15 de maig 2008

Entrevista a Manuel Segura

Navegant per la xarxa he trobat aquesta entrevista que el diari La Vanguardia va fer al pedagog Manuel Segura, creador del Curs de Competències Socials Decideix I i Decideix II el dia 7 de gener d'aquest any.

Manuel Segura

Entrevista a Manuel Segura, en “La Contra” (La Vanguardia, 7 de enero de 2008).

Manuel Segura, jubilado, 60 años en la pedagogía, imparte cursos sobre competencia social

"Una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten"

Manuel de Falla fue su padrino de bautismo, y de García Lorca, amigo de la familia, recuerda su alegría y sus ganas de vivir. "Hacía teatro con mis hermanos, a los que les dedicó un poema del Romancero gitano". Creció con la mente abierta y amando con entusiasmo la vida y a sus semejantes. Se formó en Barcelona e Inglaterra y fue durante muchos años profesor de psicología en la Universidad de La Laguna, pero siempre luchó por la reinserción de los delincuentes juveniles. Sus programas sobre educación primaria y secundaria que imparte a maestros en Catalunya y otras comunidades siguen mejorando las aulas, aboga por el pensamiento crítico, el aprendizaje lúdico y por trabajar las emociones.

IMA SANCHÍS - 07/01/2008

Nací en Granada y vivo en Almería. Soy jesuita. Me preocupa el individualismo, la falta de solidaridad. Soy doctor en Pedagogía. Viví 10 años en el Chile de Allende y 6 en el Paraguay del dictador Stroessner, que decía que nosotros éramos peces rojos nadando en agua bendita


¿Con qué programa educativo soñaba a los 30 años?

Con uno que pudiera recuperar a los marginados.

¿Lo llevó a cabo?

Sí, primero en reformatorios y luego se extendió a la primaria y secundaria. La idea básica es que, para que alguien sea persona, hace falta saber pensar, tener control emocional y valores morales. Sin una de esas tres patas, la silla se cae.

Lo de saber pensar escasea...

Antonio Machado decía que una de cada diez cabezas piensa y nueve embisten. Hay que saber pensar alternativas y consecuencias, y ponerse en el lugar del otro.

Conocer las emociones no resulta fácil.

Uno puede ser muy inteligente, pero si no controla sus emociones, el pensamiento se distorsiona. Y en cuanto a los valores morales, si la inteligencia sirve para explotar al otro, ¿dónde está la persona?

¿Y cómo lo hace?

La pata del pensar es la más fácil porque se aprende jugando, buscando alternativas, analizando posibilidades; es muy lúdico. Las emociones son algo más difícil: en primer lugar, deben reconocerlas, porque los niños no saben distinguir si están enfadados, aburridos o tristes. Hay 60 emociones básicas que enseño a distinguir, que entiendan por qué las sienten y cómo controlarlas.

¿Acepta adultos en sus clases?

Je, je... Una de las emociones que más atacan a los adolescentes es la depresión.

¿Qué les propone?

La terapia cognitiva, detectar cuál es el pensamiento que nos produce la depresión, cada uno tiene su pensamiento favorito.

¿"Nadie me quiere"?

Ese es muy común, y "soy un inútil". Durante una semana hay que rechazarlo sin discutirlo. Luego discutirlo, si es posible con un amigo, y si no, solo. "No sirvo para nada... No es cierto: canto bien...". De manera que cada vez que aparece el pensamiento negativo termina en algo positivo. Simple.

Pero difícil. ¿Lo enseña en las escuelas?

Sí, empecé hace unos quince años en Canarias y ahora mi programa se está aplicando en toda España. ¿Sabe lo que pasa?

¿Qué pasa?

Nuestra sociedad educa en el individualismo y la competencia, pese a que las empresas piden gente que sepa trabajar en equipo. Los jóvenes son impacientes, lo quieren todo ya, y cualquiera que se oponga se convierte en enemigo. Tienen una falsa seguridad en sí mismos y poca autocrítica. Eso hace difícil la educación, porque falta la comprensión del esfuerzo por conseguir algo.

¿Hoy los niños se hacen antes adultos?

Tienen un acceso a la información mucho mayor, pero eso no los hace más maduros. Te hace maduro el comprometerte, algo que hoy se aborrece porque parece que sea lo opuesto a la libertad. Hay que educar en valores: justicia, amistad, responsabilidad, sinceridad, bondad..., eso es convivir.

Lo que pasa es que la justicia es utopía.

Lo que pasa es que cada vez somos más conformistas. Hoy, los grandes ideales de muchos jóvenes son tener un trabajo, un coche y un piso. Su respuesta ante que el 75% de la humanidad se esté muriendo de hambre es que es su problema y que siempre ha sido así. Están abandonando ese sentido de justicia que sólo conseguiremos participando.

¿Propone a sus alumnos dilemas morales?

Sí, planteo el método de Kohlberg, que afirmaba que la moral no se puede imponer, se llega a ella a través de los dilemas: ¿le dejo mi pelota pese a que él no me dejó la suya?

Interesante.

Se plantean opciones y se escoge. Así se va avanzando por seis estadios formativos: el primero corresponde a la moral impuesta.

... Ahí nos hemos quedado todos.

Sí, en las multas y las prohibiciones. Pero seguiría el descubrimiento de la ley del talión (alrededor de los 7 años). Responder a las expectativas de los demás: agradar (12 años). Responsabilidad y autonomía (20 años). Y luego reconocer y luchar por el derecho de todos, y sentirse un igual.

... Eso son palabras mayores.

El problema empieza en la familia: los padres no saben si decirle a su hijo que devuelva la bofetada o que sea paciente y solidario.

Es que no es fácil.

Tenemos la idea de que sólo hay dos posibilidades: dejarse pegar o pegar, ataque o huida; pero también existe el diálogo. Yo creo en la persona, y sé que incluso los jóvenes delincuentes tienen un centro sano, hay que llegar a ese centro. Sabemos lo que hay que hacer para formar personas y no lobos.

¿Cómo se enseña a dialogar?

Mediante los cuatro pasos para resolver conflictos: diagnosticar el problema, buscar alternativas, pensar en las consecuencias y ponerse en el lugar del otro.

¿Y si el adolescente es contestatario?

La adolescencia es un momento de desencanto, ya no todos los sueños son realizables. Y tienen el deseo fortísimo de ser aceptados, pero ya como adulto. Les gusta que los trates como si tuvieran 20 años, que les des responsabilidad y te fíes. Pero como el cambio sucede tan deprisa, los padres los siguen tratando como a niños, se imponen.

En esencia, ¿en qué consiste educar?

Mucho cariño, es decir, paciencia, y normas claras, y a medida que va creciendo, más y más diálogo. Ser persona es relacionarse.



Barcelona, lunes 07 de enero de 2008

14 de maig 2008

Hem començat a assaborir el món



Avui s'ha iniciat el primer dels tres tallers de cuina a l'IES Flix. Hem après a elaborar tres plats típics del Regne Unit, que Debbie Bush ens ha explicat i que després hem assaborit. Han estat un pastís del pastor, fet de carn de corder, patates i verdures gratinat al forn, un pastís de pinya i nata i uns escons, que són una mena de "bollos" amb panses, farcits de mantega i melmelada. Tot boníssim! Ens han repartit les tres receptes i hem pogut canviar impressions de diferents menjars i de diferents maneres de cuinar.



Pastís del pastor
Scones



Debbie, explicant l'elaboració d'un plat
Escoltant Debbie



Llegint una recepta
Pinya de carlota

La setmana vinent, dia 21 de maig a les 18 h. i també a l'IES podrem degustar menjar del Marroc.

10 de maig 2008

Taller de famílies a Gandesa

Divendres 9 de maig a les 20 h. a l'IES Terra Alta va tenir lloc el segon taller dirigit a pares i mares dels centres educatius de Gandesa, amb el títol Normes i pautes.

El taller va anar a càrrec de Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró, dos psicòlogues de Tortosa, a qui ja havíem escoltat en el primer taller Parlant la gent s'entén, organitzat tots dos des de la Xarxa Educativa Terra Alta (XETA).

En aquesta ocasió, van parlar de la importància de posar normes i límits als fills i filles, de les actituds a prendre a l'hora d'imposar els límits, de responsabilitat i autonomia; dels tipus de càstig i dels tipus de premis. Es van fer dinàmiques amb casos pràctics on el públic assistent va poder participar activament. La sessió es va acabar amb unes orientacions pràctiques molt útils que de segur ens ajudaran a educar millor els nostres fills i filles.

A cada un dels assistents es regalà un punt de llibre amb iman on hi ha transcrita la carta d'un infant a tots els pares del món.


08 de maig 2008

ASSABORINT EL MÓN

L'IES Flix ha organitzat uns tallers de cuina intercultural que se celebraran els dies 14, 21 i 28 de maig a les 18 h. al mateix centre.

En tres setmanes consecutives coneixerem la manera de cuinar de tres països i en podrem fer un tastet.

El dia 14 el país convidat és Regne Unit: Debbie Bush elaborarà un plat típic del seu país; el dia 21 Latifa ens explicarà un menjar del Marroc i el dia 28 serà Clàudia Ortega qui ens oferirà un plat de Colòmbia.

Els tallers compten amb el suport i la col·laboració del CEIP Enric Grau Fontseré, l'AMPA de l'IES, l'AMPA del CEIP i l'Ajuntament de Flix.
Esperem que participi molta gent del taller i que vagi de gust.

07 de maig 2008

ENS EN SORTIREM


Tal i com us vam enunciar fa uns dies, ahir va ser la conferència de Vicenç villatoro Compartir normes, compartir principis, una xerrada sobre la multiculturalitat present en la societat catalana.
Transcric un article que va publicar el sr. Villatoro a la revista Escola catalana, núm. 432 el setembre de 2006, que és el resum de la conferència d'ahir.

Compartir formes, compartir principis

La societat catalana, com tantes altres societats europees i occidentals, viu amb una inquietud més o menys esperançada una situació històricament inèdita. La barreja de les migracions, les noves tecnologies de la informació i la comunicació, la irrupció dels mitjans de comunicació de masses i de les grans indústries culturals, han generat una realitat de la qual no tenim precedents i que encara no sabem ben bé com hem de gestionar.

Sobre un mateix territori tenim persones i comunitats que parlen llengües diverses, que tenen religions diverses, que procedeixen de medis culturals i de referències molt allunyats entre ells i, sobretot, que molt sovint se senten més pròximes a persones i comunitats que estan físicament lluny que no pas amb seus veïns de territori. Fins fa uns anys, la proximitat física creava uns vincles molt potents, que actuaven com a cohesionadors —amb més o menys èxit— de cadascun des espais.

Avui no és exactament així. Avui ens poden trobar enmig de Terrassa amb un nombre molt important de persones que tenen connectada per via parabòlica la televisió marroquina i que per tant saben amb més precisió quina és la temperatura avui a Casablanca que no pas la de Sabadell. Però ens podem trobar també amb joves que per les seves afinitats culturals o estètiques se senten més pròxims, i estan més relacionats, a joves com els de París o de Berlín que no pas als seus veïns d’escala. Ens trobem amb un munt de comunitats que es construeixen per religió, per llengua, per cultura, per referències, per afinitats, per interessos, i que no tenen res a veure amb el territori, que se salten totes les fronteres físiques i polítiques. Però al mateix temps ens trobem amb la necessitat que dins de cada territori aquestes comunitats i aquestes persones convisquin. Per entendre’ns, avui en dia, cadascun de nosaltres pertanyem a dues menes de comunitats: unes de virtuals, que viuen en l’ espai globalitzat dels mitjans de comunicació, d’internet, de les idees i de les afinitats; i unes de territorials, que ens vinculen als nostres veïns d’espai, que de vegades estan molt lluny pel que fa a llengua, cultura, interessos o referències.

Aquesta nova realitat té unes grans possibilitats i obre expectatives extraordinàries. Però també provoca problemes nous. Centrem-nos en una part d’aquests problemes. Fa uns anys, garantir una mínima cohesió social a l’interior d’un territori semblava relativament senzill, perquè dins d’aquest territori hi havia una gran quantitat de coses compartides. Fixem-nos que l’expressió mateixa, «cohesió social», va néixer per lluitar contra les desigualtats socials provocades pels diferents nivells de renda o d’educació. Per entendre’ns, es demanava cohesió social per evitar la confrontació entre rics i pobres. Però l’expressió ha anat evolucionant i ara parlem de cohesió social per evitar que grups ¡ persones de procedències, religions, llengües, universos de referència diversos i que viuen en un mateix territori acabin generant guetos impermeables.

En la nova situació catalana —i occidental en general— la qüestió es planteja a partir d’una pregunta central: que han de compartir, com a mínim, tots els habitants d’un territori per tal de constituir una societat mínimament cohesionada. Per tal de no viure simplement els uns al costat dels altres, sinó per constituir una certa unitat de projecte i de convivència. Fa uns anys, el gran debat polític era exactament invers: en societats en les quals moltes coses eren naturalment compartides, es tractava de definir els espais de la diversitat, de la dissidència, allà que cadascú podia tenir de diferent, per (al que aquestes societats no desemboquessin en el totalitarisme i en l’uniformisme Ara fem exactament el contrari: sortim d’uns territoris habitats per persones i comunitats que tenen diferències visibles, i el que hem de definir és quin és i fins on arriba l’espai compartit, la plaça pública comuna on tots participem i on situem les coses que ens uneixen i ens cohesionen.

És clar que en aquest espai compartit hi ha d’haver normes i procediments. Perquè hi hagi una societat i no tan sols una acumulació de comunitats i de persones impermeabilitzades, cal que tinguem unes regles de joc comunes consensuades o acceptades per tots. Parlo de les lleis, dels procediments democràtics, dels sistemes polítics, fins i tot de les convencions pràctiques com són les normes de circulació o les formes d’utilitzar l’espai públic, allà que anomenem duna manera o altra «civisme». Però no crec que en la plaça pública hagi d’haver-hi només regles i procediments. Aquestes regles i aquests procediments no neixen del buit. Són el producte d’un mínim sistema de valors. Si les lleis diuen que no es pot matar ni agredir una per¬sona, és perquè hi ha uns valors que inspiren la declaració deis drets humans. Si escollim els nostres governants per votació és perquè hi ha uns valors que defineixen les persones com a iguals en dignitat i en drets, homes i dones, i rics i pobres. Si les nostres lleis consagren la llibertat d’expressió i de pensament és perquè considerem que la nostra plaça pública està regulada pel bé comú de les persones i la seva llibertat i no pas pel mandat diví o per la seva interpretació religiosa. Per tant, a la plaça hi tenim procediments, però hi tenim també alguns valors, que fonamenten aquesta procediments.

¿Hi tenim més coses? Doncs jo crec que sí. Per exemple, jo crec que hi tenim la llengua. No crec que en el futur hi hagi societats monolingües, en les quals tots els seus habitants facin servir la mateixa llengua a casa, a la família, al temple. Però tots els habitants han de conèixer una llengua comuna per tal de relacionar-se a la plaça. I aquesta llengua comuna l’ofereix i la posa a disposició de tothom la societat d’acollida, per evitar la discriminació i la segregació dels qui vénen i per evitar-se ella mateixa la fragmentació i la manca de cohesió. I jo crec que en aquesta plaça comuna hi ha d’haver també el coneixement del territori compartit, del que ha esta la seva història i la seva tradició. Els territoris no tenen ni llengua ni religió ni ideologia. Però tenen topònims, tenen patrimoni, tenen història. El coneixement compartit del territori compartit també em sembla imprescindible en l’espai públic.

En aquesta dialèctica entre allò que en un territori és parcial —individual o comunitari— i allò que és compartit i comú. les fronteres són difícils d’establir. Els models on s’ha volgut compartir massa —França— no han funcionat, però els models on s’ha volgut compartit massa poc —Holanda— també han portat problemes. Nosaltres haurem de construir el nostre propi model, a través de la reflexió. de la pràctica i del tempteig. El que és obvi a que l’ensenyament està en la plaça pública. El faci qui el faci. La formació de les noves generacions no és un espai fragmentat, propi de cadascuna de les comunitats que formen la societat, sinó que està en la plaça pública, en l’espai de les coses compartides. Certament, hi ha formacions especifiques que cada comunitat ha de poder assumir. Però hi ha una formació bàsica que ha de ser compartida. El nostre debat ha de ser, avui, què és el compartit i què és l’específic de cada grup. La religió no és avui una realitat compartida, tot i que ha de ser una realitat respectada. ¿I la indumentària? ¿I les normes dietètiques nascudes de les creences diverses? ¿I les festes? Només sabem a hores d’ara que en la societat del futur els habitants del mateix territori no ho compartirem tot. Però no pot ser que no compartim res. Perquè no serem una societat, sinó una suma desorganitzada. Comencem a discutir què és el mínim que hem de compartir.

24 d’abril 2008

Una sessió d'educació emocional

Aquesta setmana a les tres escoles de la ZER de la Ribera Nord, amb Raquel Sánchez, mestra d'educació especial i psicopedagoga, hem presentat una sessió d'educació emocional a tot l'alumnat. Hem treballat amb els nens i nenes unes quantes activitats i dinàmiques on sortien temes com els prejudicis, els conflictes, l'empatia i la cooperació.
Aquestes dinàmiques han estat:

1. Dinàmica de presentació: em dic... em pica
2. Dinàmica sobre els prejudicis: el joc dels gomets
3. Combatem els prejudicis: conte de Salvador de les soles
4. Treballem el conflicte: film Sopar per a dos
5. Activitat de cooperació: dibuixem junts
6. Activitat de relaxació
7. Habilitat metacognitiva de l'home pallasso: Què hem après?


22 d’abril 2008

NORMES I PAUTES

El dia 9 de maig a les 20 h. a l'IES Terra Alta de Gandesa tindrà lloc el segon taller per a famílies amb el tema de Normes i pautes.
El taller anirà a càrrec de Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró


COMPARTIR NORMES, COMPARTIR PRINCIPIS


La regidoria d'Educació i el PDC de l'Ajuntament de Flix han organitzat una conferència que anirà a càrrec de Vicenç Villatoro, el dia 6 de maig a les 18,30 a Ca Don Ventura.

Vicenç Villatoro és escriptor, periodista i polític català. Llicenciat en Ciències de la Informació, va dirigir el diari Avui des de 1993 a 1996 . Altres càrrecs que ha ocupat són el de Director general de Promoció Cultural de la Generalitat de Catalunya (1997-2000), Director de la Fundació Enciclopèdia Catalana i Director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2000-2004). Entre 1999 i el 2002 va ser diputat al Parlament de Catalunya amb Convergència i Unió. Com a periodista, ha contribuït amb diversos mitjans: Catalunya Ràdio, Avui, El Periódico i el Canal 33.

Quant a la seva tasca d'escriptor té una trentena d'obres publicades i traduïdes en diferents llengües, algunes de les quals reconegudes per premis literaris com el Sant Jordi o el Joaquim Ruyra. És autor de novel·la, poesia i assajos.

El títol de la conferència és Compartir normes, compartir principis. En aquesta conferència Villatoro ens parlarà de la societat multicultural a la Catalunya actual i de la necessitat de tenir un espai comú les diferents cultures que compartim un mateix territori.

20 d’abril 2008

Feliç dia de Sant Jordi


Les ungles són deu fades que somien mil roses,
els dits deu espases que maten mil dracs,
els braços dos columnes que sostenen una llegenda,
la ment una enamorada de mil llibres,
els ulls dos fars que tot ho enlluernen
amb focs d'artifici on es grava l'amor,
el cos una escultura que batega
per un immortal bes de princesa,
el cor escriu a l'invisible full dels sospirs
versos per commemorar una data
amb regust de lletres i sentor vermella de flor.

ALBERT GUIU

17 d’abril 2008

Clotxina de retratos

Els amics Lurdes, Biel i Josep Maria han publicat un nou llibre fotogràfic dins de la col·lecció La Galvana que porta per títol Clotxina de retratos. Enguany han dedicat el llibre a les receptes de cuina més típiques d'Ascó i que moltes són compartides per les altres poblacions de la Ribera d'Ebre com la clotxa, l'arròs amb abadejo i verdures, el pa amb vi i sucre per berenar... i tantes altres, que podem trobar ressenyades al peu de pàgina de les imatges.
Presentaran el llibre dissabte dia 19 d'abril a les 18,30 a l'Ajuntament d'Ascó.
Felicitats!
Les imatges sedueixen els sentits, omplen el rebost de la memòria...
i ens deixen assaborir els records, sense renunciar a cap instant


11 d’abril 2008

Apendre junts alumnes diferents. Pere Pujolàs


El proper dimecres dia 16 d'abril i a 3/4 de 6 de la tarda tindrà lloc al CEIP Lluís Viñas de Móra d'Ebre la conferència sobre com treballar la diversitat a l'aula a partir de grups cooperatius, a càrrec de Pere Pujolàs.

Pere Pujolàs és llicenciat en Pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona. És màster sobre “Intervenció psicopedagògica i assessorament curricular” per la Universitat de Barcelona. És degà de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic. És coordinador del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD), de la Universitat de Vic i coordinador de la Xarxa Temàtica de Recerca sobre “Atenció a la Diversitat dels Alumnes en una Escola per a Tothom”. Ha desenvolupat diversos càrrecs a la Facultat d’Educació, entre ells el de cap d’estudis.

Aprendre junts alumnes diferents és una aposta radical per l'escola inclusiva enfront de l'escola selectiva. Lluny de la retòrica buida de contingut pràctic, es fonamenta en una anàlisi rigorosa de les condicions que han de fer possible una escola per a tothom, tot proposant els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula com a instrument metodològic i didàctic, però també com a via de pensament filosòfic, ètic i pedagògic per ensenyar a tothom i, sobretot, per ensenyar una nova forma de viure. L'autor conjuga pefectament la refexió tèorica amb la pràctica educativa a l'aula i ofereix al lector eines de treball i recursos per desenvolupar un procés d'ensenyament aprenentatge que doni la veu a l'alumne i el situï al centre de l'acte educatiu.



05 d’abril 2008

Artur Noguerol: Un nou currículum de llengües per a la societat del segle XXI

Dins del cicle de conferències organitzat pel Centre de Recursos de la Ribera d'Ebre, el passat dia 1 d'abril tingué lloc aquesta conferència que anà a càrrec d'Artur Noguerol,
professor de Didàctica de la Llengua de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Ha estat mestre en tots els nivells de l’ensenyament i ha col·laborat en molts cursos de formació permanent del professorat tant en cursos universitaris com en l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Ha participat en totes les reformes de l’ensenyament no Universitari. Coordinador de diferents col·leccions de llibres per a l’ensenyament de la llengua. Ha participat en diferents projectes europeus per a l’ensenyament de la llengua en la diversitat lingüística i cultural. A més d’aquest camp de recerca, està interessat per la llengua i el seu ensenyament a través de les diferents àrees curriculars.

En la seua exposició sobre el nou currículum de llengües analitzà el canvi de la societat i la importància de l’aprenentatge de llengües. Es plantejà:

- Què és realment important?

- Què caldria assegurar que els nois i noies aprenen en acabar l'escolaritat obligatòria per tenir els coneixements necessaris per interpretar el món, els altres a si mateixos?

- I per poder actuar adequadament?

- És millor fer pocs temes en profunditat o molts temes des d’un enfocament més superficial?

Afegeixo un text molt il·lustratiu a la seua tesi:

“...la sociedad está cambiando a un ritmo cada vez más rápido y los pueblos que no sepan educar a sus futuras ciudadanas y ciudadanos en aquellas competencias que les hagan ser personas participativas y críticas están condenados a ser países dependientes sin capacidad de autonomía. El reto de la educación, además, no puede separarse de la mejora de la calidad de la enseñanza y de la necesidad de generalizar la enseñanza: se tiene que lograr que todos los ciudadanos y ciudadanas lleguen a los niveles educativos máximos posibles, aquellos que antes estaban reservados a grupos reducidos de la población. En este orden de cosas, la necesidad de aprender lenguas es una de las demandas más importante de nuestra sociedad, en la Comunidad Europea se está hablando de la necesidad de saber (aprender) tres lenguas al final de la enseñanza obligatoria.

De alguna manera, ser plurilingüe tiene cada vez más predicamento, pero es falso que el dominio de más de una lengua sea la solución a todos los problemas de los ciudadanos yciudadanas del siglo XXI. Tenemos que cuestionar las visiones aislacionistas de la enseñanza que ven en las distintas áreas curriculares departamentos estancos, a la manera de los estudios universitarios, mejor dicho, que los ven como simple preparación par a ellos.Se tiene que plantear una visión global en la que se dé todo el significado a la consideración del papel de la lengua en la construcción de la propia personalidad y, de una manera especial, del conocimiento”




26 de març 2008

Encara Nadau

Adius a la val d'aran


Enten, enten, l'accordeon,
Dus pas de dança, ua cançon,
Eth haro que s'a alugat,
Sant Joan, Sant Joan, se n'ei tornat.

Val d'Aran, cap de Gasconha,
Luenh de tu, que'm cau partir,
Val d'Aran, cap de Garona,
Luenh de tu, que'm vau morir.

Era passejada, un ser d'estiu,
E com te va? adiu, adiu,
Un troç de pan, un cop de vin,
Parlar deth temps, damb eth vesin.

Es cueires luden sus eth bufet,
Totis es records ena paret,
Non se pot estancar eth temps,
Mès Aranés, tostemp, tostemp.

Tornar a pujar enquià era nhèu,
Un darrèr cop eth cap en cèu,
Setiat dessus eth gran calhau,
Guardar eth sorelh en gran portau.

Companhs de Les e de Bossost,
De Salardu, de Vilamos,
Brenbatz-vo'n plan deth praube Joan
Qui a estimat tant era val d'Aran.


LA FESTCAT, 2008


La Festcat és la proposta formativa d’estiu del Centre de Promoció de la CulturaPopular i Tradicional Catalana en el camp de la cultura popular i tradicional.
Participa de la contínua renovació de la nostra cultura popular, que amb unes profundes arrels creix cap al futur.
Són quatre escoles repartides arreu del país, adreçades als elements de la festa —Llívia—, la dansa tradicional —Esterri d’Àneu—, el joc tradicional —Horta de Sant Joan— i la música tradicional i folk contemporània —Torroella de Montgrí.


Tal com acabem de dir més amunt a Horta de Sant Joan se celebrarà el 12è curs
de Jocs Tradicionals
del 13 al 19 de juliol.

Si voleu més informació:

www.gencat.cat/cultura/festcat

Tel. 932 157 411

16 de març 2008

Magnífics Nadau




De cap tà l'immortèla

Sèi un país e ua flor,
E ua flor, e ua flor,
Que l’aperam la de l’amor,
La de l’amor, la de l’amor,
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar,
De cap tà l’immortèla,
Haut, Peiròt, vam caminar, vam caminar,
Lo país vam cercar.

Au som deu malh, que i a ua lutz,
Que i a ua lutz, que i a ua lutz,
Qu’i cau guardar los uelhs dessús,
Los uelhs dessús, los uelhs dessús,

Que’ns cau traucar tot lo segàs,
Tot lo segàs, tot lo segàs,
Tà ns’arrapar, sonque las mans,
Sonque las mans, sonque las mans,

Lhèu veiram pas jamei la fin,
Jamei la fin, jamei la fin,
La libertat qu’ei lo camin,
Qu’ei lo camin, qu’ei lo camin,

Après lo malh, un aute malh,
Un aute malh, un aute malh,
Après la lutz, ua auta lutz,
Ua auta lutz, ua auta lutz...

Gràcies, jba

12 de març 2008

Els jocs en la història

Els jocs en la història és un programa d'impuls a la recerca i a la difusió en temes relacionats amb els jocs tradicionals que es desenvoluparà entre el 2008 i el 2011 a través de quatre jornades d'estudi.
La primera jornada tindrà coma tema Les socieats a través del joc i se celebrarà els dies 25 i 26 d'abril al Museu Comarcal de l'Urgell a Tàrrega.
Els antecedents d'aquest programa els trobem en les dos edicions de la Jornada d'Estudi sobre Recerca i Patrimoni Etnològic: els jocs tradicionals que es van celebrar a Horta de Sant Joan,en el marc del 10è i 11è Curs de Jocs Tradicionals de la FESTCAT del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de CAtalunya, durant els anys 2006 i 2007, respectivament.

Podeu trobar més informació a http://cultura.gencat.cat/cpcptc/festcat

Una lliçó d'intolerància

07 de març 2008

WebQuest sobre Jane Austen


La millor Jane Austen és una webquest pensada per a l'alumnat de batxillerat que cursa Literatura universal. També es pot utilitzar en crèdits variables de 4t ESO que s'orientin cap a la literatura.

El que es pretén amb aquesta WebQuest és que l'alumnat de batxillerat conegui i aprofundeixi els seus coneixements sobre l'autora anglesa proposada, però a més que sigui capaç de buscar informació a la xarxa, sàpiga transformar-la i aprengui a treballar en grups cooperatius.

S'estudien continguts de l'àrea de llengua i literatura, i també de manera transversal continguts de l'àrea d'història i anglès.
Si la voleu veure la podeu trobar a : http://www.xtec.es/~aperez48/WQ/index.htm

I jornada in memoriam de Josep Panisello


Els dies 28 i 29 de març se celebrarà a Jesús la I Jornada in memoriam de Josep Panisello, mestre i activista cultural que morí l'any 2006. Escriví, juntament amb Joan Beltran, Cruïlla i Aïnes, el primer de gramàtica catalan i el segon un llibre d'exercicis de llengua catalana.
La jornada està organitzada pel Doctor Miquel Àngel Pradilla, el Departament de Filologia Catalana URV i l'Institu d'Estudis Catalans i comptarà amb la presència de Joan Beltran, Àngela Buj, Albert Aragonés, Josep Martines, Núria Espelta, Pere Navarro, Olga Cubells, Carles Castellà, entre altres.

Un món que parla. Premis Llanterna digital 2008


Els Premis Llanterna Digital volen contribuir al foment de l'ús del català i de l'occità, i a la promoció de la creació audiovisual en aquestes llengües per mitjà de curtmetratges. S'adrecen a les comunitats lingüístiques catalana i occitana d'arreu del món.

El centres d'educació Primària i Secundària que s'hi vulguin presentar han d'elaborar un curtmetratge en llengua catalana o occitana que no pot superar els tres minuts en la primera categoria i un minut en la segona. Les obres s'han de presentar en format digital amb una mida mínima de 360x288 píxels. el termini de presentació és el 15 de juliol de 2008.
Si voleu més informació mireu: www.llanternadigital.cat

02 de març 2008

Xarxa Educativa de la Terra Alta

A iniciativa d'uns quants professionals del món educatiu i del seu entorn, hem iniciat una xarxa educativa a Gandesa per emprendre actuacions conjuntes que tinguin ressò en la comunitat educativa. Està formada per tres representants del CEIP Puig Cavaller, dos de l'IES, un de l'AMPA del CEIP, un de l'AMPA de l'IES, dos del Servei Educatiu, les tècniques d'Educació i de Joventut del Consell comarcal, la tècnica del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració i el regidor d'Educació de l'Ajuntament de Gandesa.

En un principi, l'hem iniciat a Gandesa, que és el població més gran de la Terra Alta i compta amb un CEIP i un IES, però la intenció és que si funciona, s'hi impliquin totes les altres poblacions.

La necessitat de fer actuacions conjuntes unint esforços, ha estat el primer objectiu que ens vam plantejar a l'hora d'iniciar la xarxa. A falta d'un Pla educatiu d'entorn, les institucions locals i comarcals han donat tot el seu suport, humà i econòmic perquè la xarxa sigui una realitat.

La primera actuació que s'ha dut a terme ha estat un taller per a pares i mares, Parlant la gent s'entén, a càrrec de les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró, el passat divendres 29 de febrer a l'IES. Van parlar de la importància de la comunicació entre pares i fills i dels estils comunicatius. El taller comptà amb la presència d'una setantena de pares i mares i va ser molt participatiu .

22 de febrer 2008

Vicent Andrés Estellés

Aquesta setmana El Gust per la Lectura ha estat dedicat a la poesia de Vicent Andrés Estellés. La professora Glòria Mas comentà alguns dels poemes de l'autor valencià, un poeta de cultura popular i a la vegada de cultura culta. La seua obra gira a l'entorn del jo líric, amb dos grans pols d'atracció: l'amor i la mort. I aquest jo està situat dins d'uns cercles de protecció que es repeteixen al llarg de la seua poesia: la família, el poble i la rodalia.
Transcric un fragment del seu poema Demà serà una cançó

Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes, ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -solemnes?- del record.

Segona gimcana de les llengües de Tortosa


Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Tortosa i els Serveis Territorials del Departament d'Educació, dintre de la programació anul del Pla Educatiu d'Entorn, organitzen la segona Gimcana de les Llengües, iniciativa encaminada a donar a conèixer el valor de la diversitat lingüística i a fomentar el respecte a totes les llengües.

Comença el 28 de març i acaba el 9 de maig. Per participar-hi heu de contestar una pregunta que apareixerà al web i als mitjans de comunicació locals. Pot respondre's a través del web.

www.gimcanatortosa.cat

19 de febrer 2008

Cultura de pau i els reptes de la globalització


El passat dia 16 i dins de la Jornada Imago Mundi que la secció d'Impuls social del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitzà a Móra la Nova, intervingueren dos grans personalitats d'actualitat: el sr. Federico Mayor Zaragoza i el sr. Arcadi Oliveres.

La conferència del sr. Mayor Zaragoza portava per títol Cultura de pau. Defensà per sobre de tot que l'home és l'únic ésser viu amb capacitat de reflexionar, d'inventar, de pensar, de crear amb gran desmesura. I amb aquestes grans capacitats que tenim la humanitat no val a dir que no podem fer res per la pau del món. Ens hem d'atrevir a actuar per poder transformar aquest món tan ple de guerres i de desigualtats. Però perquè això sigui possible, primer que res ens hem de creure que totes les persones som iguals, que tots tenim els mateixos drets, que hem de respectar-nos tal com som, excloure la imposició, la força i la violència.
Una altra cosa que hem de creure'ns és que la diversitat infinita en la qual vivim és la nostra riquesa i l'hem de veure com una oportunitat, com un repte, no com una amenaça. La gent que té por a la diversitat és perquè volen l'uniformisme, que siguem súbdits i no ciutadans de ple dret.
Per tot això, si creiem en la igualtat i en la diversitat arribarem a la cultura de pau.

Es féu algunes preguntes com: quina és la realitat del món? Qui pot arreglar els problemes de la gent? La seva resposta fou senzilla: la gent. I a la pregunta: com podem ajudar a crear solucions? La seva resposta va ser: participant. Entre tots hem de cercar aquesta pau tan desitjada, perquè entre tots es pot fer. Cità: "Quina pena pensar que perquè pots fer poc no fas res."

Defensà també aferrissadament el paper de la dona en la societat actual. en una societat tan masculina com la nostra, hem de fer que la dona tingui més influència , que tingui més poder de decisió.

Acabà amb uns versos del poeta tortosí Jesús Masip: "les hores tornaran i mos trobaran fets i dòcils". Les seves paraules foren: "que no ens trobin dòcils, perquè quan ens aixequem tinguem la capacitat de dir: avui lluitaré per crear pau."




El sr. Arcadi Oliveres, economista i professor de la Universitat Autònoma ens parlà dels reptes de la globalització. Estructurà la seua xerrada en tres parts:
A la primera part ens féu una radiografia del món globalitzat amb una sèrie d'imatges, solament amb uns quants exemples com: la sida al món, l'organització internacional del treball, els informes d'UNICEF i la gana. En quines desigualtats vivim!

A la segona part ens féu una diagnosi del que passa al món i també ens posà uns quants exemples: el paper del comerç internacional (un comerç "no just"), la indústria a països més subdesenvolupats, el deute extern dels països pobres, les guerres i la immigració.

I per últim ens exposà alternatives: hi ha d'haver una REDISTRIBUCIÓ, hem de redistribuir perquè nosaltres tinguem una mica menys i els que ho necessitin tinguin una mica més. Per aconseguir això hi vies de solució: perdonar el deute extern, evitar paradisos fiscals; i també
hem d'assumir les nostres responsabilitats: el nostre consum l'hem de racionalitzar, canviar els usos domèstics (ens posà d'exemples el fet de compartir un cotxe diferents usuaris, la rentadora comunitària, deixar d'utilitzar les bosses de plàstic de les compres...).

Acabà la conferència fent-nos reflexionar de la necessitat d'implicar-nos en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.


Imago Mundi acabà amb la lectura d'un poema d'Albert Guiu, creat per a la jornada, i que recità ell mateix:

Retaule de solidaritat

Cuso mots callats que volen cridar,
lletres esfereïdes que desitgen dir,
frases que albiren foscos dolors
i els volen guarir amb metàfores
de mil i una llunes plenes.

Sóc davant un full en blanc
on la ment hi dibuixa amb el llapis de la tristor:
rostres desvalguts de misèria i fam;
carrers que són cambres sense sostre
per cossos d’esperits malferits
que somien les nostres senzilles rutines
com un miracle per a les seves albades
tacades de misèria i pobresa;
nens armats per a morir
qualsevol vesprada o matí
sota les ordres d’ algun dictador
famolenc de poder
i regent d’un tros del tercer món.

Cuso mots que aprenen a parlar
per solidaritat i per amor al proïsme,
lletres que diuen “unim-nos”
pels que més ho necessiten,
i frases que abraonen els pobres
amb l’alè unit i solidari
de tots aquells que ens diem humans.

(Albert guiu)


Dia internacional de les llengües maternes

El Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, amb motiu del Dia Internacional de les Llengües Maternes, que se celebra el dijous dia 21 de febrer, ha realitzat l'exposició Estem amoïnats.

Aquesta exposició compta amb una trentena de paraules utilitzades a la Ribera d'Ebre que a poc a poc es van reemplaçant per altres de més generals. La mostra té com a objectiu recordar-les i convidar els riberencs i riberenques a reintroduir-les en les seves converses habituals.

L'exposició s' inaugurarà el dijous dia 21 de febrer a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre, a les 19 h. i comptarà amb la presència d' alumnes dels cursos bàsics de català de la Ribera d' Ebre que ens explicaran la seva experiència amb la llengua.




15 de febrer 2008

Taller de mares i pares a Gandesa


El proper dia 29 de febrer a les 20 h. i a l'IES Terra Alta, Gandesa, s'impartirà un taller per a mares i pares d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. El tema que tractaran les psicòlogues Sílvia Vilanova i Natàlia Gabarró serà sobre educació emocional, centrant-lo en la comunicació entre els pares i mares i els seus fills.
L'acte està organitzat per la Xarxa Educativa de la Terra Alta que el formem: unes representants del Consell comarcal de la Terra Alta, del CEIP Puig Cavaller, de l'IES Terra Alta, de l'Ajuntament de Gandesa i del Servei Educatiu de la Terra Alta.

07 de febrer 2008

Literatura per a què?

Ahir Ada Castells, periodista de l'Avui, ens oferí una conferència que duia per títol Literatura per a què?, dins del Seminari del Gust per la lectura que s'ofereix durant aquest segon trimestre als SSTT d'Educació de Tortosa.

Parlà dels pocs hàbits lectors que pateix la nostra societat i sobretot entre els i les adolescents.
Ens proposà algunes vies d'actuació com potenciar els actes de trobada del fet lector com el saló del llibre o la setmana del llibre en català; traslladar les trobades lectores als centres, és a dir, un dia de la setmana, durant una hora tota la comunitat educativa (des dels zeladors/es, al professorat i l'alumnat) tothom llegeix; crear clubs de lectura a les biblioteques; recomanar llibres a través de blogs o pàgines web...

Creu que la lectura és molt necessària i ens ha d'interessar a tothom perquè és bàsica en una societat democràticament sana. La societat actual ens ha fet canviar el fet lector: "perdem la capacitat d'abstracció i per tant la capacitat crítica, i per tant perdem la capacitat de pensar en llibertat", comentà.

Ens llegí el següent decàleg sobre el fet de llegir:
  1. Llegim per combatre l'avorriment.
  2. Llegim per no sentir-nos sols.
  3. Llegim per aguditzar el sentit crític.
  4. Llegim perquè ens ajuda anar pel món.
  5. Llegim perquè ampliem el nostre coneixement.
  6. Llegim perquè és un plaer que ens fa volar la imaginació.
  7. Llegim perquè ens ajuda a fer amics (ens fem amics dels personatges de la lectura).
  8. Llegir ens ensenya a escriure.
  9. Llegir ens obre les portes en feines millors.
  10. Llegir ens fa més persones.
Ens recomanà alguns llibres que seguidament apunto:

SARTORI, G.; Homo videns
LITTLE, J., Les benignes, Quaderns Crema
PÉREZ ANDÚJAR, J., Los príncipes valientes
CASSANY, D.; Esmolar l'eina

Màrius Serra


Dins de la jornada de presentació del Projecte Lingüístic de Centre que va tenir lloc als SSTT d'Educació de les Terres de l'Ebre el passat dia 1 de febrer, Màrius Serra ens oferí una divertida conferència on defensà que la llengua és un ésser viu, mutant, que hem de revisar, que és font de comunicació i una font de plaer, i que l'hem d'utilitzar com a ham per als adolescents.
Vam jugar a fer palíndroms, anagrames i enigmes. També ens recomanà mirar la seva pàgina web www.verbalia.com on hi ha setmanalment un concurs de lapsus linguae, de la qual ens en llegí uns quants que va provocar el riure de tota la sala.

La conferència de Salvador Cardús


La conferència que ens va oferir Salvador Cardús el passat dia 31 amb el títol de Ben educats ens féu reflexionar sobretot en el tema de l'educació i el civisme del segle XXI.
Començà l'exposició fent-nos entendre que hem d'encarar el futur esperançats i il·lusionats, sense contagiar desànim als nostres fills i filles i alumnat.
Defensà el sistema educatiu català, de fet digué que no havia funcionat millor: per la quantitat de professionals, per tota l'atenció a la diversitat, per la inclusivitat... tot i els resultats baixos de l'informe PISA.
Parlà de la societat actual, una societat d'abundància i sobreproteccionisme emocional, on es valoritzen molt poc les coses perquè es té de tot.
Hi ha d'haver autoritat dels pares caps als fills, hem d'aprendre a dir no, no ho han de tenir tot, i els hem d'ensenyar a donar valor a allò que tenen.
El missatge final de la conferència va ser que hem d'ensenyar als nostres fills i filles a tenir paciència, el "ho volem ja", la immediatesa s'ha d'esborrar, i han d'aprendre a esperar.

Sobre el tema d'educació ha publicat:
El desconcert de l'educació, la Campana, Barcelona, 2000
Ben educats, la Campana, Barcelona, 2003

01 de febrer 2008

29 de gener 2008

Jornada Imago Mundi


La secció d'Impuls Social del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, en col·laboració amb l'Ajuntament de Móra la Nova, han organitzat la jornada Imago Mundi per parlar de les causes i els efectes del desequilibri econòmic, polític i social.

Entre els convidats destaquen Federico Mayor Zaragoza, que parlarà sobre La Cultura de Pau; Arcadi Oliveras que parlarà sobre Els reptes de la globalització; i Alexis Bueno parlarà sobre L'Àfrica: tresors enmig de la desolació. Clausurarà l'acte Albert Guiu, poeta.

L'acte tindrà lloc al Casal Municipal de Móra la Nova (Plaça l'Església s/n) el dia 16 de febrer de 2008 a partir de les 16 h. de la tarda.

18 de gener 2008

SALVADOR CARDÚS A FLIX


El proper dia 31 de gener a Ca Don Ventura de Flix i a les 18,30, hi haurà la conferència BEN EDUCATS, a càrrec del sociòleg i escriptor SALVADOR CARDÚS.
L'acte està organitzat pel PDC de l'Ajuntament de Flix, el Servei Educatiu de la Ribera d'Ebre i l'AMPA de l'IES Flix.


11 de gener 2008

Seminari El gust per la lectura. Curs 2007-2008 i Tallers de llengua i literatura catalanes

Seminari El gust per la lectura. Curs 2007-2008

Aquest mes de gener s’inicia el seminari del Gust per la Lectura. Enguany hi ha algunes novetats. Inicialment, aquest seminari anava destinat a professors i professores de Secundària, tot i que alguns professionals de Primària també s’inscrivien i hi participaven. Aquest any dediquen unes sessions a Primària i unes altres a Secundària, perquè els interessos d’uns i altres són diferents. Tanmateix hi haurà dos sessions comunes tal com indiquem més avall.

SECUNDÀRIA

30 de gener

Històries d’altres temps

A càrrec de Núria Pradas

6 de febrer

*Literatura per a què?

A càrrec de Joan Carles Mèlich, Ada Castells

20 de febrer

La poesia de Vicent Andrés Estellés

A càrrec de Glòria Mas

5 de març

*Incentivació de la lectura

A càrrec de Jaume Cela, Jaume Centelles i Joan Portell

12 de març

R.L. Stevenson: L’illa del tresor i L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde

A càrrec de Liz Rusell

*Aquestes sessions també van adreçades a Primària

PRIMÀRIA

23 de gener

L’obra d’Enric Larreula

A càrrec d’Enric Larreula

6 de febrer

*Literatura per a què?

A càrrec de Joan Carles Mèlich, Ada Castells

13 de febrer

Treballem la poesia a Primària. Una proposta didàctica.

A càrrec de Ricard Bonmatí

27 de febrer

Roahl Dahl: El fantàstic senyor Guillot i Matilda

A càrrec de Lola Casas

5 de març

*Incentivació de la lectura

A càrrec de Jaume Cela, Jaume Centelles i Joan Portell

*Aquestes sessions també van adreçades a Primària

Si voleu més informació: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/prof_lleng_seminari_incrip0708.htm



LES SESSIONS ES REALITZARAN ALS

SSTT d'Educació de Tortosa

C/ Providència, 6-8

17,30 de la tarda



També us volem informar que els dies 8 i 9 de febrer se celebraran a Barcelona, a la Facultat de Biologia, els XIII Tallers de Llengua i Literatura catalanes. Si voleu més informació: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/documenta/tallers_llengua_07-08.pdf