XEIC! paraules de l'Ebre

Aquesta setmana l'escola Enric Grau Fontseré de Flix ha gaudit de l'exposició XEIC! El consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) ha recollit trenta mots habituals de la prla dels habitants de les Terres de l'Ebre. L'objectiu és donar a conèixer i potenciar l'ús del lèxic característic de la varietat geogràfica de la llengua catalana que es parla a la Ribera d'Ebre, la Terra Alta,Baix Ebre i Montsià.
Les paraules d'aquesta mostra es presenten amb una fotografia que que precedeix l'entrada, s'indica la transcripció fonètica, la categoria gramatical, la definició, els derivats i l'etimologia de cada mot.
L'alumnat ha treballat aquestes paraules i han confeccionat un llistat de paraules en desús preguntant als seus pares, mares, iaios i iaies perquè aquestes paraules no es perdin.
Les setmanes properes estaran a la ZER Ribera Nord i la darrera setmana d'octubre estarà a l'IES Flix.

Ballet Performance in Chanel Couture Salon

Ballarina Elena Glurdjize Performs for Karl Lagerfeld in the Chanel Couture Salon

Curs Coneguem la Ribera d'Ebre i Jornades de Patrimoni Històric i Natural a Flix

El CERE i l'ajuntament de flix han organitzat unes conferències que tindran lloc durant tot el mes de setembre. Per si són del vostre interès us les apuntem:

Exposicions:
• “Plànols de la restauració del Castell nou de Flix”. Del dia 1 al 13 de setembre.
• “La Maternitat d’Elna”. Del dia 15 al 30 setembre

Conferències:

•Divendres dia 4 de setembre a les 19.30 h.: el Capellà de Flix i la tercera guerra carlista, a càrrec de Pere Muñoz
• Dissabte dia 5 de setembre a les 20 h. a la Plaça Major. : “El cantó de la Cana”. Lectura del conte per l’autor, Andreu Carranza, amb sons i músiques de Jordi Gibert. Patrocinat pel CERE

• Dijous dia 10 de setembre a les 19.30 h.: “Vinyetes de la història: històries dels Tebeos” a càrrec deFrancesc R. Visa

• Dimarts dia 15 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre
“Julio Antonio. Un artista de la Ribera d’Ebre” a càrrec del Dr. Antoni Salcedo (URV)

• Divendres dia 18 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre “Etnologia poètica a la Ribera d’Ebre” a càrrec de Josep M. Pros

•Dissabte dia 19 de setembre a les 19.30 h. : l'exili republicà a càrrec de Josep Sánchez

• Dimarts dia 22 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre “Aiguardent i licors a la Ribera d’Ebre” a càrrec de Teresa Castelló i Anna Figueras

• Divendres dia 25 de setembre a les 19.30 h. Jornades Europees de Patrimoni. “Els rituals funeraris a l’Ebre fa 2.700 anys: la necròpolis de Sebes (Flix, Ribera d’Ebre)” a càrrec de Jaume Noguera i Carme Belarte

• Dissabte dia 26 de setembre a les 20 h. “El sistema de producció d’oli al Molí d’Oriol” a càrrec de Pere Rams i Josep M. Pérez, arqueòlegs responsables de les excavacions.

• Dimarts dia 29 de setembre a les 19.30 h. CERE, II curs coneguem la ribera d’ebre “Jocs populars a la Ribera d’Ebre” a càrrec de Biel Pubill

Les exposicions i les conferències es realitzaran a Ca don Ventura.

El català suma

Si voleu conèixer a fons què pretenen amb aquesta campanya vegeu: www.elcatalasuma.cat. I visiteu www.youtube.com/plataformaxllengua.

Lingüística i nacionalisme

Val la pena per sentir les desmitificacions de la llengua espanyola que fa el professor de la Universitat Complutense de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera.

Arcadi Oliveres a la Terra Alta

Ahir vam tenir entre nosaltres el prestigiós professor d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Arcadi Oliveres. Ens va oferir una conferència que portava per títol Consum responsable. Arcadi Oliveres, a banda de ser professor de la UAB, dirigeix màsters, doctorats i universitats d'estiu. Al llarg de la seva vida ha estat molt relacionat amb moviments socials obrers i cristinas. Actualment és president de Justícia i Pau a Catalunya.

Home molt conscienciat i preocupat per la desigualtat de riquesa en el món, ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor d’incrementar l’ajut al desenvolupament, la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Sobretot ahir va fer incidència en el consum responsable i destacà que hem d'assumir les nostres responsabilitats: hem de racionalitzar el nostre consum i ens hem d'implicar en aquest món per transformar-lo, però hem de canviar individualment per canviar la societat.

Educació: hi ha un tresor amagat

Jacques Delors, president de la Comissió Europea des de 1985 fins al 1995, va presidir la Comissió Internacional sobre l’educació per al segle XXI, la qual va donar unes pautes de gran transcendència en el món educatiu. L’informe que Jacques Delors va escriure Educació: hi ha un tresor amagat a dins (publicat per la Unesco, 1996) ha estat fonamental per començar les bases d’un nou concepte d’educació:

“L’educació ha de jugar un paper fonamental en el desenvolupament continuat de les persones i les societats. Les polítiques educatives han de propiciar un procés permanent d’enriquiment de coneixements i d’habilitats, per aconseguir el desenvolupament personal que permetrà establir relacions entre individus, grups i nacions”.

El treball que aporta Delors l’inicià l’any 1968 Philip Coombs, amb l’informe “La crisi mundial de l’educació”, i el desenvolupà posteriorment Edgard Faure, l’any 1972, amb l’informe “Aprendre a fer”. El de Delors és, per tant, el resultat de molts anys d’anàlisi entorn d’aquesta visió de l’educació, definida per la multidimensionalitat -educació al llarg de tota la vida- i la coresponsabilitat -l’educació és cosa de tothom.

A l’informe de Jacques Delors es proposa com a objectiu últim de l’educació aprendre a ser, és a dir, tenir uns valors cívics, uns coneixements i unes habilitats socials per viure plenament la condició humana. L’objectiu aprendre a ser es desglossa alhora en tres altres objectius:

1) aprendre a conèixer: aprendre a aprendre, aprendre a adquirir i construir coneixement;

2) aprendre a fer, és a dir, aprendre habilitats socials i professionals per relacionar-se;

3) aprendre a viure junts, a viure en societat.

I des de no fa gaire, la UNESCO ha afegit un darrer objectiu: aprendre a emprendre, és a dir, aprendre a tenir capacitat d’iniciativa.

L’educació, a l’informe Delors, per tant, és una educació basada en una pedagogia de la urbanitat: avui l’educació és una necessitat de tota la vida i en un mateix moment actuen diferents agents educadors.

"Guardeu-vos (diu el pagès) de vendre l'herència
que ens van deixar els pares
perquè hi ha un tresor amagat a dins."
(La Fontaine)

Si us interessa el llibre, us el podeu descarregar des de la pàgina del Centre UNESCO de Catalunya

Jornades Culturals a l'IES Terra Alta

L'IES Terra Alta comença el dia 15 les Jornades Culturals que porten com a lema: Empremta d'una guerra, esperança de pau, i per tant, van dedicades a alguns episodis de la guerra civil. Les portes estaran obertes al públic en general als següents actes:
12 de juny a les 13,30 Conferència La batalla de l'Ebre, a càrrec de Josep Sánchez, professor de la URV
15 de juny a les 16 h Testimonis del camp de concentració: Neus Català, Edmundo Gimeno i Leandro Saún
16 de juny a partir de les 18,30 portes obertes amb l'exposició dels tallers que hauran treballat l'alumnat
També podreu veure dos exposicions: Frederica Montseny (ICD) i Imatges de guerra i reconstruccióde la Ribera d'Ebre, anys 1938-1960 (Arxiu comarcal Ribera d'Ebre)
A les 19,30 xerrada Les brigades internacionals, a càrrec de Pepe Gamero
El cartell l'han elaborat alumnes del centre

Classe de Cesc Gelabert a l'IES Milà i Fontanals

Et deixaré la veu. Textos de Maria Àngels Anglada

"Per què l'havien tornat a despertar? ¿Una altra vegada, havia de retrobar la confusió, els incerts brogits, la consciència dels tresors perduts? Tornar al son llarg i obligat, això és el que desitjava. La vella ferida encara li feia mal. ¿I qui l'havia desvetllat, aquest cop? No es veia ningú al seu costat, però ja ho esbrinaria."

Nit de 1911

"De vegades, havia sentit contar com era de bella l'alba damunt del llac profund, com canviaven
els colors de l'aigua, lentament, com s'alçava la sagrada i rogenca claror del sol damunt dels
canyars, saludada pel vols de les gavines i els triangles alats de les formacions d'ànecs."

Sandàlies d'escuma

ARCADI OLIVERES A LA TERRA ALTA

La Xarxa Educativa Terra Alta organitza la conferència CONSUM RESPONSABLE que anirà a càrrec d'Arcadi Oliveres, economista, professor universitari i president de l'Associació Justícia i Pau de Catalunya. L'acte tindrà lloc el dilluns dia 15 de juny a les 7 de la tarda a la biblioteca de l'IES Terra Alta de Gandesa. Us hi esperem!

III Premi Mayor Zaragoza a Tortosa

Avui als Reials Col·legis de Tortosa s'ha celebrat el III Premi Mayor Zaragoza que organitza l'Associació d'Amigues i Amics de la UNESCO de Tortosa. L'acte ha estat presidit pel Doctor Federico Mayor Zaragoza, l'alcalde de Tortosa, el rector de l'extensió URV a Tortosa i la presidenta de l'Associació.

A l'IES Flix li han atorgat el tercer premi per les bones experiències que han portat al seu centre: el projecte dels companys/es-tutors/es i els tallers de cuina intercultural que s'han portat a terme. Després del lliurament de premis i diplomes a tots els participants (trenta-tres en total i vinguts des de tots els indrets de Catalunya), han començat els parlaments: primer el de l'alcalde i després el del rector de la URV; i finalment, el Dr. Federico Mayor Zaragoza ha fet una conferència que portava per títol Diversitat, integració i interculturalitat. L'acte ha continuat amb una meditació per la pau que ha guiat el monjo budista Ricard Rotllan.

Des d'aquí les meues felicitacions a l'IES Flix, en especial a Anna Masip, la Coordinadora LIC del centre per tota la feina que ha fet.

RENOVACIÓ

Educar en i per a la convivència

Avui he tingut la gran sort de poder assistir a una Jornada de Convivència, organitzada pel Departament d'Educació a Barcelona, concretament a INEFC, on tots els i les assistents hem pogut gaudir escoltant Nélida Zaitegi de Miguel, mestra i pedagoga basca retirada que ens ha parlat de la importància d'educar des dels centres en la convivència i per a la convivència.
Per a ella educar és "desarrollar en el alumnado las competencias necesarias para que lleguen a ser hombres y mujeres que buscan su plena realización y se comprometen en la construcción de una sociedad más justa y solidaria". Comentava que el que ens toca fer als centres actualment és educar, precisament, desenvolupar, no instruir no donar coneixements. I la finalitat de l'escola és humanitzar.
Però l'educació és responsabilitat de tothom, de tota la societat. Hem de recordar que les finalitats educatives són aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a fer, aprendre a aprendre i aprendre a emprendre.
A la revista Aula de Innovación de juny de 2008, núm 172 té un article publicat Planes de convivencia ¿una necesidad sentida?

El joc entre la tradició i la modernitat

Avui a Gandesa s'ha celebrat el Tradijoc que com ja va sent habitual es fa any rera any, una jornada organitzada pels Departaments d'Educació Física que es dedica als jocs populars de les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. L'alumnat de segon d'ESO dels dos IES de la Ribera d'Ebre i l'IES de la Terra Alta gaudeixen d'aquells jocs que els seus pares, mares i iaios, iaies jugaven i que avui estan oblidats. Comparteixen jocs, però també comparteixen amistat i companyonia.
Enguany s'ha comptat amb l'exposició El joc entre la tradició i la modernitat, una experiència en el context d'Horta de Sant Joan, on es mostra la potencialitat del joc tradicional.
L'exposició consta de divuit plafons amb fotografies com podeu observar i amb un rodolí explicatiu del joc.
L'exposició romandrà oberta encara alguns dies i està al gimnàs de l'IES Terra Alta.
El repte de la cucanya és pujar
i amb esforç l'èxit pots assegurar

tú no chino, tú negro

Curtmetratge amb to d'humor que explica la història d'un noi d'origen cubà que busca feina i la troba en un restaurant xinès.
El film ens invita a reflexionar sobre la necessitat de comprensió mútua de diverses cultures. És una breu història molt divertida que retrata els problemes que pot originar el color de la pell o la forma d' expressar-se.

Tercer Taller de cuina intercultural

Avui hem acabat els segons tallers de cuina intercultural que s'han organitzat des de l'IES Flix. Avui Nancy ens ha cuinat "Ceviche", un plat típic de l'Equador elaborat amb gambetes, peix, ceba, llimona, taronja, tomata, primentó, panís o canguil, plàtan fregit o patacones i una salsa picant. Un gust diferent al que estem acostumats a menjar, però molt bo i molt refrescant.



Ens ha parlat de la cultura equatoriana i també de la cultura i llengua quítxues, idioma que coneix però que no parlen el seus fill i filles. Actualment, al seu país s'està lluitant perquè torni a ser una llengua oficial, i per això s'està ensenyant a la gent jove perquè no es perdi, perquè fins no fa gaire era una llengua desprestigiada i menyspreada.
Ens ha dit algunes paraules: Imayna (hola), ataito (adéu) i algunes altres.
Si voleu conèixer més aquesta llengua, podeu entrar a la pàgina web de l'IES Tarradell.

La clase (Entre les murs), 2009

Pel·lícula francesa de 2008, basada en la novel·la de François Bégaudeau, estrenada a Catalunya en castellà el gener de 2009. François és un professor d'institut d'un barri marginal de París, que inicia un nou curs, ple de bones intencions, com la resta dels seus companys i companyes. Però l'actitud de l'alumnat amb problemàtica social diversa i alumnat nouvingut, acaba posant límits a la seua paciència.

La pel·lícula va guanyar el Festival de Cannes l'any 2008

ASSABORINT EL MÓN

Avui hem celebrat el segon taller de cuina d'arreu del món. Oxana, d'Ucraïna ens ha fet un plat típic del seu país: uns crêpes de carn picada amb una salsa de xampinyons. Oxana ens ha explicat com es fa aquest plat i ens ha parlat del seu país, dels seus costums, de la seua cultura. Hem vist fotografies del seu poble, Kosiv.

Escola i creativitat

Mireu-lo tot. Al començament sembla una mica poca-solta, però és interessant.

Playing For Change: Song Around the World "Stand By Me"

Sobre la LEC

Compareixença d'Inger Enkvist, professora de pedagogia de la Universitat de Lund, amb relació al Projecte de llei d'educació.

http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_cp1=301573&p_cp2=301746&p_cp3=4&p_cp22=cerca

ASSABORINT EL MÓN

Dimecres passat es va iniciar per segon any consecutiu els taller de cuina intercultural a l'IES Flix. Organitzat per l'IES compta amb el suport del CEIP Enric Grau Fontseré, l'AMPA de Secundària i l'AMPA de Primària, Ràdio Flix i el PDC de l'Ajuntament de Flix.
El taller va començar amb cuina de Romania i aquesta setmana serà el torn de la cuina d'Ucraïna i el dia 20 s'acabarà amb Equador. Tothom hi està convidat!
Dies: 6, 13 i 20 de maig a la biblioteca de l'IES Flix a les 18 h

Cartell dissenyat per Joan Ramon Ferrús

Dos textos de Mercè Rodoreda

La Colometa de La Plaça del Diamant:

"Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro era un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver-la destapada, l'aprimava amb un ganivet com si fes punta a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre què volien dir quan deien aquesta persona és de suro... perquè de suro, ho era jo. No perquè fos de suro sinó perquè em vaig haver de fer de suro. I el cor de neu. Em vaig haver de fer de suro per poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg." (cap. XXXIII)

El fantasma de Maria a Mirall Trencat:

"Qui ha foradat la soca qui ha lligat la tecla? Quin esglai la trompeta de fira quin esglai i sols a la casa xisclàvem d'alegria i corríem agafats de les mans i lligats a la xemeneia... Armanda! Les criatures ensorraran la teulada i la pluja entrarà ho trencares tot cavallet de cartó i baldufes ratllades... jo tinc a dins del pou la senyora de la casa de les nines amb un collaret fins als genolls amb una estrelleta clavada als cabells tornava del teatre...el coll se li tacà de sang... Oh, germà meu... jugàvem amb els ganivets i foradàvem les soques. Moltes nits vaig sortir al jardí i plantada davant del reixat t'esperava volia ser tu sentir el que tu senties quan sol per sempre... em vaig cansar de de cridar-te em vaig cansar de sentir-me cridar-te... el llorer marit meu fins a la mort clavada en una espina com una fulla..." (cap.IX tercera part)

Jornada Mercè Rodoreda

El dia 8 de maig a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona, es va celebrar una Jornada dedicada a la gran escriptora catalana, Mercè Rodoreda. Amb aquest acte es va clausurar oficialment l'any Rodoreda que s'havia iniciat el 2008, amb la celebració del centenari del seu naixement.
La Jornada comptà amb prestigiosos estudiosos de l'obra rodorediana com Joaquim Molas, Maria Campillo i Maria Barbal. Però a més, hi hagué comunicacions de professorat de Secundària i fins i tot alumnat de batxillerat que exposaren diferents experiències de com havien treballat durant el curs l'obra de la insigne escriptora.
Destacar, sobretot, l'exposició que brillantment va exposar alumnat de segon de Batxillerat: Armanda, la dipositària dels records i dels secrets de l'IES Voltreganès; i també les activitats elaborades des de l'IES Barres i Ones de Badalona Obrir finestres amb vistes.
Tal com va dir J. Molas, tot i que oficialment era l'últim acte de l'any Rodoreda, esperem que no sigui la darrera cosa que es faci d'ella.

Kasemai? Kasemai kep

El divendres 8 de maig a les 10 de la nit, i dins de la Primavera Musical que organitza l'Ajuntament de Flix, es va celebrar un concert Teranga de música i dansa tradicionals del Senegal. El grup senegalès Djilandiang format per quatre percussionistes de tam-tam, sabba i d'altres instruments, desconeguts per nosaltres, i dos cantants i ballarins.
Cada cançó era comentada de quan la cantaven al seu país: així ens cantaren cançons d'abans de les pluges; la cançó de Samaio, que és una màscara que porta alegria i bona energia al poble;la cançó bamba que parla sobre la igualtat dels homes; la cançó dedicada als abang yang que són els avis, les persones més importants en la seua cultura perquè són els més savis per la seua gran experiència. Compararen la mort d'un avi amb una biblioteca quan es crema, perquè els avis són savis i veuen molt més enllà; la cançó dedicada a la màscara de la fertilitat; i per últim una cançó dedicada a l'amistat, que tots vam poder cantar i ballar. La cançó repetia diverses vegades: a,a, a sisey ango.
Una pregunta que ens van durant la vetllada diverses vegades va ser: Kasemai? (Esteu bé) i ens van ensenyar a respondre kasemai kep (estem bé, en pau).
Adjunto una foto, trobada a internet.

Aiwi

Conferència de Pere Pujolàs

El Doctor en pedagogia i rector de la Universitat de Vic, Pere Pujolàs, ens va oferir la darrera conferència del cicle Escola Inclusiva del curs 2008/2009

Les set competències bàsiques per educar en valors

Els autors d’aquest llibre ens presenten unes competències personals i professionals per educar en valors i unes activitats per poder desenvolupar-les.
En la introducció parlen de revolució educativa actual fent referència sobretot al fet que l’escolarització és obligatòria fins al 16 anys i a la incorporació al sistema educatiu de l’alumnat d’origen estranger.
Davant d’aquests fets, els professionals d’Educació ens trobem davant de tres reptes pedagògics: passar a una pedagogia de la inclusió, a una pedagogia de la interculturalitat i a construir una ciutadania activa.

Per tot això sembla imprescindible canviar els models d’ensenyament: del model de transmissió, basat en l’acumulació de coneixements per part de l’alumnat hem de passar a uns models basats en l’educació: ”no es pot donar el mateix tractament a tots els nois i noies, sinó que se’ls ha de donar allò que en cada moment necessita cadascú”. (pàg.15). Cal una educació integral que busqui l’equilibri entre el saber i el ser, perquè es tracta d’ajudar els nois i les noies a aprendre a viure.
I què cal aprendre per aprendre a viure? Aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a participar i aprendre a habitar el món. I les competències per ensenyar a viure són: Ser un mateix, reconèixer l’altre, facilitar el diàleg, regular la participació, treballar en equip, fer escola i treballar en xarxa.
A la segona part del llibre, els autors desenvolupen cada una de les competències, exemplificant-les i proposant dinàmiques per treballar-les i practicar-les.

MARTÍN GARCÍA, X.- PUIG ROVIRA J.M. (2007); Les set competències bàsiques per educar en valors, Graó, Barcelona.

CEIP Remolins

Ahir dimarts, dins del cicle de Conferències sobre la Diversitat que organitza el Servei Educatiu de la Terra Alta, tres mestres del CEIP Remolins de Tortosa, Mario, Àngels i Eva, ens van explicar com treballen a la seua escola.
Mario, director del centre, va fer una presentació del CEIP, una escola considerada CAEP, amb una majoria d'alumnat estranger i d'ètnia gitana. Va explicar les diferents estratègies que utilitzen perquè el seu objectiu és ser una escola inclusiva: suports educatius, programacions multinivell, treball per projectes, desdoblaments, grups cooperatius, reforç educatiu amb agrupaments flexibles, diferents tipologies de tallers a la sisena hora (taller lector, taller de càlcul, taller de coral, taller de biblioteca, taller de convivència).

Sobretot, però, el treball inclusiu el fan amb les programacions multinivell, el treball per projectes i l'aprenentatge cooperatiu, i de cadascun dels quals ens ho exemplificaren.

Finalment, parlaren dels avantatges i desavantatges que suposa treballar d'aquesta manera amb l'alumnat:
Quant a avantatges en digueren unes quantes com que millora la seua autoestima, que aprenen a treballar de manera cooperativa, l'heterogeneïtat de l'alumnat, la rendibilitat del temps, atenció més individualitzada, la millora de les relacions socials...
I quant a desavantatges el fet que el voluntariat sempre és de l'escola (TIS, vetlladora, d'altres mestres. No com en les Comunitats d'aprenentatges on entren voluntaris externs a l'escola com mares i pares, exalumnes...) i destacaren les poques hores que els queda per coordinar-se.
Però sobretot el que ens mostraren a tots els que érem allí va ser entusiame i il·lusió.

Sempre m'apropo als altres en el terreny bàsic que ens és comú.
Tots tenim una estructura física, una ment i emocions.
Tots hem nascut de la mateixa forma i tots morirem.
Tots desitgem la felicitat i no sofrir.
En mirar els altres des d'aquesta perspectiva,
en lloc de percebre diferències secundàries,
experimento la sensació de trobar-me davant d'algú
que és exactament igual que jo.
Relacionar-me en aquest nivell facilita
l'intercanvi i la comunicació.
(Dalai-Lama)

Un franco catorce pesetas

Aquest és el títol de la pel·lícula dirigida i protagonitzada per Carlos Iglesias l'any 2006. El tema és l'emigració dels espanyols a Suïssa durant els anys 60.El film tracta de dos amics, que decideixen marxar a Suïssa a buscar feina perquè a Espanya no en troben. Deixen les seues famílies a Madrid i ells inicien un viatge que els portarà a descobrir tot un món nou de progrés i llibertat. Amb el temps arriba la dona i el fill d'un d'ells i la promesa de l'altre, fet que fa que acabin la vida de solters que fins aleshores havien portat. Treballen tots perquè el seu somni és poder comprar-se un pis a Madrid, però quan arriba l'hora de marxar un decideix quedar-se i l'altre amb la seua família els és molt difícil de decidir perquè el fill s'ha integrat molt bé en el nou país i porten una vida còmoda i plaent.

Conferència sobre Escola Inclusiva a Gandesa

Amb el títol La construcció de l’escola intercultural inclusiva des de processos d’investigació-acció, Lidón Moliner féu una exposició molt didàctica de la tasca que estan fent un equip de professorat de la Universitat de Castelló Jaume I, coordinat per Joan Travé.

Moliner explicà l’experiència duta a terme en una escola concertada de València, en unes instal·lacions molt deteriorades del bisbat, on el 90 % de l’alumnat és d’ètnia gitana i la resta d’origen sudamericà. 140 alumnes i 19 mestres estables.
Els objectius proposats a l’escola van ser:

- Conèixer i analitzar la realitat multicultural de les escoles i les mesures pedagògiques que s’estan desenvolupant per atendre la diversitat
- Analitzar les estratègies didàctiques, organitzatives i sociocomunitàries que condicionen la transformació de les escoles en centres interculturals inclusius.
- Conèixer les percepcions de la comunitat educativa respecte a la diversitat cultural i lingüística i el seu tractament socioeducatiu.
- Propiciar el desenvolupament i posada en pràctica d’estratègies organitzatives i didàctiques que afavoreixin la interculturalitat i la inclusió.
- Desenvolupar processos de millora de la comunicació i de la mediació des d’una perspectiva sociocomunitària.

El procés va seguir diferents fases:


1a. FASE:

a) Procés de sensibilització al claustre (entre maig i juny)


b) Informació i sensibilització de les famílies: una assemblea preparada per mestres, amb la presentació d’un power point molt visual.

c) Procés d’explicació i reflexió sobre la realitat del centre (recollida d’informació al centre per part de l’equip investigador i preguntes)

d) Amb tota la informació recollida es va preparar un informe sense fer cap valoració. Es va fer una anàlisi qualitativa, no quantitativa.


2a FASE: priorització i planificació de les propostes.

a) Anàlisi de l’informe per part de tots els àmbits (carències, potencialitats i somnis). Els mestres coordinaren l’anàlisi.
b) Creació del compromís APRO (anàlisi i propostes).


3a FASE
a) Implementació de les propostes. Creació d’una comissió mixta per posar en marxa les propostes a curt termini.
b) Valorar el procés. Propostes futures per tornar a començar el cicle.

L’experiència la va valorar com a molt positiva, remarcà sobretot la implicació del professorat (un 70% donà suport al canvi), els pares i mares participaren activament perquè el canvi fos una realitat i dels somnis del principi se n’han anat fent realitat alguns: aconseguir que el parc on juguen els nens i nenes a l’hora de l’esbarjo estigui net (no disposen d’un pati propi, han de desplaçar-se a un parc molt proper), han netejat el centre pintant-lo, han fet tràmits per aconseguir que la façana sigui restaurada...

Com a conclusions i reflexions...

- Implicar d’una forma més activa a l’alumnat
- El pojecte tindrà èxit en la mesura en que les escoles es senten capaces i motivades a començar un nou cicle de forma autònoma, i autogestionada.
-La figura de l’equip investigador ha d’anar desapareixent.

Entre els assistents hi va haver una intervenció interessant: de quin mode podíem parlar d’inclusió en una escola on gairebé el 100% de l’alumnat és gitano i nouvingut?
Potser l’escola no és la millor que podien escollir, tanmateix l’equip directiu i la majoria del professorat van veure la necessitat que hi hagués un canvi i hi hagués sobretot implicació dels pares i mares i associacions del barri.
El que segur que sí que aconseguiran és una inclusió social si segueixen aquesta línia de treball.

Recordant lectures

"Perfección para la ciudad es el valor de sus habitantes, para un cuerpo la belleza, para un alma la sabiduría, para una acción la virtud, para un pensamiento la verdad. Las cualidades contrarias a éstas implican imperfección. En un hombre, en una mujer, en un pensamiento, en una acción, en una ciudad, es preciso honrar con alabanzas lo que sea digno de alabanza y cubrir de censuras lo que sea censurable. [...] Y es obligación de un mismo hombre proclamar la verdad y refutar a los que censuran a Helena, mujer sobre la que ha llegado a ser concorde y unánime la opinión de la tradición poética y el significado de su nombre [...]

Por tanto, si el ojo de Helena originó en su alma deseo y pasión amorosa del cuerpo de Alejandro, ¿qué hay en ello de asombroso? Si el amor es un dios, ¿cómo hubiera podido resisitir y vencer el divino poder de los dioses quien es más débil que ellos? Si se trata de una enfermedad humana y de un error de la mente, no se ha de censurar como si fuera una culpa, sino se ha de considerar como una mala suerte. Y, en efecto, ella marchó a Troya, como se marchó, a causa de las insidias que padeció en su alma, no por voluntaria decisión de su espíritu; a causa de la inexorabilidad del amor, no por intrigas de su arte."

GORGIAS, Elogio de Helena

Tercera Gimcana de les llengües de Tortosa

La Gimcana de les Llengües de Tortosa és una actuació que forma part del Pla Educatiu d’Entorn del Departament d’Educació de la Generalitat i de l’Ajuntament de Tortosa, per donar a conèixer a tota la població el valor de la diversitat lingüística i fomentar el respecte per totes les llengües.

La Gimcana és un concurs obert a tothom. Cada divendres es proposen 5 proves, que corresponen a les diverses categories de participants. Cadascú ha de resoldre la prova que li toque abans del divendres de la mateixa setmana. Els participants acumulen punts fins al final de la Gimcana.

La Gimcana té una durada de 8 setmanes. Comença el 6 de febrer i acaba el 27 de març. Si quan ha començat no heu sigut a temps us hi podeu incorporar en qualsevol moment. Les preguntes apareixeran cada divendres mentre duri la Gimcana.
Per participar-hi n'hi ha prou de contestar setmanalment una pregunta relacionada amb les llengües. És necessari que us registreu en aquesta web per poder participar.

Us podeu adreçar a http://www.gimcanatortosa.cat/

Queda prohibido

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.

Alfredo Cuervo Barrero

Conferència d'Alba Reñé

Dins del cicle de conferències d'Educació emocional que s'estan portant a terme des de l'ICE de les Terres de l'Ebre, divendres passat, Alba Reñé, professora de llengua catalana i literatura de l'IES Maria Rúbies de Lleida ens parlà de Com ser docent i no deixar-hi la pell, títol també del llibre que ha publicat juntament amb Eugènia de Pagès a l'editorial Graó.

Particularment, el títol no m'atreia gaire perquè sonava molt a best-seller i pensava que la conferència aniria en la línia de teràpia de mestres. Res més lluny de la realitat. Alba Reñé va fer una exposició clara, didàctica i molt pràctica de les causes del malestar del docent, de les emocions, dels seus components, va parlar de l'estrés (no tot l'estrés és dolent), de com regular les emocions (a través d'una bona respiració, de relaxació, de massatge i tacte i de salut de l'humor) i de tècniques de concentració i relaxació a la'aula.
El seu missatge final va ser: Respira profundament, somriu, abraça.

No sé jugar amb màscares, amics

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.

(Maria Àngels Anglada)

L'Equip LIC del Montsià té un blog

El meus companys i amics LIC del Montsià tenen un blog nou. Hi podreu trobar molts vídeos sobre bones pràctiques de diferents centres de Catalunya en temes de nouvinguts, apadrinament lector, parelles lingüístiques, interculturalitat, articles interessants, recursos d'educació per a la ciutadania, per destacar-ne solament uns quants. Si cliqueu damunt de la fotografia el podreu mirar.
Felicitats! Patri, Maite, Antonio i Ramon.

LINGUAMON - CASA DE LES LLENGÜES

Linguamón- Casa de les llengües és un consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Té com a objectiu la promoció de les llengües del món com a vehicle de comunicació, de civilització i de diàleg; la font de desenvolupament personal, creativitat humana i com a patrimoni de la humanitat; i el dret de les persones i de les comunitats lingüístiques. La seua pàgina web és una eina important per treballar les llengües del món. Es treballen diversitat de recursos quant al tema de llengües: diversitat lingüística, multilingüisme i gestió i recursos multilingües. Aquests dies també han estrenat un nou espai que porta per títol MAPES VIUS, de moment està de proves, però val molt la pena de visitar-lo.

En la seua pàgina de presentació diuen:

"Totes les llengües són importants i serveixen per comunicar-nos, pensar i crear noves eines i màquines, expressar sentiments o resoldre conflictes a través del diàleg, al marge del nombre de persones que les parlin. De fet, per una comunitat lingüística, la llengua pròpia és la que pot fer millor aquestes funcions.

Treballem perquè es reconegui el valor de cada llengua, per facilitar-ne la convivència i cooperem amb especialistes i organitzacions que comparteixen aquests objectius. Sense oblidar, en un món connectat a Internet, la necessitat que totes les llengües puguin ser presents en la societat de la informació i en les noves tecnologies."

Viure a Catalunya: un recurs per aprendre llengua

Viure a Catalunya. Làmines i guia didàctica

La Secretaria de Política Lingüística ha publicat a través de la xarxa una guia didàctica complementària a les làmines que fa un parell d'anys van sortir impreses. Aquestes deu làmines estan indicades per treballar el llenguatge en situacions comunicatives de la vida quotidiana a les aules dels cursos de nivell inicial (acolliment lingüístic) i nivell bàsic

El temes tractats són: la casa, el parc, el bar i el restaurant, la ciutat, la muntanya i el camp, la platja i el port, el mercat i el supermercat, el temps, els transports i els oficis. Us podeu baixar les làmines en format PDF en DIN-A 4 i també la guia didàctica per a la utilització de les làmines.

Viure a Catalunya. Làmines i guia didàctica

ELS EQUIPS D’APRENENTATGE COOPERATIU: UNA METODOLOGIA INCLUSIVA

Els nostres centres educatius cada dia es caracteritzen més per la diversitat de l’alumnat que hem d’atendre en una mateixa aula: alumnes d’educació especial, alumnes amb alguna discapacitat, alumnes amb un nivell molt alt d’aprenentatge, alumnes nouvinguts procedents d’altres països i d’altres cultures... La diversitat és molt àmplia. I la realitat és la que tenim: amb uns recursos humans limitats hem d’atendre tot l’alumnat. Com ho hem de fer? No hi ha una resposta màgica, ni una solució única, ni és fàcil. I malgrat tots els entrebancs, és possible.

I és possible gràcies a la filosofia d’Escola inclusiva. Des de fa uns anys, des del Departament d’Educació i altres institucions hem sentit parlar molt d’inclusió: en cursos de formació permanent, en publicacions del món educatiu, i professorat del món universitari han estudiat diferents metodologies i estratègies inclusives per donar resposta a tot l’alumnat. És el cas de Pere Pujolàs, doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona i coordinador del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) i també de la Xarxa Temàtica de Recerca sobre “Atenció a la Diversitat dels Alumnes en una Escola per a Tothom”. Pujolàs defensa una escola inclusiva “on poden aprendre junts, en una mateixa aula, tants alumnes con sigui possible (malgrat siguin molt diferents), tantes hores com sigui possible, participant tant com sigui possible en les mateixes activitats que els seus companys de la classe.”; un altre és Joan Traver, professor de la Universitat de Castelló Jaume I, és el creador de necesari@s, un programa de sensibilització del voluntariat en l’àmbit escolar, amb l’ objectiu de formar el professorat en estratègies metodològiques que faciliten els processos d’interacció comunicativa i cooperativa entre els alumnes; i Auxiliadora Sales, professora de la Universitat de Castelló també, que ha treballat activament en grups interactius cooperatius.

De metodologies inclusives per atendre la diversitat a l’aula n’hi ha unes quantes: des de les comunitats d’aprenentatge i les programacions multinivell fins a la pedagogia del contracte, els treballs per projectes i els grups d’aprenentatge cooperatiu, entre altres.

De les comunitats d’aprenentatge tots n’heu sentit parlar: és un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa; les programacions multinivell són una eina perquè tot l’alumnat d’una aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d’ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe.

El contracte pedagògic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, on una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament.

Voldria centrar-me, però, en l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, una metodologia, no nova, perquè ja fa temps de què se’n parla, però que ens costa portar-la a la pràctica, bé sigui per la por als canvis, o potser pel neguit que no ens en sortirem, o fins i tot per desconeixement.

Quan volem treballar de forma cooperativa és important haver ensenyat i practicat competències socials prèviament amb l’alumnat, perquè aquestes són molt necessàries per treballar en equip i cooperar amb altres persones. Les habilitats socials no s’adquireixen espontàniament i per això necessitem estratègies apropiades per ensenyar a treballar junts. L’ús continuat d’aquestes tècniques ha de fer que l’alumnat aprengui a treballar d’aquesta manera.

La filosofia del grup cooperatiu parteix que totes les persones són importants a l’aula, totes són necessàries perquè totes aporten el seu aprenentatge, no s’exclou a ningú, i si algú necessita ajuda se li dóna. S’han de valorar les diferències dels alumnes i hem de rebutjar les desigualtats. El grup es forma de manera heterogènia i està format per tres, quatre o cinc membres.

Segons Pere Pujolàs, en un grup cooperatiu hi ha una interdependència positiva, és a dir, l’alumnat aprèn i fa que la resta de l’equip també aprengui; hi ha una responsabilitat individual: tots els membres de l’equip són imprescindibles perquè tenen un rol que han de complir i han d’aportar la seua part; hi ha un lideratge compartit, tots són iguals, ningú se sent superior a un altre i si tots fan la seua tasca comporta un èxit d’equip.

Algunes de les tècniques de grup cooperatiu més conegudes són: la tècnica TAI, la tutoria entre iguals, el trencaclosques d’Aronson (Jigsaw), la tècnica Coop-Coop i la tècnica TGT o Competició per equips.

La tècnica TAI (inicials de Team Assisted Individualization), Equip d’Assistència Individualitzada, s’utilitza en l’ensenyament de les matemàtiques i combina l’ensenyament individualitzat amb el treball en equip. Al començament de cada tema i amb els equips formats de manera heterogènia, la mestra o mestre fa una presentació per a tothom i se’ls explica quins objectius didàctics s’espera que assoleixin. Tot l’alumnat treballarà els mateixos continguts però en diferents nivells. Cada membre de l’equip té el seu propi pla de treball personalitzat, i tots saben quins són els seus objectius, quines activitats han de fer i s’han de responsabilitzar que tots els membres de l’equip faci el seu pla de treball i si a algú li costa, un membre de l’equip el pot ajudar.

Si és necessari, el professorat pot atendre en petit grup a alguns alumnes d’un nivell determinat per fer explicacions o orientar-los.


La tutoria entre iguals: és una manera de treballar amb parelles, dos alumnes que poden ser de la mateixa classe o bé de diferent classe i nivell: un alumne farà de tutor de l’altre. En aquest tipus d’aprenentatge cooperatiu s’han d’establir de manera molt clara i precisa els continguts a treballar i l’estructura de cada sessió. El contingut de la tutoria entre iguals ha de tenir continuïtat amb el que es treballa a la classe. Els primers dies que es porti a la pràctica, el professorat ha de fer la supervisió. Les sessions han de ser curtes, aproximadament han de durar mitja hora, però s’hauria de procurar fer diàriament.

El trencaclosques d’Aronson, Jigsaw: es formen grups de treball, que anomenarem equip base i cada membre del grup tria una part del tema a treballar; en un moment del procés, els alumnes desfan el grup inicial i els membres dels diferents grups que han triat treballar la mateixa part del tema s’ajunten per formar l’equip d’experts i junts fan la recerca de la mateixa part de la lliçó, ajudant-se i compartint la informació. Una vegada acabada la seua part del tema, els experts tornen cadascú al seu grup inicial o equip base i tots aporten la seua part del tema als altres. Entre tots arribaran a tenir molt més clar el tema treballat.

La tècnica coop-coop: el professorat anima els estudiants a demanar els temes que més els interessa de l’àrea. Al final s’ha de disposar d’una llista de temes que siguin interessants per al grup-classe. Es preparen els grups i cada grup escull un tema que li sigui interessant, i del tema escollit, cada membre de l’equip tria un subtema que haurà de treballar de manera individual. Cada alumne presenta al seu grup el seu subtema i la seua part s’integra a la dels altres, formant un material únic, evitant, però, que sigui una juxtaposició de materials, sinó que s’ho han de parlar i discutir com presentaran el material a la resta de la classe. Cada equip exposa el seu tema preparat.

La tècnica TGT inicials de Teams Games Tournaments. És un joc competitiu de preguntes i respostes, amb equips de capacitat homogènia. El professor o professora lliura uns materials que els alumnes s’hauran de preparar i un cop estan estudiats, comença el joc. Cada alumne juga en grups de tres, amb dos companys d’altres equips que tenen el mateix nivell acadèmic amb un joc de fitxes que prèviament ha preparat el mestre.

I podríem continuar parlant de més tècniques cooperatives i de maneres de treballar des de l’escola inclusiva, però l’espai és limitat. Treballar en grups interactius és una manera diferent de treballar però que val la pena provar-ho perquè l’alumnat no solament aprendrà més, sinó que també aprendrà a treballar amb els seus companys i companyes, aprendrà habilitats socials, a ser assertiu, en definitiva, a ser més persona. Potser els costarà perquè no en saben i els n’haurem d’ensenyar, però quan ho fem, tots hi sortirem guanyant.

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

- PUJOLÀS, P. (2003), Aprendre junts alumnes diferents, Eumo, Vic

- RUIZ BEL, R. (1997), Adaptacions curriculars individualitzades i unitats de programació multinivell: Revisió de conceptes i materials per a la pràctica

- STAINBACK,S.- STAINBACK, W (1999), Aulas inclusivas, Nancea, Madrid

- STAINBACK,S.B. (2001), Components crítics en el desenvolupament de l’educació inclusiva. Dins de Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol. 5 núm.1 pp.26-31

- VV.AA. (2006) Caixa d’eines 03. Llengua Interculturalitat i Cohesió social. El centre educatiu acollidor, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació

- http://www.xtec.es/~rgrau/treballcooperatiu/estructures.htm

- Curs D109: Webquest: una metodologia per treballar amb internet a l’aula (curs telemàtic del Departament d’Educació)

---

Diversita't i desesteriotipa't. WebQuest

En aquesta WebQuest que ha realitzat Sònia Puey amb les seues companyes N. Casals i N. Ortín, es treballen els conceptes de prejudicis i estereotips amb els objectius de:
- Detectar els estereotips més habituals respecte el fenòmen de la immigració.
- Investigar i conèixer la realitat sobre la immigració, per tal de contrastar la informació anterior.
- Elaborar un material informatiu que ajudi a eradicar els estereotips
- Compartir les experiències amb els companys.

Està pensada per als alumnes de segon cicle d'ESO. Es pot elaborar des de la tutoria i transversalment es treballa: llengua, ciències socials, informàtica i Visual i Plàstica.
Les WebQuest són una bona eina per treballar els grups cooperatius, i tot i que n'hi ha moltes penjades a la xarxa, tenen poc ressò en els centres, almenys els que visito. Moltes vegades n'han sentit a parlar però mai no n'han dut cap a la pràctica. Aquesta està molt ben treballada i l'alumnat pot aprendre a valorar i a utilitzar aquests conceptes tan importants, en un món multicultural en què vivim, de diversitat i prejudicis

Dia Escolar de la Noviolència i la Pau

No hi ha camí per la pau, la pau és el camí (Gandhi)

Avui els centres han celebrat el dia escolar de la Noviolència i la Pau. A l'IES Terra Alta han estat diferents els actes que s'han celebrat: des de construir una grua gran penjada des del sostre amb papiroflèxia, llegir un manifest al pati amb l'alumnat i professorat i diferents murals elaborats pels alumnes d'ESO amb la temàtica de pau i no violència: poemes de guerra, de pau, de desertors, de conflictes bèl·lics actuals, missatges de pau, el nom de pau amb moltes llengües...

Martí i Pol va dir:
"La Pau no és un cop de vent sobtat
sinó la pedra en la qual cada dia
cal esculpir l'esforç de conquerir-la"

Conferència sobre Víctor Català

La conferència sobre Víctor Català que ens va oferir ahir Carme Vilà Comajoan, dins del Seminari del Gust per la lectura fou molt interessant. Destacà aspectes poc estudiats de l'obra de l'autora. Pimer desmitificà alguns aspectes biogràfics que apareixen en enciclopèdies o estudis sobre Víctor Català, com per exemple que sempre visqué a l'Escala, o que per avorriment escrivia, o que sempre mantingué l'anonimat i no se sabé mai que fou una dona.
El seu primer premi fou als Jocs Florals a Olot i quan se sabé que Víctor Català era una dona, Caterina Albert, no va caure massa bé, i sempre utilitzà pseudònim: el més famós va ser el de Víctor Català, però n'utilitzà un altre: Virgili Alacsela (La Escala, a l'inrevés i sense apòstrof).
Però gairebé des del començament digué que era una dona. Després de la primera carta escrita a Joan Maragall, ja li comentà que no era un home sinó una dona.

Tingué silencis de molts anys, que això no vol dir que no escrivís, però que no publicà. Passà llargues temporades vivint a Barcelona, al C/ València, 250, diuen que davant de la seua germana i el seu cunyat i que cada dia anava al teatre. Va viure fins als 96 anys i la seua darrera entrevista la concedí a Baltasar Porcel. Va morir l'any 1966.

Quant als aspectes de la novel·la comentà el dossier que ella mateixa ha elaborat i destacà el temps en què transcorre la novel·la, el personatge de la Mila (la seua virginitat, el desig de ser mare, la violació) i sobretot el de Gaià i Baldiret.
També comentà aspectes simbòlics com el calçat que utilitzen alguns personatges i de la mirada dels diferents protagonistes.
El dossier el podreu trobar penjat més endavant a l'espai LIC
També ens comentà que dins de l'espai Edu 3.cat hi ha dos vídeos penjats sobre l'autora. Us remeto a aquest:
Caterina Albert/ Vítor Català: el jo contra l'entorn

Solitud

Demà dimecres a les 18 hi i als SSTT de Tortosa hi haurà seminari del Gust per la lectura (Secundària)amb una conferència sobre Solitud de Víctor Català. La xerrada anirà a càrrec de Carme Vilà.

Hi ha una WebQuest penjada a la xarxa sobre aquesta obra literària que la podeu mirar aquí