CEIP Remolins

Ahir dimarts, dins del cicle de Conferències sobre la Diversitat que organitza el Servei Educatiu de la Terra Alta, tres mestres del CEIP Remolins de Tortosa, Mario, Àngels i Eva, ens van explicar com treballen a la seua escola.
Mario, director del centre, va fer una presentació del CEIP, una escola considerada CAEP, amb una majoria d'alumnat estranger i d'ètnia gitana. Va explicar les diferents estratègies que utilitzen perquè el seu objectiu és ser una escola inclusiva: suports educatius, programacions multinivell, treball per projectes, desdoblaments, grups cooperatius, reforç educatiu amb agrupaments flexibles, diferents tipologies de tallers a la sisena hora (taller lector, taller de càlcul, taller de coral, taller de biblioteca, taller de convivència).

Sobretot, però, el treball inclusiu el fan amb les programacions multinivell, el treball per projectes i l'aprenentatge cooperatiu, i de cadascun dels quals ens ho exemplificaren.

Finalment, parlaren dels avantatges i desavantatges que suposa treballar d'aquesta manera amb l'alumnat:
Quant a avantatges en digueren unes quantes com que millora la seua autoestima, que aprenen a treballar de manera cooperativa, l'heterogeneïtat de l'alumnat, la rendibilitat del temps, atenció més individualitzada, la millora de les relacions socials...
I quant a desavantatges el fet que el voluntariat sempre és de l'escola (TIS, vetlladora, d'altres mestres. No com en les Comunitats d'aprenentatges on entren voluntaris externs a l'escola com mares i pares, exalumnes...) i destacaren les poques hores que els queda per coordinar-se.
Però sobretot el que ens mostraren a tots els que érem allí va ser entusiame i il·lusió.

Sempre m'apropo als altres en el terreny bàsic que ens és comú.
Tots tenim una estructura física, una ment i emocions.
Tots hem nascut de la mateixa forma i tots morirem.
Tots desitgem la felicitat i no sofrir.
En mirar els altres des d'aquesta perspectiva,
en lloc de percebre diferències secundàries,
experimento la sensació de trobar-me davant d'algú
que és exactament igual que jo.
Relacionar-me en aquest nivell facilita
l'intercanvi i la comunicació.
(Dalai-Lama)

Un franco catorce pesetas

Aquest és el títol de la pel·lícula dirigida i protagonitzada per Carlos Iglesias l'any 2006. El tema és l'emigració dels espanyols a Suïssa durant els anys 60.El film tracta de dos amics, que decideixen marxar a Suïssa a buscar feina perquè a Espanya no en troben. Deixen les seues famílies a Madrid i ells inicien un viatge que els portarà a descobrir tot un món nou de progrés i llibertat. Amb el temps arriba la dona i el fill d'un d'ells i la promesa de l'altre, fet que fa que acabin la vida de solters que fins aleshores havien portat. Treballen tots perquè el seu somni és poder comprar-se un pis a Madrid, però quan arriba l'hora de marxar un decideix quedar-se i l'altre amb la seua família els és molt difícil de decidir perquè el fill s'ha integrat molt bé en el nou país i porten una vida còmoda i plaent.

Conferència sobre Escola Inclusiva a Gandesa

Amb el títol La construcció de l’escola intercultural inclusiva des de processos d’investigació-acció, Lidón Moliner féu una exposició molt didàctica de la tasca que estan fent un equip de professorat de la Universitat de Castelló Jaume I, coordinat per Joan Travé.

Moliner explicà l’experiència duta a terme en una escola concertada de València, en unes instal·lacions molt deteriorades del bisbat, on el 90 % de l’alumnat és d’ètnia gitana i la resta d’origen sudamericà. 140 alumnes i 19 mestres estables.
Els objectius proposats a l’escola van ser:

- Conèixer i analitzar la realitat multicultural de les escoles i les mesures pedagògiques que s’estan desenvolupant per atendre la diversitat
- Analitzar les estratègies didàctiques, organitzatives i sociocomunitàries que condicionen la transformació de les escoles en centres interculturals inclusius.
- Conèixer les percepcions de la comunitat educativa respecte a la diversitat cultural i lingüística i el seu tractament socioeducatiu.
- Propiciar el desenvolupament i posada en pràctica d’estratègies organitzatives i didàctiques que afavoreixin la interculturalitat i la inclusió.
- Desenvolupar processos de millora de la comunicació i de la mediació des d’una perspectiva sociocomunitària.

El procés va seguir diferents fases:


1a. FASE:

a) Procés de sensibilització al claustre (entre maig i juny)


b) Informació i sensibilització de les famílies: una assemblea preparada per mestres, amb la presentació d’un power point molt visual.

c) Procés d’explicació i reflexió sobre la realitat del centre (recollida d’informació al centre per part de l’equip investigador i preguntes)

d) Amb tota la informació recollida es va preparar un informe sense fer cap valoració. Es va fer una anàlisi qualitativa, no quantitativa.


2a FASE: priorització i planificació de les propostes.

a) Anàlisi de l’informe per part de tots els àmbits (carències, potencialitats i somnis). Els mestres coordinaren l’anàlisi.
b) Creació del compromís APRO (anàlisi i propostes).


3a FASE
a) Implementació de les propostes. Creació d’una comissió mixta per posar en marxa les propostes a curt termini.
b) Valorar el procés. Propostes futures per tornar a començar el cicle.

L’experiència la va valorar com a molt positiva, remarcà sobretot la implicació del professorat (un 70% donà suport al canvi), els pares i mares participaren activament perquè el canvi fos una realitat i dels somnis del principi se n’han anat fent realitat alguns: aconseguir que el parc on juguen els nens i nenes a l’hora de l’esbarjo estigui net (no disposen d’un pati propi, han de desplaçar-se a un parc molt proper), han netejat el centre pintant-lo, han fet tràmits per aconseguir que la façana sigui restaurada...

Com a conclusions i reflexions...

- Implicar d’una forma més activa a l’alumnat
- El pojecte tindrà èxit en la mesura en que les escoles es senten capaces i motivades a començar un nou cicle de forma autònoma, i autogestionada.
-La figura de l’equip investigador ha d’anar desapareixent.

Entre els assistents hi va haver una intervenció interessant: de quin mode podíem parlar d’inclusió en una escola on gairebé el 100% de l’alumnat és gitano i nouvingut?
Potser l’escola no és la millor que podien escollir, tanmateix l’equip directiu i la majoria del professorat van veure la necessitat que hi hagués un canvi i hi hagués sobretot implicació dels pares i mares i associacions del barri.
El que segur que sí que aconseguiran és una inclusió social si segueixen aquesta línia de treball.

Recordant lectures

"Perfección para la ciudad es el valor de sus habitantes, para un cuerpo la belleza, para un alma la sabiduría, para una acción la virtud, para un pensamiento la verdad. Las cualidades contrarias a éstas implican imperfección. En un hombre, en una mujer, en un pensamiento, en una acción, en una ciudad, es preciso honrar con alabanzas lo que sea digno de alabanza y cubrir de censuras lo que sea censurable. [...] Y es obligación de un mismo hombre proclamar la verdad y refutar a los que censuran a Helena, mujer sobre la que ha llegado a ser concorde y unánime la opinión de la tradición poética y el significado de su nombre [...]

Por tanto, si el ojo de Helena originó en su alma deseo y pasión amorosa del cuerpo de Alejandro, ¿qué hay en ello de asombroso? Si el amor es un dios, ¿cómo hubiera podido resisitir y vencer el divino poder de los dioses quien es más débil que ellos? Si se trata de una enfermedad humana y de un error de la mente, no se ha de censurar como si fuera una culpa, sino se ha de considerar como una mala suerte. Y, en efecto, ella marchó a Troya, como se marchó, a causa de las insidias que padeció en su alma, no por voluntaria decisión de su espíritu; a causa de la inexorabilidad del amor, no por intrigas de su arte."

GORGIAS, Elogio de Helena

Tercera Gimcana de les llengües de Tortosa

La Gimcana de les Llengües de Tortosa és una actuació que forma part del Pla Educatiu d’Entorn del Departament d’Educació de la Generalitat i de l’Ajuntament de Tortosa, per donar a conèixer a tota la població el valor de la diversitat lingüística i fomentar el respecte per totes les llengües.

La Gimcana és un concurs obert a tothom. Cada divendres es proposen 5 proves, que corresponen a les diverses categories de participants. Cadascú ha de resoldre la prova que li toque abans del divendres de la mateixa setmana. Els participants acumulen punts fins al final de la Gimcana.

La Gimcana té una durada de 8 setmanes. Comença el 6 de febrer i acaba el 27 de març. Si quan ha començat no heu sigut a temps us hi podeu incorporar en qualsevol moment. Les preguntes apareixeran cada divendres mentre duri la Gimcana.
Per participar-hi n'hi ha prou de contestar setmanalment una pregunta relacionada amb les llengües. És necessari que us registreu en aquesta web per poder participar.

Us podeu adreçar a http://www.gimcanatortosa.cat/

Queda prohibido

¿Qué es lo verdaderamente importante?,
busco en mi interior la respuesta,
y me es tan difícil de encontrar.

Falsas ideas invaden mi mente,
acostumbrada a enmascarar lo que no entiende,
aturdida en un mundo de irreales ilusiones,
donde la vanidad, el miedo, la riqueza,
la violencia, el odio, la indiferencia,
se convierten en adorados héroes,
¡no me extraña que exista tanta confusión,
tanta lejanía de todo, tanta desilusión!.

Me preguntas cómo se puede ser feliz,
cómo entre tanta mentira puede uno convivir,
cada cual es quien se tiene que responder,
aunque para mí, aquí, ahora y para siempre:

Queda prohibido llorar sin aprender,
levantarme un día sin saber qué hacer,
tener miedo a mis recuerdos,
sentirme sólo alguna vez.

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quiero,
abandonarlo todo por tener miedo,
no convertir en realidad mis sueños.

Queda prohibido no demostrarte mi amor,
hacer que pagues mis dudas y mi mal humor,
inventarme cosas que nunca ocurrieron,
recordarte sólo cuando no te tengo.

Queda prohibido dejar a mis amigos,
no intentar comprender lo que vivimos,
llamarles sólo cuando los necesito,
no ver que también nosotros somos distintos.

Queda prohibido no ser yo ante la gente,
fingir ante las personas que no me importan,
hacerme el gracioso con tal de que me recuerden,
olvidar a todos aquellos que me quieren.

Queda prohibido no hacer las cosas por mí mismo,
no creer en mi dios y hallar mi destino,
tener miedo a la vida y a sus castigos,
no vivir cada día como si fuera un último suspiro.

Queda prohibido echarte de menos sin alegrarme,
odiar los momentos que me hicieron quererte,
todo porque nuestros caminos han dejado de abrazarse,
olvidar nuestro pasado y pagarlo con nuestro presente.

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen más que la mía,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha,
sentir que con su falta el mundo se termina.

Queda prohibido no crear mi historia,
dejar de dar las gracias a mi familia por mi vida,
no tener un momento para la gente que me necesita,
no comprender que lo que la vida nos da, también nos lo quita.

Alfredo Cuervo Barrero

Conferència d'Alba Reñé

Dins del cicle de conferències d'Educació emocional que s'estan portant a terme des de l'ICE de les Terres de l'Ebre, divendres passat, Alba Reñé, professora de llengua catalana i literatura de l'IES Maria Rúbies de Lleida ens parlà de Com ser docent i no deixar-hi la pell, títol també del llibre que ha publicat juntament amb Eugènia de Pagès a l'editorial Graó.

Particularment, el títol no m'atreia gaire perquè sonava molt a best-seller i pensava que la conferència aniria en la línia de teràpia de mestres. Res més lluny de la realitat. Alba Reñé va fer una exposició clara, didàctica i molt pràctica de les causes del malestar del docent, de les emocions, dels seus components, va parlar de l'estrés (no tot l'estrés és dolent), de com regular les emocions (a través d'una bona respiració, de relaxació, de massatge i tacte i de salut de l'humor) i de tècniques de concentració i relaxació a la'aula.
El seu missatge final va ser: Respira profundament, somriu, abraça.

No sé jugar amb màscares, amics

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d'uns pocs pensaments clars
ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l'espera de l'alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.

(Maria Àngels Anglada)

L'Equip LIC del Montsià té un blog

El meus companys i amics LIC del Montsià tenen un blog nou. Hi podreu trobar molts vídeos sobre bones pràctiques de diferents centres de Catalunya en temes de nouvinguts, apadrinament lector, parelles lingüístiques, interculturalitat, articles interessants, recursos d'educació per a la ciutadania, per destacar-ne solament uns quants. Si cliqueu damunt de la fotografia el podreu mirar.
Felicitats! Patri, Maite, Antonio i Ramon.

LINGUAMON - CASA DE LES LLENGÜES

Linguamón- Casa de les llengües és un consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum Universal de les Cultures. Té com a objectiu la promoció de les llengües del món com a vehicle de comunicació, de civilització i de diàleg; la font de desenvolupament personal, creativitat humana i com a patrimoni de la humanitat; i el dret de les persones i de les comunitats lingüístiques. La seua pàgina web és una eina important per treballar les llengües del món. Es treballen diversitat de recursos quant al tema de llengües: diversitat lingüística, multilingüisme i gestió i recursos multilingües. Aquests dies també han estrenat un nou espai que porta per títol MAPES VIUS, de moment està de proves, però val molt la pena de visitar-lo.

En la seua pàgina de presentació diuen:

"Totes les llengües són importants i serveixen per comunicar-nos, pensar i crear noves eines i màquines, expressar sentiments o resoldre conflictes a través del diàleg, al marge del nombre de persones que les parlin. De fet, per una comunitat lingüística, la llengua pròpia és la que pot fer millor aquestes funcions.

Treballem perquè es reconegui el valor de cada llengua, per facilitar-ne la convivència i cooperem amb especialistes i organitzacions que comparteixen aquests objectius. Sense oblidar, en un món connectat a Internet, la necessitat que totes les llengües puguin ser presents en la societat de la informació i en les noves tecnologies."

Viure a Catalunya: un recurs per aprendre llengua

Viure a Catalunya. Làmines i guia didàctica

La Secretaria de Política Lingüística ha publicat a través de la xarxa una guia didàctica complementària a les làmines que fa un parell d'anys van sortir impreses. Aquestes deu làmines estan indicades per treballar el llenguatge en situacions comunicatives de la vida quotidiana a les aules dels cursos de nivell inicial (acolliment lingüístic) i nivell bàsic

El temes tractats són: la casa, el parc, el bar i el restaurant, la ciutat, la muntanya i el camp, la platja i el port, el mercat i el supermercat, el temps, els transports i els oficis. Us podeu baixar les làmines en format PDF en DIN-A 4 i també la guia didàctica per a la utilització de les làmines.

Viure a Catalunya. Làmines i guia didàctica

ELS EQUIPS D’APRENENTATGE COOPERATIU: UNA METODOLOGIA INCLUSIVA

Els nostres centres educatius cada dia es caracteritzen més per la diversitat de l’alumnat que hem d’atendre en una mateixa aula: alumnes d’educació especial, alumnes amb alguna discapacitat, alumnes amb un nivell molt alt d’aprenentatge, alumnes nouvinguts procedents d’altres països i d’altres cultures... La diversitat és molt àmplia. I la realitat és la que tenim: amb uns recursos humans limitats hem d’atendre tot l’alumnat. Com ho hem de fer? No hi ha una resposta màgica, ni una solució única, ni és fàcil. I malgrat tots els entrebancs, és possible.

I és possible gràcies a la filosofia d’Escola inclusiva. Des de fa uns anys, des del Departament d’Educació i altres institucions hem sentit parlar molt d’inclusió: en cursos de formació permanent, en publicacions del món educatiu, i professorat del món universitari han estudiat diferents metodologies i estratègies inclusives per donar resposta a tot l’alumnat. És el cas de Pere Pujolàs, doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona i coordinador del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) i també de la Xarxa Temàtica de Recerca sobre “Atenció a la Diversitat dels Alumnes en una Escola per a Tothom”. Pujolàs defensa una escola inclusiva “on poden aprendre junts, en una mateixa aula, tants alumnes con sigui possible (malgrat siguin molt diferents), tantes hores com sigui possible, participant tant com sigui possible en les mateixes activitats que els seus companys de la classe.”; un altre és Joan Traver, professor de la Universitat de Castelló Jaume I, és el creador de necesari@s, un programa de sensibilització del voluntariat en l’àmbit escolar, amb l’ objectiu de formar el professorat en estratègies metodològiques que faciliten els processos d’interacció comunicativa i cooperativa entre els alumnes; i Auxiliadora Sales, professora de la Universitat de Castelló també, que ha treballat activament en grups interactius cooperatius.

De metodologies inclusives per atendre la diversitat a l’aula n’hi ha unes quantes: des de les comunitats d’aprenentatge i les programacions multinivell fins a la pedagogia del contracte, els treballs per projectes i els grups d’aprenentatge cooperatiu, entre altres.

De les comunitats d’aprenentatge tots n’heu sentit parlar: és un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa; les programacions multinivell són una eina perquè tot l’alumnat d’una aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d’ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe.

El contracte pedagògic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, on una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament.

Voldria centrar-me, però, en l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, una metodologia, no nova, perquè ja fa temps de què se’n parla, però que ens costa portar-la a la pràctica, bé sigui per la por als canvis, o potser pel neguit que no ens en sortirem, o fins i tot per desconeixement.

Quan volem treballar de forma cooperativa és important haver ensenyat i practicat competències socials prèviament amb l’alumnat, perquè aquestes són molt necessàries per treballar en equip i cooperar amb altres persones. Les habilitats socials no s’adquireixen espontàniament i per això necessitem estratègies apropiades per ensenyar a treballar junts. L’ús continuat d’aquestes tècniques ha de fer que l’alumnat aprengui a treballar d’aquesta manera.

La filosofia del grup cooperatiu parteix que totes les persones són importants a l’aula, totes són necessàries perquè totes aporten el seu aprenentatge, no s’exclou a ningú, i si algú necessita ajuda se li dóna. S’han de valorar les diferències dels alumnes i hem de rebutjar les desigualtats. El grup es forma de manera heterogènia i està format per tres, quatre o cinc membres.

Segons Pere Pujolàs, en un grup cooperatiu hi ha una interdependència positiva, és a dir, l’alumnat aprèn i fa que la resta de l’equip també aprengui; hi ha una responsabilitat individual: tots els membres de l’equip són imprescindibles perquè tenen un rol que han de complir i han d’aportar la seua part; hi ha un lideratge compartit, tots són iguals, ningú se sent superior a un altre i si tots fan la seua tasca comporta un èxit d’equip.

Algunes de les tècniques de grup cooperatiu més conegudes són: la tècnica TAI, la tutoria entre iguals, el trencaclosques d’Aronson (Jigsaw), la tècnica Coop-Coop i la tècnica TGT o Competició per equips.

La tècnica TAI (inicials de Team Assisted Individualization), Equip d’Assistència Individualitzada, s’utilitza en l’ensenyament de les matemàtiques i combina l’ensenyament individualitzat amb el treball en equip. Al començament de cada tema i amb els equips formats de manera heterogènia, la mestra o mestre fa una presentació per a tothom i se’ls explica quins objectius didàctics s’espera que assoleixin. Tot l’alumnat treballarà els mateixos continguts però en diferents nivells. Cada membre de l’equip té el seu propi pla de treball personalitzat, i tots saben quins són els seus objectius, quines activitats han de fer i s’han de responsabilitzar que tots els membres de l’equip faci el seu pla de treball i si a algú li costa, un membre de l’equip el pot ajudar.

Si és necessari, el professorat pot atendre en petit grup a alguns alumnes d’un nivell determinat per fer explicacions o orientar-los.


La tutoria entre iguals: és una manera de treballar amb parelles, dos alumnes que poden ser de la mateixa classe o bé de diferent classe i nivell: un alumne farà de tutor de l’altre. En aquest tipus d’aprenentatge cooperatiu s’han d’establir de manera molt clara i precisa els continguts a treballar i l’estructura de cada sessió. El contingut de la tutoria entre iguals ha de tenir continuïtat amb el que es treballa a la classe. Els primers dies que es porti a la pràctica, el professorat ha de fer la supervisió. Les sessions han de ser curtes, aproximadament han de durar mitja hora, però s’hauria de procurar fer diàriament.

El trencaclosques d’Aronson, Jigsaw: es formen grups de treball, que anomenarem equip base i cada membre del grup tria una part del tema a treballar; en un moment del procés, els alumnes desfan el grup inicial i els membres dels diferents grups que han triat treballar la mateixa part del tema s’ajunten per formar l’equip d’experts i junts fan la recerca de la mateixa part de la lliçó, ajudant-se i compartint la informació. Una vegada acabada la seua part del tema, els experts tornen cadascú al seu grup inicial o equip base i tots aporten la seua part del tema als altres. Entre tots arribaran a tenir molt més clar el tema treballat.

La tècnica coop-coop: el professorat anima els estudiants a demanar els temes que més els interessa de l’àrea. Al final s’ha de disposar d’una llista de temes que siguin interessants per al grup-classe. Es preparen els grups i cada grup escull un tema que li sigui interessant, i del tema escollit, cada membre de l’equip tria un subtema que haurà de treballar de manera individual. Cada alumne presenta al seu grup el seu subtema i la seua part s’integra a la dels altres, formant un material únic, evitant, però, que sigui una juxtaposició de materials, sinó que s’ho han de parlar i discutir com presentaran el material a la resta de la classe. Cada equip exposa el seu tema preparat.

La tècnica TGT inicials de Teams Games Tournaments. És un joc competitiu de preguntes i respostes, amb equips de capacitat homogènia. El professor o professora lliura uns materials que els alumnes s’hauran de preparar i un cop estan estudiats, comença el joc. Cada alumne juga en grups de tres, amb dos companys d’altres equips que tenen el mateix nivell acadèmic amb un joc de fitxes que prèviament ha preparat el mestre.

I podríem continuar parlant de més tècniques cooperatives i de maneres de treballar des de l’escola inclusiva, però l’espai és limitat. Treballar en grups interactius és una manera diferent de treballar però que val la pena provar-ho perquè l’alumnat no solament aprendrà més, sinó que també aprendrà a treballar amb els seus companys i companyes, aprendrà habilitats socials, a ser assertiu, en definitiva, a ser més persona. Potser els costarà perquè no en saben i els n’haurem d’ensenyar, però quan ho fem, tots hi sortirem guanyant.

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

- PUJOLÀS, P. (2003), Aprendre junts alumnes diferents, Eumo, Vic

- RUIZ BEL, R. (1997), Adaptacions curriculars individualitzades i unitats de programació multinivell: Revisió de conceptes i materials per a la pràctica

- STAINBACK,S.- STAINBACK, W (1999), Aulas inclusivas, Nancea, Madrid

- STAINBACK,S.B. (2001), Components crítics en el desenvolupament de l’educació inclusiva. Dins de Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol. 5 núm.1 pp.26-31

- VV.AA. (2006) Caixa d’eines 03. Llengua Interculturalitat i Cohesió social. El centre educatiu acollidor, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació

- http://www.xtec.es/~rgrau/treballcooperatiu/estructures.htm

- Curs D109: Webquest: una metodologia per treballar amb internet a l’aula (curs telemàtic del Departament d’Educació)

---

Diversita't i desesteriotipa't. WebQuest

En aquesta WebQuest que ha realitzat Sònia Puey amb les seues companyes N. Casals i N. Ortín, es treballen els conceptes de prejudicis i estereotips amb els objectius de:
- Detectar els estereotips més habituals respecte el fenòmen de la immigració.
- Investigar i conèixer la realitat sobre la immigració, per tal de contrastar la informació anterior.
- Elaborar un material informatiu que ajudi a eradicar els estereotips
- Compartir les experiències amb els companys.

Està pensada per als alumnes de segon cicle d'ESO. Es pot elaborar des de la tutoria i transversalment es treballa: llengua, ciències socials, informàtica i Visual i Plàstica.
Les WebQuest són una bona eina per treballar els grups cooperatius, i tot i que n'hi ha moltes penjades a la xarxa, tenen poc ressò en els centres, almenys els que visito. Moltes vegades n'han sentit a parlar però mai no n'han dut cap a la pràctica. Aquesta està molt ben treballada i l'alumnat pot aprendre a valorar i a utilitzar aquests conceptes tan importants, en un món multicultural en què vivim, de diversitat i prejudicis