Centre d'interpretació del camí de sirga a Sebes

Val molt la pena visitar-lo: hi ha una exposició de com es construïen les pontones i els llaguts, algunes eines i peces de les naus i es pot veure un audiovisual molt interessant.

Rellegint Ausiàs March

XI
¿quins tan segurs consells vas encercant,
cor malastruc, enfastijat de viure,
amic de plor e desamic de riure?
Com soferràs los mals qui et són davant?
Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.
E per tos mals te allongues los jorns:
aitant és lluny ton delitós sojorns
com vols fugir a la Mort falaguera.
(...)


XVIII

Fantasiant, amor a mi descobre
los grans secrets que als pus subtils amaga,
e mon jorn clar als hòmens és nit fosca,
e visc de ço que persones no tasten.
Tant en Amor l'esperit meu contempla,
que par del tot fora del cos s'aparte,
car mos desigs no són trobats en home,
sinó en tal que la carn punt no el torb.
(...)

La gatera del temps

De cop comprenc que l'home és la memòria
(Gerard Vergés)

El dia 20 de novembre a la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila de Flix es presentà la novel·la d'Albert Guiu La gatera del temps i també es féu una lectura poètica del seu darrer llibre de poemes L'himne d'aquest matí.
La primera novel·la d'Albert és una evocació a la seua infantesa, al paisatge que l'envoltà i a la presència dels seus iaios, constant.
Escrita amb una prosa poètica, més poesia que prosa, ens porta a un món molt seu, però també molt nostre, a un espai on la gent d'una generació estem units per uns records semblants.
La presentació va anar a càrrec d'Andreu Carranza, que llegí alguns fragments de la novel·la. L'acte es clogué amb un recital de Ramir Guiu, amic del poeta.

"Un riu creua aquesta història, un riu cabalós, a voltes verd, a voltes blau, a voltes gris, intemporal i tal vegada immortal, no ho sé; un riu que a mi em sobreviurà, de fet, ja sobreviu la meva infantesa."

Felicitats, Albert!

Una altra de PS22 Chorus "EYE OF THE TIGER" Survivor

PS22 Chorus VIVA LA VIDA by Coldplay

Això sí que és un profe motivat i els resultats una passada.
S'han possat nom i tot: PS22. Busca, són una canya...



A la vida hi ha moments que ho tens tot, que et creus el rei del món, però la vida també et dóna cops, i cops forts. I per tant, ens hem de refer i seguir lluitant. Gaudim de la vida, de les petites coses de la vida, en tots els moments de la nostra vida, siguin bons o dolents. Això sí,quan estiguis en un bon moment tracta bé els altres, sigues honest i fes el bé. No saps mai com et pots trobar en un futur. Gaudim de la vida amb serenor i passió per allò que fem i amb qui estiguem. (Coldplay)


http://ps22chorus.blogspot.com

Nit de pluja a alta hora

"L'aigua, magníficament,
dringa, degota i regala
(la pluja dóna entenent
que cau amb el cor content;
així el meu, mentre la sent,
no té por de cosa mala).

Si jo sentir-la no vull,
un llibre me'n distrauria;
cuitós, el llibre m'acull.
Però si, las o curull,
m'estic de girar-li el full,
la pluja em fa companyia.

Cadascú dorm en son llit
sinó jo, que vetllo encara
mentre l'aigua, en son delit,
puny a tot arreu la nit.
Quin goig! El mal esperit
s'ennuega d'aigua clara."

Josep Carner, El tomb de l'any

Mal d'escola

Aquesta setmana he estat llegint un llibre que feia temps l'havia comprat però no havia tingut temps de llegir. Arran d'una lectura del dominical del País del diumenge passat on el nom del professor i escriptor Daniel Pennac apareixia algunes vegades, vaig decidir començar-lo a llegir. M'ha agradat força en general i penso que tant els que som pares, mares, professors i mestres l'hauríem de tenir en compte.

És un assaig on l'escriptor tracta el tema dels mals alumnes. El mateix Pennac reconeix que va ser un pèssim estudiant en el seu dia i recorda amb moltes anècdotes els anys que va patir com a alumne. A la vegada reflexiona sobre l'escola d'avui, la pedagogia i les disfuncions de la institució escolar. Està publicat en català a l'Editorial empúries i en castellà a l'Editorial Mondadori l'any 2008.

Afegiré alguns fragments perquè us feu una idea:

"La presencia del profesor que habita plenamente su clase es perceptible de inmediato. Los alumnos la sienten desde el primer minuto del año [...]

Sumó mis preguntas, reflexionó un poco y respondió:
-Cuando estoy con ellos o con sus exámenes, no estoy en otra parte. [...]

Cada alumno toca su instrumento, no vale la pena ir contra eso. Lo delicado es conocer bien a nuestros músicos y encontrar la armonía. Una buena clase no es un regimiento marcando el paso, es una orquesta que trabaja la misma sinfonía. Y si has heredado el pequeño triángulo que sólo saber hacer ting ting, o el birimbao que sólo hace bloing bloing, todo estriba en que lo hagan en el momento adecuado, lo mejor posible, que se conviertan en un triángulo excelente, un birimbao irreprochable, y que estén orgullosos de la calidad que su contribución confiere al conjunto. Puesto que el gusto por la armonía les hace progresar a todos, el del triángulo acabará también sabiendo música, tal vea no con tanta brillantez como el primer violín, pero conocerá la misma música.
Hizo una mueca fatalista:
-El problema es que queremos hacerles creer en un mundo donde sólo cuentan los primeros violines.
Una pausa:
-Y que algunos colegas se creen unos Karajan que no soportan dirigir el orfeón municipal. Todos sueñan con la Filarmónica de Berlín, lo que es comprensible..." (pp.114-116)

O per exemple:

"Eran mis alumnos. (Este posesivo no indica propiedad alguna, designa un intervalo de tiempo, nuestros años de enseñanza en los que nuestra responsabilidad de profesor se encuentra por completo comprometida con esos alumnos). Parte de mi oficio consistía en convencer a mis alumnos más abandonados por ellos mismos de que la cortesía predispone a la reflexión más que una buena bofetada, de que la vida en comunidad compromete, de que el día y la hora de entrega de un ejercicio no son negociables, de que unos deberes hechos de cualquier modo deben repetirse para el día siguiente, de que esto, de que aquello, pero de que nunca, jamás de los jamases, ni mis colegas ni yo les dejaríamos a la cuneta. Para que tuvieran una posibilidad de lograrlo, era preciso enseñarles de nuevo la propia noción del esfuerzo, devolverles por consiguiente el gusto por la soledad y el silencio y, sobre todo, el dominio del tiempo, del aburrimiento pues." (pàg. 143)

"...Esos profesores no compartían con nosotros solo su saber, sino el propio deseo de saber. Y me comunicaron el gusto por su transmisión. Así pues, acudíamos a sus clases con el hambre en las tripas. No diré que nos sentíamos amados por ellos, pero sí considerados, sin duda..." (pàg.223)

"[Aquel profesor] quejándose de la media general de "esta clase" no superaba los 3,5/20, cometió la imprudencia de preguntarnos la razón. Alta la frente, adelantado el mentón, caídas la comisuras:
-Bueno, ¿alguien puede explicarme esa... proeza?
Yo había levantado un cortés dedo y sugerido dos explicaciones posibles: o nuestra clase constituía una monstruosidad estadística [...], o aquel famélico resultado sancionaba la calidad de la enseñanza impartida.
Satisfecho de mí mismo, supongo.
Y de patitas en la calle." (pàg. 224)

Escola per a nens i nenes de Jan Steen

Ha canviat molt l'escola del segle XVII que va pintar Jan Steen a l'escola del segle XXI?

XV Concurs El Gust per la Lectura

El Servei d’Immersió i Ús de la Llengua convoca el XV Concurs El Gust per la Lectura, basat en la lectura i treball de les obres tractades en el seminari que ha seguit el professorat durant el curs 2008-2009.

En aquesta edició hi ha 4 categories diferents (A, B, C i D), d’acord amb el nivell educatiu de l’alumnat participant. En cada categoria es podrà participar únicament en les obres i dossiers que s’especifiquen.

Les categories i dossiers són els següents:

Categoria A. (Cicle Mitjà de Primària)
- Neil Gaiman: Llops dins les parets
- Joaquim Carbó : El gos del metro
- Gianni Rodari: El pastís caigut del cel
- Meri Torras: La meva germana Aixa

Categoria B. (Cicle Superior de Primària)
- Joan Sfar: El vampir va a l'escola
- Joaquim Carbó: La colla dels deu
- Gianni Rodari: Gelsomino al país dels mentiders
- M. Àngels Bogunyà: Les petjades misterioses

Categoria C. (ESO)
- Mark Twain: Les aventurtes de Tom Soyer / Les aventures de Huckleberry Finn
- Gabriel Galmés: El rei de la casa
- CLAMP: Sakura, la caçadora de cartes
- Alonso Font i Juan Antonio de Blas: Barcelona a trenc d'alba

Categoria D. Batxillerat
- Victor Català: Solitud

Les obres i/o dossiers triats per a concursar s'han de treballar amb tot el grup classe inscrit, sigui quina sigui les modalitats de treball escollides (inclosa la individual).

Inscripció: De l'1 d'octubre fins al 13 de novembre de 2009

Les bases del concurs les podreu trobar a l'Espai LIC

Merci! Christine Rabette

Arcadi Oliveres: Els reptes de la globalització

El passat dia 22 d'octubre el professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona ens oferí una conferència que portava per títol Els reptes de la globalització. Ens parlà de tres reptes: la fam, la SIDA i l'organització internacional del treball. No és que facin falta més aliments en el món, el que passa és que està mal repartit i actualment hi ha seixanta mil persones que es moren cada dia de fam. La SIDA és una malaltia que sobretot afecta a l'Àfrica. Hi ha uns quaranta milions de persones infectades en el món i el 60% viuen en aquest gran continent. Podria ser erradicada però si no és així és perquè els grans laboratoris farmacèutics no ofereixen els medicaments necessaris a un cost que pugui ser assumit per aquestes persones. Solament un milió rep medicines. I quant al tema del treball, havent fet ell un estudi del salari al món hi ha un 42% de la humanitat que guanya dos dòlars al dia, i en canvi, comentà que les tres persones més riques del món, tenen uns ingressos anuals que podrien alimentar 50 milions de persones a l'Àfrica. Tot plegat, un disbarat!
Continuà explicant el paper del comerç internacional, el deute extern, del tema de la fabricació d'armes. Tampoc no faltà una crítica forta als polítics actuals que fan demagògia i abracen mafiosos "ben vistos" però que en realitat són uns delinqüents.
Acabà la conferència convencent-nos que no ens hem de quedar sense fer res, ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.

L'acte va estar organitzat per l'Ajuntament de Flix i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ESCOLA INCLUSIVA

Durant aquest mes d'octubre s'han portat a terme tres conferències sobre escola inclusiva, dins de la Formació del Pla de Zona de la Terra Alta. Han estat unes conferències molt interessants i sobretot podem destacar que hi ha hagut una gran participació de professorat.

La primera, Una altra educació és possible va ser impartida per Ramon flecha. Catedràtic de Sociologia per la Universitat de Barcelona, ha estat el fundador del grup CREA, un grup d'investigació que ha treballat les comunitats d'aprenentatge. Creu i ha demostrat que s'ha de treballar a l'aula des de l'heterogeneïtat de l'alumnat i en grups interactius perquè s'arribi a l'èxit de l'alumnat. Les Comunitats d'Aprenentatge treballen en grups interactius, que vol dir que a l'aula hi entren, a part del mestre/a, d'altres persones adultes, com mestres jubilats, TIS, exalumnes, voluntariat, en general... i ajuden els grups formats per alumnat heterogeni al mestre en el desenvolupament de la classe. D'aquesta manera s'aconsegueix l'acceleració de llurs aprenentatges perquè s'ajuden en tot moment, i a la vegada es pratiquen els valors en cada una de les assignatures: solidaritat, cooperació, empatia...

Adjunto una entrevista que se li va fer a Granada on parla sobre les Comunitats d'Aprenentatge

http://www.comunidadesdeaprendizaje.net

La segona conferència va anar a càrrec de Juli Palou, professor de Didàctica de la llengua de la Universitat de Barcelona, amb el títol La paraula i el llenguatge en l'acte d'educar.

"Qualsevol situació comunicativa és una situació de relació i per tant pot esdevenir una situació educativa. Com aconseguim que les situacions comunicatives siguin relacions de qualitat educativa? Quin valor donem a la paraula a casa i a l’escola? Aconseguim que la paraula circuli lliurement a l’escola? I a casa? Què vol dir atorgar valor a la paraula i al silenci?

Construïm el pensament amb la llengua i el vehiculem amb la llengua. I com ho aprenem? A través de la cultura, a casa, a través dels adults. El professorat del s. XXI hem d'ensenyar al nostre alumnat a construir un pensament que pensi, hem de fer acompanyament perquè se'n sàpigui sortir de les situacions que es trobarà en el seu dia a dia.

La propera setmana vindrà Miquel Àngel Essomba a parlar-nos de Construir una escola intercultural. Serà el dia 27 d'octubre a les 6 de la tarda a l'IES Terra Alta

Miquel Àngel Essomba va exercir de mestre, de professor de Secundària i actualment és professor de pedagogia a la Universitat Autònoma i a més és el director del Centre UNESCO de Catalunya i director de la revista pedagògica Perspectiva escolar

La maternitat d'Elna, bressol de l'exili

Dins de les Jornades de Patrimoni que l'Ajuntament de Flix ha organitzat durant aquest passat mes de setembre, m'agradaria destacar sobretot l'exposició La maternitat d'Elna, bressol de l'exili (1939-1944). És una exposició impressionant que a través de fotografies i fragments de textos de diferents supervivents recollits en el llibre La maternitat d'Elna d'Assumpta Montellà, podem sentir què van viure aquelles dones i homes que fugint d'una Catalunya derrotada per la guerra civil, van fer cap a un altre infern, als camps de refugiats d'Aregelers, Sant Cebrià i Ribesaltes. Malgrat la seva dissort, les dones embarassades van comptar amb l'ajut de la senyoreta Elisabeth Eidenbenz, una noia suïssa, de vint-i-quatre anys, que ajudà incondicionalment totes aquelles dones que van poder tenir els seus fills i filles a la maternitat que ella mateixa va crear a Elna.
A més de l'exposició, vam poder escoltar l'Assumpta Montellà que explicà com va arribar a descobrir la maternitat d'Elna, com va arribar a conèixer la senyoreta Elisabeth i com va trobar testimonis que li van explicar les penúries que van passar a l'exili. El llibre de l'Assumpta és més que un llibre d'una historiadora, és el testimoni d'unes veus anònimes que van sofrir i van patir les misèries d'una guerra que no va guanyar ningú.
Si no vau poder veure l'exposició, la podeu trobar penjada a la xarxa, en aquesta adreça: http://www10.gencat.net/drep/binaris/dossier_elna_tcm112-60470.pdf

XEIC! paraules de l'Ebre

Aquesta setmana l'escola Enric Grau Fontseré de Flix ha gaudit de l'exposició XEIC! El consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha recollit trenta mots habituals de la prla dels habitants de les Terres de l'Ebre. L'objectiu és donar a conèixer i potenciar l'ús del lèxic característic de la varietat geogràfica de la llengua catalana que es parla a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta,Baix Ebre i Montsià.
Les paraules d'aquesta mostra es presenten amb una fotografia que que precedeix l'entrada, s'indica la transcripció fonètica, la categoria gramatical, la definició, els derivats i l'etimologia de cada mot.
L'alumnat ha treballat aquestes paraules i han confeccionat un llistat de paraules en desús preguntant als seus pares, mares, iaios i iaies perquè aquestes paraules no es perdin.
Les setmanes properes estaran a la ZER Ribera Nord i la darrera setmana d'octubre estarà a l'IES Flix.

Ballet Performance in Chanel Couture Salon

Ballarina Elena Glurdjize Performs for Karl Lagerfeld in the Chanel Couture Salon

Curs Coneguem la Ribera d'Ebre i Jornades de Patrimoni Històric i Natural a Flix

El CERE i l'ajuntament de flix han organitzat unes conferències que tindran lloc durant tot el mes de setembre. Per si són del vostre interès us les apuntem:

Exposicions:
• “Plànols de la restauració del Castell nou de Flix”. Del dia 1 al 13 de setembre.
• “La Maternitat d’Elna”. Del dia 15 al 30 setembre

Conferències:

•Divendres dia 4 de setembre a les 19.30 h.: el Capellà de Flix i la tercera guerra carlista, a càrrec de Pere Muñoz
• Dissabte dia 5 de setembre a les 20 h. a la Plaça Major. : “El cantó de la Cana”. Lectura del conte per l’autor, Andreu Carranza, amb sons i músiques de Jordi Gibert. Patrocinat pel CERE

• Dijous dia 10 de setembre a les 19.30 h.: “Vinyetes de la història: històries dels Tebeos” a càrrec deFrancesc R. Visa

• Dimarts dia 15 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre
“Julio Antonio. Un artista de la Ribera d’Ebre” a càrrec del Dr. Antoni Salcedo (URV)

• Divendres dia 18 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre “Etnologia poètica a la Ribera d’Ebre” a càrrec de Josep M. Pros

•Dissabte dia 19 de setembre a les 19.30 h. : l'exili republicà a càrrec de Josep Sánchez

• Dimarts dia 22 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre “Aiguardent i licors a la Ribera d’Ebre” a càrrec de Teresa Castelló i Anna Figueras

• Divendres dia 25 de setembre a les 19.30 h. Jornades Europees de Patrimoni. “Els rituals funeraris a l’Ebre fa 2.700 anys: la necròpolis de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)” a càrrec de Jaume Noguera i Carme Belarte

• Dissabte dia 26 de setembre a les 20 h. “El sistema de producció d’oli al Molí d’Oriol” a càrrec de Pere Rams i Josep M. Pérez, arqueòlegs responsables de les excavacions.

• Dimarts dia 29 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre “Jocs populars a la Ribera d’Ebre” a càrrec de Biel Pubill

Les exposicions i les conferències es realitzaran a Ca don Ventura.

El català suma

Si voleu conèixer a fons què pretenen amb aquesta campanya vegeu: www.elcatalasuma.cat. I visiteu www.youtube.com/plataformaxllengua.

Lingüística i nacionalisme

Val la pena per sentir les desmitificacions de la llengua espanyola que fa el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera.

Arcadi Oliveres a la Terra Alta

Ahir vam tenir entre nosaltres el prestigiós professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Arcadi Oliveres. Ens va oferir una conferència que portava per títol Consum responsable. Arcadi Oliveres, a banda de ser professor de la UAB, dirigeix màsters, doctorats i universitats d'estiu. Al llarg de la seva vida ha estat molt relacionat amb moviments socials obrers i cristinas. Actualment és president de Justícia i Pau a Catalunya.

Home molt conscienciat i preocupat per la desigualtat de riquesa en el món, ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Sobretot ahir va fer incidència en el consum responsable i destacà que hem d'assumir les nostres responsabilitats: hem de racionalitzar el nostre consum i ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo, però hem de canviar individualment per canviar la societat.

Educació: hi ha un tresor amagat

Jacques Delors, president de la Comissió Europea des de 1985 fins al 1995, va presidir la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, la qual va donar unes pautes de gran transcendència en el món educatiu. L’informe que Jacques Delors va escriure Educació: hi ha un tresor amagat a dins (publicat per la Unesco, 1996) ha estat fonamental per començar les bases d’un nou concepte d’educació:

“L’educació ha de jugar un paper fonamental en el desenvolupament continuat de les persones i les societats. Les polítiques educatives han de propiciar un procés permanent d’enriquiment de coneixements i d’habilitats, per aconseguir el desenvolupament personal que permetrà establir relacions entre individus, grups i nacions”.

El treball que aporta Delors l’inicià l’any 1968 Philip Coombs, amb l’informe “La crisi mundial de l’educació”, i el desenvolupà posteriorment Edgard Faure, l’any 1972, amb l’informe “Aprendre a fer”. El de Delors és, per tant, el resultat de molts anys d’anàlisi entorn d’aquesta visió de l’educació, definida per la multidimensionalitat -educació al llarg de tota la vida- i la coresponsabilitat -l’educació és cosa de tothom.

A l’informe de Jacques Delors es proposa com a objectiu últim de l’educació aprendre a ser, és a dir, tenir uns valors cívics, uns coneixements i unes habilitats socials per viure plenament la condició humana. L’objectiu aprendre a ser es desglossa alhora en tres altres objectius:

1) aprendre a conèixer: aprendre a aprendre, aprendre a adquirir i construir coneixement;

2) aprendre a fer, és a dir, aprendre habilitats socials i professionals per relacionar-se;

3) aprendre a viure junts, a viure en societat.

I des de no fa gaire, la UNESCO ha afegit un darrer objectiu: aprendre a emprendre, és a dir, aprendre a tenir capacitat d’iniciativa.

L’educació, a l’informe Delors, per tant, és una educació basada en una pedagogia de la urbanitat: avui l’educació és una necessitat de tota la vida i en un mateix moment actuen diferents agents educadors.

"Guardeu-vos (diu el pagès) de vendre l'herència
que ens van deixar els pares
perquè hi ha un tresor amagat a dins."
(La Fontaine)

Si us interessa el llibre, us el podeu descarregar des de la pàgina del Centre UNESCO de Catalunya