ELS EQUIPS D’APRENENTATGE COOPERATIU: UNA METODOLOGIA INCLUSIVA

Els nostres centres educatius cada dia es caracteritzen més per la diversitat de l’alumnat que hem d’atendre en una mateixa aula: alumnes d’educació especial, alumnes amb alguna discapacitat, alumnes amb un nivell molt alt d’aprenentatge, alumnes nouvinguts procedents d’altres països i d’altres cultures... La diversitat és molt àmplia. I la realitat és la que tenim: amb uns recursos humans limitats hem d’atendre tot l’alumnat. Com ho hem de fer? No hi ha una resposta màgica, ni una solució única, ni és fàcil. I malgrat tots els entrebancs, és possible.

I és possible gràcies a la filosofia d’Escola inclusiva. Des de fa uns anys, des del Departament d’Educació i altres institucions hem sentit parlar molt d’inclusió: en cursos de formació permanent, en publicacions del món educatiu, i professorat del món universitari han estudiat diferents metodologies i estratègies inclusives per donar resposta a tot l’alumnat. És el cas de Pere Pujolàs, doctor en Pedagogia per la Universitat de Girona i coordinador del Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat (GRAD) i també de la Xarxa Temàtica de Recerca sobre “Atenció a la Diversitat dels Alumnes en una Escola per a Tothom”. Pujolàs defensa una escola inclusiva “on poden aprendre junts, en una mateixa aula, tants alumnes con sigui possible (malgrat siguin molt diferents), tantes hores com sigui possible, participant tant com sigui possible en les mateixes activitats que els seus companys de la classe.”; un altre és Joan Traver, professor de la Universitat de Castelló Jaume I, és el creador de necesari@s, un programa de sensibilització del voluntariat en l’àmbit escolar, amb l’ objectiu de formar el professorat en estratègies metodològiques que faciliten els processos d’interacció comunicativa i cooperativa entre els alumnes; i Auxiliadora Sales, professora de la Universitat de Castelló també, que ha treballat activament en grups interactius cooperatius.

De metodologies inclusives per atendre la diversitat a l’aula n’hi ha unes quantes: des de les comunitats d’aprenentatge i les programacions multinivell fins a la pedagogia del contracte, els treballs per projectes i els grups d’aprenentatge cooperatiu, entre altres.

De les comunitats d’aprenentatge tots n’heu sentit parlar: és un concepte d’educació integrada on hi participa tota la comunitat educativa; les programacions multinivell són una eina perquè tot l’alumnat d’una aula, qualsevol que sigui el seu nivell de coneixements, habilitats i competències, pugui aprendre. Aquest tipus d’ensenyament permet que el professorat pugui planificar la lliçó per a tots els alumnes i no hi ha necessitat de seguir programes diferents, segons els nivells que hi ha en una classe.

El contracte pedagògic és un document que organitza les situacions d’aprenentatge o de comportament, on una o vàries persones es comprometen, després d’una negociació, a portar a terme els acords als quals han arribat per assolir uns objectius que poden ser de caire cognitiu, metodològic o de comportament.

Voldria centrar-me, però, en l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, una metodologia, no nova, perquè ja fa temps de què se’n parla, però que ens costa portar-la a la pràctica, bé sigui per la por als canvis, o potser pel neguit que no ens en sortirem, o fins i tot per desconeixement.

Quan volem treballar de forma cooperativa és important haver ensenyat i practicat competències socials prèviament amb l’alumnat, perquè aquestes són molt necessàries per treballar en equip i cooperar amb altres persones. Les habilitats socials no s’adquireixen espontàniament i per això necessitem estratègies apropiades per ensenyar a treballar junts. L’ús continuat d’aquestes tècniques ha de fer que l’alumnat aprengui a treballar d’aquesta manera.

La filosofia del grup cooperatiu parteix que totes les persones són importants a l’aula, totes són necessàries perquè totes aporten el seu aprenentatge, no s’exclou a ningú, i si algú necessita ajuda se li dóna. S’han de valorar les diferències dels alumnes i hem de rebutjar les desigualtats. El grup es forma de manera heterogènia i està format per tres, quatre o cinc membres.

Segons Pere Pujolàs, en un grup cooperatiu hi ha una interdependència positiva, és a dir, l’alumnat aprèn i fa que la resta de l’equip també aprengui; hi ha una responsabilitat individual: tots els membres de l’equip són imprescindibles perquè tenen un rol que han de complir i han d’aportar la seua part; hi ha un lideratge compartit, tots són iguals, ningú se sent superior a un altre i si tots fan la seua tasca comporta un èxit d’equip.

Algunes de les tècniques de grup cooperatiu més conegudes són: la tècnica TAI, la tutoria entre iguals, el trencaclosques d’Aronson (Jigsaw), la tècnica Coop-Coop i la tècnica TGT o Competició per equips.

La tècnica TAI (inicials de Team Assisted Individualization), Equip d’Assistència Individualitzada, s’utilitza en l’ensenyament de les matemàtiques i combina l’ensenyament individualitzat amb el treball en equip. Al començament de cada tema i amb els equips formats de manera heterogènia, la mestra o mestre fa una presentació per a tothom i se’ls explica quins objectius didàctics s’espera que assoleixin. Tot l’alumnat treballarà els mateixos continguts però en diferents nivells. Cada membre de l’equip té el seu propi pla de treball personalitzat, i tots saben quins són els seus objectius, quines activitats han de fer i s’han de responsabilitzar que tots els membres de l’equip faci el seu pla de treball i si a algú li costa, un membre de l’equip el pot ajudar.

Si és necessari, el professorat pot atendre en petit grup a alguns alumnes d’un nivell determinat per fer explicacions o orientar-los.


La tutoria entre iguals: és una manera de treballar amb parelles, dos alumnes que poden ser de la mateixa classe o bé de diferent classe i nivell: un alumne farà de tutor de l’altre. En aquest tipus d’aprenentatge cooperatiu s’han d’establir de manera molt clara i precisa els continguts a treballar i l’estructura de cada sessió. El contingut de la tutoria entre iguals ha de tenir continuïtat amb el que es treballa a la classe. Els primers dies que es porti a la pràctica, el professorat ha de fer la supervisió. Les sessions han de ser curtes, aproximadament han de durar mitja hora, però s’hauria de procurar fer diàriament.

El trencaclosques d’Aronson, Jigsaw: es formen grups de treball, que anomenarem equip base i cada membre del grup tria una part del tema a treballar; en un moment del procés, els alumnes desfan el grup inicial i els membres dels diferents grups que han triat treballar la mateixa part del tema s’ajunten per formar l’equip d’experts i junts fan la recerca de la mateixa part de la lliçó, ajudant-se i compartint la informació. Una vegada acabada la seua part del tema, els experts tornen cadascú al seu grup inicial o equip base i tots aporten la seua part del tema als altres. Entre tots arribaran a tenir molt més clar el tema treballat.

La tècnica coop-coop: el professorat anima els estudiants a demanar els temes que més els interessa de l’àrea. Al final s’ha de disposar d’una llista de temes que siguin interessants per al grup-classe. Es preparen els grups i cada grup escull un tema que li sigui interessant, i del tema escollit, cada membre de l’equip tria un subtema que haurà de treballar de manera individual. Cada alumne presenta al seu grup el seu subtema i la seua part s’integra a la dels altres, formant un material únic, evitant, però, que sigui una juxtaposició de materials, sinó que s’ho han de parlar i discutir com presentaran el material a la resta de la classe. Cada equip exposa el seu tema preparat.

La tècnica TGT inicials de Teams Games Tournaments. És un joc competitiu de preguntes i respostes, amb equips de capacitat homogènia. El professor o professora lliura uns materials que els alumnes s’hauran de preparar i un cop estan estudiats, comença el joc. Cada alumne juga en grups de tres, amb dos companys d’altres equips que tenen el mateix nivell acadèmic amb un joc de fitxes que prèviament ha preparat el mestre.

I podríem continuar parlant de més tècniques cooperatives i de maneres de treballar des de l’escola inclusiva, però l’espai és limitat. Treballar en grups interactius és una manera diferent de treballar però que val la pena provar-ho perquè l’alumnat no solament aprendrà més, sinó que també aprendrà a treballar amb els seus companys i companyes, aprendrà habilitats socials, a ser assertiu, en definitiva, a ser més persona. Potser els costarà perquè no en saben i els n’haurem d’ensenyar, però quan ho fem, tots hi sortirem guanyant.

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

- PUJOLÀS, P. (2003), Aprendre junts alumnes diferents, Eumo, Vic

- RUIZ BEL, R. (1997), Adaptacions curriculars individualitzades i unitats de programació multinivell: Revisió de conceptes i materials per a la pràctica

- STAINBACK,S.- STAINBACK, W (1999), Aulas inclusivas, Nancea, Madrid

- STAINBACK,S.B. (2001), Components crítics en el desenvolupament de l’educació inclusiva. Dins de Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol. 5 núm.1 pp.26-31

- VV.AA. (2006) Caixa d’eines 03. Llengua Interculturalitat i Cohesió social. El centre educatiu acollidor, Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació

- http://www.xtec.es/~rgrau/treballcooperatiu/estructures.htm

- Curs D109: Webquest: una metodologia per treballar amb internet a l’aula (curs telemàtic del Departament d’Educació)

---