03 d’abril 2010

M'agrada l'aranès

1 comentari:

Amic d'Aran ha dit...

A mi també m'agrada l'aranès.
I la Vall d'Aran.

La Vall d'Aran:

Com un petit paradís,
com cabdells filats
per una natura enlluernada
de molts miratges cridaners,
les muntanyes molt verdes,
encisadores i altes,
i tot tan pur i clar
com les aigües més pures,
tot tan autèntic
com el seu idioma
que té secrets de rels poètiques,
i encís d'una tradició vital
forta com un arbre savi de temps.

Un pom de fantasies nevades a l'hivern,
un quadre de mil verds a la primavera,
un riu vestit d'autenticitat delerosa i enèrgica a l'estiu,
una catifa d'ocres i aire fresquet a la tardor.

Tot plegat, una meravella, amb un idioma molt dolç i ferm en lluita per la subsistència, i amb uns paisatges dignes de la imaginació més avesada a pensar meravelles naturals, paradisos dignes de calfreds espirituals, pinzellades que responen a l'innat art de la natura per a ser bellesa.

Albert Guiu.





Albert Guiu