II Jornades de Patrimoni Històric a Flix

Dia 11 de setembre: a les 9 del matí visita guiada a les excavacions arqueològiques de Sebes. Lloc de trobada: Mas del Director. reserva Natural de Sebes
Dia 12 de setembre: a les 11 del matí, inauguració de la primera fase de la restauració del Castell nou
Divendres 17 de setembre: a les 7 de la tarda conferència "Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix", a càrrec de Pere Muñoz. Ca Don Ventura
Del 22 de setembre al 12 d'octubre Exposició "Quan plovien bombes" Horari: dies laborables de 19-21 h i festius de 12-14 h i de 19-21 h
Dia 25 de setembre: visita guiada pel nucli antic del poble a les 10 del matí. Lloc de trobada: Plaça de l'Església.
Dia 26 de setembre: Jornada de portes obertes al Castell nou. de 11 a 13 h i de 17-19 h
Dia 1 d'octubre projecció del documental "El braç de les fúries" (el bombardeig sobre Lleida de 2 de novembre de 1937) comentat per Jordi Guardiola. Lloc: Ca don Ventura

III CURS CONEGUEM LA RIBERA D'EBRE

El CERE per tercer any consecutiu organitza el curs Coneguem la Ribera d'Ebre. Es tracta d'un cicle de  conferències que tractaran aspectes de la nostra comarca que no coneixem massa. En aquesta ocasió comptarem amb Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que ens parlarà de l 'Estela Funerària de Vinebre; la Teresa Castelló, mestra i llicenciada en Humanitats ens explicarà la vida de la dona pagesa de la Ribera d'Ebre; Núria Grau, filòloga i membre de l'Associació Cultural Artur Bladé ens parlarà de l'obra d'Artur Bladé dedicada a la terra natal; i Julio Montfort, enginyer agrònom del Departament de Cultura de la Generalitat ho farà sobre La construcció de la pedra seca. 

El curs es farà a Ca Don Ventura, a Flix, els dies 14, 16, 21 i 23 de setembre a les 7 de la tarda. 

Podeu fer la inscripció al  telèfon 977 41 05 21 o bé enviant un e-mail a cere@riberadebre.org. També us podreu inscriure el primer dia.

Primera Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre

VERY POMELO A FLIX

Very Pomelo va actuar per segona vegada a Flix: és un grup de música amb un estil molt personal que canten des de rock fins a rumbes a través de la veu de Xarim Aresté.

L'home del paraigua

L'home del paraigua. Així és com la gent d'Anantapur, a l'Índia, anomenava Vicenç Ferrer. Ara, també s'ha convertit en el títol d'una òpera que s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu l'11 de setembre i que proposa un viatge sensorial a través de la vida i l'obra del cooperant català. Es tracta d'un muntatge molt ambiciós que arribarà precedit del llançament d'un disc produït per Pep Sala.

El libro de las lenguas

El nou llibre de Carme Junyent és un recull de diversos aspectes de les llengües que hi ha al món que ajuden a entendre com funcionen el llenguatge i les llengües. Les autores comenten:

"Hemos optado poruna forma de aproximación al conocimiento más parecida aun anecdotario que a un trabajo sistemático, pues no hemos pretendido hacerun estudio enciclopédico sino ofrecer unas pinceladas de algunas lenguas con las que hemos tenido contacto, como destellos de ese todo que el lenguaje humano. Nuestro mayor deseo sería que esos destellos alimentasen el deseo de conocerlas mejor, de tenerlas en cuenta en la investigación, en la docencia y en la vida."
JUNYENT, C.- MUNCUNILL, C. (2010) El libro de las lenguas, Octaedro,  BCN

Felicitat i voluntat

 Al programa 35 de Redes: Ser feliz es cuestión de voluntat, el psicòleg Walter Mischel de la Universitat de Columbia de Nova York,  parla del seu famós experiment sobre la força de voluntat. El podeu trobar en aquesta adreça: http://blip.tv/file/2269989

Nova trobada Club de lectura Ribera d'Ebre a l'octubre

Nou llibre de verbs catalans

CLUA, M J- GIRONELL, M (2010) Els verbs catalans conjugats, Barcanova, Barcelona

És un manual de consulta dels verbs catalans (conjugació i nocions bàsiques teòriques) acompanyat d'exercicis pràctics per conèixer i adquirir destresa de les normes que regeixen l'estructura interna del verb i els usos que se'n deriven.
Està adreçat a qualsevol usuari de la llengua catalana que vulgui aprendre i aprofundir en l'aprenentatge de la morfologia verbal. També està indicat per al professorat de Llengua Catalana i Literatura.
El llibre està estructurat en tres parts: Conceptes bàsics, Compendi dels verbs catalans conjugats i Exercicis.

Nou diccionari TERMCAT

El TERMCAT ha publicat en línia un diccionari sobre l’àmbit esportiu que conté 11.000 termes de 80 esports diferents. Aquest diccionari és la versió en línia del Diccionari general de l’esport, una obra elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions balears i valencianes i amb el suport dels governs català (Secretaria de Política Lingüística), andorrà (Direcció General de Política Lingüística) i balear (Direcció General de Política Lingüística). En l’elaboració de l’obra han intervingut més de dos-cents cinquanta especialistes de tots els territoris de parla catalana.

El Diccionari general de l’esport vol ser una eina de consulta habitual d’un públic molt ampli: practicants, tècnics, àrbitres, aficionats, periodistes, traductors i correctors. En general, de tothom que estigui interessat a conèixer la denominació catalana d’un concepte, el seu equivalent en castellà, francès o anglès, el significat exacte d’un terme o, per exemple, quins són els termes bàsics d’un esport concret.

L’obra s’integra en la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua i en l’índex temàtic o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.

Pots comptar les 10 cares que es veuen a l'arbre? I les tres dones del segon dibuix?

Esperant "la llum d'un temps expectant i frondós"

Massa sovint girem els ulls enrera

i el gest traeix angoixa i defallences.

L'enyor, voraç, ens xucla la mirada

i ens gela el moll del sentiment. De totes

les solituds, aquesta és la més fosca,

la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,

pensar el futur lluminós i possible.

(Miquel Martí i Pol, L'àmbit de tots els àmbits)

Enriquiment competencial

Ahir al matí, el director de l'Institut Terra Alta, Ricard Marrugat, va oferir al SE de la Terra alta una conferència que portava per títol Competències bàsiques i enriquiment competencial. Un dels objectius de les competències bàsiques és desenvolupar  persones autònomes, amb capacitat per prendre decisions informades sobre la seva vida i de participar de manera autònoma en la vida laboral i social. L'alumnat ha de disposar d'uns sabers globals aplicables a la interpretació i actuació en diverses situacions. 

Treballem les competències bàsiques amb el nostre alumnat quan fem que l'alumne sigui autònom i actuï de manera autònoma; quan el fem pensar, reflexionar i comunicar-se; i quan fem que tingui convivència amb les seves companyes i els seus companys.

I què podem fer a l'aula per treballar tot això? Entre d'altres coses: prioritzar activitats que impliquin la reflexió i el pensament crític; proposar activitats d'aprenentatge que activin processos cognitius variats; potenciar la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d'aprenentatge; fomentar un clima escolar d'acceptació mútua i cooperació; i utilitzar materials curriculars diversos. 

De la informació hem de fer coneixement: Als EEUU es va fer un estudi on va quedar demostrat que un alumne si escolta l'explicació del professor reté un 5% d'aquesta informació; si llegeix la informació reté un 10%; si escolta i mira (a través d'un audiovisual) reté un 20% ; si hi ha una demostració, a través de l'observació, reté un 30%; si es discuteix, a través del diàleg, reté un 50% de la informació; si es fa, és a dir, si es practica, reté un 75%; però si la informació, l'alumne l'explica a un altre, reté un 90%. Per això cal afavorir a les aules la creació de situacions d'aprenentatge en què l'alumne pugui co-construir amb el professorat el coneixement. 
Queda molt clar en aquest diagrama: 

Què podem fer amb el nostre alumnat per crear coneixement: 

- Presentar situacions contextualitzades, pròximes a l'alumnat

- Generar actituds de curiositat

- Preparar obertes, amb diferents possibilitats d'assoliment per part d'alumnes diferents

- Propiciar l'obtenció de resultats per camins diversos

- Presentar la informació inicial usant representacions diverses

- Afavorir la generació d'opinions personals crítiques

-Facilitar l'intercanvi d'aquestes opinions en petits grups

Per fer un enriquiment competencial s'han de seguir quatre passos: l'anàlisi d'una tasca habitual, que com més pobra sigui millor perquè són les que exigeixen un enriquiment prioritari; el segon pas, és l'enriquiment de la tasca; el tercer pas és l'experimentació; i el quart, l'anàlisi dels resultats per comprovar l'eficiència de la millora realitzada.

Va ser una xerrada molt amena i molt interessant.

Auroville, la realitat d'un somni

Tortosa acull l'exposició Auroville, la realitat d'un somni que s'inaugura el dia 16 de juliol a les 19 h a l'Antic Escorxador, a càrrec de Miquel Àngel Essomba, director de la UNESCO a Catalunya.
Hi haurà més actes entorn a l'exposició com algunes conferències, presentació d'un llibre i una cerimònia de cloenda a càrrec de la ballarina índia Devasmita Patnaik.

Auroville és una ciutat internacional que es va fundar l'any 1968 a l'Estat de Tamil Nadu, al sud de l'Índia, on en un principi era una planícia semidesèrtica. Però en 40 anys de vida de la ciutat han plantat dos milions d'arbres, han desenvolupat tècniques per augmentar la capa freàtica i han controlat la qualitat amb el tractament de les aigües residuals i de compactació de la terra per evitar l'erosió. El resultat ha estat una selva que ha suavitzat el clima i les condicions mediambientals. S'han creat hortes i plantacions ecològiques i comparteixen les tècniques amb els camperols autòctons, introduint-los en l'ús d'insecticides i fertilitzants biològics.
Actualment la ciutat la formen 100 comunitats on viuen 2000 persones de més de 40 països del món.
Algunes coses a destacar d'Auroville: la propietat privada no existeix, l'assistència sanitària és gratuïta, l'educació és integral i cada nen és tractat com un ser únic, el treball individual és imprescindible com un mitjà de creixement de l'individu, la multiculturalitat inspira una gran creativitat... Sembla que en el món actual  vivim no pugui ser possible viure d'aquesta manera.
L'exposició estarà oberta des del dia 15 al 25 de juliol.

Julie&Julia: bon apétit!

Una pel·lícula entretinguda que si us agrada la cuina la gaudireu i us apetirà provar de fer més d'un menjar. Una esplèndida Meryl Streep, personifica la xef Julia Child en els seus primers anys a la cuina, i Amy Adams és a la pel·lícula Julie Powell, una dona aparentment avorrida que decideix crear un blog amb receptes de cuina que provarà de la seva admirada Julia Child. La pel·lícula transcorre en dos històries paral·leles: la de Julia Child als anys 50 i començaments del 60 i la de Julie Powell, que transcorre durant l'any 2002. Les dos tenen unes històries semblants: les dos aprenen a cuinar amb paciència i voluntat, els seus marits els donen un gran suport, les dos tenen intenció de publicar un llibre i les dos són admirades pels seus amics i coneguts.
És un plaer veure les diferents receptes que fan: salsa holandesa, pastís de xocolata, boeuf au vin rouge, ànec farcit folrat amb pasta de full... acabes amb ganes de fer-ne alguna.
Aquí no tenim el llibre de Julia Child, però sí que tenim un llibre de receptes, perfecte, que m'encanta cuinar, d'una cuinera excepcional, Simone Ortega: 1080 recetas de cocina.

Hi ha d'altres pel·lícules on el tema central és la cuina. Totes boniques: Un toque de canela, Tiempos de azúcar, Chocolat,  La joven de las especias, i  El festín de Babette.

ÒMNIUM CULTURAL: SOMNIEM

II Regata de llagut català a Flix

Avui 4 de juliol s'ha celebrat a Flix la II Regata de llagut català on hi han participat embarcacions de diferents punts de Catalunya: Torredembarra, Cambrils, Badalona, Blanes, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, entre d'altres. Hi han participat totes les categories, Infantil, Cadet, Juvenil i Sèniors, i  el Club Nàutic Flix ha competit en totes elles perquè amb la compra, aquest any, del segon llagut s'han obert més possibilitats per poder participar. Ha estat un matí festiu i lúdic on no hi han faltat els nervis ni les emocions dels remadors i remadores, ni de totes i tots que estàvem allí.

 

HÈSTA DETH HARO a Les, Val d'Aran

Crisi

Entrevista a Mario Alonso Puig

 Entrevista al  Dr. MARIO ALONSO PUIG - Cirurgià, investigador de la intel·ligència humana i de l'aprenentatge parlant sobre psiconeuronmunologia 

Ima Sanchís

"Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra"
Hasta ahora lo decían los iluminados, los meditadores y los sabios; ahora también lo dice la ciencia: son nuestros pensamientos los que en gran medida han creado y crean continuamente nuestro mundo. "Hoy sabemos que la confianza en uno mismo, el entusiasmo y la ilusión tienen la capacidad de favorecer las funciones superiores del cerebro. La zona prefrontal del cerebro, el lugar donde tiene lugar el pensamiento más avanzado, donde se inventa nuestro futuro, donde valoramos alternativas y estrategias para solucionar los problemas y tomar decisiones, está tremendamente influida por el sistema límbico, que es nuestro cerebro emocional. Por eso, lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando". Hay que entrenar esa mente

   -Más de 25 años ejerciendo de cirujano. ¿Conclusión?

      -Puedo atestiguar que una persona ilusionada, comprometida y que

    confía en sí misma puede ir mucho más allá de lo que cabría esperar

    por su trayectoria.

      -¿Psiconeuroinmunobiología?

    -Sí, es la ciencia que estudia la conexión que existe entre el

    pensamiento, la palabra, la mentalidad y la fisiología del ser humano.

    Una conexión que desafía el paradigma tradicional. El pensamiento y la

    palabra son una forma de energía vital que tiene la capacidad (y ha

    sido demostrado de forma sostenible) de interactuar con el organismo y

    producir cambios físicos muy profundos.

  -¿De qué se trata?

   -Se ha demostrado en diversos estudios que un minuto entretenido en

    un pensamiento negativo deja el sistema inmunitario en una situación

    delicada durante seis horas. El distrés, esa sensación de agobio

    permanente, produce cambios muy sorprendentes en el funcionamiento del

    cerebro y en la constelación hormonal.

    -¿Qué tipo de cambios?

    -Tiene la capacidad de lesionar neuronas de la memoria y del

    aprendizaje localizadas en el hipocampo. Y afecta a nuestra capacidad

    intelectual porque deja sin riego sanguíneo aquellas zonas del cerebro

    más necesarias para tomar decisiones adecuadas.

     -¿Tenemos recursos para combatir al enemigo interior, o eso es cosa de sabios?

   -Un valioso recurso contra la preocupación es llevar la atención a la

    respiración abdominal, que tiene por sí sola la capacidad de producir

    cambios en el cerebro. Favorece la secreción de hormonas como la

    serotonina y la endorfina y mejora la sintonía de ritmos cerebrales

    entre los dos hemisferios.

    -¿Cambiar la mente a través del cuerpo?

  -Sí. Hay que sacar el foco de atención de esos pensamientos que nos

    están alterando, provocando desánimo, ira o preocupación, y que hacen

    que nuestras decisiones partan desde un punto de vista inadecuado. Es

    más inteligente, no más razonable, llevar el foco de atención a la

    respiración, que tiene la capacidad de serenar nuestro estado mental.

   -¿Dice que no hay que ser razonable?

   -Siempre encontraremos razones para justificar nuestro mal humor,

    estrés o tristeza, y esa es una línea determinada de pensamiento. Pero

    cuando nos basamos en cómo queremos vivir, por ejemplo sin tristeza,

    aparece otra línea. Son más importantes el qué y el porqué que el

    cómo. Lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando.

  -Exagera.

   -Cuando nuestro cerebro da un significado a algo, nosotros lo vivimos

    como la absoluta realidad, sin ser conscientes de que sólo es una

    interpretación de la realidad.

   -Más recursos…

   -La palabra es una forma de energía vital. Se ha podido fotografiar

    con tomografía de emisión de positrones cómo las personas que

    decidieron hablarse a sí mismas de una manera más positiva,

    específicamente personas con trastornos psiquiátricos, consiguieron

    remodelar físicamente su estructura cerebral, precisamente los

    circuitos que les generaban estas enfermedades.

   -¿Podemos cambiar nuestro cerebro con buenas palabras?

  -Santiago Ramón y Cajal, premio Nobel de Medicina en 1906, dijo una

    frase tremendamente potente que en su momento pensamos que era

    metafórica. Ahora sabemos que es literal: “Todo ser humano, si se lo

    propone, puede ser escultor de su propio cerebro”.

   -¿Seguro que no exagera?

  -No. Según cómo nos hablamos a nosotros mismos moldeamos nuestras

    emociones, que cambian nuestras percepciones. La transformación del

    observador (nosotros) altera el proceso observado. No vemos el mundo

    que es, vemos el mundo que somos.

   -¿Hablamos de filosofía o de ciencia?

  -Las palabras por sí solas activan los núcleos amigdalinos. Pueden

    activar, por ejemplo, los núcleos del miedo que transforman las

    hormonas y los procesos mentales. Científicos de Harward han

    demostrado que cuando la persona consigue reducir esa cacofonía

    interior y entrar en el silencio, las migrañas y el dolor coronario

    pueden reducirse un 80%.

  -¿Cuál es el efecto de las palabras no dichas?

  -Solemos confundir nuestros puntos de vista con la verdad, y eso se

    transmite: la percepción va más allá de la razón. Según estudios de

    Albert Merhabian, de la Universidad de California (UCLA), el 93% del

    impacto de una comunicación va por debajo de la conciencia.

 -¿Por qué nos cuesta tanto cambiar?

  -El miedo nos impide salir de la zona de confort, tendemos a la

    seguridad de lo conocido, y esa actitud nos impide realizarnos. Para

    crecer hay que salir de esa zona.

  -La mayor parte de los actos de nuestra vida se rigen por el inconsciente.

  -Reaccionamos según unos automatismos que hemos ido incorporando.

    Pensamos que la espontaneidad es un valor; pero para que haya

    espontaneidad primero ha de haber preparación, si no sólo hay

    automatismos. Cada vez estoy más convencido del poder que tiene el

    entrenamiento de la mente.

  -Déme alguna pista.

  -Cambie hábitos de pensamiento y entrene su integridad honrando su

    propia palabra. Cuando decimos “voy a hacer esto” y no lo hacemos

    alteramos físicamente nuestro cerebro. El mayor potencial es la

    conciencia.

  -Ver lo que hay y aceptarlo.

   -Si nos aceptamos por lo que somos y por lo que no somos, podemos cambiar.

    Lo que se resiste persiste. La aceptación es el núcleo de la transformación.

    Sin fe en uno mismo hay temor,

    el temor produce violencia,

    la violencia produce destrucción,

    por eso, la fe interna supera la destrucción.

Clicant aquí trobareu una entrevista que se li va fer al Canal 33: La segona oportunitat

LIP DUB Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita.

MIRNA en concert, primer espectacle Litterarum

Ahir a les 20 h va tenir lloc a l'escola de Música de Móra d'Ebre el primer espectacle de Litterarum, la 3a Fira d'Espectacles literaris a Móra d'Ebre: Mirna en concert. Aquesta cantautora ens va oferir un recital de poesies d'autores i autors tan coneguts com Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Salvat-Papasseit, Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. Mirna, amb una veu singular i plena d'intimisme, va agradar força al públic present a la sala que vam poder gaudir d'uns poemes, la majoria dels quals molts coneguts i una música tan particular que donaven un toc nou a les paraules escrites. Transcric alguns poemes musicats:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
(Maria Mercè Marçal)

"Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo."
(Miquel Martí i Pol)

Jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan. Arriba la FESTCAT

14è Curs de Jocs Tradicionals

L’Escola de Jocs Tradicionals d’Horta de Sant Joan es presenta, un any més, amb la voluntat de donar a conèixer la importància que tenen els jocs en la nostra societat, no sols en l’àmbit de l’educació formal, sinó també com a eines i recursos per treballar en el món de l’esplai o del lleure, així com a vehicle per fomentar la relació i la comunicació entre persones i entre societats.
Atès que el 2010 se celebra l’Any Internacional d’Acostament de les Cultures, en aquesta nova edició les activitats i les propostes de jocs aniran encaminades a valorar les potencialitats que ofereix el joc per al tractament intercultural, tant per conèixer millor els nostres jocs com per aprendre a acostar-nos al món lúdic dels nouvinguts. Veurem, doncs, un ventall ampli dels jocs tradicionals a partir de perspectives diferents: joc i escola, joc i territori, joc i materials tradicionals, joc i recerca.
Ja us podeu inscriure! El termini, improrrogable, acaba el dimecres 30 de JUNY.
Trobareu tota la informació a:: http://www.escolesfestcat.cat/plantilla1_escola.php?id=4*

Jocs i esports tradicionals a Catalunya

Biel Pubill, Pere Lavega i Antoni Costes són els autors d'aquest llibre que acaba de ser publicat pel Consell Català de l'Esport. Jocs i esports tradicionals a Catalunya 1 vol ser una eina de treball per als mestres i professorat d'Educació Física.
Els autors ens diuen a la introducció: Els jocs tradicionals són manifestacions culturals que expressen a través de l'acció motriu, oferint als protagonistes un ventall molt extraordinari de maneres diferents de moure's, pensat, dialogar i també aprendre a través d'una valuosa afectivitat relacional (pàg. 5)
Així doncs, estructuren el llibre en jocs individuals o psicomotors, jocs d'oposició i artesans de les nostres joguines. En cadascun dels apartats expliquen tot un ventall de jocs, gairebé tots coneguts per nosaltres: les bitlles, els ossets, les boles, la baralluga, curses de sacs... entre molts d'altres. Cada joc s'inicia amb una mena de fitxa on s'explica com s'anomena en diferents contrades dels Països Catalans, segueixen unes icones que ja ens faciliten quin tipus de joc és: individual, de cooperació, quin material farà falta, l'edat dels jugadors i jugadores, el nombre i l'espai de joc que es necessita. Seguidament ens descriuen el joc, quines altres maneres hi ha de jugar, els usos i costums del joc i les orientacions didàctiques.
Però pels que som foranis en aquest tema, ens interessa sobretot pel record que ens porta a la infantesa, ja lluny, i ens obre una porta a tornar a ser xiquetes i xiquets per uns moments.
A destacar, les magnífiques fotos que apareixen i l'índex final de cadascun dels jocs classificats, i també l'apartat La sort de triar on recuperen cantarelles  per escollir els jugadors/es en qualsevol joc. Apunto aquesta que és la que recordo:
Una plata d'enciam
ben amanida, ben amanida.
Una plata d'enciam
ben amanida amb oli i sal.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui, per qui toqui.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui anar a parar.

Cadaquès-Menorca-Cadaquès

L'hora del cafè: Convivència

Avui a la darrera sessió d'aquest curs, Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i Coordinadora LIC de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, ha explicat el projecte de Convivència que s'ha de començar a elaborar a l'escola el curs vinent.

El Projecte de Convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de millorar la convivència en el centr educatiu i, per tant, recull les intervencions que el centre desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva de conflictes.
Aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima a l’aula, al centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals.
També recull els mecanismes que el centre estableix a l’hora de resoldre els conflictes que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de treball i convivència segura i saludable.
El Projecte de convivència representa per als centres una manera de pensar en com treballar el desenvolupament personal i col·lectiu de cada alumne.
Les mares avui han participat en l'enquesta com una part important de la comunitat educativa per tal de fer una diagnosi d'allò que els preocupa més quant al tema de la Convivència i què creuen necessari que ha de fer l'escola. Abans ja l'havia passada a l'alumnat, al professorat i als membres del PAS.
S'ha creat un espai de reflexió individual, després s'ha comentat en petit grup i finalment, una portaveu de cada grup ha expressat les opinions i preocupacions en gran grup. Els temes que han sortit més ha estat la comunicació i la participació.

Lliçó magistral a l'hora del cafè

Avui a l'escola Puig Cavaller a l'Hora del Cafè hem escoltat i vist la conferència tan coneguda per tothom que va fer en una ocasió l'Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada i que està penjada al Youtube.
La conferència s'inicia parlant dels articles del Codi Civil 154 i 155 que fan referència als drets i els deures dels fills i filles. Sembla que solament hi hagi drets i els deures s'obliden bastant sovint. També comenta Calatayud, el fet que amb l'arribada de la democràcia (ja fa més de trenta anys) hem passat d'un autoritarisme absolut com a pares i mares a una permissivitat encara més gran, sembla que ens faci por semblar antidemocràtics i això fa que no siguem capaços de dir no. Critica l'amiguisme que volen alguns pares amb els seus fills: els pares hem de ser pares, no col·legues.I no serveix allò de tot val. Hem de saber dir no.
 Quant al tema de l'escola, també destaca la importància que els pares i mares donin suport; defensa l'escola inclusiva: no tothom té les mateixes capacitats però sí que han de tenir l'oportunitat de treure's el certificat d'escolaritat; no hem d'expulsar els alumnes, els podem apartar de la classe però no fer-los fora del centre; i els conflictes escolars s'han de resoldre a l'escola i no fora.
Com a conclusió, proposa algunes solucions:
-Els pares hem de ser pares
-L'escola s'ha de posar les piles
-Hi ha d'haver normes coherents
-Hem de saber dir no
-Hi ha d'haver un compromís social

Després hi ha hagut un debat entre totes les assistents enriquidor i participatiu que ha finalitzat amb una dinàmica on totes han arribat a unes conclusions molt personals sobre què necessiten i volen per educar els seus fills i filles.
La setmana vinent tancarem l'Hora del Cafè amb el tema de La Convivència, amb Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i coordinadora LIC a l'Escola Puig Cavaller.

Treballem la diversitat a l'aula ordinària

Aquests dies hem continut treballant amb Alexis amb l'alumnat de 2n ESO. Fent un resum del que hem anat fent, aquests han estat els punts treballats:

a. Elaboració de la programació multinivell del tema tenint en compte els objectius d’aprenentatge, les competències bàsiques, el criteris d’avaluació i els continguts. En una única programació, s’atén tota la diversitat de l’alumnat de la classe.  Utilitzant la programació multinivell, no fa falta preparar Plans Individualitzats. A cada un dels objectius, continguts i criteris d’avaluació es va indicant quin grup d’alumnat ha d’assolir-los.

b. Metodologia i seqüència didàctica: hem detallat cadascuna de les activitats previstes del tema, tenint en compte si eren inicials, de desenvolupament i finals, els materials i recursos que ens farien falta, la temporització, l’atenció a la diversitat i l’organització de l’activitat.
c. Preparació d’un glossari, esquemes i mapes conceptuals.

Quant a l'organització de l’aula:
a. Hem planificat grups heterogenis dins de l’aula per poder treballar en grups cooperatius.

b. Hem mirat d'adaptar l’espai a les necessitats del grups, segons les activitats

c. Hem utilitzat l’aula mòbil d’ordinadors portàtils

L'estructura de les sessions ha estat la següent::
Primera sessió
a. Coneixements previs del tema: amb tot el que els/les alumnes van aportar, vam anar elaborant un mapa conceptual a la pissarra, fent-los adonar que sabien molt del tema.
b. Explicació dels objectius a assolir
c. Treball de vocabulari del tema amb suport informàtic: l’alumnat de manera individual buscà alguns conceptes que escriví i després explicà a la resta dels companys i companyes.
d. Una vegada entesos tots els termes que anirien sortint durant el tema, se’ls lliurà un vocabulari fotocopiat perquè poguessin consultar si els fos necessari.

Altres sessions
e. Esquema/mapa conceptual de la part del tema i explicació per part del professor, amb un màxim de temps de 20 m
f. Preguntes i aclariments de la part del tema explicat
g. Treball en grups cooperatius
h. Posada en comú

 Mentre preparàvem el tema, sortí el dubte si funcionaria o no treballar en grups perquè l’alumnat no estava acostumat a fer-ho, no sabíem si els agradaria, si hi hauria bona cohesió del grup, i nosaltres tampoc no ho havíem fet abans.
Els grups que vam crear per treballar dins de l’aula van ser heterogenis, en el sentit que hi havia en un mateix grup alumnes del grup A, B, C i D. Vam portar a la pràctica diferents metodologies de grup cooperatiu que vam aprendre de Pere Pujolàs del seu llibre 9 ideas claves de trabajo cooperativo : 1-2-4, repartim preguntes i el trencaclosques jigsaw. En aquestes tècniques es barreja el treball individual, amb el treball per parelles, els grups heterogenis i els grups homogenis, tots ells enriquidors per a l’alumnat. De moment el resultat ha estat bo: l'alumnat nouvingut té més possibilitats de relacionar-se amb el seu grup-classe, l'alumnat que té més dificultat pot fer tots els deures a la classe, i els entén millor perquè s'ho expliquen entre ells/elles i els que tenen més rendiment assoleixen més bé els conceptes quan han d'explicar als seus companys. I el millor de tot és que tots se senten responsables de la part que treballen perquè saben que ho han d'explicar als altres companys i companyes i tots confien en ell o en ella.
Encara falten uns dies per acabar.

L'hora del cafè. Segona sessió

Avui a l'escola de Gandesa Puig Cavaller ha tingut lloc la segona sessió de l'Hora del cafè. Aquesta setmana l'hem dedicat a parlar de la Intel·ligència i les Intel·ligències múltiples: un concepte que a finals del segle XX es va demostrar que no hi ha una única intel·ligència, sinó moltes. Per primera vegada es va definir la intel·ligència com una capacitat, la capacitat de resoldre problemes i crear productes nous, i es va investigar que tothom tenim vuit intel·ligències i totes desenvolupables. Aquestes intel·ligències són: la lingüística, la logicomatemàtica, l'espaial, la cinètica, la musical, la naturalista i les que hem destacat més per la seva importància: la intrapersonal i la interpersonal. Hem fet un test per saber quines teníem més desenvolupades i quines menys, hem passat un article del País Los más listos no triunfan siempre de Francesc Miralles i hem tingut temps de fer una bona tertúlia, tot prenent un caferet i unes pastetes que ens han preparat l'AMPA de l'escola qui participa activament de l'activitat.
La setmana vinent escoltarem Emilio Calatayud: Lección Magistral.

ASSABORINT EL MÓN

Ahir a l'Institut de Flix va tenir lloc el taller de cuina Assaborint el Món, que ja fa tres cursos que es va celebrant. Ahir vam tastar menjar de Xina i d'Anglaterra. Vam tenir dos cuineres excepcionals, la Mei i la Diana, que ens van oferir uns plats molt coneguts al seu país.
Mei va fer uns raviolis farcits de carn, una pasta que se sol menjar pel seu cap d'any, que per la forma rodona que tenen, semblen monedes que auguren un any nou amb diners. Se serveixen amb salsa de soja. I de segon plat va preparar unes orades amb una salsa preparada a base de sucre, anís, i d'altres ingredients que donaven molt bon gust al peix. I per a postres, els típcs escons anglesos, que va fer Diana, de diferents gustos: formatge, fruits secs, xocolata... que vam servir amb mantega, melmelada i nata.
Vam comptar amb el suport de l'AMPA de l'Institut, l'escola Enric Grau Fontseré, l' Ajuntament de Flix i Ràdio Flix.

Treballar la diversitat a l'aula Ordinària

Després d'algunes setmanes de preparació, hem iniciat un treball conjunt a l'Aula Ordinària el professor de Ciències Socials, Alexis, i jo mateixa, amb l'objectiu de treballar la diversitat a l'aula.

El tema que hem iniciat és el Segle del Barroc, i hem utilitzat una metodologia diferent a la que estem acostumats: hem partit dels coneixements previs de l'alumnat sobre aquest tema que l'hem dibuixat amb un mapa conceptual a la pissarra (Déu n'hi do el que sabien!), se'ls ha explicat quins objectius havien d'assolir i han treballat un vocabulari bàsic perquè abans de començar el tema coneguessin totes aquelles paraules que en algun moment o altre del tema sortiran i no saben el significat, sobretot a nivell d'art(això ho han fet ells mateixos: cadascú ha buscat dos o tres paraules, les han explicat als seus companys/es) i finalment, se'ls ha lliurat un glossari.

A l'hora de preparar el tema, hem partit d'una programació multinivell perquè a l'aula hi ha alumnat nouvingut, alumnat amb dificultats d'aprenentatge, alumnat de currículum ordinari i d'alt rendiment. A cada alumne/a se li exigirà allò que pot assolir, no per això, però, es baixarà el nivell de rendiment de la classe.

Demà començarem a treballar en grups cooperatius. Per a l'alumnat, ja no serà una cosa completament nova perquè la setmana passada vam treballar des de tutoria el tema fent-los una sensibilització sobre la importància de treballar junts alumnes diferents. A veure com anirà.

L'hora del cafè

Avui hem iniciat un espai de trobada amb pares i mares de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, amb la finalitat de fer unes tertúlies guiades per un tema d'interès. L'hora del cafè, que és així com l'hem anomenat ha començat a les 15,15 h i una vintena de mares han participat activament en la primera de les quatre xerrades que hem organitzat, mentre preníem un caferet i unes pastes.

El tema d'avui ha estat Internet Segura i ha anat a càrrec del Mosso d'Esquadra Ricard Vega que treballa en Atenció a la Víctima. Ha estat una xerrada distesa on totes hem pogut participar preguntant els dubtes i intercanviant experiències, aprenent i compartint les inquietuds que ens provoca de vegades el desconeixement d'internet.

L'hora del cafè s'ha organitzat per aquest mes de maig i a les properes trobades es parlarà dels temes següents:

Dimarts 18 de maig Els més llestos no triomfen sempre
Dilluns 24 de maig Lliçó magistral
Dilluns 31 de maig Projecte de convivència: un repte per a les escoles i les famílies