Conferència sobre Escola Inclusiva a Gandesa

Amb el títol La construcció de l’escola intercultural inclusiva des de processos d’investigació-acció, Lidón Moliner féu una exposició molt didàctica de la tasca que estan fent un equip de professorat de la Universitat de Castelló Jaume I, coordinat per Joan Travé.

Moliner explicà l’experiència duta a terme en una escola concertada de València, en unes instal·lacions molt deteriorades del bisbat, on el 90 % de l’alumnat és d’ètnia gitana i la resta d’origen sudamericà. 140 alumnes i 19 mestres estables.
Els objectius proposats a l’escola van ser:

- Conèixer i analitzar la realitat multicultural de les escoles i les mesures pedagògiques que s’estan desenvolupant per atendre la diversitat
- Analitzar les estratègies didàctiques, organitzatives i sociocomunitàries que condicionen la transformació de les escoles en centres interculturals inclusius.
- Conèixer les percepcions de la comunitat educativa respecte a la diversitat cultural i lingüística i el seu tractament socioeducatiu.
- Propiciar el desenvolupament i posada en pràctica d’estratègies organitzatives i didàctiques que afavoreixin la interculturalitat i la inclusió.
- Desenvolupar processos de millora de la comunicació i de la mediació des d’una perspectiva sociocomunitària.

El procés va seguir diferents fases:


1a. FASE:

a) Procés de sensibilització al claustre (entre maig i juny)


b) Informació i sensibilització de les famílies: una assemblea preparada per mestres, amb la presentació d’un power point molt visual.

c) Procés d’explicació i reflexió sobre la realitat del centre (recollida d’informació al centre per part de l’equip investigador i preguntes)

d) Amb tota la informació recollida es va preparar un informe sense fer cap valoració. Es va fer una anàlisi qualitativa, no quantitativa.


2a FASE: priorització i planificació de les propostes.

a) Anàlisi de l’informe per part de tots els àmbits (carències, potencialitats i somnis). Els mestres coordinaren l’anàlisi.
b) Creació del compromís APRO (anàlisi i propostes).


3a FASE
a) Implementació de les propostes. Creació d’una comissió mixta per posar en marxa les propostes a curt termini.
b) Valorar el procés. Propostes futures per tornar a començar el cicle.

L’experiència la va valorar com a molt positiva, remarcà sobretot la implicació del professorat (un 70% donà suport al canvi), els pares i mares participaren activament perquè el canvi fos una realitat i dels somnis del principi se n’han anat fent realitat alguns: aconseguir que el parc on juguen els nens i nenes a l’hora de l’esbarjo estigui net (no disposen d’un pati propi, han de desplaçar-se a un parc molt proper), han netejat el centre pintant-lo, han fet tràmits per aconseguir que la façana sigui restaurada...

Com a conclusions i reflexions...

- Implicar d’una forma més activa a l’alumnat
- El pojecte tindrà èxit en la mesura en que les escoles es senten capaces i motivades a començar un nou cicle de forma autònoma, i autogestionada.
-La figura de l’equip investigador ha d’anar desapareixent.

Entre els assistents hi va haver una intervenció interessant: de quin mode podíem parlar d’inclusió en una escola on gairebé el 100% de l’alumnat és gitano i nouvingut?
Potser l’escola no és la millor que podien escollir, tanmateix l’equip directiu i la majoria del professorat van veure la necessitat que hi hagués un canvi i hi hagués sobretot implicació dels pares i mares i associacions del barri.
El que segur que sí que aconseguiran és una inclusió social si segueixen aquesta línia de treball.

Recordant lectures

"Perfección para la ciudad es el valor de sus habitantes, para un cuerpo la belleza, para un alma la sabiduría, para una acción la virtud, para un pensamiento la verdad. Las cualidades contrarias a éstas implican imperfección. En un hombre, en una mujer, en un pensamiento, en una acción, en una ciudad, es preciso honrar con alabanzas lo que sea digno de alabanza y cubrir de censuras lo que sea censurable. [...] Y es obligación de un mismo hombre proclamar la verdad y refutar a los que censuran a Helena, mujer sobre la que ha llegado a ser concorde y unánime la opinión de la tradición poética y el significado de su nombre [...]

Por tanto, si el ojo de Helena originó en su alma deseo y pasión amorosa del cuerpo de Alejandro, ¿qué hay en ello de asombroso? Si el amor es un dios, ¿cómo hubiera podido resisitir y vencer el divino poder de los dioses quien es más débil que ellos? Si se trata de una enfermedad humana y de un error de la mente, no se ha de censurar como si fuera una culpa, sino se ha de considerar como una mala suerte. Y, en efecto, ella marchó a Troya, como se marchó, a causa de las insidias que padeció en su alma, no por voluntaria decisión de su espíritu; a causa de la inexorabilidad del amor, no por intrigas de su arte."

GORGIAS, Elogio de Helena

Tercera Gimcana de les llengües de Tortosa

La Gimcana de les Llengües de Tortosa és una actuació que forma part del Pla Educatiu d’Entorn del Departament d’Educació de la Generalitat i de l’Ajuntament de Tortosa, per donar a conèixer a tota la població el valor de la diversitat lingüística i fomentar el respecte per totes les llengües.

La Gimcana és un concurs obert a tothom. Cada divendres es proposen 5 proves, que corresponen a les diverses categories de participants. Cadascú ha de resoldre la prova que li toque abans del divendres de la mateixa setmana. Els participants acumulen punts fins al final de la Gimcana.

La Gimcana té una durada de 8 setmanes. Comença el 6 de febrer i acaba el 27 de març. Si quan ha començat no heu sigut a temps us hi podeu incorporar en qualsevol moment. Les preguntes apareixeran cada divendres mentre duri la Gimcana.
Per participar-hi n'hi ha prou de contestar setmanalment una pregunta relacionada amb les llengües. És necessari que us registreu en aquesta web per poder participar.

Us podeu adreçar a http://www.gimcanatortosa.cat/

Queda prohibido

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.

Alfredo Cuervo Barrero

Conferència d'Alba Reñé

Dins del cicle de conferències d'Educació emocional que s'estan portant a terme des de l'ICE de les Terres de l'Ebre, divendres passat, Alba Reñé, professora de llengua catalana i literatura de l'IES Maria Rúbies de Lleida ens parlà de Com ser docent i no deixar-hi la pell, títol també del llibre que ha publicat juntament amb Eugènia de Pagès a l'editorial Graó.

Particularment, el títol no m'atreia gaire perquè sonava molt a best-seller i pensava que la conferència aniria en la línia de teràpia de mestres. Res més lluny de la realitat. Alba Reñé va fer una exposició clara, didàctica i molt pràctica de les causes del malestar del docent, de les emocions, dels seus components, va parlar de l'estrés (no tot l'estrés és dolent), de com regular les emocions (a través d'una bona respiració, de relaxació, de massatge i tacte i de salut de l'humor) i de tècniques de concentració i relaxació a la'aula.
El seu missatge final va ser: Respira profundament, somriu, abraça.

No sé jugar amb màscares, amics

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.

(Maria Àngels Anglada)

L'Equip LIC del Montsià té un blog

El meus companys i amics LIC del Montsià tenen un blog nou. Hi podreu trobar molts vídeos sobre bones pràctiques de diferents centres de Catalunya en temes de nouvinguts, apadrinament lector, parelles lingüístiques, interculturalitat, articles interessants, recursos d'educació per a la ciutadania, per destacar-ne solament uns quants. Si cliqueu damunt de la fotografia el podreu mirar.
Felicitats! Patri, Maite, Antonio i Ramon.

LINGUAMON - CASA DE LES LLENGÜES

Linguamón- Casa de les llengües és un consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Té com a objectiu la promoció de les llengües del món com a vehicle de comunicació, de civilització i de diàleg; la font de desenvolupament personal, creativitat humana i com a patrimoni de la humanitat; i el dret de les persones i de les comunitats lingüístiques. La seua pàgina web és una eina important per treballar les llengües del món. Es treballen diversitat de recursos quant al tema de llengües: diversitat lingüística, multilingüisme i gestió i recursos multilingües. Aquests dies també han estrenat un nou espai que porta per títol MAPES VIUS, de moment està de proves, però val molt la pena de visitar-lo.

En la seua pàgina de presentació diuen:

"Totes les llengües són importants i serveixen per comunicar-nos, pensar i crear noves eines i màquines, expressar sentiments o resoldre conflictes a través del diàleg, al marge del nombre de persones que les parlin. De fet, per una comunitat lingüística, la llengua pròpia és la que pot fer millor aquestes funcions.

Treballem perquè es reconegui el valor de cada llengua, per facilitar-ne la convivència i cooperem amb especialistes i organitzacions que comparteixen aquests objectius. Sense oblidar, en un món connectat a Internet, la necessitat que totes les llengües puguin ser presents en la societat de la informació i en les noves tecnologies."

Viure a Catalunya: un recurs per aprendre llengua

Viure a Catalunya. Làmines i guia didàctica

La Secretaria de Política Lingüística ha publicat a través de la xarxa una guia didàctica complementària a les làmines que fa un parell d'anys van sortir impreses. Aquestes deu làmines estan indicades per treballar el llenguatge en situacions comunicatives de la vida quotidiana a les aules dels cursos de nivell inicial (acolliment lingüístic) i nivell bàsic

El temes tractats són: la casa, el parc, el bar i el restaurant, la ciutat, la muntanya i el camp, la platja i el port, el mercat i el supermercat, el temps, els transports i els oficis. Us podeu baixar les làmines en format PDF en DIN-A 4 i també la guia didàctica per a la utilització de les làmines.

Viure a Catalunya. Làmines i guia didàctica

ELS EQUIPS D’APRENENTATGE COOPERATIU: UNA METODOLOGIA INCLUSIVA

Els nostres centres educatius cada dia es caracteritzen més per la diversitat de l’alumnat que hem d’atendre en una mateixa aula: alumnes d’educació especial, alumnes amb alguna discapacitat, alumnes amb un nivell molt alt d’aprenentatge, alumnes nouvinguts procedents d’altres països i d’altres cultures... La diversitat és molt àmplia. I la realitat és la que tenim: amb uns recursos humans limitats hem d’atendre tot l’alumnat. Com ho hem de fer? No hi ha una resposta màgica, ni una solució única, ni és fàcil. I malgrat tots els entrebancs, és possible.

I és possible gràcies a la filosofia d’Escola inclusiva. Des de fa uns anys, des del Departament d’Educació i altres institucions hem sentit parlar molt d’inclusió: en cursos de formació permanent, en publicacions del món educatiu, i professorat del món universitari han estudiat diferents metodologies i estratègies inclusives per donar resposta a tot l’alumnat. És el cas de Pere Pujolàs, doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona i coordinador del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) i també de la Xarxa Temàtica de Recerca sobre “Atenció a la Diversitat dels Alumnes en una Escola per a Tothom”. Pujolàs defensa una escola inclusiva “on poden aprendre junts, en una mateixa aula, tants alumnes con sigui possible (malgrat siguin molt diferents), tantes hores com sigui possible, participant tant com sigui possible en les mateixes activitats que els seus companys de la classe.”; un altre és Joan Traver, professor de la Universitat de Castelló Jaume I, és el creador de necesari@s, un programa de sensibilització del voluntariat en l’àmbit escolar, amb l’ objectiu de formar el professorat en estratègies metodològiques que faciliten els processos d’interacció comunicativa i cooperativa entre els alumnes; i Auxiliadora Sales, professora de la Universitat de Castelló també, que ha treballat activament en grups interactius cooperatius.

De metodologies inclusives per atendre la diversitat a l’aula n’hi ha unes quantes: des de les comunitats d’aprenentatge i les programacions multinivell fins a la pedagogia del contracte, els treballs per projectes i els grups d’aprenentatge cooperatiu, entre altres.

De les comunitats d’aprenentatge tots n’heu sentit parlar: és un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa; les programacions multinivell són una eina perquè tot l’alumnat d’una aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d’ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe.

El contracte pedagògic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, on una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament.

Voldria centrar-me, però, en l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, una metodologia, no nova, perquè ja fa temps de què se’n parla, però que ens costa portar-la a la pràctica, bé sigui per la por als canvis, o potser pel neguit que no ens en sortirem, o fins i tot per desconeixement.

Quan volem treballar de forma cooperativa és important haver ensenyat i practicat competències socials prèviament amb l’alumnat, perquè aquestes són molt necessàries per treballar en equip i cooperar amb altres persones. Les habilitats socials no s’adquireixen espontàniament i per això necessitem estratègies apropiades per ensenyar a treballar junts. L’ús continuat d’aquestes tècniques ha de fer que l’alumnat aprengui a treballar d’aquesta manera.

La filosofia del grup cooperatiu parteix que totes les persones són importants a l’aula, totes són necessàries perquè totes aporten el seu aprenentatge, no s’exclou a ningú, i si algú necessita ajuda se li dóna. S’han de valorar les diferències dels alumnes i hem de rebutjar les desigualtats. El grup es forma de manera heterogènia i està format per tres, quatre o cinc membres.

Segons Pere Pujolàs, en un grup cooperatiu hi ha una interdependència positiva, és a dir, l’alumnat aprèn i fa que la resta de l’equip també aprengui; hi ha una responsabilitat individual: tots els membres de l’equip són imprescindibles perquè tenen un rol que han de complir i han d’aportar la seua part; hi ha un lideratge compartit, tots són iguals, ningú se sent superior a un altre i si tots fan la seua tasca comporta un èxit d’equip.

Algunes de les tècniques de grup cooperatiu més conegudes són: la tècnica TAI, la tutoria entre iguals, el trencaclosques d’Aronson (Jigsaw), la tècnica Coop-Coop i la tècnica TGT o Competició per equips.

La tècnica TAI (inicials de Team Assisted Individualization), Equip d’Assistència Individualitzada, s’utilitza en l’ensenyament de les matemàtiques i combina l’ensenyament individualitzat amb el treball en equip. Al començament de cada tema i amb els equips formats de manera heterogènia, la mestra o mestre fa una presentació per a tothom i se’ls explica quins objectius didàctics s’espera que assoleixin. Tot l’alumnat treballarà els mateixos continguts però en diferents nivells. Cada membre de l’equip té el seu propi pla de treball personalitzat, i tots saben quins són els seus objectius, quines activitats han de fer i s’han de responsabilitzar que tots els membres de l’equip faci el seu pla de treball i si a algú li costa, un membre de l’equip el pot ajudar.

Si és necessari, el professorat pot atendre en petit grup a alguns alumnes d’un nivell determinat per fer explicacions o orientar-los.


La tutoria entre iguals: és una manera de treballar amb parelles, dos alumnes que poden ser de la mateixa classe o bé de diferent classe i nivell: un alumne farà de tutor de l’altre. En aquest tipus d’aprenentatge cooperatiu s’han d’establir de manera molt clara i precisa els continguts a treballar i l’estructura de cada sessió. El contingut de la tutoria entre iguals ha de tenir continuïtat amb el que es treballa a la classe. Els primers dies que es porti a la pràctica, el professorat ha de fer la supervisió. Les sessions han de ser curtes, aproximadament han de durar mitja hora, però s’hauria de procurar fer diàriament.

El trencaclosques d’Aronson, Jigsaw: es formen grups de treball, que anomenarem equip base i cada membre del grup tria una part del tema a treballar; en un moment del procés, els alumnes desfan el grup inicial i els membres dels diferents grups que han triat treballar la mateixa part del tema s’ajunten per formar l’equip d’experts i junts fan la recerca de la mateixa part de la lliçó, ajudant-se i compartint la informació. Una vegada acabada la seua part del tema, els experts tornen cadascú al seu grup inicial o equip base i tots aporten la seua part del tema als altres. Entre tots arribaran a tenir molt més clar el tema treballat.

La tècnica coop-coop: el professorat anima els estudiants a demanar els temes que més els interessa de l’àrea. Al final s’ha de disposar d’una llista de temes que siguin interessants per al grup-classe. Es preparen els grups i cada grup escull un tema que li sigui interessant, i del tema escollit, cada membre de l’equip tria un subtema que haurà de treballar de manera individual. Cada alumne presenta al seu grup el seu subtema i la seua part s’integra a la dels altres, formant un material únic, evitant, però, que sigui una juxtaposició de materials, sinó que s’ho han de parlar i discutir com presentaran el material a la resta de la classe. Cada equip exposa el seu tema preparat.

La tècnica TGT inicials de Teams Games Tournaments. És un joc competitiu de preguntes i respostes, amb equips de capacitat homogènia. El professor o professora lliura uns materials que els alumnes s’hauran de preparar i un cop estan estudiats, comença el joc. Cada alumne juga en grups de tres, amb dos companys d’altres equips que tenen el mateix nivell acadèmic amb un joc de fitxes que prèviament ha preparat el mestre.

I podríem continuar parlant de més tècniques cooperatives i de maneres de treballar des de l’escola inclusiva, però l’espai és limitat. Treballar en grups interactius és una manera diferent de treballar però que val la pena provar-ho perquè l’alumnat no solament aprendrà més, sinó que també aprendrà a treballar amb els seus companys i companyes, aprendrà habilitats socials, a ser assertiu, en definitiva, a ser més persona. Potser els costarà perquè no en saben i els n’haurem d’ensenyar, però quan ho fem, tots hi sortirem guanyant.

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

- PUJOLÀS, P. (2003), Aprendre junts alumnes diferents, Eumo, Vic

- RUIZ BEL, R. (1997), Adaptacions curriculars individualitzades i unitats de programació multinivell: Revisió de conceptes i materials per a la pràctica

- STAINBACK,S.- STAINBACK, W (1999), Aulas inclusivas, Nancea, Madrid

- STAINBACK,S.B. (2001), Components crítics en el desenvolupament de l’educació inclusiva. Dins de Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol. 5 núm.1 pp.26-31

- VV.AA. (2006) Caixa d’eines 03. Llengua Interculturalitat i Cohesió social. El centre educatiu acollidor, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació

- http://www.xtec.es/~rgrau/treballcooperatiu/estructures.htm

- Curs D109: Webquest: una metodologia per treballar amb internet a l’aula (curs telemàtic del Departament d’Educació)

---

Diversita't i desesteriotipa't. WebQuest

En aquesta WebQuest que ha realitzat Sònia Puey amb les seues companyes N. Casals i N. Ortín, es treballen els conceptes de prejudicis i estereotips amb els objectius de:
- Detectar els estereotips més habituals respecte el fenòmen de la immigració.
- Investigar i conèixer la realitat sobre la immigració, per tal de contrastar la informació anterior.
- Elaborar un material informatiu que ajudi a eradicar els estereotips
- Compartir les experiències amb els companys.

Està pensada per als alumnes de segon cicle d'ESO. Es pot elaborar des de la tutoria i transversalment es treballa: llengua, ciències socials, informàtica i Visual i Plàstica.
Les WebQuest són una bona eina per treballar els grups cooperatius, i tot i que n'hi ha moltes penjades a la xarxa, tenen poc ressò en els centres, almenys els que visito. Moltes vegades n'han sentit a parlar però mai no n'han dut cap a la pràctica. Aquesta està molt ben treballada i l'alumnat pot aprendre a valorar i a utilitzar aquests conceptes tan importants, en un món multicultural en què vivim, de diversitat i prejudicis

Dia Escolar de la Noviolència i la Pau

No hi ha camí per la pau, la pau és el camí (Gandhi)

Avui els centres han celebrat el dia escolar de la Noviolència i la Pau. A l'IES Terra Alta han estat diferents els actes que s'han celebrat: des de construir una grua gran penjada des del sostre amb papiroflèxia, llegir un manifest al pati amb l'alumnat i professorat i diferents murals elaborats pels alumnes d'ESO amb la temàtica de pau i no violència: poemes de guerra, de pau, de desertors, de conflictes bèl·lics actuals, missatges de pau, el nom de pau amb moltes llengües...

Martí i Pol va dir:
"La Pau no és un cop de vent sobtat
sinó la pedra en la qual cada dia
cal esculpir l'esforç de conquerir-la"

Conferència sobre Víctor Català

La conferència sobre Víctor Català que ens va oferir ahir Carme Vilà Comajoan, dins del Seminari del Gust per la lectura fou molt interessant. Destacà aspectes poc estudiats de l'obra de l'autora. Pimer desmitificà alguns aspectes biogràfics que apareixen en enciclopèdies o estudis sobre Víctor Català, com per exemple que sempre visqué a l'Escala, o que per avorriment escrivia, o que sempre mantingué l'anonimat i no se sabé mai que fou una dona.
El seu primer premi fou als Jocs Florals a Olot i quan se sabé que Víctor Català era una dona, Caterina Albert, no va caure massa bé, i sempre utilitzà pseudònim: el més famós va ser el de Víctor Català, però n'utilitzà un altre: Virgili Alacsela (La Escala, a l'inrevés i sense apòstrof).
Però gairebé des del començament digué que era una dona. Després de la primera carta escrita a Joan Maragall, ja li comentà que no era un home sinó una dona.

Tingué silencis de molts anys, que això no vol dir que no escrivís, però que no publicà. Passà llargues temporades vivint a Barcelona, al C/ València, 250, diuen que davant de la seua germana i el seu cunyat i que cada dia anava al teatre. Va viure fins als 96 anys i la seua darrera entrevista la concedí a Baltasar Porcel. Va morir l'any 1966.

Quant als aspectes de la novel·la comentà el dossier que ella mateixa ha elaborat i destacà el temps en què transcorre la novel·la, el personatge de la Mila (la seua virginitat, el desig de ser mare, la violació) i sobretot el de Gaià i Baldiret.
També comentà aspectes simbòlics com el calçat que utilitzen alguns personatges i de la mirada dels diferents protagonistes.
El dossier el podreu trobar penjat més endavant a l'espai LIC
També ens comentà que dins de l'espai Edu 3.cat hi ha dos vídeos penjats sobre l'autora. Us remeto a aquest:
Caterina Albert/ Vítor Català: el jo contra l'entorn

Solitud

Demà dimecres a les 18 hi i als SSTT de Tortosa hi haurà seminari del Gust per la lectura (Secundària)amb una conferència sobre Solitud de Víctor Català. La xerrada anirà a càrrec de Carme Vilà.

Hi ha una WebQuest penjada a la xarxa sobre aquesta obra literària que la podeu mirar aquí

He estrenat un nou bloc. La intenció és anar penjant part de la formació que estic impartint sobre Educació emocional del grup de l'ICE de les Terres de l'Ebre: FES-TE. Aquest curs 2008/2009 he fet una xerrada dirigida a les mestres i educadores de les llars d'infants a Móra d'Ebre i aquest primer trimestre he iniciat un curs obert de 20 h d'Educació emocional i competències socials dins del Pla de Formació de Zona de la Ribera d'Ebre.
En el segon trimestre n'impartiré un altre a la Terra Alta de les mateixes característiques.
No penjaré tot el material ni les pràctiques, solament la part més teòrica i allò que interessi més als companys i companyes que vénen a la formació. També penjaré bibliografia, webgrafia i algun vídeo interessant.

L'adreça és: http://parlemdeducaciosocioemocional.blogspot.com/

Fotos del primer taller de nutrició a Gandesa

Tal com vam anunciar el passat dia 28 de novembre va tenir lloc el primer taller de nutrició organitzat per la Xarxa Educativa de la Terra Alta. Per parlar-nos del tema vam convidar els pediatres Carlos Mazón i Mariví Rodríguez. Va ser un taller molt interessant on es destacà la importància de menjar bé i de manera saludable.

El dia 12 de desembre tindrà lloc el segon taller, també a l'IES Terra Alta a les 20 h. En aquesta ocasió es prepararan menús saludables, amb la participació de totes i tots els que hi assistim.

Entrevista a Eva Bach sobre Assertivitat

Exposició Simone de Beauvoir a Móra d'Ebre

L'IES Julio Antonio de Móra d'Ebre, aprofitant les Jornades de Diversitat que se celebraran els dies 18 i 19 de desembre, disposarà de l'exposició sobre l'obra de Simone Beauvoir. Aquesta exposició està cedida per l'Institut Català de les dones.

Parlem d'alimentació. Tallers de nutrició

La Xarxa Educativa de la Terra Alta, creada el curs passat, inicia el seu curs de tallers i conferències amb dos tallers dedicats a la Nutrició. Molts pares i mares, mestres i educadors van proposar aquest tema degut als mals hàbits alimentaris que molts infants i adolescents tenen.
Hem convidat la doctora Mariví Rodríguez, pediatra del CAP de Falset i el Doctor Carlos Mazón, pediatre del CAP de Flix perquè ens parlin sobre aquest tema. Hi esteu tots convidats.
Els tallers seran:

28 de novembre i 12 de desembre a les 20 h a l'IES Terra Alta

Exposició Mercè Rodoreda a l'IES Flix

Des del dia 26 de novembre al 3 de desembre, l'IES disposarà de l'exposició itinerant que ofereix l'Institut Català de les Dones sobre Mercè Rodoreda. L'alumnat i el professorat podran gaudir de l'exposició i a la vegada treballar l'obra d'aquesta gran escriptora catalana del s. XX.
Estarà ubicada a la biblioteca del centre i divendres 28 a l'hora del pati els alumnes llegiran textos de Rodoreda.

"Abans de sortir al carrer va passar els dits pels ferros del reixat. "Els ferros dels reixats -va pensar- deixen frescor a les puntes dels dits." Va tornar a sentir el crit mig ofegat d'una sirena i es va tapar les orelles amb les mans. "Fill..., casa..., jardins amb nits d'estiu..." Com enyoraria els petons fets amb tota l'ànima i com trobaria a faltar una veu que en les hores fosques li digués: estimada. Les llàgrimes li queien galtes avall. Havia de ser valenta. Una veu petita diria: "mare." (Aloma)


El centre convida pares, mares i públic en general a veure l'exposició. Restarà oberta tots els dies de 3/4 de 12 a 1/4 d'1.

Artur Noguerol a la Terra Alta

El professor de la Universitat Autònoma, Artur Noguerol va venir a Gandesa a impartir una conferència sobre El nou currículum de llengües per al segle XXI, dins del cicle de conferències sobre Escola Inclusiva que ha organitzat, dins del Pla de Formació de Zona, el Servei Educatiu de la Terra Alta.

"Es tracta de plantejar-se com a globalitat la llengua, no és un tema restringit a les formes, cal qüestionar-se l'aprenentatge de la llengua des de tots els vessants. Aprendre llengua no és aprendre les seves formes, sinó els seus usos, fer coses amb la llengua. Això implica tota la persona de l'aprenent, i per tant, estem parlant de les actituds i valors que la persona posa en joc, cosa que en l'aprenentatge de la llengua resulta ser clau. Aprendre llengua és aprendre a ser "ciutadà responsable". És evident, que si aquest és el nucli de la qüestió, caldrà analitzar com és la diversitat de llengües i cultures amb què l'alumnat ha d'aprendre."

Va ser una conferència molt interessant, perquè els professionals del món de l'educació ens replantegem molt la manera d'ensenyar i perquè ens fem a la idea que tots som professors de llengua.

Podeu trobar un article d'Artur Noguerol que parla del tema en aquest enllaç: Obrint camins per a la recerca en la diversitat lingüística i cultural

Un web de recursos: http://www.xtec.es/~mgil2243/

Ramon, un company LIC del RIM m'ha fet arribar aquesta pàgina web on hi ha una gran quantitat de recursos per al professorat de l'Aula d'acollida: la programació del nivell A1, activitats per treballar la programació, wequests, contes, enllaços a pàgines web noves com Espurna... Mireu-vos-la, val molt la pena per als que treballeu en aules d'acollida, els coordinadors LIC de centre que no disposeu de l'AA i per a tots aquells que heu d'atendre alumnes nouvinguts.

"Y cuando ella me hable
de un cielo oscuro, de un paisaje blanco,
recordaré
estrellas que no vi, que ella miraba,
y nieve que nevaba allá en su cielo.
Con la extraña delicia de acordarse
de haber tocado lo que no toqué
sino con esas manos que no alcanzo
a coger con las mías, tan distantes."


Pedro Salinas, La voz a tí debida (fragment)

Inspirat molt vagament en Hölderlin

Vénen i van les ones de la mar
i en el seu si profund el meu cor nego,
l'ànima nego, nego el pensament.

Considero en silenci el meu destí,
i el cant s'acaba sempre en desencant.
Només quan era noi el món brunzia
com un eixam d'abelles. De bon grat
tornaria a la mar de la infantesa;
perquè Déu ha ancorat la melangia
-com un navili d'ombra- al pit de l'home.

Rieu-vos-en, amics tant com vulgueu.
¿És que no pot el pensament tornar
-com les onades- a l'antiga platja?

(Long play per a una ànima trista, Gerard Vergés)

Ingrid Betancourt, una lliçó d'humanitat

Som el futur. Parlem català

Sota aquest lema, avui s'ha celebrat a Flix el Correllengua 2008. Gemma de l'IES Flix i Martí del CEIP Enric Grau Fontseré han llegit el manifest d'enguany escrit per Isabel-Clara Simó.
Seguidament, d'altres alumnes de l'IES han llegit fragments de l'obra de Montserrat Roig: El Cant de la Joventut i La veu melodiosa han estat els llibres escollits.
Els dinamitzadors de l'IES han organitzat jocs per als més petits i després hi ha hagut un berenar.

Manifest del Correllengua 2008 Si no salvem la llengua, no salvarem el país, car és el nostre senyal d’identitat més clar i més contundent. Sense una llengua pròpia faria segles que estaríem completament assimilats. Per això anorrear la llengua catalana ha estat la pressió més forta que hem rebut de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. En democràcia, quan semblava més fàcil, els centralistes han vist una ocasió d’or de treure’ns la raó moral: contra Franco sí que valia la llengua catalana, però ara, que vivim al paradís de la democràcia, ja no cal, ens diuen, i si la volem preservar que sigui com un bé històric, com una relíquia, però sense interferir en la “lengua de todos los españoles”. És per tant imprescindible que emprem tots els mitjans, pacífics i democràtics, per salvar una llengua que està retrocedint molt de pressa; de fet, la llengua catalana ha ocupat àmbits, les darreres dècades, que mai abans havia ocupat i el nivell de coneixement del català ha augmentat espectacularment –uns avenços, per cert, que només es deuen a la nostra irreductible tossuderia-, però el seu ús no para de retrocedir i el mandat constitucional pel qual l’Estat està obligat a protegir-la no s’ha complert mai. Necessitem com a condició necessària la llei de Normalització Lingüística, però necessitem encara més que s’apliqui de fet. Necessitem també la innegociable unitat de la llengua catalana, perquè altrament els perjudicis lingüístics són immensos, per no esmentar com ens és de negatiu l’esmicolament del mercat, sobretot en el camp de l’ensenyament. És també imprescindible que la població catalana, de tots els Països Catalans, sigui conscient de què hi perd i què hi guanya en el debat tan desigual per la nostra supervivència. Des d’un punt de vista econòmic, fins i tot els empresaris estan alarmats el preu que s’ha de pagar per pertànyer a Espanya i com és d’irreversible el retrocés econòmic al qual estem empesos, a un nivell que no és equiparable a cap altre país de la Unió Europea: l’ofegament econòmic ja no és un fantasma sinó una realitat. Ens és imprescindible que el català sigui la llengua comuna de tots els catalans, vinguts de totes bandes del món, perquè només així construirem una societat justa i sense discriminacions. I per a tot això ens cal la independència. Una independència civilitzada, com la que tants altres països estan a punt de coronar en aquest segle XXI. I ens cal recuperar la dignitat i la personalitat pròpia. La Flama del Correllengua és un estendard davant del qual podem recordar qui som i podem expressar què volem. És a dir: que la Flama del Correllengua ens incita a ser homes i dones lliures, a decidir per nosaltres mateixos i a dissenyar el nostre propi futur. Isabel-Clara Simó

MERCÈ RODOREDA: SENYORES I MINYONES

A la biblioteca municipal de Flix ha tingut lloc aquesta tarda una sessió de contes per a adults, basats en un contes de Mercè Rodoreda. Concretament han estat: "Aquella paret, aquella mimosa”, “La mainadera” i“Zerafina” de La meva Cristina i altres contes i “Viure al dia” de Semblava de seda i altres contes. Assumpta Mercader i Rosa Pou són les dos actrius que han donat vida a aquests personatges de la Rodoreda. Les mateixes actrius en una pàgina web opinen:

"De tot l’univers literari de Mercè Rodoreda hem triat els personatges de les senyores i les minyones per acostar al públic l’obra de la gran escriptora. Pensem que a través de les unes i les altres, l’autora va saber confegir grans històries plenes d’amors i odis, i amb la presència d’un element moltes vegades obviat en referir-se a Rodoreda: l’humor."

Aquest any 2008 se celebra el centenari del naixement de l'escriptora.

EL RIU QUE PARLA

Aquest cap de setmana m'han regalat un llibre titulat El riu que parla, i tot i que encara no l'he acabat penjo la seua ressenya, perquè és un llibre que val la pena que conegueu. Són trenta narracions d'autores i autors ebrencs que amb els seus escrits ens evoquen el tema del nostre riu Ebre. Hi ha narracions intimistes, de paisatge, de gent, d'altres que expliquen històries que ben bé podrien ser reals, i d'altres que provoquen més d'un somriure. En destaco tres, No diré que t'estimo de Laura Mur, La pilota que es va endur el riu, d'Albert Guiu i El tren del somnis de Jordi Andreu.

"Al teu costat s'atura el temps. El que t'he enyorat i el que vaig perdre cercant sense saber-te tan a prop, sense saber que la meva tristor no era altra cosa que enyor de tu. " (Laura Mur).

Podeu escoltar un fragment dels relats, amb la imatge i la veu dels seus autors a aquesta adreça: http://blip.tv/file/1276659

Autors i autores de l'Ebre, El riu que parla, Serret/Aeditors, El Perelló, 2008

Gent de riu, un nou bloc

JBA estrena un nou bloc que per aquells que us agradi el tema del riu el trobareu molt interessant. Des de fotografies antigues de pas de barques de moltes poblacions catalanes, un article sobre un llibre de Plini el Vell, Naturalis Historiae on parla de la primera referència històrica de la navegabilitat de l'Ebre, a un vocabulari de termes de riu, entre d'altres coses. Encara està en construcció, però val la pena mirar-lo.
L'adreça és: http://www.gentderiu.blogspot.com/

Racó de vitamines emocionals

Avui he llegit un article signat per la Carme Negrillo on explica l'experiència d'un seminari d'intercentres, dut a terme a la població tarragonina de Vila-seca, en el qual intenten reflexionar i experimentar diferents línies de treball en educació en valors i creixement personal i interpersonal, des d'infantil a Secundària.

El resultat d'aquesta experiència ha estat l'elaboració d'unes activitats que han estat experimentades i agrupades amb el nom de racó de vitamines emocionals. Carme Negrillo anomena i explica cada una de les dinàmiques creades per a Parvulari, Cicle Inicial, Cicle Mitjà, Cicle Superior, Secundària i fins i tot les que poden utilitzar el professorat. Per exemple, una activitat que proposa per a cicle inicial és crear unes targetes que hi posi: SOMRIU, AVIAT... cada alumne elabora una targeta amb una cara somrient i una cosa que el farà somriure aviat; una altre exemple per a ESO és que cada alumne faci una foto o un dibuix d'un lloc del poble que sigui bonic i faci una descripció i una explicació de perquè és un lloc que produeix sentiments agradables; i per al professorat, entre d'altres activitats proposa Endevina qui és... Es pengen targetes amb dades de cada ensenyant (llibre preferit, el dinar que li agrada més, el dia de naixement...) sense posar-hi nom Els altres companys i companyes han d'endevinar a qui correspon cada targeta. I així fins a una quarentena d'experiències portades a terme a tots els centres de Vila-seca.

Acaba l'article afirmant que encara no han pogut fer-ne una avaluació global perquè l'han començat a dur a terme no fa gaire, però sí que ha estat una experiència positiva tant per a l'alumnat com per al professorat. S'han assolit objectius com treballar i innovar en xarxa a nivell municipal, sensibilitzar en la creació de climes emocionals positius i preventius de conflictes en el centre i de desenvolupar unes habilitats de consciència i regulació emocional i de relació interpersonal.
Acaba l'article amb una coneguda cita de Benjamin Franklin:

"La felicitat no s'aconsegueix amb grans cops de sort, que apareixen ben poques vegades, sinó amb petites coses que passen cada dia."

CARME NEGRILLO, Racó de vitamines emocionals, Revista Guix, núm. 343, març 2008, pp.36-42

CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ESCOLA INCLUSIVA

Dimarts dia 14 d'octubre s'inicia el cicle de conferències sobre escola inclusiva que el Servei Educatiu de la Terra Alta ha organitzat dins del seu Pla de Formació de Zona. Són en total cinc conferències que aniran a càrrec d'especialistes amb el tema. Encara que no hi estigueu inscrits, hi podeu venir, si us interessa.

14 d'octubre: Educar per viure i conviure a l'escola (Carme Negrillo, URV)

18 de novembre: Nou currículum de llengües (Artur Noguerol, UAB)

3 de desembre: Què és la Pràctica reflexiva? (Carme Abril, ICE)

21 de gener: Escola inclusiva i grups cooperatius (Pere Pujolàs, Universitat de VIC)

16 de febrer: La construcció de l'escola intercultural inclusiva des de processos d'investigació-acció (Lidón Moliner, Universitat de Castelló)

Lloc: Escola de Capacitació Agrària de Gandesa Hora: 18 h

ENS ENTENEM!

DD.AA (2008), Ens entenem!, Eumo Editorial, Vic

En aquest llibre hi trobareu sis curtes obres de teatre pensat per als alumnes nouvinguts de Secundària en procés d’aprendre la llengua catalana. Amb el teatre, els nois i noies desenvolupen la capacitat d’expressió i de comunicació i aprenen a usar la llengua.

La primera feina del professorat és fer que els alumnes entenguin el text i les situacions comunicatives que es presenten i una vegada l’han entès, passar a memoritzar les frases del personatge que interpretaran.

Són guions senzills, el nivell de llengua emprat és l’A2 segons el Marc Europeu comú de les llengües.

Els arguments de les obres són molt propers a la realitat de l’alumnat adolescent: conflictes generacionals, l’amistat d’una colla d’amics, la investigació sobre la desaparició d’una noia, el món del treball, la relació entre l’esforç i l’èxit, i el darrer sobre les diferències socials.

Tal com diuen en el pròleg “són històries que fan pensar, que permeten opinar i discutir sobre el comportament dels divesos personatges, fins i tot molts nois i noies es podran identificar amb algun personatge o amb alguna situació que han viscut.” (pp.8-9)

“CLARA: Ties, quina bona nota!

GERARD: Un deu ties, un deu! Sou unes empollones!

FARZANA: No, no, d’empollones, res, Ens ho hem treballat!

MARTA (remarcant molt les síl·labes): Tre-ball-i-temps!

BILAL: La millor nota del treball de llengua!

MARTA: Ho hem treballat molt! Ho hem viscut i ho hem escrit.”

(fragment del IV acte de Gustos nous, de Mercè Saure Seraña, pàg. 30)

Una de poesia

Sabria algú dir-me què és la bellesa?
Aleshores, un silenci del color de les meravelles
respon callat amb un crit immensament bonic,
la mudesa vesteix els meus ulls de llums,
són fanals que enlluernen i cremen amb grocs
esplèndids, fugaçment eterns i lleugers;
tot s'eleva per art i gràcia de la dolçor
més elegant que mai hagi presagiat,
penso en un mar nocturn i capto l'instant sublim
d'entendre que sé la resposta.

Albert Guiu, L'himne d'aquest matí

Sedueix-te per seduir

Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions és un llibre sobre educació emocional escrit per Eva Bach i Pere Darder, dos grans experts catalans en temes d'educació emocional.
El llibre ens parla de la importància d'educar les emocions, de conèixer-les, de viure-les plenament i saber regular-les per fer front als esdeveniments de la vida perquè tal com diu al pròleg "cal viure la vida amb emoció i goig, amb actitud positiva, sene pessimisme, sense deixar-se menar per la insatisfacció i el tedi" (pàg.11).
El llibre va dirigit a educadors, pares i mares, a qualsevol persona interessada en el tema.

"...Les emocions no s'expliquen. Es viuen. I viure-les vol dir sentir-les a dins, sentir-les nostres i sentir-nos amb el dret i el deure d'escoltar-les i d'explorar-les, per tal d'integrar-les i compartir-les. [...]
Educar emocionalment és plantejar situacions de vida i crear alhora un clima humà que faciliti la conversió de les vivències en aprenentatges." (pàg. 47)

BACH, E.-DARDER, P. ((2002), Sedueix-te per seduir. Viure i educar les emocions, Edicions 62, sèrie Rosa Sensat, Barcelona

Seminari El gust per la lectura. Curs 2008-2009

Les conferències del seminari del Gust per la Lectura d'enguany seran a partir del mes de gener de 2009 als SSTT d'Educació a Tortosa a partir de les 17,30. Les conferències seran les següents:

14/1/2009 El llenguatge del còmic (Primària i Secundària)

21/1/2009 Solitud de Víctor Català (Secundària)

28/1/2009 Joaquim Carbó (Primària)

11/2/2009 Literatura infantil i juvenil: només una etiqueta? (Primària i Secundària)

18/2/2009 Panoràmica de la literatura a les Illes Balears (Secundària)

24/2/2009 Iguals i diferents (Primària)

4/3/2009 Mark Twain: Les aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn (Secundària)

18/3/2009 Gianni Rodari (Primària)

Com cada curs les conferències seran impartides per especialistes de la matèria. Durant el seminari es lliurarà el material didàctic corresponent als continguts de les sessions. Esperem que us animeu a participar del seminari.

Bon inici de curs

Finalitzen les Festes del Roser

Ahir a la nit es van acabar les Festes Majors del Passatge del roser. Va ser una nit molt especial perquè va començar amb un sopar on veïns i veïnes, amics i amigues, vam compartir alguna cosa més que un àpat: amistat i companyonia. Seguidament, hi va haver el castell de focs des de l'embarcador i més tard, diables on la protagonista va ser Júlia. La festa va acabar amb un ball on els gegantons que portaven Martí, Jordi i Bernat van poder ballar ben a gust, com la resta de gent que hi vam participar.
Esperem que l'any vinent hi puguem tornar!!!

Festes Majors del Passatge del Roser

Ahir a la tarda es van iniciar les Festes Majors que les nenes i els nens organitzen al Passatge del Roser. Seran tres dies de gresca i diversió on hi cap tot menys l'avorriment. Des de la proclamació de les pubilles i el pregó de festes, al cercavila, matinal d'atletisme, cine, ball i castell de focs.
Ja són set anys que aquestes festes es porten a terme, a iniciativa primer de Pau Guiu Rofes i els seus amics, i a partir d'enguany de Martí Guiu Rofes i els seus amics.
Esperem passar-nos-ho molt bé tots els que hi participem!

Les pubilles Alba, Irene B., Laia i Irene S. amb la pregonera de la Festa Major, la sra. Isabel Mestres.

L'arbre de l'amistat de Jorge Luis Borges

Avui Mari Pau m'ha enviat aquest text de Borges titulat El árbol de la amistad que m'ha agradat molt i voldria compartir amb vosaltres:

Existen personas en nuestras vidas que nos hacen felices
por la simple casualidad de haberse cruzado en nuestro camino.
Algunas recorren el camino a nuestro lado, viendo muchas lunas pasar,
mas otras apenas vemos entre un paso y otro.
A todas las llamamos amigos y hay muchas clases de ellos.

Tal vez cada hoja de un árbol caracteriza uno de nuestros amigos.
El primero que nace del brote es nuestro amigo papá y nuestra amiga mamá,
que nos muestra lo que es la vida.
Después vienen los amigos hermanos,
con quienes dividimos nuestro espacio para que puedan florecer como nosotros.
Pasamos a conocer a toda la familia de hojas a quienes respetamos y deseamos el bien.

Mas el destino nos presenta a otros amigos,
los cuales no sabíamos que irían a cruzarse en nuestro camino.
A muchos de ellos los denominamos amigos del alma, de corazón.
Son sinceros, son verdaderos.
Saben cuando no estamos bien, saben lo que nos hace feliz.

Y a veces uno de esos amigos del alma estalla en nuestro corazón
y entonces es llamado un amigo enamorado.
Ese da brillo a nuestros ojos, música a nuestros labios, saltos a nuestros pies.
Mas también hay de aquellos amigos por un tiempo,
tal vez unas vacaciones o unos días o unas horas.
Ellos acostumbran a colocar muchas sonrisas en nuestro rostro,
durante el tiempo que estamos cerca.

Hablando de cerca, no podemos olvidar a amigos distantes,
aquellos que están en la punta de las ramas
y que cuando el viento sopla siempre aparecen entre una hoja y otra.
El tiempo pasa, el verano se va, el otoño se aproxima y perdemos algunas de nuestras hojas,
algunas nacen en otro verano y otras permanecen por muchas estaciones.
Pero lo que nos deja más felices es que las que cayeron continúan cerca,
alimentando nuestra raíz con alegría.
Son recuerdos de momentos maravillosos de cuando se cruzaron en nuestro camino.

Te deseo, hoja de mi árbol, paz, amor, salud, suerte y prosperidad.
Simplemente porque cada persona que pasa en nuestra vida es única.
Siempre deja un poco de sí y se lleva un poco de nosotros.

Habrá los que se llevarán mucho,
pero no habrán de los que no nos dejarán nada.
Esta es la mayor responsabilidad de nuestra vida
y la prueba evidente de que dos almas no se encuentran por casualidad.

Gràcies Mari Pau.

Felicitats al Club Nàutic Flix

Ahir a Lloret de Mar l'equip cadet femení del Club Nàutic Flix es va proclamar per segona vegada consecutiva campió de la Lliga Catalana de llagut català i també del Campionat de Catalunya; l'equip cadet masculí va quedar segon en els dos premis; i l'equip sénior femení va quedar segon en el Campionat de Catalunya i tercer a la Lliga. Va ser un dia d'emocions i nervis però que va acabar amb una gran rebuda al poble on els esperaven molta gent, entre ells el Moto Club Flix, el regidor d'esports i l'alcalde.
Són uns premis ben merescuts perquè hi han dedicat molt esforç, molta constància, molt temps i sobretot moltes ganes. Saben que és un esport d'equip, on totes i tots són necessàries i necessaris i tenen una funció a acomplir perquè l'equip funcioni. I així ha estat.
Des d'aquí les meues felicitacions a tots els equips i als patrons del llagut!!!

Aliénor d'Aquitaine i l'Abadia de Fontevraud

Aquest estiu hem conegut l'Abadia de Fontevraud, a la Vall del Loire, un lloc que inicia la seua història el s. XI amb la construcció d'una abadia, que encara avui està dempeus, després de reconstruccions i restauracions al llarg dels anys i dels segles.
Des dels seus inicis hi van viure monges i monjos, però sempre va ser dirigida per una abadessa, és a dir, sempre per una dona, tal com volia el seu fundador Robert d'Abrissel.
Algunes de les abadesses que van governar l'abadia foren Petronille de Cheminé, Isabel d'Anjou... sempre dones de la noblesa.
Elionor d'Aquitània hi va viure els darrers anys de la seua vida i allí està enterrada, amb qui va ser el seu segon marit, Enric II de Plantagenet, els seus fills Ricard Cor de Lleó, Joana d'Anglaterra, Joan sense terra i d'altres familiars.

Elionor d'Aquitània, en occità Aliénor, va ser una dona carismàtica, amb molt caràcter, valenta i avançada al seu temps.
Nascuda l'any 1122 a Burdeus i hereva d'Aquitània una vegada mort el seu pare, fent una pelegrinació pel Camí de Sant Jaume, la van obligar a casar-se als 16 anys amb Lluís VII, rei de França. Pocs anys després es divorciaria per casar-se amb Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra.


A les dos corts on va viure, França i Anglaterra, va reunir multitud d'artistes i poetes, va ser musa de trobadors i es va convertir en la imatge ideal de la dama, entorn a la qual els trobadors practicaren l'amor cortès. També va impulsar com a mecenes la literatura cavalleresca.
Va viure vuitanta-un anys i de les moltes gestes que se li atribueixen n'anomenarem tres: va anar a la Segona Croada a Constantinoble quan tenia 25 anys; estigué presonera del seu segon marit durant 15 anys fins que aquest morí; i creuà els Pirineus fins a Castella a l'edat de 80 anys per anar a buscar Blanca, una de les seues nétes perquè es casés amb el rei Lluís VIII de França.
Com hem dit més amunt, encara es conserva la seva tomba a l'Abadia de Fontevraud, terra dels Anjou: és la seua imatge jacent policromada amb un llibre a les mans, elaborada amb pedra.
Però la seua vida va ser molt més que tot això. Per si us interessa llegir alguna cosa sobre ella
apunto alguns llibres:
FLORI, J. (2005); Leonor de Aquitania, la reina rebelde, Edhasa
KAUFMAN, P. (2006); Leonor de Aquitania,
BROSSARD-DANDRE, M.- BESSON, G.; Ricardo Corazón de León: Historia y leyenda
KINKEL, T. (1997); Reina de trovadores, Emecé editores