ÒMNIUM CULTURAL: SOMNIEM

II Regata de llagut català a Flix

Avui 4 de juliol s'ha celebrat a Flix la II Regata de llagut català on hi han participat embarcacions de diferents punts de Catalunya: Torredembarra, Cambrils, Badalona, Blanes, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, entre d'altres. Hi han participat totes les categories, Infantil, Cadet, Juvenil i Sèniors, i  el Club Nàutic Flix ha competit en totes elles perquè amb la compra, aquest any, del segon llagut s'han obert més possibilitats per poder participar. Ha estat un matí festiu i lúdic on no hi han faltat els nervis ni les emocions dels remadors i remadores, ni de totes i tots que estàvem allí.

 

HÈSTA DETH HARO a Les, Val d'Aran

Crisi

Entrevista a Mario Alonso Puig

 Entrevista al  Dr. MARIO ALONSO PUIG - Cirurgià, investigador de la intel·ligència humana i de l'aprenentatge parlant sobre psiconeuronmunologia 

Ima Sanchís

"Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra"
Hasta ahora lo decían los iluminados, los meditadores y los sabios; ahora también lo dice la ciencia: son nuestros pensamientos los que en gran medida han creado y crean continuamente nuestro mundo. "Hoy sabemos que la confianza en uno mismo, el entusiasmo y la ilusión tienen la capacidad de favorecer las funciones superiores del cerebro. La zona prefrontal del cerebro, el lugar donde tiene lugar el pensamiento más avanzado, donde se inventa nuestro futuro, donde valoramos alternativas y estrategias para solucionar los problemas y tomar decisiones, está tremendamente influida por el sistema límbico, que es nuestro cerebro emocional. Por eso, lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando". Hay que entrenar esa mente

   -Más de 25 años ejerciendo de cirujano. ¿Conclusión?

      -Puedo atestiguar que una persona ilusionada, comprometida y que

    confía en sí misma puede ir mucho más allá de lo que cabría esperar

    por su trayectoria.

      -¿Psiconeuroinmunobiología?

    -Sí, es la ciencia que estudia la conexión que existe entre el

    pensamiento, la palabra, la mentalidad y la fisiología del ser humano.

    Una conexión que desafía el paradigma tradicional. El pensamiento y la

    palabra son una forma de energía vital que tiene la capacidad (y ha

    sido demostrado de forma sostenible) de interactuar con el organismo y

    producir cambios físicos muy profundos.

  -¿De qué se trata?

   -Se ha demostrado en diversos estudios que un minuto entretenido en

    un pensamiento negativo deja el sistema inmunitario en una situación

    delicada durante seis horas. El distrés, esa sensación de agobio

    permanente, produce cambios muy sorprendentes en el funcionamiento del

    cerebro y en la constelación hormonal.

    -¿Qué tipo de cambios?

    -Tiene la capacidad de lesionar neuronas de la memoria y del

    aprendizaje localizadas en el hipocampo. Y afecta a nuestra capacidad

    intelectual porque deja sin riego sanguíneo aquellas zonas del cerebro

    más necesarias para tomar decisiones adecuadas.

     -¿Tenemos recursos para combatir al enemigo interior, o eso es cosa de sabios?

   -Un valioso recurso contra la preocupación es llevar la atención a la

    respiración abdominal, que tiene por sí sola la capacidad de producir

    cambios en el cerebro. Favorece la secreción de hormonas como la

    serotonina y la endorfina y mejora la sintonía de ritmos cerebrales

    entre los dos hemisferios.

    -¿Cambiar la mente a través del cuerpo?

  -Sí. Hay que sacar el foco de atención de esos pensamientos que nos

    están alterando, provocando desánimo, ira o preocupación, y que hacen

    que nuestras decisiones partan desde un punto de vista inadecuado. Es

    más inteligente, no más razonable, llevar el foco de atención a la

    respiración, que tiene la capacidad de serenar nuestro estado mental.

   -¿Dice que no hay que ser razonable?

   -Siempre encontraremos razones para justificar nuestro mal humor,

    estrés o tristeza, y esa es una línea determinada de pensamiento. Pero

    cuando nos basamos en cómo queremos vivir, por ejemplo sin tristeza,

    aparece otra línea. Son más importantes el qué y el porqué que el

    cómo. Lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando.

  -Exagera.

   -Cuando nuestro cerebro da un significado a algo, nosotros lo vivimos

    como la absoluta realidad, sin ser conscientes de que sólo es una

    interpretación de la realidad.

   -Más recursos…

   -La palabra es una forma de energía vital. Se ha podido fotografiar

    con tomografía de emisión de positrones cómo las personas que

    decidieron hablarse a sí mismas de una manera más positiva,

    específicamente personas con trastornos psiquiátricos, consiguieron

    remodelar físicamente su estructura cerebral, precisamente los

    circuitos que les generaban estas enfermedades.

   -¿Podemos cambiar nuestro cerebro con buenas palabras?

  -Santiago Ramón y Cajal, premio Nobel de Medicina en 1906, dijo una

    frase tremendamente potente que en su momento pensamos que era

    metafórica. Ahora sabemos que es literal: “Todo ser humano, si se lo

    propone, puede ser escultor de su propio cerebro”.

   -¿Seguro que no exagera?

  -No. Según cómo nos hablamos a nosotros mismos moldeamos nuestras

    emociones, que cambian nuestras percepciones. La transformación del

    observador (nosotros) altera el proceso observado. No vemos el mundo

    que es, vemos el mundo que somos.

   -¿Hablamos de filosofía o de ciencia?

  -Las palabras por sí solas activan los núcleos amigdalinos. Pueden

    activar, por ejemplo, los núcleos del miedo que transforman las

    hormonas y los procesos mentales. Científicos de Harward han

    demostrado que cuando la persona consigue reducir esa cacofonía

    interior y entrar en el silencio, las migrañas y el dolor coronario

    pueden reducirse un 80%.

  -¿Cuál es el efecto de las palabras no dichas?

  -Solemos confundir nuestros puntos de vista con la verdad, y eso se

    transmite: la percepción va más allá de la razón. Según estudios de

    Albert Merhabian, de la Universidad de California (UCLA), el 93% del

    impacto de una comunicación va por debajo de la conciencia.

 -¿Por qué nos cuesta tanto cambiar?

  -El miedo nos impide salir de la zona de confort, tendemos a la

    seguridad de lo conocido, y esa actitud nos impide realizarnos. Para

    crecer hay que salir de esa zona.

  -La mayor parte de los actos de nuestra vida se rigen por el inconsciente.

  -Reaccionamos según unos automatismos que hemos ido incorporando.

    Pensamos que la espontaneidad es un valor; pero para que haya

    espontaneidad primero ha de haber preparación, si no sólo hay

    automatismos. Cada vez estoy más convencido del poder que tiene el

    entrenamiento de la mente.

  -Déme alguna pista.

  -Cambie hábitos de pensamiento y entrene su integridad honrando su

    propia palabra. Cuando decimos “voy a hacer esto” y no lo hacemos

    alteramos físicamente nuestro cerebro. El mayor potencial es la

    conciencia.

  -Ver lo que hay y aceptarlo.

   -Si nos aceptamos por lo que somos y por lo que no somos, podemos cambiar.

    Lo que se resiste persiste. La aceptación es el núcleo de la transformación.

    Sin fe en uno mismo hay temor,

    el temor produce violencia,

    la violencia produce destrucción,

    por eso, la fe interna supera la destrucción.

Clicant aquí trobareu una entrevista que se li va fer al Canal 33: La segona oportunitat

LIP DUB Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita.

MIRNA en concert, primer espectacle Litterarum

Ahir a les 20 h va tenir lloc a l'escola de Música de Móra d'Ebre el primer espectacle de Litterarum, la 3a Fira d'Espectacles literaris a Móra d'Ebre: Mirna en concert. Aquesta cantautora ens va oferir un recital de poesies d'autores i autors tan coneguts com Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Salvat-Papasseit, Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. Mirna, amb una veu singular i plena d'intimisme, va agradar força al públic present a la sala que vam poder gaudir d'uns poemes, la majoria dels quals molts coneguts i una música tan particular que donaven un toc nou a les paraules escrites. Transcric alguns poemes musicats:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
(Maria Mercè Marçal)

"Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo."
(Miquel Martí i Pol)

Jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan. Arriba la FESTCAT

14è Curs de Jocs Tradicionals

L’Escola de Jocs Tradicionals d’Horta de Sant Joan es presenta, un any més, amb la voluntat de donar a conèixer la importància que tenen els jocs en la nostra societat, no sols en l’àmbit de l’educació formal, sinó també com a eines i recursos per treballar en el món de l’esplai o del lleure, així com a vehicle per fomentar la relació i la comunicació entre persones i entre societats.
Atès que el 2010 se celebra l’Any Internacional d’Acostament de les Cultures, en aquesta nova edició les activitats i les propostes de jocs aniran encaminades a valorar les potencialitats que ofereix el joc per al tractament intercultural, tant per conèixer millor els nostres jocs com per aprendre a acostar-nos al món lúdic dels nouvinguts. Veurem, doncs, un ventall ampli dels jocs tradicionals a partir de perspectives diferents: joc i escola, joc i territori, joc i materials tradicionals, joc i recerca.
Ja us podeu inscriure! El termini, improrrogable, acaba el dimecres 30 de JUNY.
Trobareu tota la informació a:: http://www.escolesfestcat.cat/plantilla1_escola.php?id=4*

Jocs i esports tradicionals a Catalunya

Biel Pubill, Pere Lavega i Antoni Costes són els autors d'aquest llibre que acaba de ser publicat pel Consell Català de l'Esport. Jocs i esports tradicionals a Catalunya 1 vol ser una eina de treball per als mestres i professorat d'Educació Física.
Els autors ens diuen a la introducció: Els jocs tradicionals són manifestacions culturals que expressen a través de l'acció motriu, oferint als protagonistes un ventall molt extraordinari de maneres diferents de moure's, pensat, dialogar i també aprendre a través d'una valuosa afectivitat relacional (pàg. 5)
Així doncs, estructuren el llibre en jocs individuals o psicomotors, jocs d'oposició i artesans de les nostres joguines. En cadascun dels apartats expliquen tot un ventall de jocs, gairebé tots coneguts per nosaltres: les bitlles, els ossets, les boles, la baralluga, curses de sacs... entre molts d'altres. Cada joc s'inicia amb una mena de fitxa on s'explica com s'anomena en diferents contrades dels Països Catalans, segueixen unes icones que ja ens faciliten quin tipus de joc és: individual, de cooperació, quin material farà falta, l'edat dels jugadors i jugadores, el nombre i l'espai de joc que es necessita. Seguidament ens descriuen el joc, quines altres maneres hi ha de jugar, els usos i costums del joc i les orientacions didàctiques.
Però pels que som foranis en aquest tema, ens interessa sobretot pel record que ens porta a la infantesa, ja lluny, i ens obre una porta a tornar a ser xiquetes i xiquets per uns moments.
A destacar, les magnífiques fotos que apareixen i l'índex final de cadascun dels jocs classificats, i també l'apartat La sort de triar on recuperen cantarelles  per escollir els jugadors/es en qualsevol joc. Apunto aquesta que és la que recordo:
Una plata d'enciam
ben amanida, ben amanida.
Una plata d'enciam
ben amanida amb oli i sal.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui, per qui toqui.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui anar a parar.

Cadaquès-Menorca-Cadaquès

L'hora del cafè: Convivència

Avui a la darrera sessió d'aquest curs, Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i Coordinadora LIC de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, ha explicat el projecte de Convivència que s'ha de començar a elaborar a l'escola el curs vinent.

El Projecte de Convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de millorar la convivència en el centr educatiu i, per tant, recull les intervencions que el centre desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva de conflictes.
Aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima a l’aula, al centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals.
També recull els mecanismes que el centre estableix a l’hora de resoldre els conflictes que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de treball i convivència segura i saludable.
El Projecte de convivència representa per als centres una manera de pensar en com treballar el desenvolupament personal i col·lectiu de cada alumne.
Les mares avui han participat en l'enquesta com una part important de la comunitat educativa per tal de fer una diagnosi d'allò que els preocupa més quant al tema de la Convivència i què creuen necessari que ha de fer l'escola. Abans ja l'havia passada a l'alumnat, al professorat i als membres del PAS.
S'ha creat un espai de reflexió individual, després s'ha comentat en petit grup i finalment, una portaveu de cada grup ha expressat les opinions i preocupacions en gran grup. Els temes que han sortit més ha estat la comunicació i la participació.

Lliçó magistral a l'hora del cafè

Avui a l'escola Puig Cavaller a l'Hora del Cafè hem escoltat i vist la conferència tan coneguda per tothom que va fer en una ocasió l'Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada i que està penjada al Youtube.
La conferència s'inicia parlant dels articles del Codi Civil 154 i 155 que fan referència als drets i els deures dels fills i filles. Sembla que solament hi hagi drets i els deures s'obliden bastant sovint. També comenta Calatayud, el fet que amb l'arribada de la democràcia (ja fa més de trenta anys) hem passat d'un autoritarisme absolut com a pares i mares a una permissivitat encara més gran, sembla que ens faci por semblar antidemocràtics i això fa que no siguem capaços de dir no. Critica l'amiguisme que volen alguns pares amb els seus fills: els pares hem de ser pares, no col·legues.I no serveix allò de tot val. Hem de saber dir no.
 Quant al tema de l'escola, també destaca la importància que els pares i mares donin suport; defensa l'escola inclusiva: no tothom té les mateixes capacitats però sí que han de tenir l'oportunitat de treure's el certificat d'escolaritat; no hem d'expulsar els alumnes, els podem apartar de la classe però no fer-los fora del centre; i els conflictes escolars s'han de resoldre a l'escola i no fora.
Com a conclusió, proposa algunes solucions:
-Els pares hem de ser pares
-L'escola s'ha de posar les piles
-Hi ha d'haver normes coherents
-Hem de saber dir no
-Hi ha d'haver un compromís social

Després hi ha hagut un debat entre totes les assistents enriquidor i participatiu que ha finalitzat amb una dinàmica on totes han arribat a unes conclusions molt personals sobre què necessiten i volen per educar els seus fills i filles.
La setmana vinent tancarem l'Hora del Cafè amb el tema de La Convivència, amb Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i coordinadora LIC a l'Escola Puig Cavaller.

Treballem la diversitat a l'aula ordinària

Aquests dies hem continut treballant amb Alexis amb l'alumnat de 2n ESO. Fent un resum del que hem anat fent, aquests han estat els punts treballats:

a. Elaboració de la programació multinivell del tema tenint en compte els objectius d’aprenentatge, les competències bàsiques, el criteris d’avaluació i els continguts. En una única programació, s’atén tota la diversitat de l’alumnat de la classe.  Utilitzant la programació multinivell, no fa falta preparar Plans Individualitzats. A cada un dels objectius, continguts i criteris d’avaluació es va indicant quin grup d’alumnat ha d’assolir-los.

b. Metodologia i seqüència didàctica: hem detallat cadascuna de les activitats previstes del tema, tenint en compte si eren inicials, de desenvolupament i finals, els materials i recursos que ens farien falta, la temporització, l’atenció a la diversitat i l’organització de l’activitat.
c. Preparació d’un glossari, esquemes i mapes conceptuals.

Quant a l'organització de l’aula:
a. Hem planificat grups heterogenis dins de l’aula per poder treballar en grups cooperatius.

b. Hem mirat d'adaptar l’espai a les necessitats del grups, segons les activitats

c. Hem utilitzat l’aula mòbil d’ordinadors portàtils

L'estructura de les sessions ha estat la següent::
Primera sessió
a. Coneixements previs del tema: amb tot el que els/les alumnes van aportar, vam anar elaborant un mapa conceptual a la pissarra, fent-los adonar que sabien molt del tema.
b. Explicació dels objectius a assolir
c. Treball de vocabulari del tema amb suport informàtic: l’alumnat de manera individual buscà alguns conceptes que escriví i després explicà a la resta dels companys i companyes.
d. Una vegada entesos tots els termes que anirien sortint durant el tema, se’ls lliurà un vocabulari fotocopiat perquè poguessin consultar si els fos necessari.

Altres sessions
e. Esquema/mapa conceptual de la part del tema i explicació per part del professor, amb un màxim de temps de 20 m
f. Preguntes i aclariments de la part del tema explicat
g. Treball en grups cooperatius
h. Posada en comú

 Mentre preparàvem el tema, sortí el dubte si funcionaria o no treballar en grups perquè l’alumnat no estava acostumat a fer-ho, no sabíem si els agradaria, si hi hauria bona cohesió del grup, i nosaltres tampoc no ho havíem fet abans.
Els grups que vam crear per treballar dins de l’aula van ser heterogenis, en el sentit que hi havia en un mateix grup alumnes del grup A, B, C i D. Vam portar a la pràctica diferents metodologies de grup cooperatiu que vam aprendre de Pere Pujolàs del seu llibre 9 ideas claves de trabajo cooperativo : 1-2-4, repartim preguntes i el trencaclosques jigsaw. En aquestes tècniques es barreja el treball individual, amb el treball per parelles, els grups heterogenis i els grups homogenis, tots ells enriquidors per a l’alumnat. De moment el resultat ha estat bo: l'alumnat nouvingut té més possibilitats de relacionar-se amb el seu grup-classe, l'alumnat que té més dificultat pot fer tots els deures a la classe, i els entén millor perquè s'ho expliquen entre ells/elles i els que tenen més rendiment assoleixen més bé els conceptes quan han d'explicar als seus companys. I el millor de tot és que tots se senten responsables de la part que treballen perquè saben que ho han d'explicar als altres companys i companyes i tots confien en ell o en ella.
Encara falten uns dies per acabar.

L'hora del cafè. Segona sessió

Avui a l'escola de Gandesa Puig Cavaller ha tingut lloc la segona sessió de l'Hora del cafè. Aquesta setmana l'hem dedicat a parlar de la Intel·ligència i les Intel·ligències múltiples: un concepte que a finals del segle XX es va demostrar que no hi ha una única intel·ligència, sinó moltes. Per primera vegada es va definir la intel·ligència com una capacitat, la capacitat de resoldre problemes i crear productes nous, i es va investigar que tothom tenim vuit intel·ligències i totes desenvolupables. Aquestes intel·ligències són: la lingüística, la logicomatemàtica, l'espaial, la cinètica, la musical, la naturalista i les que hem destacat més per la seva importància: la intrapersonal i la interpersonal. Hem fet un test per saber quines teníem més desenvolupades i quines menys, hem passat un article del País Los más listos no triunfan siempre de Francesc Miralles i hem tingut temps de fer una bona tertúlia, tot prenent un caferet i unes pastetes que ens han preparat l'AMPA de l'escola qui participa activament de l'activitat.
La setmana vinent escoltarem Emilio Calatayud: Lección Magistral.

ASSABORINT EL MÓN

Ahir a l'Institut de Flix va tenir lloc el taller de cuina Assaborint el Món, que ja fa tres cursos que es va celebrant. Ahir vam tastar menjar de Xina i d'Anglaterra. Vam tenir dos cuineres excepcionals, la Mei i la Diana, que ens van oferir uns plats molt coneguts al seu país.
Mei va fer uns raviolis farcits de carn, una pasta que se sol menjar pel seu cap d'any, que per la forma rodona que tenen, semblen monedes que auguren un any nou amb diners. Se serveixen amb salsa de soja. I de segon plat va preparar unes orades amb una salsa preparada a base de sucre, anís, i d'altres ingredients que donaven molt bon gust al peix. I per a postres, els típcs escons anglesos, que va fer Diana, de diferents gustos: formatge, fruits secs, xocolata... que vam servir amb mantega, melmelada i nata.
Vam comptar amb el suport de l'AMPA de l'Institut, l'escola Enric Grau Fontseré, l' Ajuntament de Flix i Ràdio Flix.

Treballar la diversitat a l'aula Ordinària

Després d'algunes setmanes de preparació, hem iniciat un treball conjunt a l'Aula Ordinària el professor de Ciències Socials, Alexis, i jo mateixa, amb l'objectiu de treballar la diversitat a l'aula.

El tema que hem iniciat és el Segle del Barroc, i hem utilitzat una metodologia diferent a la que estem acostumats: hem partit dels coneixements previs de l'alumnat sobre aquest tema que l'hem dibuixat amb un mapa conceptual a la pissarra (Déu n'hi do el que sabien!), se'ls ha explicat quins objectius havien d'assolir i han treballat un vocabulari bàsic perquè abans de començar el tema coneguessin totes aquelles paraules que en algun moment o altre del tema sortiran i no saben el significat, sobretot a nivell d'art(això ho han fet ells mateixos: cadascú ha buscat dos o tres paraules, les han explicat als seus companys/es) i finalment, se'ls ha lliurat un glossari.

A l'hora de preparar el tema, hem partit d'una programació multinivell perquè a l'aula hi ha alumnat nouvingut, alumnat amb dificultats d'aprenentatge, alumnat de currículum ordinari i d'alt rendiment. A cada alumne/a se li exigirà allò que pot assolir, no per això, però, es baixarà el nivell de rendiment de la classe.

Demà començarem a treballar en grups cooperatius. Per a l'alumnat, ja no serà una cosa completament nova perquè la setmana passada vam treballar des de tutoria el tema fent-los una sensibilització sobre la importància de treballar junts alumnes diferents. A veure com anirà.

L'hora del cafè

Avui hem iniciat un espai de trobada amb pares i mares de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, amb la finalitat de fer unes tertúlies guiades per un tema d'interès. L'hora del cafè, que és així com l'hem anomenat ha començat a les 15,15 h i una vintena de mares han participat activament en la primera de les quatre xerrades que hem organitzat, mentre preníem un caferet i unes pastes.

El tema d'avui ha estat Internet Segura i ha anat a càrrec del Mosso d'Esquadra Ricard Vega que treballa en Atenció a la Víctima. Ha estat una xerrada distesa on totes hem pogut participar preguntant els dubtes i intercanviant experiències, aprenent i compartint les inquietuds que ens provoca de vegades el desconeixement d'internet.

L'hora del cafè s'ha organitzat per aquest mes de maig i a les properes trobades es parlarà dels temes següents:

Dimarts 18 de maig Els més llestos no triomfen sempre
Dilluns 24 de maig Lliçó magistral
Dilluns 31 de maig Projecte de convivència: un repte per a les escoles i les famílies

Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre

Multiplicació xinesa

Setmana Cultural a l'Escola Enric Grau Fontseré

Aquesta setmana l'Escola Enric Grau fontseré de Flix celebra la Setmana Cultural que dediquen als jocs. Són nombroses les activitats que han preparat: apadrinament de jocs, jocs tradicionals, Construcció d'una joguina, jocs musicals, jocs de taula, xerrada sobre jocs a l'Àfrica i un taller de contacontes. Esperem que us ho passeu molt bé!!!

La mer, la mer toujours recommencée

Le cimetière marin

Ce toit tranquille, où marchent des colombes,
Entre les pins palpite, entre les tombes;
Midi le juste y compose de feux
La mer, la mer, toujours recommencée
O récompense après une pensée
Qu'un long regard sur le calme des dieux!

Quel pur travail de fins éclairs consume
Maint diamant d'imperceptible écume,
Et quelle paix semble se concevoir!
Quand sur l'abîme un soleil se repose,
Ouvrages purs d'une éternelle cause,
Le temps scintille et le songe est savoir.

Stable trésor, temple simple à Minerve,
Masse de calme, et visible réserve,
Eau sourcilleuse, Oeil qui gardes en toi
Tant de sommeil sous une voile de flamme,
O mon silence! . . . Édifice dans l'âme,
Mais comble d'or aux mille tuiles, Toit!

Temple du Temps, qu'un seul soupir résume,
À ce point pur je monte et m'accoutume,
Tout entouré de mon regard marin;
Et comme aux dieux mon offrande suprême,
La scintillation sereine sème
Sur l'altitude un dédain souverain.

Comme le fruit se fond en jouissance,
Comme en délice il change son absence
Dans une bouche où sa forme se meurt,
Je hume ici ma future fumée,
Et le ciel chante à l'âme consumée
Le changement des rives en rumeur.

Beau ciel, vrai ciel, regarde-moi qui change!
Après tant d'orgueil, après tant d'étrange
Oisiveté, mais pleine de pouvoir,
Je m'abandonne à ce brillant espace,
Sur les maisons des morts mon ombre passe
Qui m'apprivoise à son frêle mouvoir.

L'âme exposée aux torches du solstice,
Je te soutiens, admirable justice
De la lumière aux armes sans pitié!
Je te tends pure à ta place première,
Regarde-toi! . . . Mais rendre la lumière
Suppose d'ombre une morne moitié.

O pour moi seul, à moi seul, en moi-même,
Auprès d'un coeur, aux sources du poème,
Entre le vide et l'événement pur,
J'attends l'écho de ma grandeur interne,
Amère, sombre, et sonore citerne,
Sonnant dans l'âme un creux toujours futur!

Sais-tu, fausse captive des feuillages,
Golfe mangeur de ces maigres grillages,
Sur mes yeux clos, secrets éblouissants,
Quel corps me traîne à sa fin paresseuse,
Quel front l'attire à cette terre osseuse?
Une étincelle y pense à mes absents.

Fermé, sacré, plein d'un feu sans matière,
Fragment terrestre offert à la lumière,
Ce lieu me plaît, dominé de flambeaux,
Composé d'or, de pierre et d'arbres sombres,
Où tant de marbre est tremblant sur tant d'ombres;
La mer fidèle y dort sur mes tombeaux!

Chienne splendide, écarte l'idolâtre!
Quand solitaire au sourire de pâtre,
Je pais longtemps, moutons mystérieux,
Le blanc troupeau de mes tranquilles tombes,
Éloignes-en les prudentes colombes,
Les songes vains, les anges curieux!

Ici venu, l'avenir est paresse.
L'insecte net gratte la sécheresse;
Tout est brûlé, défait, reçu dans l'air
A je ne sais quelle sévère essence . . .
La vie est vaste, étant ivre d'absence,
Et l'amertume est douce, et l'esprit clair.

Les morts cachés sont bien dans cette terre
Qui les réchauffe et sèche leur mystère.
Midi là-haut, Midi sans mouvement
En soi se pense et convient à soi-même
Tête complète et parfait diadème,
Je suis en toi le secret changement.

Tu n'as que moi pour contenir tes craintes!
Mes repentirs, mes doutes, mes contraintes
Sont le défaut de ton grand diamant! . . .
Mais dans leur nuit toute lourde de marbres,
Un peuple vague aux racines des arbres
A pris déjà ton parti lentement.

Ils ont fondu dans une absence épaisse,
L'argile rouge a bu la blanche espèce,
Le don de vivre a passé dans les fleurs!
Où sont des morts les phrases familières,
L'art personnel, les âmes singulières?
La larve file où se formaient les pleurs.

Les cris aigus des filles chatouillées,
Les yeux, les dents, les paupières mouillées,
Le sein charmant qui joue avec le feu,
Le sang qui brille aux lèvres qui se rendent,
Les derniers dons, les doigts qui les défendent,
Tout va sous terre et rentre dans le jeu!

Et vous, grande âme, espérez-vous un songe
Qui n'aura plus ces couleurs de mensonge
Qu'aux yeux de chair l'onde et l'or font ici?
Chanterez-vous quand serez vaporeuse?
Allez! Tout fuit! Ma présence est poreuse,
La sainte impatience meurt aussi!

Maigre immortalité noire et dorée,
Consolatrice affreusement laurée,
Qui de la mort fais un sein maternel,
Le beau mensonge et la pieuse ruse!
Qui ne connaît, et qui ne les refuse,
Ce crâne vide et ce rire éternel!

Pères profonds, têtes inhabitées,
Qui sous le poids de tant de pelletées,
Êtes la terre et confondez nos pas,
Le vrai rongeur, le ver irréfutable
N'est point pour vous qui dormez sous la table,
Il vit de vie, il ne me quitte pas!

Amour, peut-être, ou de moi-même haine?
Sa dent secrète est de moi si prochaine
Que tous les noms lui peuvent convenir!
Qu'importe! Il voit, il veut, il songe, il touche!
Ma chair lui plaît, et jusque sur ma couche,
À ce vivant je vis d'appartenir!

Zénon! Cruel Zénon! Zénon d'Êlée!
M'as-tu percé de cette flèche ailée
Qui vibre, vole, et qui ne vole pas!
Le son m'enfante et la flèche me tue!
Ah! le soleil . . . Quelle ombre de tortue
Pour l'âme, Achille immobile à grands pas!

Non, non! . . . Debout! Dans l'ère successive!
Brisez, mon corps, cette forme pensive!
Buvez, mon sein, la naissance du vent!
Une fraîcheur, de la mer exhalée,
Me rend mon âme . . . O puissance salée!
Courons à l'onde en rejaillir vivant.

Oui! grande mer de délires douée,
Peau de panthère et chlamyde trouée,
De mille et mille idoles du soleil,
Hydre absolue, ivre de ta chair bleue,
Qui te remords l'étincelante queue
Dans un tumulte au silence pareil

Le vent se lève! . . . il faut tenter de vivre!
L'air immense ouvre et referme mon livre,
La vague en poudre ose jaillir des rocs!
Envolez-vous, pages tout éblouies!
Rompez, vagues! Rompez d'eaux réjouies
Ce toit tranquille où picoraient des focs!

Paul Valery

PERXES I ASGORFES

El proper dijous dia 15 d'abril a les 19 h. es presentarà a l'Ajuntament d'Ascó, el nou llibre d'imatges del poble d'Ascó que han elaborat els amics Biel Pubill i Josep M. Raduà: Perxes i asgorfes.
En la nota de premsa escriuen:

"... s’han aplegat imatges de racons i panoràmiques de la població d’Ascó. Per tant, s’hi poden trobar fotografies curioses de carrers i places, vistes generals de la població i del terme però també instantànies d’esdeveniments històrics o festius que han marcat el dia a dia d’aquest poble de la Ribera d’Ebre.
El títol ens evoca les asgorfes de les cases d’Ascó, les quals ens ofereixen magnífiques vistes del nostre poble. Així, en aquesta pretensió de contemplar l’Ascó de postal hem triat els millors miradors per contemplar l’Ebre que es passeja a recer de les cases del poble, el castell que senyoreja des de dalt del turó, l’entramat de places i placetes, carrers i corralasses que configura una fesomia particular, i la gent que els habita, que ha anat escrivint la història, que li ha donat sentit. La gent trafegant per casa, pel tros o a la vora del riu, però també compartint l’alegria de la festa i del joc o la il·lusió per les celebracions col·lectives.

D’altra banda, els perxes –que és com a Ascó anomenem els porxos- s’han convertit en una referència del patrimoni arquitectònic de la Vila Closa del poble i n’han esdevingut un tret d’identitat (com per exemple els perxes de Pere Sans, del carrer de Santo Domingo, de Cal Cavaller o les Portetes, entre d’altres)."

Els autors, gairebé al final de la presentació escriuen:

"Els versos ens parlen de la fascinació per conèixer el passat col·lectiu, no tant per tafaneria, ans per vestir el bagatge propi i fornir-lo de complements que l'omplen i el particularitzen.

Enmig de broma o sol radiant

entre llims i algues esparracades t'acomiades d'Ascó, Ebre,

havent tot just acaronat el terme la pell i,

amb un bes, haver-la enamorada.

Xiuxiueig etern, constant, no deixes indiferent.

Monòleg obstinat, tossut, mai no emmudeixes.

Imploro que et quedis però, com una imatge fugaç,

t'allunyes sense condescendència.

Sirgant a contracorrent, que no a contracor,

m'he deixat captivar pel teu cabal etern...

Quasi un epíleg. El poema sintetitza la tasca feta en aquests deu anys. Referències al riu, espill del poble, que sempre restarà en el nostre imaginari."

FELICITATS!!!

IV Centenari de l'Expulsió dels moriscos. Congrés a Ascó

Els dies 16, 17 i 18 d'abril se celebra a Barcelona, Ascó i Miravet el Congrés Internacional IV Centenari de l'expulsió dels moriscos. Podreu trobar més informació clicant a la imatge del cartell que us envia al blog de Josep Maria Raduà Lo rogle de Josep Maria

Encara la Val d'Aran

Albert Guiu en un comentari al blog ha escrit un poema dedicat a la Val d'Aran, Penso que és massa bonic perquè estigui amagat. L'afegeixo:

La Vall d'Aran

Com un petit paradís,
com cabdells filats
per una natura enlluernada
de molts miratges cridaners,
les muntanyes molt verdes,
encisadores i altes,
i tot tan pur i clar
com les aigües més pures,
tot tan autèntic
com el seu idioma
que té secrets de rels poètiques,
i encís d'una tradició vital
forta com un arbre savi de temps.

Un pom de fantasies nevades a l'hivern,
un quadre de mil verds a la primavera,
un riu vestit d'autenticitat delerosa i enèrgica a l'estiu,
una catifa d'ocres i aire fresquet a la tardor.

Albert Guiu.

M'agrada l'aranès

Caminant pel Baish Aran

Com el bosc de Tristany i Isolda (Bausen)

"L'endemà passat, mentre que tota la cort de Marc es disposava per a la partença de Tintagel, Tristany i Gorvenal, Kaherdí i el seu escuder vestiren l'ausberc, prengueren les espases i els escuts, i per corriols secrets es posaren en camí cap al lloc assenyalat. A través de la forest, dos camins duien cap a la Blanca Landa: l'un bell i ben engravat, per on havia de passar l'acompanyada, l'altre pedregós i abandonat. Tristany i Kaherdí apostaren en aquest llurs dos escuders; els esperarien en aquest lloc, guardant llurs cavalls i llurs escuts. Ells s'esmunyiren per sota el bosc i s'amagaren dins un espessorall. Davant d'aquest espessorall, sobre el camí, Tristany posà una branca d'avellaner amb un bri de lligabosc enllaçat."

"...avença el seguici de la reina. Les bugaderes o les cambreres vénen davant, després les dones i les filles dels barons i dels comtes. Passen una a una: un jove cavaller escorta cada una d'elles [...]
-Ara la veig, és la reina!- diu Kaherdí.
-Ei! no -diu Tristany-, és Brangiana la fidel.
Però el camí s'il·luminà de cop i volta, com si el sol regalés tot d'una a través dels fulltages dels grans arbres, i Isolda la Blonda aparegué. El duc Andret, que Déu l'ahonti!, cavalcava a la seva dreta.
En aquest instant, sortiren de l'espessorall d'arços cants de bosqueta i d'alosa, i Tristany posava en aquestes melodies tota la seva tendresa. La reina ha comprès el missatge del seu amic. Remarca en terra la branca d'avellaner amb el lligabosc arrapat, i pensa en el seu cor:
-Així és de nosaltres, amic: ni vós sense mi, ni jo sense vós." (pp.92-93)

BÉDIER, J. (1984) El romanç de Tristany i Isolda, Quaderns Crema, Barcelona

Espiga, de Berna Blanch

El passat divendres a l'Ajuntament d'Ascó es va presentar el llibre Premi de poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2009. El seu autor, Berna Blanch, és un home valencià, que ha vist publicada la seva poesia moltes vegades ja, en diferents premis i aquesta vegada ha estat amb aquest excel·lent poemari titulat Espiga. La presentació va anar a càrrec de Miquel Esteve, escriptor ja reconegut de Móra la Nova. Féu una esplèndida i original presentació perquè després d'explicar la gran qualitat d'aquesta obra, llegí algunes de les poesies del llibre amb el Clar de lluna de Beethoven, de fons.

Reprodueixo alguns dels seus versos, que em van agradar més:

Plou i el so de les gotes

es multiplica en els espills

infinits de la terra.

Plou una llum esmortida

i s'encercla l'instant

condemnat a repetir-se.

Plou l'olor del silenci

en els llavis profunds de l'argila.

____________________

Des del vidre estret de la finestra

no hi ha més camí que el cel.

Jo no vull poemes morts

pisatges del record,

vull collir metàfores,

pouar dels núvols

lletres oblidades en l'aire.

Des del vidre de la finestra

vul sentir el pes

de l'oronella en els meus ulls,

el tacte en les mans que s'obrin buides.

També es van presentar el llibre Premis de narrativa breu per a joves vila d'Ascó, 2009 d'Àngels Montaña, Glòria Montaña, Lídia domènech i Joan Montaña, que va anar a càrrec de Montse Nicolau i el premi de Narrativa, Àngel de pedra de l'escriptora Rosa Pagès.

Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens

Aquest llibre és una feina de fàcil accés perquè els nens, pares i educadors puguin abordar i avançar en l'educació emocional.

Ha estat elaborat per un grup d'experts, membres del GROP, especialitzats en Educació emocional, coordinat pel professor de la Universitat de Barcelona, Rafel Bisquerra, i està dedicat a nens i nenes de 6 a 12 anys, pares i educadors.

El contingut del llibre està estructurat en cinc blocs de competències emocionals:

•Autonomia emocional: Capacitat per autogenerar les emocions adequades en un moment determinat. Això inclou una bona autoestima, actitud positiva davant la vida i responsabilitat.

•Habilitats socioemocionals: Capacitat per mantenir bones relacions amb els altres.

•Consciència emocional: Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les dels altres.

•Regulació emocional: Capacitat per fer servir les emocions apropiadament.

•Habilitats per a la vida i el benestar emocional: Mantenir el benestar emocional en el dia a dia.

Les activitats són molt fàcils de llegir, els textos estan escrits en un llenguatge clar i senzill, per la qual cosa els nens poden llegir-les i portar-les a terme ells sols.

Quan els nens finalitzen una activitat, els mestres i/o els pares i mares poden ajudar a la reflexió tot revisant plegats les respostes. A més a més, les fitxes i quadres que apareixen estan pensats perquè es fotocopiï i es treballi en grup a l’aula.

VV.AA. (2009), Activitats per al desenvolupament de la intel•ligència emocional en els nens, Parramon, Barcelona

Fragment de Redes