"L'aigua, magníficament,
dringa, degota i regala
(la pluja dóna entenent
que cau amb el cor content;
així el meu, mentre la sent,
no té por de cosa mala).
Si jo sentir-la no vull,
un llibre me'n distrauria;
cuitós, el llibre m'acull.
Però si, las o curull,
m'estic de girar-li el full,
la pluja em fa companyia.
Cadascú dorm en son llit
sinó jo, que vetllo encara
mentre l'aigua, en son delit,
puny a tot arreu la nit.
Quin goig! El mal esperit
s'ennuega d'aigua clara."
Josep Carner,
El tomb de l'any
1 comentari:
ola em dic sara i aquest poema ens he l'hem d'agut d'apendre al ins i crec que es un poema amb un esperit que hi te a dins molt ferm i curios, m'ha agradat molt.
Publica un comentari a l'entrada