Curs de Competència social a l'escola

A iniciativa d'un petit grup de mestres, al CEIP Puig Cavaller de Gandesa iniciaran amb tots els seus alumnes un curs de competència social. Ens han demanat col·laboració per presentar el programa al claustre i allí explicarem la importància que té educar els i les alumnes amb habilitats socials i educació emocional.

ELS OBJECTIUS:

• Millorar la satisfacció personal, professional i les relacions en la comunitat educativa.
• Fomentar la creació de climes emocionals constructius i de benestar a l’escola.
• saber buscar les solucions adequades als problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb el professorat i amb els seus pares.
• Donar resposta als problemes que es poden plantejar al centre: agressivitat, manca de respecte, desmotivació...
• Mantenir una autoestima ajustada.
• Construir uns valors autèntics: no solament pensats, sinó sentits

Seguiran el programa de Manuel Segura, Decideix I i II. Manuel Segura Morales és doctor en Filosofia i CC de l'Educació. Des del Departament de Psicologia Educativa, Evolutiva i Psicobiologia de la Universitat de La Laguna, el professor Manuel Segura i el seu equip han impartit cursos de competència social al professorat de les set illes de l’arxipèlag canari i l’han presentat amb notable èxit a Catalunya.

Decideix és un programa per a Primària (CM i CS), adreçat a la solució de problemes mitjançant el desenvolupament de les habilitats socials i cognitives. El programa ha demostrat una gran eficàcia, no només per a nens i nenes que presenten agressivitat, sinó també per a qualsevol nen o nena que tendeixi a respondre o actuar sense pensar-s'ho prou, o que no sàpiga resoldre els seus problemes adequadament.
Pretén entrenar l’alumnat per saber buscar les solucions adequades als seus problemes, sobretot als problemes interpersonals, amb altres nens i nenes, amb els seus pares amb els adults.

Parteix de la teoria de les Intel·ligències múltiples de H. Gardner. Segons aquest psicòleg nordamericà, no podem de parlar d'una intel·ligència, sinó que quan parlem d'aquest concepte, l'hem de definir com una capacitat (resultat de la genètica i de l'educació) per resoldre problemes i crear productes nous ("producte" pot ser un avió, un televisor, una poesia, una música, un moviment elegant en el ball o a l'esport, una idea política). Gardner defensa que hi ha set intel·ligències distintes, de les quals cada persona en sol tenir dues o tres més desenvolupades i gens o molt poc les altres. Aquestes intel·ligències són:

• la lingüística: és la capacitat d'utilitzar el propi idioma, la necessiten els escriptors, els professors i els polítics, especialment.
• l'abstracta o matemàtica és la pròpia dels científics i dels filòsofs
• l'espacial serveix per orientar-se i formar-se un mapa mental de l'espai, és la que necessiten els pilots, els pintors i els escultors
• la cinètica o corporal implica el domini dels propis moviments i és la característica de ballarins i esportistes.
• la musical, ja és coneguda i reconeguda des de l’antiguitat
• la intrapersonal és la capacitat de conèixer-se a si mateix, controlar-se i motivar-se.
• la interpersonal és la capacitat de posar-se en el lloc dels altres i relacionar-s'hi bé.

La i. intrapersonal i la i. interpersonal són les que formarien la intel·ligència emocional, és a dir, la capacitat de controlar i reconèixer els sentiments i emocions propis i dels altres, de discriminar entre elles i fer servir aquesta informació per guiar el nostre pensament i les nostres accions.”

Com podem treballar la intel·ligència emocional? Desenvolupant les habilitats cognitives o pensaments, el creixement moral i les habilitats socials.

Els pensaments necessaris per a la relació interpersonal són:

• El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema.

• El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra...

• El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”.

• El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera.

• El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans.

Quant al creixement moral, M. Segura parteix de Piget i el seu deixeble Kohlberg: el creixement evolutiu en el raonament moral s'admet per estadis ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral·lel, o previ, en la capacitat intel·lectual de raonament, en l'habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha de construir el seu sistema de valors, sense imposicions alienes.

Aquests estadis dels quals parla Kohlberg són els següents:

• Heteronomia: és l’estadi propi de la infància, quan el bé i el mal els determinen agents externs. El nen o la nena no sap per si sol el que ha de fer, però va descobrint que ha fet alguna cosa bona quan li fan petons o el premien, i no s'atreveix a fer el que li han dit que està malament perquè les persones grans es posen serioses.

• Egoisme mutu: es descobreixen les regles del joc. Cal complir les regles del joc, no per por del càstig , ni per respecte als altres, sinó per egoisme: perquè l’infant comprèn que, si no les compleix, no el deixen jugar. En descobrir les regles del joc, el nen o nena descobreix la primera regla moral descoberta per la Humanitat: la llei del Talió, “ull per ull…” Es fa als altres el que ens fan; se’ls deixa en pau perquè ens deixin en pau; no delato un altre perquè ell no em delati, etc.

• Expectatives personals: en aquest estadi ens movem pel desig d’agradar i de ser acceptats. Fem el que s’espera de nosaltres, actuem de manera que ens considerin “bons, bona persona, bon noi, etc.” Mantenim lleialtat als companys per afecte i, sobretot, pel desig de sentir-nos estimats. Ja no n’hi ha prou de ser acceptats incondicionalment, com acostuma a ser el cas de la família (no sempre!), sinó que es desitja ser acceptat pels grups extrafamiliars: amics i companys d'escola.

• Responsabilitat i compromís: actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès (per un sou, per la paraula donada, per responsabilitat davant la família, davant els companys, davant la societat). Es compleix amb l’obligació, no per por, ni per egoisme, ni per quedar bé, sinó per responsabilitat. Es fa allò a què hom s’ha compromès però no més, es limita al seu grup, família, amistats; el que hi ha fora d’això “no és el meu problema”, no és responsabilitat meva.

• Tothom hi té dret: és l’estadi de l’obertura al món: no solament la meva família, les meves amistats, la meva ciutat, el meu país, sinó que tots els éssers humans del planeta hi tenen dret. A què? Primer de tot, a la vida i a la llibertat; a una vida, encara que sigui modesta i senzilla (alimentació, habitatge, educació, sanitat) i a ser lliures.

• Tots som iguals: qui arriba a aquest estadi comprèn que no tothom té dret a la vida i a la llibertat, sinó que cal creure en la igualtat i en la dignitat de totes les persones. La regla bàsica ja no és el Talió, com en el segon estadi, sinó la regla d’or: “fer a l’altre el que vull per a mi”. En aquest estadi, hom s’enfronta a les lleis que atempten contra la igualtat entre tothom o contra la dignitat d’algú. És l’estadi suprem, el de Gandhi, Martin Luther King, Óscar Romero i de moltes altres persones que hi ha entre nosaltres i viuen aquesta igualtat i aquest respecte autèntic, ple d’amor vers els altres éssers humans.

I per últim, el tercer bloc a treballar són les habilitats socials: són conductes que faciliten la relació interpersonal de forma no agressiva ni inhibida sinó assertiva. Aquestes conductes hàbils requereixen, prèviament, unes capacitats cognitives, com per exemple tenir pensament alternatiu, conseqüencial i sobretot de perspectiva, que significa saber-se posar en el lloc d’un altre. Igualment, l’habilitat social implica control de les pròpies emocions i algun entrenament de la motricitat. Però, ineludiblement, les veritables habilitats socials requereixen una maduresa moral corresponent a l’edat de cadascú. Sense aquesta maduresa moral, les habilitats es converteixen en manipulació i cinisme.

Posar exemples d’habilitats socials és esmentar qualsevol conducta hàbil de comunicació interpersonal. Per exemple, saber escoltar (hi ha gent que sent però no escolta), saber demanar un favor (hi ha persones que tenen por de demanar-lo i n’hi ha que l'exigeixen), saber elogiar el que està ben fet, saber disculpar-se per alguna cosa mal feta (hi ha gent que no es disculpa, per timidesa; n’hi ha que no es disculpa per orgull; n’hi ha que es disculpa agressivament i provoca una nova discussió), saber dir que “no”, saber presentar una queixa i saber rebre-la, saber mostrar desacord (hi ha qui no està d’acord amb una crítica a un altre, però calla i riu; hi ha qui no està d’acord amb l’aspecte d’un altre i li diu que està elegantíssim per riure-se’n al darrere), saber negociar o posar-se d’acord amb qui s’estava en desacord (és l’habilitat social reina, la més difícil), saber expressar els sentiments propis, saber fer front a la por, o al ridícul, o al fracàs.

És a dir, tenir habilitats socials és ser persona, és relacionar-se bé amb els altres, és ser assertiu i autèntic.

Els joves, poc consumidors de cultura en català

jba, en un comentari anterior, em remetia a la pàgina de vilaweb, on hi ha penjat un vídeo que he trobat força interessant, i a la vegada molt preocupant: Salvador Cardús, president de la FUNDACC (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura) comenta com els joves són molt menys "consumidors" de cultura en català que els adults. Si voleu, el podeu veure clicant aquí

Una mica de literatura

“ODISSEU: pobre de mi! Com seran els homes d’aquesta terra on he arribat? Seran violents, salvatges, injustos o bé hospitalaris i temorosos de Déu...?

NAUSICA: Foraster, ja que no em sembles ni vil ni insensat...ara que has arribat a la nostra terra no et mancarà ni vestit ni cap de les altres coses que per respecte ha de posseir un misser suplicant. Et mostraré la població i et diré el nom dels seus habitants...”

...Aquest infeliç va perdut i és necessari donar-li auxili, perquè tots els forasters i pobres són de Zeus...Així doncs, doneu-li de menjar i beure al foraster, renteu-lo i porteu-lo al riu, en un lloc que estigui protegit del vent...”

(HOMER, L’Odissea)

PÒRTIC
Tant com el gest sempre suscita un altre gest
i tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
així per la mirada i el desig
renovem constantment horitzons i distàncies.

Cada fulla proclama la certesa del bosc
i cada ocell, la densitat de l'aire.
No hi ha miralls opacs, car pel neguit
podem baixar al profund en què vida i no vida
mesclen les seves aigües i emergir-ne
mudat el cos en laberint d'aurores.

Tot passa pel secret dels dits i per l'encesa
voluptat del misteri que retalla la imatge,
platges enllà del temps, i atia la sorpresa.
Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest
i esclata en cada mort.
Només viu qui pregunta.

(Miquel Martí i Pol)

Des-educa't. Una proposta per viure i conviure millor

M'estic llegint Des-educa't, un llibre sobre educació emocional de Pere Darder i Eva Bach que considero molt adient per a mestres i professors, i també per a aquells que som pares i mares. És un llibre molt en la línia de Llibertat emocional del psicòleg clínic Ferran Salmurri, a qui vam tenir el plaer d'escoltar a finals del curs passat a Flix.
Els autors parlen del desenvolupament emocional i la seua importància per a la vida i la convivència.
En un moment del llibre escriuen: "Deseducar-nos significa deixar d'educar-nos (i d'educar) amb els principis, els mètodes i les formes moltes vegades desencaminades que imperen actualment en la vida social i en l'educació. La deseducació, com no pot ser d'una altra manera, hem de començar-la els adults. Tots. No sols els que tenen responsabilitats educatives directes perquè són pares o professors. En bona mesura, perquè totes les persones volem ser felices o una mica més felices."

El festín de Babette

Quina pel·lícula més deliciosa! Feia temps que l'havia vist, però aquesta vegada encara l'he trobat més encantadora. Feta l'any 1988, explica l'acollida d'una francesa, Babette, exiliada de la guerra francoprussiana (1871), en un poblet de la costa Oest de Dinamarca. Les persones que l'acullen són les filles d'un pastor d'una secta cristiana que porten una vida molt austera, dedicada a la caritat i a transmetre el missatge del seu pare. A Babette, un dia li toca la loteria i vol agrair tot el que han fet per ella aquestes dos germanes. A l'argument l'acompanya una fotografia magnífica i uns fragments d'òpera molt adients.