El passat dia 16 i dins de la
Jornada Imago Mundi que la secció d'Impuls social del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitzà a Móra la Nova, intervingueren dos grans personalitats d'actualitat: el sr. Federico Mayor Zaragoza i el sr. Arcadi Oliveres.
La conferència del sr. Mayor Zaragoza portava per títol
Cultura de pau. Defensà per sobre de tot que l'home és l'únic ésser viu amb capacitat de reflexionar, d'inventar, de pensar, de crear amb gran desmesura. I amb aquestes grans capacitats que tenim la humanitat no val a dir que no podem fer res per la pau del món. Ens hem d'atrevir a actuar per poder transformar aquest món tan ple de guerres i de desigualtats. Però perquè això sigui possible, primer que res ens hem de creure que totes les persones som iguals, que tots tenim els mateixos drets, que hem de respectar-nos tal com som, excloure la imposició, la força i la violència.
Una altra cosa que hem de creure'ns és que la diversitat infinita en la qual vivim és la nostra riquesa i l'hem de veure com una oportunitat, com un repte, no com una amenaça. La gent que té por a la diversitat és perquè volen l'uniformisme, que siguem súbdits i no ciutadans de ple dret.
Per tot això, si creiem en la igualtat i en la diversitat arribarem a la cultura de pau.
Es féu algunes preguntes com: quina és la realitat del món? Qui pot arreglar els problemes de la gent? La seva resposta fou senzilla: la gent. I a la pregunta: com podem ajudar a crear solucions? La seva resposta va ser: participant. Entre tots hem de cercar aquesta pau tan desitjada, perquè entre tots es pot fer. Cità: "Quina pena pensar que perquè pots fer poc no fas res."
Defensà també aferrissadament el paper de la dona en la societat actual. en una societat tan masculina com la nostra, hem de fer que la dona tingui més influència , que tingui més poder de decisió.
Acabà amb uns versos del poeta tortosí Jesús Masip: "les hores tornaran i mos trobaran fets i dòcils". Les seves paraules foren: "que no ens trobin dòcils, perquè quan ens aixequem tinguem la capacitat de dir: avui lluitaré per crear pau."
El sr. Arcadi Oliveres, economista i professor de la Universitat Autònoma ens parlà dels
reptes de la globalització. Estructurà la seua xerrada en tres parts:
A la primera part ens féu una radiografia del món globalitzat amb una sèrie d'imatges, solament amb uns quants exemples com: la sida al món, l'organització internacional del treball, els informes d'UNICEF i la gana. En quines desigualtats vivim!
A la segona part ens féu una diagnosi del que passa al món i també ens posà uns quants exemples: el paper del comerç internacional (un comerç "no just"), la indústria a països més subdesenvolupats, el deute extern dels països pobres, les guerres i la immigració.
I per últim ens exposà alternatives: hi ha d'haver una REDISTRIBUCIÓ, hem de redistribuir perquè nosaltres tinguem una mica menys i els que ho necessitin tinguin una mica més. Per aconseguir això hi vies de solució: perdonar el deute extern, evitar paradisos fiscals; i també
hem d'assumir les nostres responsabilitats: el nostre consum l'hem de racionalitzar, canviar els usos domèstics (ens posà d'exemples el fet de compartir un cotxe diferents usuaris, la rentadora comunitària, deixar d'utilitzar les bosses de plàstic de les compres...).
Acabà la conferència fent-nos reflexionar de la necessitat d'implicar-nos en aquest món per transformar-lo. Hem de canviar individualment per canviar la societat.
Imago Mundi acabà amb la lectura d'un poema d'Albert Guiu, creat per a la jornada, i que recità ell mateix:
Retaule de solidaritat
Cuso mots callats que volen cridar,
lletres esfereïdes que desitgen dir,
frases que albiren foscos dolors
i els volen guarir amb metàfores
de mil i una llunes plenes.
Sóc davant un full en blanc
on la ment hi dibuixa amb el llapis de la tristor:
rostres desvalguts de misèria i fam;
carrers que són cambres sense sostre
per cossos d’esperits malferits
que somien les nostres senzilles rutines
com un miracle per a les seves albades
tacades de misèria i pobresa;
nens armats per a morir
qualsevol vesprada o matí
sota les ordres d’ algun dictador
famolenc de poder
i regent d’un tros del tercer món.
Cuso mots que aprenen a parlar
per solidaritat i per amor al proïsme,
lletres que diuen “unim-nos”
pels que més ho necessiten,
i frases que abraonen els pobres
amb l’alè unit i solidari
de tots aquells que ens diem humans.
(Albert guiu)
