El niño con el pijama de rayas, de John Boyne

Aquests dies m'he llegit per la recomanació que em va fer Mari Pau al bloc, un llibre que m'ha agradat molt. Es titula El niño con el pijama de rayas, de l'editorial Salamandra i escrit per l'irlandès John Boyne. A la contraportada del llibre, l'editor no explica de què va el llibre, solament dóna la pista de qui és el protagonista: Bruno, un nen de nou anys. Pensa que és millor començar el llibre sense saber de què tracta
Jo us ho avançaré una miqueta: és la visió de Bruno, fill d'un nazi, del camp de concentració d' Auschwitz i l'amistat que fa amb Shmuel, un nen jueu. El podeu recomanar als vostres alumnes d'ESO i Batxillerat. Podeu llegir una petita mostra:

"Bruno frunció el entrecejo. Pensó en la gente del pijama de rayas y se preguntó qué estaba pasando en Auchviz. A lo mejor algo no funcionaba bien, porque la gente tenía un aspecto muy poco saludable. No entendía nada, pero tampoco quería seguir mirando la mano de Shmuel."

Francesc Carbonell en aquest segon volum publicat per Eumo Editorial i la fundació Jaume Bofill, L'Omar i l'Aixa. Socialització dels fills i filles de families marroquines, ens introdueix en la societat i la cultura del Marroc. L'autor ens parla de l'estructura familiar marroquina, de la religió musulmana, del sistema educatiu al Marroc i de les llengües que s'hi parlen. És un llibre molt teòric però molt valuós si teniu a les vostres aules alumnes d'aquest país perquè podreu endinsar-vos en la seua manera de viure, el seu tarannà i podreu comprendre moltes coses, que potser per desinformació no acabem d'entendre.

Hoy empieza todo és una pel·lícula que tracta el tema de l'educació en una escola de Primària de França, on la majoria dels seus alumnes pertanyen a famílies desestructurades i de marginació social. El seu director, Daniel, un home apassionat per la seua feina es troba impotent davant l'Administració que no li permet extralimitar-se en les seues funcions com a mestre. Trobarà dificultats perquè alguns dels seus alumnes siguin acceptats al menjador escolar per falta de diners, que l'assistent social pugui visitar el seu centre amb assiduïtat per la manca de professionals en el territori, que el pediatre pugui fer revisions als seus alumnes, entre altres coses.

La interculturalitat és possible

Relats contats, la interculturalitat possible és un documental realitzat pels departaments de Geografia i Sociologia i Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida.

En aquest DVD exposen les seues experiències diferents persones que en el seu moment van ser emigrants i que a Catalunya han trobat el seu espai. Hi ha el testimoni de Saïd, un carnisser de Lleida, de Lena, una noia d'origen egipci i filla de jueus sefardites, d'un grup multicultural del barri de la Verneda, de Bouchra, una llicenciada d'origen magrebí que explica la dificultat que té per homologar els estudis i de Nàdia, una noia magrebí. Totes les experiències són interessants, tanmateix destacaria la de Nàdia, una estudiant d'ESO que vol anar a la universitat. Ella ens explica molts trets de la cultura àrab: la seua religió, els seus vestits, el vel... I a més, la Nàdia entrevista una noia, també magrebina i li raona per què va decidir posar-se el mocador quan va anar a la universitat.

I am a catalan

GILCHRIST, C.; Calendari de festes del món, Intermon Oxfam, Barcelona, 2006
En aquest llibre trobareu explicades algunes de les festes més senyalades que se celebren arreu del món: Purim, una festa jueva; Holi, una festa hindú; Vesak, d'origen budista; Tanabata, festa japonesa; Halloween, una festa d'origen celta; el Nadal, festa cristina; Kwanzaa, caribenya; i l'any nou de Rússia.
Primer s'explica en què consisteix la festa i després a través d'un conte, una història, anem als orígens de la celebració. El llibre està il·lustrat per uns dibuixos preciosos fets per Helen Cann. Principalment, va dirigit a alumnes de Primària, però també per a Secundària.

L'escolarització de l'alumnat magrebí i equatorià

A banda de l'alumnat xinès, Quim Canals i el seu equip de l'Autònoma també van elaborar uns estudis sobre l'alumnat magrebí i l'alumnat equatorià.

Hi ha d'altres estudis del mateix equip que poden ser del vostre interès: l'adreça on podreu trobar la informació dins de l'espai LIC és la següent: http://antalya.uab.es/ice/portal/equips/Presentacio.htm

L'escolarització de l'alumnat xinès

A les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta des de fa un temps han arribat alumnes xinesos, la cultura dels quals ens és molt desconeguda, encara. El primer entrebanc que ens trobem és la llengua, i el següent els aspectes escolars a què estan acostumants.
Hi ha un estudi fet per l'equip de Quim Canals (ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona) que explica l'escolarització de l'alumnat xinès: ens aporta dades tan interessants com d'aspectes socioculturals, acadèmics i aspectes que s'han de considerar a l'hora d'escolaritzar-los a Catalunya. Està penjat a l'ESPAI LIC, però el podeu consultar des d'aquí.

Recordant els companys del País valencià: Ànims, no defalliu.

Solstici

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l'aigua de llum que brolli de les pedres
d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

L'àmbit de tots els àmbits (Miquel Martí i Pol)

CASAS, M.- DANÉS, A.; Tots els colors de la llengua, Edicions Àlber, Vic, 2004

És un llibre molt interessant que recull l'experiència de quinze persones de diferents països que actualment viuen a la comarca d'Osona, que es van acollir al programa del voluntariat lingüístic: "una experiència que aparella una persona catalanoparlant amb una d'immigrant per facilitar-li l'aprenentatge de la llengua. Per això és un llibre de compromisos. D'una banda, el dels immigrants per aprendre la llengua i, de l'altra, el dels catalanoparlants per donar-los un cop de mà."

Us transcric un fragment:
"...Creu que aprendre la llengua és una necessitat. "Si mires en qualsevol revista ofertes de treball a tot arreu et demanen que sàpigues català."
-Has notat un canvi cap a tu?
-Sí. A la gent li agrada que parli en català, però a vegades parlo en català i es dirigeixen a mi en castellà. D'acord que ho faig malament, però faig l'intent! I la gent, en canvi, em parlen en castellà!" (pàg. 50)

Bon inici de curs

Lola vende Cá

Lola vende cá és una pel·lícula que ens presenta una història d'amor dins de la comunitat gitana de Barcelona. Però és molt més que això: Llorenç Soler, el director del film ens introdueix dins del món gitano per conèixer els seus costums i la seua manera de viure. Si us interessa el tema per passar la pel·lícula als vostre alumnes, podeu trobar la fitxa tècnica aquí.

Algunes pautes per tenir una bona qualitat de vida

1) Fes una pausa mínima de 5 a 10 m. per cada dos hores de treball. Repeteix aquestes pautes a la teua vida diària, i pensa en tu, analitzant les teues actituds.

2) Aprèn a dir No sense sentir-te culpable o creure que fas mal a algú. Voler agradar a tothom és un desgast molt gran.

3) Planeja't el dia, però sempre deixa un espai per a qualsevol imprevist, conscient que no tot depèn de tu.

4) Concentra't en una feina, no en moltes a la vegada. Per molt àgil que siguin els teus quadres mentals, et canses.

5)Oblida't que ets indispensable a la feina, a casa o amb el teu equip. Per molt que et desagradi, sense la teua actuació, tot continua igual a part de tu mateix.

6) Demana ajut sempre que el necessitis, sempre a la persona adequada.

7) Evita ansietats i tensions alienes.

8) És necessari tenir sempre algú a qui poder confiar i parlar obertament.

9) Una hora d'immens plaer subsitueix amb tranquil·litat tres hores de son perdudes. el plaer recompensa més que la son. Per això, no deixis passar una bona oportunitat de divertir-te.

10) Entén d'una vegada que tu ets el que facis de tu mateix. (Salmurri diu: Som el que practiquem).

Una mica de sentit de l'humor

Com goses? (Lletra: Francesc Ribera; música:Marcel Casellas)

Si tens un déu que és jueu
i gastes gas algerià.
Ja em diràs com goses dir
estranger al teu veí.

Si et menges pasta italiana
i et fumes un havà
Ja em diràs...

Si agafes una turca
bevent whisky escocès.
Ja em diràs...

I te'n vas a fer l'indi
amb el teu cotxe japonès.
ja em diràs...

Si plantes la canadenca
tot fumant costo afganès
Ja em diràs...

Si et menges cols de Brussel·les
mentre et fan un francès.
Ja em diràs...

Si a casa tens un canari
i el teu rellotge és suís
ja em diràs...

Si utilitzes la i grega
per escriure el teu país.
Ja em diràs...

Tant si duus americana
com mocador palestí.
Ja em diràs...

Si beus aigua de Colònia
quan se t'ha acabat el vi.
Ja em diràs...

Si t'enganxen com un xino
i has d'acabar fent-te el suec.
Ja em diràs com goses dir

Ni fàcil ni difícil

Ni fàcil ni difícil és un film de la productora Somni de Mico, el director de la qual és Dani Lagarto Fernández. La pel·lícula, entre la ficció i el documental desenvolupa tres temes de caire intercultural: el de la identitat, el de la tolerància i el respecte. El que pretén és la reflexió dels joves sobre el fet migratori.
Alguns dels personatges són estudiants de l'IES d'Olot, on està rodada la pel·lícula, que protagonitzen la part de ficció, amb una història d'amistat i d'amor. Enmig hi ha entrevistes amb immigrats que expliquen el seu procés migratori.
El DVD porta inclòs una proposta didàctica on es treballen els tres temes que hem comentat més amunt.
Està adreçat a alumnes d'ESO. Per si us interessa, estan al Servei Educatiu de la Terra Alta i també al de la Ribera d'Ebre.
Podeu trobar més informació aquí.

Les Comunitats d’Aprenentatge

Les comunitats d’aprenentatge parteixen d’un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa, sense cap tipus d’exclusió i amb la intenció d’oferir respostes a les necessitats educatives de tot l’alumnat; participativa perquè l’aprenentatge no solament es realitza a l’aula, sinó a tot l’entorn; i permanent perquè en la nostra societat, constantment estem reben informació, i saber seleccionar-la i saber analitzar-la necessita una formació.

Per a les Comunitats d’Aprenentatge és necessària la participació i la implicació de tots els agents i es parteix de la idea que tots els nens i nenes tenen dret a tenir un èxit escolar. El lema que se sent més quan es parla de Comunitats d’aprenentatge és un proverbi africà que diu: “Es necessita un poble sencer per a educar un nen”.

Alguns dels objectius bàsics són:

Formar l’alumnat seguint els principis del diàleg, la comunicació i el consens igualitari.

Potenciar les capacitats de tots els alumnes, individualment i com a comunitat.

Aconseguir que tots i totes desenvolupin al màxim les seues capacitats sense que les condicions socials externes limitin les expectatives.

No deixar cap nen ni nena sense opcions d’èxit escolar.

Aconseguir una societat de la informació per a totes les persones.

Facilitar les tecnologies de la informació i de la comunicació.

Estimular el treball en equip i de cooperació en grups heterogenis perquè comparteixin els seus coneixements.

Incorporar les famílies en el projecte educatiu.

Implicar la comunitat (voluntaris, pares i mares, exalumnes,...) perquè col·labori en les tasques escolars.

Si voleu més informació...

L'acollida. Acompanyament d'alumnat nouvingut

Amb aquest llibre, Francesc Carbonell inicia el primer número de la col·lecció de materials Conciutadania Intercultural, publicat per l'editorial Eumo i la Fundació Jaume Bofill. El que es pretén és oferir recursos i materials reflexius per a la gestió de la diversitat sociocultural.
Carbonell és mestre i pedagog, i actualment treballa al Departament d'Educació dins de la Subdirecció General LIC.
En aquest llibre, l'autor ens parla de l'acollida a l'alumnat nouvingut als centres catalans. L'estructura en tres grans capítols que a la vegada els subdivideix en petits capítols: les actituds, els procediments i els conceptes.
És un llibre que va dirigit a tota la comunitat educativa, no solament als tutors de les Aules d'acollida o als Coordinadors LIC de centre, sinó a tots aquells que estan relacionats en l'educació i l'aprenentatge de l'alumnat.
Carbonell ens parla de plans d'acollida, d'estratègies perquè un centre esdevingui centre acollidor, de Plans educatius d'entorn, de la importància de la tutoria i de la implicació tutors i tutores de les aules ordinàries i de dol migratori, entre d'altres temes.

COMPANYS TUTORS A L'IES FLIX

La idea de crear uns companys i companyes tutors/es a l’IES Flix va sorgir a finals del curs passat perquè l’alumnat d’origen immigrant que arribava al centre anava molt desorientat: no situava les aules, tenia un desconeixement del codi lingüístic i també del codi normatiu i organitzatiu de l’IES. Es va començar a portar a terme a principis d’aquest curs 2006/2007.

El principal objectiu del projecte era posar en contacte l’alumnat nouvingut amb un company/a de la mateixa classe perquè l’acompanyés pel centre, fos el seu referent durant els primers mesos, l’ajudés a situar-se, i que li facilités la relació amb d’altres companys i companyes.

Les fases que vam seguir per portar a terme el projecte van ser les següents:

1. Penjar cartells informatius del projecte perquè els i les alumnes el coneguessin.

2. Dies més tard, la directora del centre, en una reunió de delegats els va explicar que demanaven voluntaris per formar-se com a companys tutors dels alumnes estrangers que arribaven durant el curs.

3. Des de la tutoria, i preparat conjuntament per la coordinadora LIC del centre i l’assessora LIC, es va treballar amb els alumnes un dossier titulat: Vull conèixer millor els meus companys on es tractava de fer-los veure que tenim recursos per comunicar-nos amb d’altres persones de distintes llengües encara que no les entenguem: gestos, expressió de la cara, imatges. I també valors com l’empatia i el respecte.

4. L’alumnat voluntari, una trentena, va rebre dos hores de formació en dos setmanes, dins de l’horari lectiu. La formació va anar a càrrec de la coordinadora LIC del centre i mitjançant un power point se’ls va anar explicant la necessitat que els alumnes nouvinguts se sentissin integrats al seu nou centre, les funcions que tindrien com a companys tutors i es va preparar una dinàmica on es va treballar la identitat, amb l’objectiu que reflexionessin sobre les actituds de marginació i de discriminació.

5. Acabada la formació, es van anar preparant les parelles d’alumnes per classes i procurant posar nois amb nois i noies amb noies. Algunes han funcionat molt bé, d’altres no tant.

6. Al final del guiatge, als alumnes acollidors se’ls va fer lliurament d’un diploma, on s’esmentava la seva participació al projecte.

7. A més a més, a la parella formada, se’ls va fer omplir una fitxa valorant l’experiència i el funcionament del guiatge.

Estiu, 2007

Ja fa uns dies que he començat les vacances i he decidit començar per fi el bloc que havia creat no sé quin dia de gener de 2007. Voldria que fos un bloc de treball i també de recomanacions de llibres, pel·lícules, projectes, i tot el que trobi interessant.

Fent una valoració general penso que ha estat un curs positiu, aquest 2006/2007. Tot i la incertesa de cada any, els LIC ens hem anat fent un lloc en cada uns dels centres que anem, amb més o menys sort, és clar, tot depèn del centre. Sembla que el proper curs ja començarà a funcionar el nou decret dels Serveis Educatius i serem un servei educatiu més.

Però anem per feina: les aules d'acollida de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre funcionen molt bé, gràcies a les grans professionals que atenen aquest alumnat nouvingut. Els i les alumnes nouvinguts/des estan encantats d'estar en un espai on se'ls ensenya a parlar i a comunicar-se en català, però també se'ls ensenya moltes més coses.

Aquest curs m'he dedicat, on m'han deixat, a treballar sobretot el centre acollidor i també al treball de xarxa amb altres institucions locals i comarcals com ajuntaments i Pla Territorial de Ciutadania i Immigració,AMPA... per tal de poder engegar projectes comuns, unir esforços i recursos materials i humans.

Alguns projectes engegats que han funcionat han estat: companys tutors a l'IES Flix; tallers de pares i mares a la comunitat educativa de Flix; xerrades organitzades conjuntament amb l'Ajuntament de Flix (PDC);conferència sobre les Comunitats d'aprenentatge a Móra d'Ebre i a Gandesa; xarxa amb el Pla Territorial i Ciutadania de la Ribera d'Ebre i també amb el de la Terra Alta, on hem fet col·laboracions conjuntes. Tot això ja us ho anirem explicant i aniré penjant fotos i documents que podreu fer servir als vostres centres, si són del vostre interès, és clar.