27 de desembre 2009
19 de desembre 2009
Educar per fabricar ciutadans
El programa Redes que presenta Eduard Punset a TV2, dedicà el seu espai a l'educació (13.12.09).Començà amb una gravació d'un congrés als EEUU sobre Educació, on hi participaven entre d'altres Tenzin Gyatso, 14è Dalai Lama. El Dalai Lama comentà que per fabricar ciutadans els hem d'educar per a la pau i que és molt més important ensenyar-los valors, emocions i a ser feliços que continguts curriculars. El segle XXI ha de ser el de la pau, el de la convivència, i això s'ha de treballar des de l'educació.
En el programa hi hagueren dos entrevistes. Una a Linda Darling Hammond i l'altra a Rob Roeser, ambdós professors de distintes universitats americanes.
Els dos professors van coincidir a dir que hem d'anar més enllà del currículum amb el nostre alumnat, que el més important és que hi hagi una bona convivència, una bona educació de les emocions, el professorat hem d'aprendre a observar i a parlar amb els nostres alumnes i donar-los confiança, motivació i respecte.
Davant de les preguntes de Punset, de com presentar-ho als mestres? Com fer-los canviar de xip? I si no es trobava amb el rebuig general del professorat? Linda Darling Hammond afirmà que els mestres ho acceptaven de grat i se sentien més motivats perquè veien que hi havia una millora de resultats i els alumnes estaven millor. Qui no acceptava aquest canvi és que realment no li agradava prou la seva professió i el que millor podria fer és canviar de feina. El primer que s'ha de fer és canviar la formació del professorat.
No sé si estarà molts dies penjat. Ho podeu trobar a TV española a la carta.
També el podeu trobar al seu blog
15 de desembre 2009
Gone with de wind.
Avui fa 70 anys que es va estrenar Allò que el vent s'endugué. Una gran pel·lícula!
"He aquí un soldado del Sur que te quiere, Escarlata, que quiere sentir tus abrazos, que desea llevarse el recuerdo de tus besos al campo de batalla. Nada importa que tú no me quieras."
13 de desembre 2009
El festín de Babette d'Isak Dinesen. Fragment
En Noruega hay un fiordo —o brazo de mar largo y estrecho entre altas montañas— llamado de Berlevaag. Al pie de las montañas, el pequeño pueblecito de Berlevaag parece de juguete, una construcción de pequeños tacos de madera pintados de gris, amarillo, rosa y muchos otros colores.
Hace sesenta y cinco años, vivían dos damas en una de las casas amarillas. En aquel entonces, las señoras llevaban polisón, y estas dos hermanas podían haberlo llevado con tanta gracia como cualquier otra, ya que eran altas y esbeltas. Pero jamás poseyeron ningún artículo de moda; toda la vida vistieron solemnemente de gris o de negro. Fueron bautizadas Martine y Philippa por Martín Lutero y Philip Melanchton. El padre había sido deán y profeta, fundador de un piadoso grupo o secta religiosa que fue conocida y considerada en todo el país de Noruega. Sus miembros renunciaban a los placeres de este mundo, ya que para ellos la tierra y cuanto contenía no eran sino una especie de ilusión, mientras que la verdadera realidad estaba en la Nueva Jerusalén, por la que suspiraban. No juraban en absoluto, sino que su comunicación era sí sí y no no, y se trataban entre ellos de Hermanos y Hermanas.
09 de desembre 2009
Seminari Gust per la lectura
Ja us podeu inscriure al seminari El gust per la lectura. Per aquest curs han preparat les següents conferències. Podeu trobar més informació aquí
Conferències Primària
Christine Nöstlinger: l'altra mirada de la LIJ": Joan Portell.
Conferències Primària
Christine Nöstlinger: l'altra mirada de la LIJ": Joan Portell.
L’aproximació a l’obra d'aquesta autora austríaca permet descobrir la revolució que va suposar la seva arribada a la literatura infantil i juvenil (LIJ). Els finals incerts, oberts, realistes, a voltes cruels, i el to irònic posen en dubte els valors de la LIJ imperant fins aleshores. I, alhora, ens posen en dubte com a educadors. Us atreviu a emmirallar-vos-hi?
"Pensar i riure fent teatre": Ricard Bonmatí.Es proposa la lectura o representació de textos teatrals prenent el grup-classe com a referència d'un projecte cooperatiu en què cadascú es posa en la pell d'algú altre. Aquesta pràctica reverteix en la formació lingüística i en el creixement psicològic i social de l'alumnat participant.
"L'herència del bruixot": Miquel Desclot.
El bruixot de la tribu commovia els seus oients amb la força fetillera de la paraula dita. L’escriptor modern malda per aconseguir aquell poder de seducció atàvic amb unes paraules que només ressonaran en la imaginació dels lectors. Per moltes innovacions que l’escriptor tingui al seu abast, la referència continuarà sent l'eficàcia comunicadora de la narració oral.
Conferències Secundària
"La novel·la de detectius: pistes per descobrir l'èxit d'un gènere": Pere Gallardo.
L'èxit de la novel·la de detectius no s'entendria sense una mirada històrico-social als orígens, entre els quals hi ha clàssics com Conan Doyle o Agatha Christie. Amb una anàlisi cultural i literària amb base cronològica, esbrinarem per què la novel·la de detectius ha esdevingut un gènere consolidat que atreu igualment incondicionals i neòfits.
"Amb ulls de dona": Lluïsa Julià.
A partir del camí obert per les teòriques del feminisme de la segona meitat del segle XX ençà, s'analitzen els reptes de la literatura juvenil actual: alguns dels rols identitaris fixats (femení / masculí) a través dels temes proposats, els personatges protagonistes i els llenguatges.
"Visions i cants, més enllà del catalanisme": Lluís Quintana / Ignasi Moreta
Visions & Cants (1900) ha estat llegit com la participació de Maragall en el moviment d’entusiasme col·lectiu que representa el catalanisme. Més enllà d'això, podem trobar-hi una reflexió sobre els mites col·lectius, el pas del temps, l'hedonisme de l'instant, la irrupció de l'eternitat en el present i les alteracions de la quotidianitat.
Conferències Conjuntes
"Llegir, assaborir, jutjar: tres aspectes i un sol objectiu?": Anna Díaz-Plaja.
Una reflexió sobre la lectura a Primària i Secundària des de diversos angles: des de l'obligació a la tria voluntària; des de la comprensió al gaudi; des de la disciplina acadèmica als hàbits d'oci. Aquests eixos han de conduir a una avaluació que contempli el fet de llegir en tota la complexitat i grandesa.
"Josep Vallverdú, l'escriptor i l'home": Josep Maria Aloy.
Josep Vallverdú és considerat el degà de la literatura per a joves. La seva primera novel·la d'aventures "El venedor de peixos", de 1960, va ser l'estímul perquè altres escriptors es decidissin pel gènere. Amb els anys, autors i obres han nodrit de lectures multituds de lectors, convertint la nostra literatura juvenil en una de les més preuades i atractives.
26 de novembre 2009
El juego del ángel
Vull recordar alguns fragments de El juego del ángel, de Ruiz Zafón, un llibre que estic acabant i que com La sombra del viento l'estic trobant impressionant: un estil brillant, metafòric, impecable, perfecte.
"A media tarde el sol despuntó bajo el manto de nubes que había dejado la tormenta. Las calles relucientes de lluvia se transformaron en espejos sobre los que caminaban los paseantes y se reflejaba el ámbar del cielo. Recuerdo que anduvimos hasta el pie de la Rambla, donde la estatua a Colón asomaba entre la bruma. Caminábamos en silencio, contemplando las fachadas y el gentío como si fuesen un espejismo, como si la ciudad estuviese ya desierta y olvidada. Barcelona nunca me pareció tan hermosa y tan triste como aquella tarde." (pàg.471)
"El tren empezaba a deslizarse por el andén cuando me refugié en mi compartimento y me dejé caer en el asiento. Me abandoné al tibio aliento de la calefacción y el suave traqueteo. Dejamos atrás la ciudad atravesando el bosque de factorías y chimeneas que la rodeaba y escapando al sudario de luz escarlata que la cubría. Lentamente la tierra baldía de hangares y trenes abandonados en vía muerta se fue diluyendo en un plano infinito de campos y colinas coronados por caserones y atalayas, bosques y ríos." (pàg. 524)
"A media tarde el sol despuntó bajo el manto de nubes que había dejado la tormenta. Las calles relucientes de lluvia se transformaron en espejos sobre los que caminaban los paseantes y se reflejaba el ámbar del cielo. Recuerdo que anduvimos hasta el pie de la Rambla, donde la estatua a Colón asomaba entre la bruma. Caminábamos en silencio, contemplando las fachadas y el gentío como si fuesen un espejismo, como si la ciudad estuviese ya desierta y olvidada. Barcelona nunca me pareció tan hermosa y tan triste como aquella tarde." (pàg.471)
"El tren empezaba a deslizarse por el andén cuando me refugié en mi compartimento y me dejé caer en el asiento. Me abandoné al tibio aliento de la calefacción y el suave traqueteo. Dejamos atrás la ciudad atravesando el bosque de factorías y chimeneas que la rodeaba y escapando al sudario de luz escarlata que la cubría. Lentamente la tierra baldía de hangares y trenes abandonados en vía muerta se fue diluyendo en un plano infinito de campos y colinas coronados por caserones y atalayas, bosques y ríos." (pàg. 524)
22 de novembre 2009
Centre d'interpretació del camí de sirga a Sebes
Val molt la pena visitar-lo: hi ha una exposició de com es construïen les pontones i els llaguts, algunes eines i peces de les naus i es pot veure un audiovisual molt interessant.
Rellegint Ausiàs March
XI
¿quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic de plor e desamic de riure?
Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la Mort falaguera.
(...)
XVIII
Fantasiant, amor a mi descobre¿quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic de plor e desamic de riure?
Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la Mort falaguera.
(...)
XVIII
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no el torb.
(...)
La gatera del temps
De cop comprenc que l'home és la memòria
(Gerard Vergés)
El dia 20 de novembre a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix es presentà la novel·la d'Albert Guiu La gatera del temps i també es féu una lectura poètica del seu darrer llibre de poemes L'himne d'aquest matí.
La primera novel·la d'Albert és una evocació a la seua infantesa, al paisatge que l'envoltà i a la presència dels seus iaios, constant.
Escrita amb una prosa poètica, més poesia que prosa, ens porta a un món molt seu, però també molt nostre, a un espai on la gent d'una generació estem units per uns records semblants.
La presentació va anar a càrrec d'Andreu Carranza, que llegí alguns fragments de la novel·la. L'acte es clogué amb un recital de Ramir Guiu, amic del poeta.
"Un riu creua aquesta història, un riu cabalós, a voltes verd, a voltes blau, a voltes gris, intemporal i tal vegada immortal, no ho sé; un riu que a mi em sobreviurà, de fet, ja sobreviu la meva infantesa."
Felicitats, Albert!
20 de novembre 2009
19 de novembre 2009
PS22 Chorus VIVA LA VIDA by Coldplay
Això sí que és un profe motivat i els resultats una passada.
S'han possat nom i tot: PS22. Busca, són una canya...
A la vida hi ha moments que ho tens tot, que et creus el rei del món, però la vida també et dóna cops, i cops forts. I per tant, ens hem de refer i seguir lluitant. Gaudim de la vida, de les petites coses de la vida, en tots els moments de la nostra vida, siguin bons o dolents. Això sí,quan estiguis en un bon moment tracta bé els altres, sigues honest i fes el bé. No saps mai com et pots trobar en un futur. Gaudim de la vida amb serenor i passió per allò que fem i amb qui estiguem. (Coldplay)
http://ps22chorus.blogspot.com
S'han possat nom i tot: PS22. Busca, són una canya...
A la vida hi ha moments que ho tens tot, que et creus el rei del món, però la vida també et dóna cops, i cops forts. I per tant, ens hem de refer i seguir lluitant. Gaudim de la vida, de les petites coses de la vida, en tots els moments de la nostra vida, siguin bons o dolents. Això sí,quan estiguis en un bon moment tracta bé els altres, sigues honest i fes el bé. No saps mai com et pots trobar en un futur. Gaudim de la vida amb serenor i passió per allò que fem i amb qui estiguem. (Coldplay)
http://ps22chorus.blogspot.com
10 de novembre 2009
Nit de pluja a alta hora
"L'aigua, magníficament,
dringa, degota i regala
(la pluja dóna entenent
que cau amb el cor content;
així el meu, mentre la sent,
no té por de cosa mala).
Si jo sentir-la no vull,
un llibre me'n distrauria;
cuitós, el llibre m'acull.
Però si, las o curull,
m'estic de girar-li el full,
la pluja em fa companyia.
Cadascú dorm en son llit
sinó jo, que vetllo encara
mentre l'aigua, en son delit,
puny a tot arreu la nit.
Quin goig! El mal esperit
s'ennuega d'aigua clara."
Josep Carner, El tomb de l'any
08 de novembre 2009
Mal d'escola
Aquesta setmana he estat llegint un llibre que feia temps l'havia comprat però no havia tingut temps de llegir. Arran d'una lectura del dominical del País del diumenge passat on el nom del professor i escriptor Daniel Pennac apareixia algunes vegades, vaig decidir començar-lo a llegir. M'ha agradat força en general i penso que tant els que som pares, mares, professors i mestres l'hauríem de tenir en compte.
És un assaig on l'escriptor tracta el tema dels mals alumnes. El mateix Pennac reconeix que va ser un pèssim estudiant en el seu dia i recorda amb moltes anècdotes els anys que va patir com a alumne. A la vegada reflexiona sobre l'escola d'avui, la pedagogia i les disfuncions de la institució escolar. Està publicat en català a l'Editorial empúries i en castellà a l'Editorial Mondadori l'any 2008.
Afegiré alguns fragments perquè us feu una idea:
"La presencia del profesor que habita plenamente su clase es perceptible de inmediato. Los alumnos la sienten desde el primer minuto del año [...]
Sumó mis preguntas, reflexionó un poco y respondió:
-Cuando estoy con ellos o con sus exámenes, no estoy en otra parte. [...]
Cada alumno toca su instrumento, no vale la pena ir contra eso. Lo delicado es conocer bien a nuestros músicos y encontrar la armonía. Una buena clase no es un regimiento marcando el paso, es una orquesta que trabaja la misma sinfonía. Y si has heredado el pequeño triángulo que sólo saber hacer ting ting, o el birimbao que sólo hace bloing bloing, todo estriba en que lo hagan en el momento adecuado, lo mejor posible, que se conviertan en un triángulo excelente, un birimbao irreprochable, y que estén orgullosos de la calidad que su contribución confiere al conjunto. Puesto que el gusto por la armonía les hace progresar a todos, el del triángulo acabará también sabiendo música, tal vea no con tanta brillantez como el primer violín, pero conocerá la misma música.
Hizo una mueca fatalista:
-El problema es que queremos hacerles creer en un mundo donde sólo cuentan los primeros violines.
Una pausa:
-Y que algunos colegas se creen unos Karajan que no soportan dirigir el orfeón municipal. Todos sueñan con la Filarmónica de Berlín, lo que es comprensible..." (pp.114-116)
O per exemple:
"Eran mis alumnos. (Este posesivo no indica propiedad alguna, designa un intervalo de tiempo, nuestros años de enseñanza en los que nuestra responsabilidad de profesor se encuentra por completo comprometida con esos alumnos). Parte de mi oficio consistía en convencer a mis alumnos más abandonados por ellos mismos de que la cortesía predispone a la reflexión más que una buena bofetada, de que la vida en comunidad compromete, de que el día y la hora de entrega de un ejercicio no son negociables, de que unos deberes hechos de cualquier modo deben repetirse para el día siguiente, de que esto, de que aquello, pero de que nunca, jamás de los jamases, ni mis colegas ni yo les dejaríamos a la cuneta. Para que tuvieran una posibilidad de lograrlo, era preciso enseñarles de nuevo la propia noción del esfuerzo, devolverles por consiguiente el gusto por la soledad y el silencio y, sobre todo, el dominio del tiempo, del aburrimiento pues." (pàg. 143)
"...Esos profesores no compartían con nosotros solo su saber, sino el propio deseo de saber. Y me comunicaron el gusto por su transmisión. Así pues, acudíamos a sus clases con el hambre en las tripas. No diré que nos sentíamos amados por ellos, pero sí considerados, sin duda..." (pàg.223)
"[Aquel profesor] quejándose de la media general de "esta clase" no superaba los 3,5/20, cometió la imprudencia de preguntarnos la razón. Alta la frente, adelantado el mentón, caídas la comisuras:
-Bueno, ¿alguien puede explicarme esa... proeza?
Yo había levantado un cortés dedo y sugerido dos explicaciones posibles: o nuestra clase constituía una monstruosidad estadística [...], o aquel famélico resultado sancionaba la calidad de la enseñanza impartida.
Satisfecho de mí mismo, supongo.
Y de patitas en la calle." (pàg. 224)
És un assaig on l'escriptor tracta el tema dels mals alumnes. El mateix Pennac reconeix que va ser un pèssim estudiant en el seu dia i recorda amb moltes anècdotes els anys que va patir com a alumne. A la vegada reflexiona sobre l'escola d'avui, la pedagogia i les disfuncions de la institució escolar. Està publicat en català a l'Editorial empúries i en castellà a l'Editorial Mondadori l'any 2008.
Afegiré alguns fragments perquè us feu una idea:
"La presencia del profesor que habita plenamente su clase es perceptible de inmediato. Los alumnos la sienten desde el primer minuto del año [...]
Sumó mis preguntas, reflexionó un poco y respondió:
-Cuando estoy con ellos o con sus exámenes, no estoy en otra parte. [...]
Cada alumno toca su instrumento, no vale la pena ir contra eso. Lo delicado es conocer bien a nuestros músicos y encontrar la armonía. Una buena clase no es un regimiento marcando el paso, es una orquesta que trabaja la misma sinfonía. Y si has heredado el pequeño triángulo que sólo saber hacer ting ting, o el birimbao que sólo hace bloing bloing, todo estriba en que lo hagan en el momento adecuado, lo mejor posible, que se conviertan en un triángulo excelente, un birimbao irreprochable, y que estén orgullosos de la calidad que su contribución confiere al conjunto. Puesto que el gusto por la armonía les hace progresar a todos, el del triángulo acabará también sabiendo música, tal vea no con tanta brillantez como el primer violín, pero conocerá la misma música.
Hizo una mueca fatalista:
-El problema es que queremos hacerles creer en un mundo donde sólo cuentan los primeros violines.
Una pausa:
-Y que algunos colegas se creen unos Karajan que no soportan dirigir el orfeón municipal. Todos sueñan con la Filarmónica de Berlín, lo que es comprensible..." (pp.114-116)
O per exemple:
"Eran mis alumnos. (Este posesivo no indica propiedad alguna, designa un intervalo de tiempo, nuestros años de enseñanza en los que nuestra responsabilidad de profesor se encuentra por completo comprometida con esos alumnos). Parte de mi oficio consistía en convencer a mis alumnos más abandonados por ellos mismos de que la cortesía predispone a la reflexión más que una buena bofetada, de que la vida en comunidad compromete, de que el día y la hora de entrega de un ejercicio no son negociables, de que unos deberes hechos de cualquier modo deben repetirse para el día siguiente, de que esto, de que aquello, pero de que nunca, jamás de los jamases, ni mis colegas ni yo les dejaríamos a la cuneta. Para que tuvieran una posibilidad de lograrlo, era preciso enseñarles de nuevo la propia noción del esfuerzo, devolverles por consiguiente el gusto por la soledad y el silencio y, sobre todo, el dominio del tiempo, del aburrimiento pues." (pàg. 143)
"...Esos profesores no compartían con nosotros solo su saber, sino el propio deseo de saber. Y me comunicaron el gusto por su transmisión. Así pues, acudíamos a sus clases con el hambre en las tripas. No diré que nos sentíamos amados por ellos, pero sí considerados, sin duda..." (pàg.223)
"[Aquel profesor] quejándose de la media general de "esta clase" no superaba los 3,5/20, cometió la imprudencia de preguntarnos la razón. Alta la frente, adelantado el mentón, caídas la comisuras:
-Bueno, ¿alguien puede explicarme esa... proeza?
Yo había levantado un cortés dedo y sugerido dos explicaciones posibles: o nuestra clase constituía una monstruosidad estadística [...], o aquel famélico resultado sancionaba la calidad de la enseñanza impartida.
Satisfecho de mí mismo, supongo.
Y de patitas en la calle." (pàg. 224)
02 de novembre 2009
30 d’octubre 2009
XV Concurs El Gust per la Lectura
El Servei d’Immersió i Ús de la Llengua convoca el XV Concurs El Gust per la Lectura, basat en la lectura i treball de les obres tractades en el seminari que ha seguit el professorat durant el curs 2008-2009.
En aquesta edició hi ha 4 categories diferents (A, B, C i D), d’acord amb el nivell educatiu de l’alumnat participant. En cada categoria es podrà participar únicament en les obres i dossiers que s’especifiquen.
Les categories i dossiers són els següents:
Categoria A. (Cicle Mitjà de Primària)
- Neil Gaiman: Llops dins les parets
- Joaquim Carbó : El gos del metro
- Gianni Rodari: El pastís caigut del cel
- Meri Torras: La meva germana Aixa
Categoria B. (Cicle Superior de Primària)
- Joan Sfar: El vampir va a l'escola
- Joaquim Carbó: La colla dels deu
- Gianni Rodari: Gelsomino al país dels mentiders
- M. Àngels Bogunyà: Les petjades misterioses
Categoria C. (ESO)
- Mark Twain: Les aventurtes de Tom Soyer / Les aventures de Huckleberry Finn
- Gabriel Galmés: El rei de la casa
- CLAMP: Sakura, la caçadora de cartes
- Alonso Font i Juan Antonio de Blas: Barcelona a trenc d'alba
Categoria D. Batxillerat
- Victor Català: Solitud
Les obres i/o dossiers triats per a concursar s'han de treballar amb tot el grup classe inscrit, sigui quina sigui les modalitats de treball escollides (inclosa la individual).
Inscripció: De l'1 d'octubre fins al 13 de novembre de 2009
Les bases del concurs les podreu trobar a l'Espai LIC
En aquesta edició hi ha 4 categories diferents (A, B, C i D), d’acord amb el nivell educatiu de l’alumnat participant. En cada categoria es podrà participar únicament en les obres i dossiers que s’especifiquen.
Les categories i dossiers són els següents:
Categoria A. (Cicle Mitjà de Primària)
- Neil Gaiman: Llops dins les parets
- Joaquim Carbó : El gos del metro
- Gianni Rodari: El pastís caigut del cel
- Meri Torras: La meva germana Aixa
Categoria B. (Cicle Superior de Primària)
- Joan Sfar: El vampir va a l'escola
- Joaquim Carbó: La colla dels deu
- Gianni Rodari: Gelsomino al país dels mentiders
- M. Àngels Bogunyà: Les petjades misterioses
Categoria C. (ESO)
- Mark Twain: Les aventurtes de Tom Soyer / Les aventures de Huckleberry Finn
- Gabriel Galmés: El rei de la casa
- CLAMP: Sakura, la caçadora de cartes
- Alonso Font i Juan Antonio de Blas: Barcelona a trenc d'alba
Categoria D. Batxillerat
- Victor Català: Solitud
Les obres i/o dossiers triats per a concursar s'han de treballar amb tot el grup classe inscrit, sigui quina sigui les modalitats de treball escollides (inclosa la individual).
Inscripció: De l'1 d'octubre fins al 13 de novembre de 2009
Les bases del concurs les podreu trobar a l'Espai LIC
26 d’octubre 2009
Arcadi Oliveres: Els reptes de la globalització
El passat dia 22 d'octubre el professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona ens oferí una conferència que portava per títol Els reptes de la globalització. Ens parlà de tres reptes: la fam, la SIDA i l'organització internacional del treball. No és que facin falta més aliments en el món, el que passa és que està mal repartit i actualment hi ha seixanta mil persones que es moren cada dia de fam. La SIDA és una malaltia que sobretot afecta a l'Àfrica. Hi ha uns quaranta milions de persones infectades en el món i el 60% viuen en aquest gran continent. Podria ser erradicada però si no és així és perquè els grans laboratoris farmacèutics no ofereixen els medicaments necessaris a un cost que pugui ser assumit per aquestes persones. Solament un milió rep medicines. I quant al tema del treball, havent fet ell un estudi del salari al món hi ha un 42% de la humanitat que guanya dos dòlars al dia, i en canvi, comentà que les tres persones més riques del món, tenen uns ingressos anuals que podrien alimentar 50 milions de persones a l'Àfrica. Tot plegat, un disbarat!
Continuà explicant el paper del comerç internacional, el deute extern, del tema de la fabricació d'armes. Tampoc no faltà una crítica forta als polítics actuals que fan demagògia i abracen mafiosos "ben vistos" però que en realitat són uns delinqüents.
Acabà la conferència convencent-nos que no ens hem de quedar sense fer res, ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.
L'acte va estar organitzat per l'Ajuntament de Flix i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre
23 d’octubre 2009
CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ESCOLA INCLUSIVA
Durant aquest mes d'octubre s'han portat a terme tres conferències sobre escola inclusiva, dins de la Formació del Pla de Zona de la Terra Alta. Han estat unes conferències molt interessants i sobretot podem destacar que hi ha hagut una gran participació de professorat.
La primera, Una altra educació és possible va ser impartida per Ramon flecha. Catedràtic de Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estat el fundador del grup CREA, un grup d'investigació que ha treballat les comunitats d'aprenentatge. Creu i ha demostrat que s'ha de treballar a l'aula des de l'heterogeneïtat de l'alumnat i en grups interactius perquè s'arribi a l'èxit de l'alumnat. Les Comunitats d'Aprenentatge treballen en grups interactius, que vol dir que a l'aula hi entren, a part del mestre/a, d'altres persones adultes, com mestres jubilats, TIS, exalumnes, voluntariat, en general... i ajuden els grups formats per alumnat heterogeni al mestre en el desenvolupament de la classe. D'aquesta manera s'aconsegueix l'acceleració de llurs aprenentatges perquè s'ajuden en tot moment, i a la vegada es pratiquen els valors en cada una de les assignatures: solidaritat, cooperació, empatia...
Adjunto una entrevista que se li va fer a Granada on parla sobre les Comunitats d'Aprenentatge
La primera, Una altra educació és possible va ser impartida per Ramon flecha. Catedràtic de Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estat el fundador del grup CREA, un grup d'investigació que ha treballat les comunitats d'aprenentatge. Creu i ha demostrat que s'ha de treballar a l'aula des de l'heterogeneïtat de l'alumnat i en grups interactius perquè s'arribi a l'èxit de l'alumnat. Les Comunitats d'Aprenentatge treballen en grups interactius, que vol dir que a l'aula hi entren, a part del mestre/a, d'altres persones adultes, com mestres jubilats, TIS, exalumnes, voluntariat, en general... i ajuden els grups formats per alumnat heterogeni al mestre en el desenvolupament de la classe. D'aquesta manera s'aconsegueix l'acceleració de llurs aprenentatges perquè s'ajuden en tot moment, i a la vegada es pratiquen els valors en cada una de les assignatures: solidaritat, cooperació, empatia...
Adjunto una entrevista que se li va fer a Granada on parla sobre les Comunitats d'Aprenentatge
La segona conferència va anar a càrrec de Juli Palou, professor de Didàctica de la llengua de la Universitat de Barcelona, amb el títol La paraula i el llenguatge en l'acte d'educar.
"Qualsevol situació comunicativa és una situació de relació i per tant pot esdevenir una situació educativa. Com aconseguim que les situacions comunicatives siguin relacions de qualitat educativa? Quin valor donem a la paraula a casa i a l’escola? Aconseguim que la paraula circuli lliurement a l’escola? I a casa? Què vol dir atorgar valor a la paraula i al silenci?
Construïm el pensament amb la llengua i el vehiculem amb la llengua. I com ho aprenem? A través de la cultura, a casa, a través dels adults. El professorat del s. XXI hem d'ensenyar al nostre alumnat a construir un pensament que pensi, hem de fer acompanyament perquè se'n sàpigui sortir de les situacions que es trobarà en el seu dia a dia.
La propera setmana vindrà Miquel Àngel Essomba a parlar-nos de Construir una escola intercultural. Serà el dia 27 d'octubre a les 6 de la tarda a l'IES Terra Alta
Miquel Àngel Essomba va exercir de mestre, de professor de Secundària i actualment és professor de pedagogia a la Universitat Autònoma i a més és el director del Centre UNESCO de Catalunya i director de la revista pedagògica Perspectiva escolar
01 d’octubre 2009
La maternitat d'Elna, bressol de l'exili
Dins de les Jornades de Patrimoni que l'Ajuntament de Flix ha organitzat durant aquest passat mes de setembre, m'agradaria destacar sobretot l'exposició La maternitat d'Elna, bressol de l'exili (1939-1944). És una exposició impressionant que a través de fotografies i fragments de textos de diferents supervivents recollits en el llibre La maternitat d'Elna d'Assumpta Montellà, podem sentir què van viure aquelles dones i homes que fugint d'una Catalunya derrotada per la guerra civil, van fer cap a un altre infern, als camps de refugiats d'Aregelers, Sant Cebrià i Ribesaltes. Malgrat la seva dissort, les dones embarassades van comptar amb l'ajut de la senyoreta Elisabeth Eidenbenz, una noia suïssa, de vint-i-quatre anys, que ajudà incondicionalment totes aquelles dones que van poder tenir els seus fills i filles a la maternitat que ella mateixa va crear a Elna.
A més de l'exposició, vam poder escoltar l'Assumpta Montellà que explicà com va arribar a descobrir la maternitat d'Elna, com va arribar a conèixer la senyoreta Elisabeth i com va trobar testimonis que li van explicar les penúries que van passar a l'exili. El llibre de l'Assumpta és més que un llibre d'una historiadora, és el testimoni d'unes veus anònimes que van sofrir i van patir les misèries d'una guerra que no va guanyar ningú.
Si no vau poder veure l'exposició, la podeu trobar penjada a la xarxa, en aquesta adreça: http://www10.gencat.net/drep/binaris/dossier_elna_tcm112-60470.pdf
XEIC! paraules de l'Ebre
Les paraules d'aquesta mostra es presenten amb una fotografia que que precedeix l'entrada, s'indica la transcripció fonètica, la categoria gramatical, la definició, els derivats i l'etimologia de cada mot.
L'alumnat ha treballat aquestes paraules i han confeccionat un llistat de paraules en desús preguntant als seus pares, mares, iaios i iaies perquè aquestes paraules no es perdin.
Les setmanes properes estaran a la ZER Ribera Nord i la darrera setmana d'octubre estarà a l'IES Flix.
06 de setembre 2009
Ballet Performance in Chanel Couture Salon
Ballarina Elena Glurdjize Performs for Karl Lagerfeld in the Chanel Couture Salon
Curs Coneguem la Ribera d'Ebre i Jornades de Patrimoni Històric i Natural a Flix
Exposicions:
• “Plànols de la restauració del Castell nou de Flix”. Del dia 1 al 13 de setembre.
• “
•Divendres dia 4 de setembre a les 19.30 h.: el Capellà de Flix i la tercera guerra carlista, a càrrec de Pere Muñoz
• Dijous dia 10 de setembre a les 19.30 h.
“Julio Antonio. Un artista de
• Divendres dia 18 de setembre a les 19.30 h.
•Dissabte dia 19 de setembre a les 19.30 h. : l'exili republicà
• Dimarts dia 22 de setembre a les 19.30 h.
21 de juliol 2009
El català suma
Si voleu conèixer a fons què pretenen amb aquesta campanya vegeu: www.elcatalasuma.cat. I visiteu www.youtube.com/plataformaxllengua.
08 de juliol 2009
Lingüística i nacionalisme
Val la pena per sentir les desmitificacions de la llengua espanyola que fa el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera.
16 de juny 2009
Arcadi Oliveres a la Terra Alta
Ahir vam tenir entre nosaltres el prestigiós professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Arcadi Oliveres. Ens va oferir una conferència que portava per títol Consum responsable. Arcadi Oliveres, a banda de ser professor de la UAB, dirigeix màsters, doctorats i universitats d'estiu. Al llarg de la seva vida ha estat molt relacionat amb moviments socials obrers i cristinas. Actualment és president de Justícia i Pau a Catalunya.
Home molt conscienciat i preocupat per la desigualtat de riquesa en el món, ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.
Sobretot ahir va fer incidència en el consum responsable i destacà que hem d'assumir les nostres responsabilitats: hem de racionalitzar el nostre consum i ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo, però hem de canviar individualment per canviar la societat.
Home molt conscienciat i preocupat per la desigualtat de riquesa en el món, ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.
Sobretot ahir va fer incidència en el consum responsable i destacà que hem d'assumir les nostres responsabilitats: hem de racionalitzar el nostre consum i ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo, però hem de canviar individualment per canviar la societat.
11 de juny 2009
Educació: hi ha un tresor amagat
Jacques Delors, president de la Comissió Europea des de 1985 fins al 1995, va presidir la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, la qual va donar unes pautes de gran transcendència en el món educatiu. L’informe que Jacques Delors va escriure Educació: hi ha un tresor amagat a dins (publicat per la Unesco , 1996) ha estat fonamental per començar les bases d’un nou concepte d’educació:
que ens van deixar els pares
perquè hi ha un tresor amagat a dins."
(La Fontaine)
Si us interessa el llibre, us el podeu descarregar des de la pàgina del Centre UNESCO de Catalunya
A l’informe de Jacques Delors es proposa com a objectiu últim de l’educació aprendre a ser, és a dir, tenir uns valors cívics, uns coneixements i unes habilitats socials per viure plenament la condició humana. L’objectiu aprendre a ser es desglossa alhora en tres altres objectius:
1) aprendre a conèixer: aprendre a aprendre, aprendre a adquirir i construir coneixement;
2) aprendre a fer, és a dir, aprendre habilitats socials i professionals per relacionar-se;
3) aprendre a viure junts, a viure en societat.
I des de no fa gaire,
L’educació, a l’informe Delors, per tant, és una educació basada en una pedagogia de la urbanitat: avui l’educació és una necessitat de tota la vida i en un mateix moment actuen diferents agents educadors.
que ens van deixar els pares
perquè hi ha un tresor amagat a dins."
(La Fontaine)
Si us interessa el llibre, us el podeu descarregar des de la pàgina del Centre UNESCO de Catalunya
Jornades Culturals a l'IES Terra Alta
L'IES Terra Alta comença el dia 15 les Jornades Culturals que porten com a lema: Empremta d'una guerra, esperança de pau, i per tant, van dedicades a alguns episodis de la guerra civil. Les portes estaran obertes al públic en general als següents actes:
12 de juny a les 13,30 Conferència La batalla de l'Ebre, a càrrec de Josep Sánchez, professor de la URV
15 de juny a les 16 h Testimonis del camp de concentració: Neus Català, Edmundo Gimeno i Leandro Saún
16 de juny a partir de les 18,30 portes obertes amb l'exposició dels tallers que hauran treballat l'alumnat
També podreu veure dos exposicions: Frederica Montseny (ICD) i Imatges de guerra i reconstruccióde la Ribera d'Ebre, anys 1938-1960 (Arxiu comarcal Ribera d'Ebre)
A les 19,30 xerrada Les brigades internacionals, a càrrec de Pepe Gamero
El cartell l'han elaborat alumnes del centre
12 de juny a les 13,30 Conferència La batalla de l'Ebre, a càrrec de Josep Sánchez, professor de la URV
15 de juny a les 16 h Testimonis del camp de concentració: Neus Català, Edmundo Gimeno i Leandro Saún
16 de juny a partir de les 18,30 portes obertes amb l'exposició dels tallers que hauran treballat l'alumnat
També podreu veure dos exposicions: Frederica Montseny (ICD) i Imatges de guerra i reconstruccióde la Ribera d'Ebre, anys 1938-1960 (Arxiu comarcal Ribera d'Ebre)
A les 19,30 xerrada Les brigades internacionals, a càrrec de Pepe Gamero
El cartell l'han elaborat alumnes del centre
07 de juny 2009
Et deixaré la veu. Textos de Maria Àngels Anglada
"Per què l'havien tornat a despertar? ¿Una altra vegada, havia de retrobar la confusió, els incerts brogits, la consciència dels tresors perduts? Tornar al son llarg i obligat, això és el que desitjava. La vella ferida encara li feia mal. ¿I qui l'havia desvetllat, aquest cop? No es veia ningú al seu costat, però ja ho esbrinaria."
Nit de 1911
"De vegades, havia sentit contar com era de bella l'alba damunt del llac profund, com canviaven
els colors de l'aigua, lentament, com s'alçava la sagrada i rogenca claror del sol damunt dels
canyars, saludada pel vols de les gavines i els triangles alats de les formacions d'ànecs."
Sandàlies d'escuma
03 de juny 2009
ARCADI OLIVERES A LA TERRA ALTA
La Xarxa Educativa Terra Alta organitza la conferència CONSUM RESPONSABLE que anirà a càrrec d'Arcadi Oliveres, economista, professor universitari i president de l'Associació Justícia i Pau de Catalunya. L'acte tindrà lloc el dilluns dia 15 de juny a les 7 de la tarda a la biblioteca de l'IES Terra Alta de Gandesa. Us hi esperem!
29 de maig 2009
III Premi Mayor Zaragoza a Tortosa
Avui als Reials Col·legis de Tortosa s'ha celebrat el III Premi Mayor Zaragoza que organitza l'Associació d'Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa. L'acte ha estat presidit pel Doctor Federico Mayor Zaragoza, l'alcalde de Tortosa, el rector de l'extensió URV a Tortosa i la presidenta de l'Associació.
A l'IES Flix li han atorgat el tercer premi per les bones experiències que han portat al seu centre: el projecte dels companys/es-tutors/es i els tallers de cuina intercultural que s'han portat a terme. Després del lliurament de premis i diplomes a tots els participants (trenta-tres en total i vinguts des de tots els indrets de Catalunya), han començat els parlaments: primer el de l'alcalde i després el del rector de la URV; i finalment, el Dr. Federico Mayor Zaragoza ha fet una conferència que portava per títol Diversitat, integració i interculturalitat. L'acte ha continuat amb una meditació per la pau que ha guiat el monjo budista Ricard Rotllan.
Des d'aquí les meues felicitacions a l'IES Flix, en especial a Anna Masip, la Coordinadora LIC del centre per tota la feina que ha fet.
A l'IES Flix li han atorgat el tercer premi per les bones experiències que han portat al seu centre: el projecte dels companys/es-tutors/es i els tallers de cuina intercultural que s'han portat a terme. Després del lliurament de premis i diplomes a tots els participants (trenta-tres en total i vinguts des de tots els indrets de Catalunya), han començat els parlaments: primer el de l'alcalde i després el del rector de la URV; i finalment, el Dr. Federico Mayor Zaragoza ha fet una conferència que portava per títol Diversitat, integració i interculturalitat. L'acte ha continuat amb una meditació per la pau que ha guiat el monjo budista Ricard Rotllan.
Des d'aquí les meues felicitacions a l'IES Flix, en especial a Anna Masip, la Coordinadora LIC del centre per tota la feina que ha fet.
27 de maig 2009
22 de maig 2009
Educar en i per a la convivència
Avui he tingut la gran sort de poder assistir a una Jornada de Convivència, organitzada pel Departament d'Educació a Barcelona, concretament a INEFC, on tots els i les assistents hem pogut gaudir escoltant Nélida Zaitegi de Miguel, mestra i pedagoga basca retirada que ens ha parlat de la importància d'educar des dels centres en la convivència i per a la convivència.
Per a ella educar és "desarrollar en el alumnado las competencias necesarias para que lleguen a ser hombres y mujeres que buscan su plena realización y se comprometen en la construcción de una sociedad más justa y solidaria". Comentava que el que ens toca fer als centres actualment és educar, precisament, desenvolupar, no instruir no donar coneixements. I la finalitat de l'escola és humanitzar.
Però l'educació és responsabilitat de tothom, de tota la societat. Hem de recordar que les finalitats educatives són aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a fer, aprendre a aprendre i aprendre a emprendre.
A la revista Aula de Innovación de juny de 2008, núm 172 té un article publicat Planes de convivencia ¿una necesidad sentida?
21 de maig 2009
El joc entre la tradició i la modernitat
Avui a Gandesa s'ha celebrat el Tradijoc que com ja va sent habitual es fa any rera any, una jornada organitzada pels Departaments d'Educació Física que es dedica als jocs populars de les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. L'alumnat de segon d'ESO dels dos IES de la Ribera d'Ebre i l'IES de la Terra Alta gaudeixen d'aquells jocs que els seus pares, mares i iaios, iaies jugaven i que avui estan oblidats. Comparteixen jocs, però també comparteixen amistat i companyonia.
Enguany s'ha comptat amb l'exposició El joc entre la tradició i la modernitat, una experiència en el context d'Horta de Sant Joan, on es mostra la potencialitat del joc tradicional.
L'exposició consta de divuit plafons amb fotografies com podeu observar i amb un rodolí explicatiu del joc.
L'exposició romandrà oberta encara alguns dies i està al gimnàs de l'IES Terra Alta.
El repte de la cucanya és pujar
i amb esforç l'èxit pots assegurar
tú no chino, tú negro
Curtmetratge amb to d'humor que explica la història d'un noi d'origen cubà que busca feina i la troba en un restaurant xinès.
El film ens invita a reflexionar sobre la necessitat de comprensió mútua de diverses cultures. És una breu història molt divertida que retrata els problemes que pot originar el color de la pell o la forma d' expressar-se.
El film ens invita a reflexionar sobre la necessitat de comprensió mútua de diverses cultures. És una breu història molt divertida que retrata els problemes que pot originar el color de la pell o la forma d' expressar-se.
20 de maig 2009
Tercer Taller de cuina intercultural
Avui hem acabat els segons tallers de cuina intercultural que s'han organitzat des de l'IES Flix. Avui Nancy ens ha cuinat "Ceviche", un plat típic de l'Equador elaborat amb gambetes, peix, ceba, llimona, taronja, tomata, primentó, panís o canguil, plàtan fregit o patacones i una salsa picant. Un gust diferent al que estem acostumats a menjar, però molt bo i molt refrescant.
Ens ha parlat de la cultura equatoriana i també de la cultura i llengua quítxues, idioma que coneix però que no parlen el seus fill i filles. Actualment, al seu país s'està lluitant perquè torni a ser una llengua oficial, i per això s'està ensenyant a la gent jove perquè no es perdi, perquè fins no fa gaire era una llengua desprestigiada i menyspreada.
Ens ha dit algunes paraules: Imayna (hola), ataito (adéu) i algunes altres.
Si voleu conèixer més aquesta llengua, podeu entrar a la pàgina web de l'IES Tarradell.
Ens ha parlat de la cultura equatoriana i també de la cultura i llengua quítxues, idioma que coneix però que no parlen el seus fill i filles. Actualment, al seu país s'està lluitant perquè torni a ser una llengua oficial, i per això s'està ensenyant a la gent jove perquè no es perdi, perquè fins no fa gaire era una llengua desprestigiada i menyspreada.
Ens ha dit algunes paraules: Imayna (hola), ataito (adéu) i algunes altres.
Si voleu conèixer més aquesta llengua, podeu entrar a la pàgina web de l'IES Tarradell.
La clase (Entre les murs), 2009
Pel·lícula francesa de 2008, basada en la novel·la de François Bégaudeau, estrenada a Catalunya en castellà el gener de 2009. François és un professor d'institut d'un barri marginal de París, que inicia un nou curs, ple de bones intencions, com la resta dels seus companys i companyes. Però l'actitud de l'alumnat amb problemàtica social diversa i alumnat nouvingut, acaba posant límits a la seua paciència.
La pel·lícula va guanyar el Festival de Cannes l'any 2008
13 de maig 2009
ASSABORINT EL MÓN
Avui hem celebrat el segon taller de cuina d'arreu del món. Oxana, d'Ucraïna ens ha fet un plat típic del seu país: uns crêpes de carn picada amb una salsa de xampinyons. Oxana ens ha explicat com es fa aquest plat i ens ha parlat del seu país, dels seus costums, de 
la seua cultura. Hem vist fotografies 
d
el seu poble, 
K
osiv.
la seua cultura. Hem vist fotografies 
d
el seu poble, 
K
osiv.
12 de maig 2009
11 de maig 2009
Sobre la LEC
Compareixença d'Inger Enkvist, professora de pedagogia de la Universitat de Lund, amb relació al Projecte de llei d'educació.
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=301573&p_cp2=301746&p_cp3=4&p_cp22=cerca
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=301573&p_cp2=301746&p_cp3=4&p_cp22=cerca
10 de maig 2009
ASSABORINT EL MÓN
Dimecres passat es va iniciar per segon any consecutiu els taller de cuina intercultural a l'IES Flix. Organitzat per l'IES compta amb el suport del CEIP Enric Grau Fontseré, l'AMPA de Secundària i l'AMPA de Primària, Ràdio Flix i el PDC de l'Ajuntament de Flix.El taller va començar amb cuina de Romania i aquesta setmana serà el torn de la cuina d'Ucraïna i el dia 20 s'acabarà amb Equador. Tothom hi està convidat!
Dies: 6, 13 i 20 de maig a la biblioteca de l'IES Flix a les 18 h
Cartell dissenyat per Joan Ramon Ferrús
Dos textos de Mercè Rodoreda
La Colometa de La Plaça del Diamant:"Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la destapada, l'aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro... perquè de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg." (cap. XXXIII)
El fantasma de Maria a Mirall Trencat:
"Qui ha foradat la soca qui ha lligat la tecla? Quin esglai la trompeta de fira quin esglai i sols a la casa xisclàvem d'alegria i corríem agafats de les mans i lligats a la xemeneia... Armanda! Les criatures ensorraran la teulada i la pluja entrarà ho trencares tot cavallet de cartó i baldufes ratllades... jo tinc a dins del pou la senyora de la casa de les nines amb un collaret fins als genolls amb una estrelleta clavada als cabells tornava del teatre...el coll se li tacà de sang... Oh, germà meu... jugàvem amb els ganivets i foradàvem les soques. Moltes nits vaig sortir al jardí i plantada davant del reixat t'esperava volia ser tu sentir el que tu senties quan sol per sempre... em vaig cansar de de cridar-te em vaig cansar de sentir-me cridar-te... el llorer marit meu fins a la mort clavada en una espina com una fulla..." (cap.IX tercera part)
Jornada Mercè Rodoreda
El dia 8 de maig a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona, es va celebrar una Jornada dedicada a la gran escriptora catalana, Mercè Rodoreda. Amb aquest acte es va clausurar oficialment l'any Rodoreda que s'havia iniciat el 2008, amb la celebració del centenari del seu naixement.La Jornada comptà amb prestigiosos estudiosos de l'obra rodorediana com Joaquim Molas, Maria Campillo i Maria Barbal. Però a més, hi hagué comunicacions de professorat de Secundària i fins i tot alumnat de batxillerat que exposaren diferents experiències de com havien treballat durant el curs l'obra de la insigne escriptora.
Destacar, sobretot, l'exposició que brillantment va exposar alumnat de segon de Batxillerat: Armanda, la dipositària dels records i dels secrets de l'IES Voltreganès; i també les activitats elaborades des de l'IES Barres i Ones de Badalona Obrir finestres amb vistes.
Tal com va dir J. Molas, tot i que oficialment era l'últim acte de l'any Rodoreda, esperem que no sigui la darrera cosa que es faci d'ella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)