Moliner explicà l’experiència duta a terme en una escola concertada de València, en unes instal·lacions molt deteriorades del bisbat, on el 90 % de l’alumnat és d’ètnia gitana i la resta d’origen sudamericà. 140 alumnes i 19 mestres estables.
Els objectius proposats a l’escola van ser:
- Conèixer i analitzar la realitat multicultural de les escoles i les mesures pedagògiques que s’estan desenvolupant per atendre la diversitat
- Analitzar les estratègies didàctiques, organitzatives i sociocomunitàries que condicionen la transformació de les escoles en centres interculturals inclusius.
- Conèixer les percepcions de la comunitat educativa respecte a la diversitat cultural i lingüística i el seu tractament socioeducatiu.
- Propiciar el desenvolupament i posada en pràctica d’estratègies organitzatives i didàctiques que afavoreixin la interculturalitat i la inclusió.
- Desenvolupar processos de millora de la comunicació i de la mediació des d’una perspectiva sociocomunitària.
El procés va seguir diferents fases:
1a. FASE:
a) Procés de sensibilització al claustre (entre maig i juny)
b) Informació i sensibilització de les famílies: una assemblea preparada per mestres, amb la presentació d’un power point molt visual.
c) Procés d’explicació i reflexió sobre la realitat del centre (recollida d’informació al centre per part de l’equip investigador i preguntes)
d) Amb tota la informació recollida es va preparar un informe sense fer cap valoració. Es va fer una anàlisi qualitativa, no quantitativa.
2a FASE: priorització i planificació de les propostes.
a) Anàlisi de l’informe per part de tots els àmbits (carències, potencialitats i somnis). Els mestres coordinaren l’anàlisi.
b) Creació del compromís APRO (anàlisi i propostes).
3a FASE
a) Implementació de les propostes. Creació d’una comissió mixta per posar en marxa les propostes a curt termini.
b) Valorar el procés. Propostes futures per tornar a començar el cicle.
L’experiència la va valorar com a molt positiva, remarcà sobretot la implicació del professorat (un 70% donà suport al canvi), els pares i mares participaren activament perquè el canvi fos una realitat i dels somnis del principi se n’han anat fent realitat alguns: aconseguir que el parc on juguen els nens i nenes a l’hora de l’esbarjo estigui net (no disposen d’un pati propi, han de desplaçar-se a un parc molt proper), han netejat el centre pintant-lo, han fet tràmits per aconseguir que la façana sigui restaurada...
Com a conclusions i reflexions...
- Implicar d’una forma més activa a l’alumnat
- El pojecte tindrà èxit en la mesura en que les escoles es senten capaces i motivades a començar un nou cicle de forma autònoma, i autogestionada.
-La figura de l’equip investigador ha d’anar desapareixent.
Entre els assistents hi va haver una intervenció interessant: de quin mode podíem parlar d’inclusió en una escola on gairebé el 100% de l’alumnat és gitano i nouvingut?
Potser l’escola no és la millor que podien escollir, tanmateix l’equip directiu i la majoria del professorat van veure la necessitat que hi hagués un canvi i hi hagués sobretot implicació dels pares i mares i associacions del barri.
El que segur que sí que aconseguiran és una inclusió social si segueixen aquesta línia de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada