisme mutu: es descobreixen les regles del joc. Cal complir les regles del joc, no per por del càstig , ni per respecte als altres, sinó per egoisme: perquè l’infant comprèn que, si no les compleix, no el deixen jugar. En descobrir les regles del joc, el nen o nena descobreix la primera regla moral descoberta per la Humanitat: la llei del Talió, “ull per ull…” Es fa als altres el que ens fan; se’ls deixa en pau perquè ens deixin en pau; no delato un altre perquè ell no em delati, etc.

• Expectatives personals: en aquest estadi ens movem pel desig d’agradar i de ser acceptats. Fem el que s’espera de nosaltres, actuem de manera que ens considerin “bons, bona persona, bon noi, etc.” Mantenim lleialtat als companys per afecte i, sobretot, pel desig de sentir-nos estimats. Ja no n’hi ha prou de ser acceptats incondicionalment, com acostuma a ser el cas de la família (no sempre!), sinó que es desitja ser acceptat pels grups extrafamiliars: amics i companys d'escola.

• Responsabilitat i compromís: actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès (per un sou, per la paraula donada, per responsabilitat davant la família, davant els companys, davant la societat). Es compleix amb l’obligació, no per por, ni per egoisme, ni per quedar bé, sinó per responsabilitat. Es fa allò a què hom s’ha compromès però no més, es limita al seu grup, família, amistats; el que hi ha fora d’això “no és el meu problema”, no és responsabilitat meva.

• Tothom hi té dret: és l’estadi de l’obertura al món: no solament la meva família, les meves amistats, la meva ciutat, el meu país, sinó que tots els éssers humans del planeta hi tenen dret. A què? Primer de tot, a la vida i a la llibertat; a una vida, encara que sigui modesta i senzilla (alimentació, habitatge, educació, sanitat) i a ser lliures.

• Tots som iguals: qui arriba a aquest estadi comprèn que no tothom té dret a la vida i a la llibertat, sinó que cal creure en la igualtat i en la dignitat de totes les persones. La regla bàsica ja no és el Talió, com en el segon estadi, sinó la regla d’or: “fer a l’altre el que vull per a mi”. En aquest estadi, hom s’enfronta a les lleis que atempten contra la igualtat entre tothom o contra la dignitat d’algú. És l’estadi suprem, el de Gandhi, Martin Luther King, Óscar Romero i de moltes altres persones que hi ha entre nosaltres i viuen aquesta igualtat i aquest respecte autèntic, ple d’amor vers els altres éssers humans.

I per últim, el tercer bloc a treballar són les habilitats socials: són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva. Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensament alternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, les habilitats es converteixen en manipulació i cinisme.

Posar exemples d’habilitats socials és esmentar qualsevol conducta hàbil de comunicació interpersonal. Per exemple, saber escoltar (hi ha gent que sent però no escolta), saber demanar un favor (hi ha persones que tenen por de demanar-lo i n’hi ha que l'exigeixen), saber elogiar el que està ben fet, saber disculpar-se per alguna cosa mal feta (hi ha gent que no es disculpa, per timidesa; n’hi ha que no es disculpa per orgull; n’hi ha que es disculpa agressivament i provoca una nova discussió), saber dir que “no”, saber presentar una queixa i saber rebre-la, saber mostrar desacord (hi ha qui no està d’acord amb una crítica a un altre, però calla i riu; hi ha qui no està d’acord amb l’aspecte d’un altre i li diu que està elegantíssim per riure-se’n al darrere), saber negociar o posar-se d’acord amb qui s’estava en desacord (és l’habilitat social reina, la més difícil), saber expressar els sentiments propis, saber fer front a la por, o al ridícul, o al fracàs.

És a dir, tenir habilitats socials és ser persona, és relacionar-se bé amb els altres, és ser assertiu i autèntic.

Els joves, poc consumidors de cultura en català

jba, en un comentari anterior, em remetia a la pàgina de vilaweb, on hi ha penjat un vídeo que he trobat força interessant, i a la vegada molt preocupant: Salvador Cardús, president de la FUNDACC (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) comenta com els joves són molt menys "consumidors" de cultura en català que els adults. Si voleu, el podeu veure clicant aquí

Una mica de literatura

“ODISSEU: pobre de mi! Com seran els homes d’aquesta terra on he arribat? Seran violents, salvatges, injustos o bé hospitalaris i temorosos de Déu...?

NAUSICA: Foraster, ja que no em sembles ni vil ni insensat...ara que has arribat a la nostra terra no et mancarà ni vestit ni cap de les altres coses que per respecte ha de posseir un misser suplicant. Et mostraré la població i et diré el nom dels seus habitants...”

...Aquest infeliç va perdut i és necessari donar-li auxili, perquè tots els forasters i pobres són de Zeus...Així doncs, doneu-li de menjar i beure al foraster, renteu-lo i porteu-lo al riu, en un lloc que estigui protegit del vent...”

(HOMER, L’Odissea)

PÒRTIC
Tant com el gest sempre suscita un altre gest
i tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
així per la mirada i el desig
renovem constantment horitzons i distàncies.

Cada fulla proclama la certesa del bosc
i cada ocell, la densitat de l'aire.
No hi ha miralls opacs, car pel neguit
podem baixar al profund en què vida i no vida
mesclen les seves aigües i emergir-ne
mudat el cos en laberint d'aurores.

Tot passa pel secret dels dits i per l'encesa
voluptat del misteri que retalla la imatge,
platges enllà del temps, i atia la sorpresa.
Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest
i esclata en cada mort.
Només viu qui pregunta.

(Miquel Martí i Pol)

Des-educa't. Una proposta per viure i conviure millor

M'estic llegint Des-educa't, un llibre sobre educació emocional de Pere Darder i Eva Bach que considero molt adient per a mestres i professors, i també per a aquells que som pares i mares. És un llibre molt en la línia de Llibertat emocional del psicòleg clínic Ferran Salmurri, a qui vam tenir el plaer d'escoltar a finals del curs passat a Flix.
Els autors parlen del desenvolupament emocional i la seua importància per a la vida i la convivència.
En un moment del llibre escriuen: "Deseducar-nos significa deixar d'educar-nos (i d'educar) amb els principis, els mètodes i les formes moltes vegades desencaminades que imperen actualment en la vida social i en l'educació. La deseducació, com no pot ser d'una altra manera, hem de començar-la els adults. Tots. No sols els que tenen responsabilitats educatives directes perquè són pares o professors. En bona mesura, perquè totes les persones volem ser felices o una mica més felices."

El festín de Babette

Quina pel·lícula més deliciosa! Feia temps que l'havia vist, però aquesta vegada encara l'he trobat més encantadora. Feta l'any 1988, explica l'acollida d'una francesa, Babette, exiliada de la guerra francoprussiana (1871), en un poblet de la costa Oest de Dinamarca. Les persones que l'acullen són les filles d'un pastor d'una secta cristiana que porten una vida molt austera, dedicada a la caritat i a transmetre el missatge del seu pare. A Babette, un dia li toca la loteria i vol agrair tot el que han fet per ella aquestes dos germanes. A l'argument l'acompanya una fotografia magnífica i uns fragments d'òpera molt adients.

El niño con el pijama de rayas, de John Boyne

Aquests dies m'he llegit per la recomanació que em va fer Mari Pau al bloc, un llibre que m'ha agradat molt. Es titula El niño con el pijama de rayas, de l'editorial Salamandra i escrit per l'irlandès John Boyne. A la contraportada del llibre, l'editor no explica de què va el llibre, solament dóna la pista de qui és el protagonista: Bruno, un nen de nou anys. Pensa que és millor començar el llibre sense saber de què tracta
Jo us ho avançaré una miqueta: és la visió de Bruno, fill d'un nazi, del camp de concentració d' Auschwitz i l'amistat que fa amb Shmuel, un nen jueu. El podeu recomanar als vostres alumnes d'ESO i Batxillerat. Podeu llegir una petita mostra:

"Bruno frunció el entrecejo. Pensó en la gente del pijama de rayas y se preguntó qué estaba pasando en Auchviz. A lo mejor algo no funcionaba bien, porque la gente tenía un aspecto muy poco saludable. No entendía nada, pero tampoco quería seguir mirando la mano de Shmuel."

Francesc Carbonell en aquest segon volum publicat per Eumo Editorial i la fundació Jaume Bofill, L'Omar i l'Aixa. Socialització dels fills i filles de families marroquines, ens introdueix en la societat i la cultura del Marroc. L'autor ens parla de l'estructura familiar marroquina, de la religió musulmana, del sistema educatiu al Marroc i de les llengües que s'hi parlen. És un llibre molt teòric però molt valuós si teniu a les vostres aules alumnes d'aquest país perquè podreu endinsar-vos en la seua manera de viure, el seu tarannà i podreu comprendre moltes coses, que potser per desinformació no acabem d'entendre.

Hoy empieza todo és una pel·lícula que tracta el tema de l'educació en una escola de Primària de França, on la majoria dels seus alumnes pertanyen a famílies desestructurades i de marginació social. El seu director, Daniel, un home apassionat per la seua feina es troba impotent davant l'Administració que no li permet extralimitar-se en les seues funcions com a mestre. Trobarà dificultats perquè alguns dels seus alumnes siguin acceptats al menjador escolar per falta de diners, que l'assistent social pugui visitar el seu centre amb assiduïtat per la manca de professionals en el territori, que el pediatre pugui fer revisions als seus alumnes, entre altres coses.

La interculturalitat és possible

Relats contats, la interculturalitat possible és un documental realitzat pels departaments de Geografia i Sociologia i Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida.

En aquest DVD exposen les seues experiències diferents persones que en el seu moment van ser emigrants i que a Catalunya han trobat el seu espai. Hi ha el testimoni de Saïd, un carnisser de Lleida, de Lena, una noia d'origen egipci i filla de jueus sefardites, d'un grup multicultural del barri de la Verneda, de Bouchra, una llicenciada d'origen magrebí que explica la dificultat que té per homologar els estudis i de Nàdia, una noia magrebí. Totes les experiències són interessants, tanmateix destacaria la de Nàdia, una estudiant d'ESO que vol anar a la universitat. Ella ens explica molts trets de la cultura àrab: la seua religió, els seus vestits, el vel... I a més, la Nàdia entrevista una noia, també magrebina i li raona per què va decidir posar-se el mocador quan va anar a la universitat.

I am a catalan

GILCHRIST, C.; Calendari de festes del món, Intermon Oxfam, Barcelona, 2006
En aquest llibre trobareu explicades algunes de les festes més senyalades que se celebren arreu del món: Purim, una festa jueva; Holi, una festa hindú; Vesak, d'origen budista; Tanabata, festa japonesa; Halloween, una festa d'origen celta; el Nadal, festa cristina; Kwanzaa, caribenya; i l'any nou de Rússia.
Primer s'explica en què consisteix la festa i després a través d'un conte, una història, anem als orígens de la celebració. El llibre està il·lustrat per uns dibuixos preciosos fets per Helen Cann. Principalment, va dirigit a alumnes de Primària, però també per a Secundària.

L'escolarització de l'alumnat magrebí i equatorià

A banda de l'alumnat xinès, Quim Canals i el seu equip de l'Autònoma també van elaborar uns estudis sobre l'alumnat magrebí i l'alumnat equatorià.

Hi ha d'altres estudis del mateix equip que poden ser del vostre interès: l'adreça on podreu trobar la informació dins de l'espai LIC és la següent: http://antalya.uab.es/ice/portal/equips/Presentacio.htm

L'escolarització de l'alumnat xinès

A les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta des de fa un temps han arribat alumnes xinesos, la cultura dels quals ens és molt desconeguda, encara. El primer entrebanc que ens trobem és la llengua, i el següent els aspectes escolars a què estan acostumants.
Hi ha un estudi fet per l'equip de Quim Canals (ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona) que explica l'escolarització de l'alumnat xinès: ens aporta dades tan interessants com d'aspectes socioculturals, acadèmics i aspectes que s'han de considerar a l'hora d'escolaritzar-los a Catalunya. Està penjat a l'ESPAI LIC, però el podeu consultar des d'aquí.

Recordant els companys del País valencià: Ànims, no defalliu.

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

L'àmbit de tots els àmbits (Miquel Martí i Pol)

CASAS, M.- DANÉS, A.; Tots els colors de la llengua, Edicions Àlber, Vic, 2004

És un llibre molt interessant que recull l'experiència de quinze persones de diferents països que actualment viuen a la comarca d'Osona, que es van acollir al programa del voluntariat lingüístic: "una experiència que aparella una persona catalanoparlant amb una d'immigrant per facilitar-li l'aprenentatge de la llengua. Per això és un llibre de compromisos. D'una banda, el dels immigrants per aprendre la llengua i, de l'altra, el dels catalanoparlants per donar-los un cop de mà."

Us transcric un fragment:
"...Creu que aprendre la llengua és una necessitat. "Si mires en qualsevol revista ofertes de treball a tot arreu et demanen que sàpigues català."
-Has notat un canvi cap a tu?
-Sí. A la gent li agrada que parli en català, però a vegades parlo en català i es dirigeixen a mi en castellà. D'acord que ho faig malament, però faig l'intent! I la gent, en canvi, em parlen en castellà!" (pàg. 50)

Bon inici de curs