Aquest estiu hem conegut l'Abadia de Fontevraud, a la Vall del Loire, un lloc que inicia la seua història el s. XI amb la construcció d'una abadia, que encara avui està dempeus, després de reconstruccions i restauracions al llarg dels anys i dels segles.Des dels seus inicis hi van viure monges i monjos, però sempre va ser dirigida per una abadessa, és a dir, sempre per una dona, tal com volia el seu fundador Robert d'Abrissel.
Algunes de les abadesses que van governar l'abadia foren Petronille de Cheminé, Isabel d'Anjou... sempre dones de la noblesa.
Elionor d'Aquitània hi va viure els darrers anys de la seua vida i allí està enterrada, amb qui va ser el seu segon marit, Enric II de Plantagenet, els seus fills Ricard Cor de Lleó, Joana d'Anglaterra, Joan sense terra i d'altres familiars.
Elionor d'Aquitània, en occità Aliénor, va ser una dona carismàtica, amb molt caràcter, valenta i avançada al seu temps.
Nascuda l'any 1122 a Burdeus i hereva d'Aquitània una vegada mort el seu pare, fent una pelegrinació pel Camí de Sant Jaume, la van obligar a casar-se als 16 anys amb Lluís VII, rei de França. Pocs anys després es divorciaria per casar-se amb Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra.
A les dos corts on va viure, França i Anglaterra, va reunir multitud d'artistes i poetes, va ser musa de trobadors i es va convertir en la imatge ideal de la dama, entorn a la qual els trobadors practicaren l'amor cortès. També va impulsar com a mecenes la literatura cavalleresca.
Va viure vuitanta-un anys i de les moltes gestes que se li atribueixen n'anomenarem tres: va anar a la Segona Croada a Constantinoble quan tenia 25 anys; estigué presonera del seu segon marit durant 15 anys fins que aquest morí; i creuà els Pirineus fins a Castella a l'edat de 80 anys per anar a buscar Blanca, una de les seues nétes perquè es casés amb el rei Lluís VIII de França.
Com hem dit més amunt, encara es conserva la seva tomba a l'Abadia de Fontevraud, terra dels Anjou: és la seua imatge jacent policromada amb un llibre a les mans, elaborada amb pedra.
Però la seua vida va ser molt més que tot això. Per si us interessa llegir alguna cosa sobre ella
apunto alguns llibres:
FLORI, J. (2005); Leonor de Aquitania, la reina rebelde, Edhasa
KAUFMAN, P. (2006); Leonor de Aquitania,
BROSSARD-DANDRE, M.- BESSON, G.; Ricardo Corazón de León: Historia y leyenda
KINKEL, T. (1997); Reina de trovadores, Emecé editores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada