Bloc d'Àngels

Harold Bloom parla de Ramon Llull

2011-09-04T10:16:00.000+02:00

El gran crític literari americà impartí una conferència a Nova York l'any 2006 sobre Ramon Llull. Està traduïda per Albert Nolla. La podem llegir clinçcant aquí.

2011-07-30T11:04:00.002+02:00

Una amiga m'ha enviat aquest text de Regina Brett.
Para celebrar la llegada a mi edad avanzada escribí unas lecciones que me ha enseñado la vida.

La vida no es justa, pero aún así es buena.
La vida es demasiada corta para perder el tiempo odiando a alguien.
Tu trabajo no te cuidará cuando estés enfermo. Tus amigos y familia sí. Mantente en contacto.
No tienes que ganar cada discusión. Debes estar de acuerdo en no estar de acuerdo.
Llora con alguien. Alivia más que llorar solo.
Cuando se trata de chocolate, la resistencia es inútil.
Haz las paces con tu pasado para que no arruine el presente.
No compares tu vida con la de otros. No tienes ni idea de cómo es su travesía.
i una relación tiene que ser secreta, mejor no tenerla.
Respira profundamente. Eso calma la mente.
Elimina todo lo que no sea útil, hermoso o alegre.
Lo que no te mata, en realidad te hace más fuerte.
Nunca es demasiado tarde para tener una niñez feliz. Pero la segunda sólo depende de ti.
Cuando se trata de perseguir aquello que amas en la vida, no aceptes un "no" por respuesta.
Enciende las velas, utiliza las sábanas bonitas, ponte la lencería cara. No la guardes para una ocasión especial. Hoy es especial.
Sé excéntrico ahora. No esperes a ser viejo para serlo.
El órgano sexual más importante es el cerebro.
Nadie es responsable de tu felicidad, sólo tú.
Enmarca todo supuesto "desastre" con estas palabras: "En cinco años, ¿esto importará?"
Perdónales todo a todos.
Lo que las otras personas piensen de ti, no te incumbe.
El tiempo sana casi todo. Dale tiempo al tiempo.
Por más buena o mala que sea una situación, algún día cambiará.
No te tomes tan en serio. Nadie más lo hace.
No cuestiones la vida. Sólo vívela y aprovéchala al máximo hoy.
Llegar a viejo es mejor que la alternativa.....morir joven.
Todo lo que verdaderamente importa al final es que hayas amado.
Sal todos los días. Los milagros están esperando en todas partes.
Si juntáramos nuestros problemas y viéramos los montones de los demás, querríamos los nuestros
La envidia es una pérdida de tiempo. Tú ya tienes todo lo que necesitas.
Lo mejor está aún por llegar.
No importa cómo te sientas... arréglate y preséntate.
Cede
La vida no está envuelta con un lazo pero sigue siendo un regalo.

A Vision of K-12 Students Today

2011-07-28T20:53:00.000+02:00

Sense comentaris

Picasso als Ports

2011-07-27T17:33:00.003+02:00

Aquest llibre explica la primera estada de Pablo Picasso a Horta de Sant Joan, l'agost de l'any 1898, on per qüestions de salut viatjà amb el seu amic Manuel Pallarès, fill d'Horta, perquè s'acabés de recuperar. Foren alguns mesos els que va viure en aquest idílic poblet de la Terra Alta, i pictòricament no aportà gran cosa. Però segons Elias Gaston, en aquesta primera visita a Horta, Picasso conegué noves sensacions i emocions que no oblidà mai.

El llibre està estructurat en quatre capítols escrit per diferents estudiosos del pintor:
Primera estada a Horta 1898-1899 per Elias Gaston
Horta a l'obra de Picasso: les col·leccions del Museu Picaso de Barcelona per Eduard Vallès
El ganivet de Picasso per Joaquim Ferràs Prats
L'home i els Ports: la vall dels Estrets per Salvador Carbó Sabaté

Elias Gaston potser és la persona que ha estudiat més l'obra i la vida de Picasso als Ports i per això explica detalladament - algunes de les dades estan extretes del dietari de Pallarès- des del moment que Picasso deixa Barcelona amb el seu amic, com arriba a Horta, on van, què fan i sobretot la vida tan intensa que va tenir a Horta.
Un llibre magnífic amb fotografies dels llocs més emblemàtics que visità Picasso i algunes de les seves pintures completen el volum.

Tecnologia i metodologia a les aules

2011-07-27T09:40:00.004+02:00

Pere Corominas

2011-07-14T08:30:00.001+02:00

"Crec en la claretat, en l'harmonia i en la humanitat del pensament; crec en la diafanitat de l'istil i en la proporció clàssica de les formes; crec en la bondat i en la noblesa com a ideals de perfecció; crec en la immortalitat dels meus anhels d'amor i de justícia; crec en el món espiritual que els homes il·luminaren amb la presència d'un Déu Totpoderós; crec en la realitat del bé i de la hermosura; temo el dolor, l'odi i la mort, i renego en l'art com a temptacions del dimoni de la invenció, de l'extravagància i de l'originalitat [sic]."

(Pere Corominas, Discurs inaugural del IV Certamen Centre Lectura de Reus, 1921)

La manera disruptiva d'aprendre. Curtis Johnson a Redes

2011-07-04T11:16:00.001+02:00

Les veus del Pamano i Jaume Cabré

2011-07-02T12:32:00.004+02:00

El passat dia 21 de juny el Club de lectura que organitza el CERE, les biblioteques de Flix i Móra d'Ebre i l'Antena del Coneixement, vam poder gaudir de la xarrada col·loqui amb Jaume Cabré, escriptor de Les Veus del Pamano, llibre que "tocava" comentar. Va ser un dels dies que hi van acudir més persones, suposem pel gran ressò que ha tingut la novel·la no solament a Catalunya sinó a molts països d'Europa.
La Laura Villalba, de la URV va fer l'acompanyament de la sessió i vam parlar d'Elisenda Vilabrú, d'Oriol Fontelles, el Targa, la Tina, el doctor Zhivago (el gat)... i altres personatges, de l'origen de la novel·la, del temps novel·lesc, els continus flashbacks, la ruta literària creada... explicà que va ser un llibre molt pensat abans de publicar i que li costà sis anys i mig de gestar.

Podeu llegir un article sobre Les veus del Pamano clicant aquí.

Penjo un vídeo de Cabré en una participació que va fer en un club de Lectura.

Festes de Sant Joan, Ciutadella 2011

2011-06-29T17:54:00.008+02:00

La festa de Sant Joan a Ciutadella és una festa tradicional que se celebra sense interrupció al llarg dels segles.
Segons les investigacions fetes pels historiadors es pot afirmar, quasi amb tota seguretat, que l'origen d'aquesta celebració és religiós, tot i que, així com han pasat els anys, s'hi han afegit diferents actes que han fet que aquestes tenguin un caràcter únic i particular.
Els qui prenen part directa en la festa van rigurosament vestits d'etiqueta, i els personatjes més destacats són els qui formen part de la "Junta de Caixers".
Aquests són els representants de l'antiga societat ciutadallenca: noblesa (caixer senyor), clergat (caixer capellà), artesans (caixers menestrals) i pagesos (caixers pagesos).
Tal i com ho feien les antigues obreries, són nomenats per ocupar aquest càrrec durant un bienni.

Es dia des be
Amb aquest nom és conegut el diumenge abans del dia del sant i és l'inici de totes les celebracions. En aquest dia es reuneixen els membres de la Junta de Caixers al palau del caixer Senyor, on aquest entrega la bandera al caixer fadrí.
A les nou en punt, el fabioler sona per primera vegada el tambor i el fabiol; i seguint un ordre rigurós, la Comitiva visita les autoritats, el Sr. Bisbe, els nobles, els cavallers que prendran part en la qualcada, i d'altres persones i entitats.
És costum que el cap de la casa que era visitada faci un donatiu en doblers; antigament la capta del dia era destinada a l'Obreria del sant per sufragar les despesas.

El personatje més vistós i que només podem veure en aquesta diada és " s'Homo des Be": un home vestit emb pells de be, amb creus pintades als peus i braços i carregat amb un anyell; és la simbologia viva de sant Joan Baptista.

Dissabte de Sant Joan
Les dues del capvespre, el fabioler, cavalcant un ase de cria, va al palau del caixer senyor a sol-licitar permís per iniciar els actes que es faran.
Si és la primera vegada que veieu les festes heu de saber que, a partir d'aquest moment i mentre durin, els cavalls i els cavallers són els protagonistes i per tant, cal respectar-los en tot moment.
Dos actes a destacar: el primer de les festes, a la plaça des Born, l'espectacular i colorit Caragol des Born, i el segon, la visita a l'ermita del sant Joan per resar vespres, acte de un vertader sentir espiritual.
A la posta de sol, la qualcada torna a ser als carrers per fer les Corregudes a sa Plaça i el Caragol de Sta. Clara.
Acaba el dia amb la beguda al palau del caixer senyor.

Dia de Sant Joan
A primera hora del dia, el fabioler ja torna a ser al carrer per fer el replec. Igual que en el dia anterior, avui la festa té dos actes importants:
La Missa dels Caixers que se celebra a la Catedral després que la qualcada hagi anat al Pla de Sant Joan perquè els cavallers provin els jocs que han de fer al capvespre, i hagin fet les Corregudes a ses Voltes i el Caragol de sta Clara. La Missa dels Caixers és l'acte religiós més important de les festes i, per tant, s'ha de recordar que un acte així ha de ser viscut amb el màxim d'atenció i respecte.

A la tarda la qualcada baixa al pla, on espera la corporació municipal que hi ha estat expresament convidada, juntament amb la banda de música, que animarà la festa com ja ho va fer en el Caragol des Born. Després de fer un primer caragol es fan els jocs de s'ensortilla, carotes i córrer abraçats. Si voleu veure bé com són aquests jocs caldrà que esteu atents als avisos del fabioler i no perdeu de vista els cavallers que hi prenen part, respectant el corredor per el pas, al galop, dels cavalls. Contràriament, no podeu gaudir d'aquest espectacle inimaginable i estareu en perill. Acabats els jocs es fa el darrer caragol i, amb aquest, l'acte del Pla acaba. La qualcada torna, igual que el vespre anterior, a ses Voltes i acaben ses festes amb el Caragol de Sta Clara.

Si es vol allargar un poc més la festa s'ha d'esperar que els cavallers surtin del cal caixer senyor i vagin a deixar el caixer capellà a ca seva. Si ho feu així, assistireu al comiat del caixer capellà i de tots els altres caixers i cavallers, i escoltareu en silenci els darrers sons del tambor i el fabiol.

Junta de Caixers
està formada pels càrrecs següents:

CAIXER SENYOR: Elegit d'entre els membres de l'antiga noblesa ciutadallenca, és qui presideix la festa i qui té al seu càrrec el bon funcionament de tots el actes.

CAIXER CAPELLÀ: Té cura de l'aspecte religiós; presideix els résos que es fan a l'ermita de Sant Joan el dissabte de la festa i celebra la Missa dels Caixers el dia del sant.

CAIXER MENESTRAL o CASAT: Representa l'estament menestral. Per ser elegit, ha d'exercir un ofici manual artesà. És condició imprecindible que sigui casat i fill de menestral.

CAIXERS PAGESOS: Són dos, i han de ser de termes diferents, l'un de la banda de Migjorn i l'altre de Tramuntana. Als caixers pagesos els correspon el bon ordre de la qualcada i també, un cada any, són els qui regalen el be que serà portat el diumenge anterior a la comemoració.

CAIXER FADRÍ: Aquest càrrec va alternat-se cada bienni. Un és menestral i l'altre pàges. Ha de ser forçosament fadrí, i és qui duu la bandera durant els actes oficials de la festa.

FABIOLER: No pertany própiament a la Junta de Caixers, ja que és un funcionari públic posat al servei del caixer senyor. És l'encarregat de donar les ordres amb el tambor i el fabiol durant el transcurs de la festa.
Aquesta informació està extreta de: http://santjoan.ajciutadella.org/

A la pàgina de vídeos n'he penjat un de molt divertit, també de Sant Joan 2011

COLOURS. Yuki Murakami

2011-06-12T12:19:00.004+02:00

Treball globalitzat a les aules

2011-06-09T20:53:00.001+02:00

Antoni Zabala va fer una conferència, organitzada per l'ICE a la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV de Tarragona, que portava per títol Fórmules organitzatives del treball globalitzat.

Zabala parteix de dos referents teòrics: l'ensenyament ha de complir una funció social, ha de donar al nostre alumnat una formació integral i socialitzadora, hem de formar per a la vida, la realitat és l'objecte fonamental d'estudi i l'enfocament globalitzador és la manera d'organitzar continguts. I nosaltres hem de ser educadors. I el segon referent és el coneixement que tenim de com les persones aprenen.

Tradicionalment, s'ha vist l'escola com el lloc on s'ha d'impartir un ensenyament propedèutic i selectiu, és a dir, l'escola que prepara l'alumnat únicament i exclusiva per anar a la universitat.

La metodologia globalitzadora tracta d'integrar els continguts de diferents matèries, les diferents disciplines que s'ensenyen no s'han de veure com una finalitat sinó com un mitjà. I no és una negació a les disciplines, sinó un donar un veritable sentit a les disciplines. Per què tot això? Perquè és significatiu, perquè hi ha més motivació i més sentit, perquè ajuda a interrelacionar els conceptes, per la diversitat de l'alumnat, perquè la vida és un projecte...

Per tot això, l'objecte d'estudi ha de ser la vida, en situacions i contexots propers d'allò que es poden trobar per la vida.
I tot això no és tan nou com ens pensem: pedagogs de finals del XIX i començament dels XX ja es van iniciar en aquest camp: Decroly, Dewey, Kilpatrich, Freinet...defensaven una pedagogia basada en l'interès del nen i en la rellevància de l'aprenentatge. I avui encara, en molts aspectes l'escola segueix igual que fa 100 anys.

Però com hem de passar d'un sistema propedèutic i selectiu cap a un sistema d'integració i orientació? És difícil però amb calma i encaminant-nos en aquesta direcció.

Quant al segon referent, el coneixement que tenim de com aprenen les persones, hem de tenir en compte els conceptes factuals: hi ha d'haver treball de memoritzar, hi ha d'haver un treball metòdic que implica arribar a dominar allò que necessitem saber i ho podem aprendre practicant a través de racons, tallers, seminaris (a secundària)... practicar tant com convingui i de la millor manera que trobem, tenint en compte la diversitat de l'alumnat i conseqüentment tenint en compte l'aprenentatge entre iguals.

A l'hora de portar-ho a l'aula hem de treballar una unitat temàtica, de manera interdisciplinar, a través de projectes per donar un sentit significatiu, és a dir, un espai per a la globalització, però després cal espais per estudiar, fer activitats, un espai que necssita estudi amb tallers de suport disciplinar amb un marc teòric.

Treballar-ho a Primària és més fàcil que a Secundària: l'única mesura que podem fer a ESO és que un professor/a imparteixi més d'una matèria, fent un treball interdisciplinar.
Venim d'un model acumulatiu i de transmissió real, però hem d'avançar cap al model d'ensenyament socialitzador i integral, cap a una utopia, perquè en aquest model no hi ha límits. Hem d'anar recuperant la nostra història, però avançant cap al model significatiu i globalitzador.

El seu llibre Enfocament globalitzador i pensament complex el podeu llegir clicant-hi al damunt.

Bibliografia sobre com Treballar per projectes:

- F. Hernàndez i M. Ventura, La organización del curriculum por proyectos de trabajo, GRAÓ.

- Xus MArtín, Investigar y aprender. Como organizar un proyecto, Cuadernos de educación, ICE-Horsori, Barcelona

Bladé a l'escola

2011-06-07T17:34:00.001+02:00

Bladé a l'escola és un material didàctic elaborat el curs 2006/2007 per un grup de treball de mestres vinculats al Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila. Es van fer dos tipus de materials: un per a primària, amb un dossier per a l'alumnat i una guia didàctica per al professorat; i un altre per a Secundària. El material de Primària el podeu trobar a la pàgina web del CERE o bé aquestes setmanes a la pàgina de l'XTEC. En el seu moment es va repartir a totes els centres de Primària i de Secundària de la comarca, però si les voleu consultar ara les teniu més a l'abast.

Howard Gardner, premi Príncep d'Astúries

2011-05-30T20:54:00.003+02:00

Howard Gardner ha estat premiat amb el premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2011. Gardner és psicòleg i professor de la Universitat de Harvard. És conegut sobretot per la teoria de les intel·ligències múltiples. Gardner és qui va definir la intel·ligència com una capacitat per resoldre problemes i crear productes nous, i qui va dir al món que no solament tenim una intel·ligència sinó que almenys en tenim vuit: lingüistica, logicomatemàtica, cineticocorporal, espaial, musical, naturalista, intrapersonal i interpersonal. I el més important de tot és que totes es poden educar, depenent en part de la genètica i l'entorn.
Eduard Punset el va entrevistar per al programa Redes.

III PREMI DE PERIODISME CARMEL BIARNÉS A ASCÓ

2011-05-24T20:56:00.002+02:00

S'ha convocat el III Premi de Periodisme Carmel Biarnés a l'Ajuntament d'Ascó, en col·laboració amb l'Associació Cultural Lo Llaüt, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i la Cadena SER.
Podeu trobar les bases a la pàgina web del CERE

El diable vermell, el nou llibre de Remei Franch

2011-05-20T15:48:00.002+02:00

L'amiga Remei Franch ha publicat el seu tercer llibre El diable vermell a Edicions del Pirata. En aquesta ocasió és un llibre d'aventures, amb uns personatges fantàstics com els nans i els follets, en què la màgia és un important element.
En reprodueixo un fragment:
"-Són els follets de la vall!- van cridar a cor tots els nans de la clariana.
De sota la fullaraca van començar a sortir uns éssers diminuts que formaven un grup molt pintoresc. Els follets de la vall no van ni vestits ni despullats, semblen embotits dins d'un guant de quatre dits, dos per als braços i dos per a les cames, d'on tan sols surt el caparronet. Tots són iguals, tenen la cara esprimatxada i el nas afilat, la boca petita i els llavis finíssims. Les orelles, si és que en tenen, estan cobertes per una mena de barretina, que cada follet duu d'un color diferent i decantada cap al costat, i els botins són del mateix color que la barretina."
FRANCH, R (2011), El diable vermell, Edicions del Pirata, Barcelona (pp.16-17)
El llibre serà presentat dins dels actes previstos a La Fira del llibre ebrenc els dies 3, 4 i 5 de juny a Móra d'Ebre.
MOLTES FELICITATS!!!!!

VII TRADIJOC A FLIX

2011-05-19T21:32:00.001+02:00

Avui dia 19 de maig s'ha celebrat a Flix la setena trobada de jocs populars de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, http://bieljoc.blogspot.com/. El professorat d'Educació Física dels centres educatius de Secundària de les dos comarques i el centre Jeroni de Moragas organitzen des del curs 2005 aquesta jornada amb l'alumnat de 1r d'ESO dels seus centres. Entre d'altres jocs: caça fardatxo, tirada de bitlles, carrera de sacs, els ouets, la xancleta, flèndit, el mocador, la corretja... Per tot el que he pogut veure, l'alumnat hi participava activament en cada un dels jocs i se'ls veia molt feliços.

Algunes fotografies de la trobada:

Competències bàsiques i Intel·ligències múltiples

2011-04-29T20:01:00.004+02:00

Les competències bàsiques i les intel·ligències múltiples de Núria Alart

SINERGIA

2011-04-25T10:47:00.003+02:00

Sisena trobada Club de lectura. Les veus de Pamano

2011-04-21T08:24:00.001+02:00

El proper dia 21 de juny a les 19,30 h a la biblioteca comarcal de Móra d'Ebre tindrà lloc la 6a trobada del Club de lectura que organitza el CERE conjuntament amb l'Antena del Coneixement de la URV. El llibre escollit és Les veus de Pamano de Jaume Cabré. Com sempre, la sessió serà dirigida per una professora de la URV, en aquesta ocasió l'Agnès Toda i també hi serà l'escriptor a qui podrem adreçar-li preguntes, dubtes i comentaris que vulguem.

Rellegint Nada de Carme Laforet

2011-04-21T08:11:00.002+02:00

Nada explica la història d'Andrea, una noia òrfena que arriba a la Barcelona de la posguerra per estudiar a la universitat, i viure amb la seva iaia i els seus oncles al carrer Aribau. Res no és per a ella el que es pensava: arriba a la gran ciutat amb la il·lusió d'estudiar, gràcies a una pensió d'orfandat, viure amb la família de la seva mare, de trobar amics, de trobar amor. La realitat, però, serà força diferent. La seva família, que en un passat recent era de de classe benestant, estan totalment a la ruïna després de la guerra i de la mort del seu avi, i les relacions entre ells és un desastre degut a la misèria que pateixen.

"Me parecía que nada vale correr si siempre ha de irse por el mismo camino, cerrado, de nuestra personalidad. Unos seres nacen para vivir, otros para trabajar, otros para mirar la vida. Yo tenía un pequeño y ruín papel de espectadora. Imposible salirme de él. Imposible libertarme. Una tremenda congoja fue para mí lo único real de aquellos momentos." (pàg.221)

Andrea, però, no es conforma amb tot allò que l'envolta: coneix estudiants de la burgesia catalana, amb els quals no hi ha acaba de trobar-s'hi bé, se sent incòmoda perquè tot i acceptar-la, en realiat viuen en un món diferent al d'ella i no hi acaba d'encaixar.

Es fa amiga d'Ena, una noia també burgesa, la més gran de quatre germans, amb qui s'hi sent molt bé, a qui estima com a una germana, però que de vegades la desconcerta. Però Ena serà el camí de superació de tota la misèria humana i tota la penúria que viu Andrea durant tot un any.

"Bajé la escalera despacio. Sentía una viva emoción. Recordaba la terrible esperanza, el anhelo de vida con que las había subido por primera vez. Me marchaba ahora sin haber conocido nada de lo que confusamente esperaba: la vida en su plenitud, la alegría, el interés profundo, el amor. De la casa de la calle Aribau no me llevaba nada. Al menos, así creía yo entonces." (pàg.294)

LAFORET, C. (1985) Nada, Ed. Destino, Barcelona

La lliçó magistral de Manolo Torres (III Jornades de Compensació Educativa, La Vall d'Uixó)

2011-04-17T07:35:00.000+02:00

El passat dimecres dia 13 d’abril vam assistir i participar a les III Jornades de Compensació Educativa a La Vall d’Uixó, en la qual vam explicar una experiència que vam portar a terme el curs passat a l’INS Terra Alta, Alexis Pascual, professor del mateix centre i jo mateixa, sobre com treballar el Tractament de la Diversitat a l’aula.

La primera ponència va anar a càrrec de Manolo Torres, assessor d’escoles rurals del CEFIRE, País Valencià, i de formació, mestre, pedagog i psicòleg. El tema de la conferència fou Aules multinivell, en la qual, sobretot ens parlà des de la seva trajectòria professional i des de la seva experiència, de la necessitat d’atendre des de la diversitat per tot l’enriquiment que comporta a l’alumnat: “Deixem que existeixi”.

Defensà que la base d’una escola és el somni, el compromís i la tècnica, que com més gran siguin els dos primers, més domini tindrà del tercer element.

I com a metodologia imprescindible: els grups cooperatius perquè l’alumnat és molt més autònom, el professorat pot estar més per tothom i aprenen més bé i millor.

I com a elements constants a treballar, les emocions. El mestre ha de ser capaç de transmetre totes les emocions, i hem de saber reconèixer el nostre alumnat cada matí, cada hora, cada dia,... sempre. I li hem de saber donar el que no porti de casa, el que no tingui a casa seva, escoltar els seus somnis i les seves expectatives, el camí cap al sentit de la vida.

I els millors aliats han de ser la família i l’entorn perquè amb llur participació poden explicar-nos coses que nosaltres desconeixem, i hem d’unificar esforços perquè tots volem assolir el mateix objectiu: educar i ensenyar.

La xarrada va ser un font de motivació, il·lusió i optimisme.

IV Mostra de llibres de la Ribera a Flix. Sant Jordi 2011

2011-04-15T20:42:00.001+02:00

Per Sant Jordi, a Flix torna la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre

S’estan ultimant els preparatius d’una nova jornada literària per celebrar la festivitat de Sant Jordi a la Ribera d’Ebre

El dissabte 23 d’abril, diada de Sant Jordi, Flix acollirà la quarta edició de la Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre. Una jornada que des de 2008 difon les obres dels autors i autores de casa nostra i a la vegada implica l’alumnat dels centres educatius de la vila en aquesta jornada que combina llibres, festa i cultura. A diferència dels anys anteriors, les activitats a la plaça de l’Església de Flix es concentraran al matí.

En aquesta ocasió s’ha confirmat la presència de Noemí Bagés, Vicent Casadó, Miquel Esteve i Josep Ulldemolins, els quals s’encarregaran de presentar les respectives novetats literàries i signaran els llibres a tothom qui ho desitgi.

L’alumnat de l’Institut de Flix llegirà textos relacionats amb els Armats arran de l’exposició que aquests dies es pot visitar a Ca Don Ventura. Per la seva banda, els nens i les nenes més grans de l’Escola Enric Grau Fontseré faran una lectura de fragments de l’obra de la flixanca Remei Franch.

Al llarg d’aquest matí les entitats de Flix situaran les seves parades de roses i llibres; a més, també es comptarà amb l’actuació del contacontes Agustí Farré per explicar-nos alguns contes recollits a la Ribera d’Ebre.

Un any més la Mostra està organitzada a tres bandes per l’Ajuntament de Flix, la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, així com amb la col·laboració de l’Escola Enric Grau i Fontseré i l’Institut de Flix, la Unió Social de Flix i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.

Tots tenim la capacitat de ser creatius. REDES Entrevista de Punset a Robinson

2011-04-10T11:21:00.002+02:00

Us convido a mirar aquest programa de Redes emès el dia 27 de març de 2011. Està molt relacionada amb el desenvolupament de les intel·ligències múltiples. Podeu mirar i llegir l'entrevista transcrita clicant aquí.

"La vida es orgánica y creativa, creas tu vida a partir de tu imaginación, de tu temperamento y de las oportunidades que generas, las que aprovechas y las que dejas pasar. Estar vivo, en mi opinión, es un proceso creativo y, como con todas las formas de vida, si puedes crear tu vida, puedes recrearla."

"...todo el mundo tiene facultades creativas, y que se pueden desarrollar.
Pienso que decir que no eres creativo es como cuando alguien dice que no sabe leer. Cuando alguien dice eso, no entendemos que sea incapaz de leer y escribir, sino que pensamos que lo que nos está diciendo es que no ha aprendido a hacerlo todavía, que todavía no ha estudiado lo necesario, que nadie se lo ha enseñado. Yo creo que sucede lo mismo con la creatividad: cuando alguien dice que no es creativo, simplemente significa que no ha estudiado lo que corresponde y que no lo ha practicado. A veces se cree que la creatividad se limita a las personas especiales, y no es así."

Ha escrit: El elemento: descubrir tu pasión lo cambia todo, Grijalbo, Madrid, 2009

Exposició Maragall a la Biblioteca de Gandesa

2011-04-05T20:03:00.003+02:00

Coincidint amb la doble commemoració del centenari de Joan Maragall, la Subdirecció General de Biblioteques posa en marxa una nova iniciativa de promoció de la lectura sobre aquest autor cabdal de la literatura catalana: una exposició de petit format per a joves i adults.

L’exposició ha estat comissariada per Margarida Casacuberta, produïda pel teatre Nacional de Catalunya i la Instituciói de les Lletres Catalanes, amb el suport de l’ Arxiu Maragall de la Bilblioteca de Catalunya i l'Arxiu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

La Biblioteca Municipal de Gandesa allotjarà aquesta exposició de l'1 al 15 d'abril.

Cantem l'entrada del temps clar
amb clara veu i rialles calres.
Tornem-nos ben cantaires,
que ara és el temps - de fer ressonar
alegrement els aires.

Passen núvols corrent i somrient,
regalant aigua i raigs de sol lluent
damunt les roses vermelles, ja totes badades.
Sobre els plans reverdits hi corre el vent
i es mouen els blats verds i les gentades
cridant coses alegres i furioses...
Costes avall degoten les neus foses.

Sadollem la mirada de verdor
enfonsant-la en el tou dels grans herbatges;
sadollem les orelles de remor
enamorant-les dels bells crits salvatges;
i sadollem el pit d'aire del cel
per cantar l'alegria de la terra,
tant si en surt un místic bel
com si en surt un crit de guerra.

Tornem'ns soldats lluents i ben armats,
o tornem'ns serafins d'ales de plata...
Correm alegrement a tots costats,
correm que el maig esclata.

Riem, riem entre les flors i el vent
l'emmajada alegria;
plantem arbres de maig desaforadament
davant la porta d'or de cada aimia.

Prompte els arbres de maig s'assecaran...
la llenya sols destorba:
la tirarem al foc de Sant Joan
i saltarem per sobre.
(Cant de maig, cant d'alegria, Maragall)

Jo sé estimar. Emma Vilarasau a Litterarum 2011

2011-04-04T20:07:00.001+02:00

Emma Vilarasau protagonista a Litterarum 2011

fira del llibre ebrenc 2011

El recital Jo sé estimar, protagonitzat per Emma Vilarasau, serà un dels plats forts de la 4a edició de Litterarum, la Fira d’espectacles Literaris de Móra d’Ebre. A Jo sé estimar, Vilarasau desgranarà poemes d’amor de Montserrat Abelló, Pere Rovira, Maria Mercè Marçal, Joan Margarit i Matí i Pol, entre d’altres; i comptarà amb l’acompanyament del músic Xavier Bosch a la guitarra i percussió.

L’edició d’enguany és celebrarà del 3 al 5 de juny a Móra d’Ebre, coincidint amb la Fira del llibre ebrenc. Així, Litterarum esdevé una referència per a professionals i seguidors de la literatura en llengua catalana, on poden apreciar la vessant més polifacètica de peces clàssiques i contemporànies.

Segons Albert Pujol, Director de la Fira, aquest any l’objectiu és “tornar a ser el referent del món de l'espectacle literari de parla catalana, amb un gran nivell artístic i professional tractant la nostra literatura. La música, el teatre, contacontes... la paraula dita, en definitiva, envoltarà Móra d'Ebre durant els tres dies de la Fira". Més informació a http://www.litterarum.cat/

singing in the rain

2011-03-29T17:47:00.003+02:00

Per celebrar el Dia mundial de la poesia, una d'Albert guiu

2011-03-21T19:01:00.002+01:00

La tarda avui té el teu rostre,

una cara plena de neguits de viure

que té tons del cel que miro.

Et veig somrient a les albades

que et cosiren el cor de nena,

somrius, i jo somric amb tu.

La tarda avui és molt bnica

talment el teu rostre jovenívol

que un dia va ser llibertat d'au

i amor de carn i esperit per les ribes d'un riu foll

de passió per totes les teves nueses,

avui el riu s'atreveix a parlar-te

ho fa amb signes que humitegen un paper

amb l'aigua febril que et pensa.

La tarda avui té el sabor

d'uns llavis de dona,

maduixes plaents que es confonen

com miratges d'ocells

amb els meus ulls que et pensen

mentre arxives records

contemplant un riu que et creua.

La tarda és tu i tu ets la tarda,

respiro i l'aire vola a les ales

d'una papllona de colors

vrs la teva mirada que llegeix versos

i en els colors de la missatgera

intueixes que voldria

mirar-me la tarda en els reflexos

del teu mirr de mil i un color bells,

de mil i una nit desitjades.

GUIU, A. (2008) L'himne d'aquest matí, Aeditors, El Perelló

Intel·ligència emocional. Singulars Canal 33

2011-03-08T18:17:00.004+01:00

Plaer i felicitat

2011-03-07T19:28:00.004+01:00

"...una sensació de profunda serenitat i realització" (Matthieu Ricard)

ELS JOCS EN LA HISTÒRIA, BERGA 2011

2011-03-04T18:34:00.004+01:00

"El proper 9 d’abril el Pavelló de Suècia de Berga acollirà les quartes jornades Els jocs en la Història que, enguany, centraran la temàtica en els jocs i la interculturalitat.
Aquesta jornada és la darrera edició del programa Els jocs en la història, format per quatre jornades itinerants en les quals s’ha anat abordant l’estudi dels jocs tradicionals i que desembocarà, l’any vinent, en un congrés-cloenda que possiblement es dugui a terme a Móra la Nova, fent així realitat un dels objectius d’aquestes jornades que era que es desenvolupessin per tot l’espai geogràfic de Catalunya (Tàrrega 2008, Tarregona 2009, Figures 2010)."[...] Podeu continuar llegint al bloc Ben jugat! Biel Pubill
Si us interessa inscriure-us podeu buscar el tríptic, clicant aquí

Pensant en els altres o ensenyar l'art de viure

2011-03-04T16:50:00.006+01:00

Aquest és el programa de 60 minuts del Canal 33 emès el maig de 2005 que porta com a títol Pensant en els altres. El sr. Toshiro Kanamori, un mestre de 55 anys d'una de les escoles de la ciutat japonesa de Kawasawa explica com fa les classes amb els seus alumnes de 4t A.

El principal missatge per a aquests alumnes és que "siguin feliços des del fons del cor" perquè solament es viu una vida i s'ha de viure amb alegria : "prepareu-vos per caminar de cara el vent", els diu.

És una educació, la que ofereix, basada en l'aprenentatge de les emocions, sentiments i els valors que els ha de portar a ser feliços: solidaritat, honestedat, amistat i empatia. De l'empatia els diu: "Deixa que la gent visqui en el teu cor. N'hi cap tanta com vulguis".

Algunes de les activitats que treballa són: les cartes de la llibreta, on tots els nens cada dia llegeixen una carta a classe de coses que els han passat. És molt emotiu quan un dels seus alumnes llegeix que la seva iaia s'ha mort, com expressa el seu dol, i la solidaritat que demostren els seus companys i companyes davant d'aquest fet.Quan fa classes de japonès treballa amb verbs com "abraçar", "embolicar" (en el sentit més primitiu de la paraula, tenir cura d'alguna cosa") a través de la metàfora d'una dona embarassada. També fan projectes educatius com la construcció d'un rai, del qual primer fan els plànols, després tallen les fustes i el construeixen de manera totalment autònoma.

Però també hi ha conflictes a l'aula: en un moment del curs, apareixen burles cap a una nena que treu males notes, i el mestre ho treballa parlant-los del "menyspreu": "Per què tractem els nostres amics amb menyspreu? Però cap de vosaltres és capaç de reconèixer que heu tractat algú amb burla, sempre culpabilitzeu l'altri." Els fa reconèixer la seva pròpia vulnerabilitat. Comenta: "No ensenyo només conceptes. Ensenyo als nens a crear lligams forts entre ells, i el primer pas consisteix a reconèixer la seva vulnerabilitat i a compartir-la a través d'un diari personal. Quan els companys l'escolten un altre company, viuen per sempre en el seu cor, els ensenyo a permetre que els altres visquin al seu cor."

El conflicte se soluciona escrivint tots a la seva llibreta de cartes, on expliquen la seva vulnerabilitat respecte a les burles i menyspreu cap a aquella personeta a qui han menyspreat.

Quan acaba el curs, la paraula que posa el mestre a la pissarra és LLIGAMS i explica aquest concepte que han treballat en aquests dos cursos amb el sr. Toshiro i els diu: "I sigueu feliços des del fons del cor"

Pensant en els altres from PrisMa on Vimeo.

Human Planet. Mireu-lo. Val la pena

2011-02-25T17:06:00.003+01:00

Mirant aquest vídeo em ve al pensament el poema d'espriu: I BEG YOUR PARDON

Quan el centre del món
no ets ben bé tu
(per més que en tinguis la il·lusió),
si et desvetllaven enmig de la nit,
no vulguis preguntar-te per què vius:
distreu-te rosegant l'ungla d'un dit.

Quan el centre del món
queda tan lluny
de tu
que honestament
comences a saber que no ets ningú,
para't per un moment
i venta al primer nas un cop de puny.

Problemes cada volta més esquius
et vénen a torbar la dolça son.
Sols et faltava ja, pel que tu dius,
llucar que no ets del tot centre del món.
(...)

Entrevista de La Vanguardia a Sir Ken Robinson

2011-02-05T11:16:00.004+01:00

La creativitat s'aprèn de la mateixa manera que s'aprèn a llegirLa Contra de “La Vanguardia” LLuís Amiguet - 03/11/2010 -

Tengo 60 años: irrelevantes cuando eres capaz de crear como un niño, y todos somos capaces si queremos. Nací en un barrio humilde de Liverpool, como los Beatles, creativos sin escuela. No soy buen gregario, así que no tengo partido, pero sí política. Colaboro con el Foro HSM

Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista.

Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.

Los niños también se equivocan.

Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.

Los exámenes hacen exactamente eso.

No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.

¿Se puede medir la inteligencia?

La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.

¿Cuál es ese tipo de talento?

Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.

La mano de obra aún es necesaria.

¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.

Pero se nos repite: ¡innovación!

La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición

No hay nada más pasivo que una clase.

¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.

¿Cuáles son las consecuencias?

Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.

Tipos con suerte...

Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.

"Sé humilde: acepta que no te tocó".

¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.

¿La creatividad no viene en los genes?

Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.

Por ejemplo...

Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!

Y...

Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.

A pesar del colegio, fueron genios.

A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...

Ahí, sir, acertaron de pleno.

Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.

¿Una niña hiperactiva?

Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!

Pensando con los pies.

Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.

Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.

Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.

Salgo tan inspirado de la entrevista a Ken Robinson que no me resigno a reducirla a esta Contra. Así que, si ustedes me lo piden, explicaremos de su mano en breve cómo encontrar nuestro elemento creativo. Porque a ser innovador se aprende igual que a sumar: a cualquier edad y en cualquier circunstancia, con la única condición de tener ganas. Robinson precisa cómo lograrlo en el informe que está transformando la educación británica. Y me anima a desaprender lo mal aprendido en el cole y a arriesgarme con ustedes a renovarnos hasta encontrar nuestra propia zona,nuestro mentor y tribu creativa, para alcanzar la misma e intensa conexión con la vida que gozaron Einstein o Mozart.

En aquesta adreça trobareu una conferència que va fer. Val molt la pena i sol dura 17m:
http://wwwvivencias12.blogspot.com/2010/12/tu-tribu-sabra-ver-en-tus-fallos-la.html

Un ball on tots podem ballar, amb somriures i llàgrimes

2011-02-05T10:04:00.002+01:00

L'Hora del cafè

2011-01-31T18:34:00.001+01:00

Aquest curs 2010 /2011 hem continuat fent l'Hora del Cafè per a les famílies, però ja no solament a l'escola de Gandesa tal com vam fer el curs passat, sinó que ho hem pogut oferir a totes les AMPA que s'hi han interessat. L'hora del cafè és un espai de tertúlia, acompanyat d'un cafè i unes pastes on dinamitzem un tema i les mares i els pares poden reflexionar d'allò que més els interessa sobre l'educació dels seus fills i filles. Alguns dels temes que estem parlant enguany són sobre intel·ligències múltiples, educació emocional, l'organització d'un AMPA, com ajudar els nostres fills i filles a estudiar, Internet Segura... Es crea un ambient molt participatiu i d'interacció tant amb nosaltres les formadores com amb la resta de pares i mares. Les AMPA que hi estan participant enguany són les de l'escola de Flix, Vinebre, la Torre, Garcia, Miravet, Benissanet, Gandesa, Prat de Comte i Batea.

Biblioteca de l'Escola de Flix (31.1.11)

LIFE IN DAY

2011-01-29T18:56:00.006+01:00

El passat dia 27 de gener van penjar a Youtube part del documental Life in day que està dirigint Kevin McDonald i Ridley Scott. Aquest projecte consistia a demanar als usuaris de Youtube que pengessin al conegut portal un vídeo relacionat amb la seva vida diària. Van ser 80000 vídeos amb més de 4500 hores de filmacions les que van rebre de més de 192 països del món, de les qual se'n van escollir 300, i 3 de les quals són de catalans.
Aquesta que penjo és una mostra de les escollides on surt part d'una tradició catalana.

Web Educació compensatòria del País Valencià

2011-01-29T18:17:00.002+01:00

Pàgina web d'un mestre de la Vall d'Uixó titulada Educació compensatòria on explica les Jornades de Compensatòria que s'han organitzat els dos darrers cursos des del Seminari que porta el mateix nom. La primera va tractar sobre Estratègies, mesures i actuacions que faciliten la progressiva incorporació de l'alumnat nouvingut (2009); i la segona Aprendre junts per viure junts (2010) i va comptar amb la presència d'Auxiliadora Sales i Ramon Flecha. A part de les jornades també podem trobar un banc de recursos d'aprenentatge cooperatiu, enllaços a blocs molt interessants, un apartat de Competències Bàsiques, Tècniques d'aprenentatge cooperatiu, entre d'altres coses. Molt útils totes per consultar i trobar material.
El lema de la pàgina principal:
“Sense cooperació dels seus membres la societat no pot sobreviure, i la societat d' homes i dones ha sobreviscut ja que la cooperativitat dels seus membres ha fet possible la supervivència... No va ser un individu avantatjat aquí i allà qui va fer allò, sinó el grup”
(Ashely Montagu, 1965).

Reflexió sobre l’educació intercultural en el context escolar. Pilar Ugidos

2011-01-18T20:26:00.001+01:00

La companya i amiga Pilar Ugidos m'ha enviat aquest article que ha publicat a la revista electrònica Fer escola a Barcelona sobre la interculturalitat en el context escolar. Val la pena tenir-lo en compte:

Fa temps, quan es començava a parlar d’educació intercultural, s’havia d’aclarir que no anava adreçada únicament als alumnes de les cultures minoritzades, ni tampoc, en exclusiva als centres amb alumnat d’origen estranger. Afortunadament, avui tothom està d’acord amb la idea que l’educació intercultural va adreçada a tot l’alumnat i que són els centres més homogeneïtzats, des del punt de vista cultural, els que més haurien d’incidir-hi. Desenvolupar la competència intercultural és necessari per a tot l’alumnat, ja que tots han d’aprendre a viure junts en una societat cada vegada més plural i complexa.

Comparteixo la visió que atorga a l’educació intercultural la finalitat d’aconseguir una societat més igualitària i justa, sense exclosos ni conflictes greus derivats de visions estereotipades, de prejudicis, i capaç de respectar la diversitat cultural interna, pròpia d’un món en procés de globalització. A més, segons les orientacions vigents del Consorci d’Educació de Barcelona per a l’organització i el funcionament dels centres educatius, l’educació intercultural implica un model que potencia la cultura del diàleg i de la convivència, i ajuda a desenvolupar la consciència i el sentiment d’igualtat com a condició prèvia per al coneixement i el respecte de les diferències culturals.

És evident que estem encara lluny d’aconseguir entorns culturals com els citats més amunt. Al meu parer, pel temps que fa que es parla d’educació intercultural i pels minsos resultats obtinguts, deu haver-hi altres factors com ara dificultats afegides, infravaloració de la seva importància, o simplement irresponsabilitat, que han impedit construir models educatius interculturals realment eficaços. Què és el que no s’ha tingut en compte o no s’ha fet? Què hem desestimat com a útil per avançar en el camí del diàleg i la convivència intercultural i ens està impedint avançar? Quines resistències cal combatre i amb quins recursos comptem per fer-ho? És evident que per assolir les finalitats de l’educació intercultural hi ha certes coses, per fer i ensenyar, més útils que d’altres i que són valuoses en si mateixes i per a tot l’alumnat. Començaré, per tant, per enunciar unes quantes premisses que em semblen rellevants, amb l’esperança que serveixin de base per a l’argumentació o discussió:
1. Acollir la diversitat cultural, social i religiosa millora la qualitat dels aprenentatges i té repercussions directes sobre els resultats educatius, ja que permet a l’alumnat (a tot l’alumnat, però especialment al dels grups minoritzats) sentir valorada la seva identitat i identificar-se més amb l’escola. Els nois i les noies han de poder percebre que mantenir les pròpies referències socioculturals d’origen i integrar-se escolarment no tenen per què ser objectius inconciliables ni contradictoris. Es tracta de facilitar el que Margaret Gibson ha definit com a «acomodació sense assimilació».

2. La cultura i els valors de les persones són sistemes oberts i dinàmics, que es van actualitzant i refent de forma voluntària i s’enriqueixen en interacció amb el medi en què es troben. Si per part del professorat i de l’alumnat es respecten els ritmes d’evolució de cada persona i es té en compte la seva dimensió emocional en lloc d’imposar determinats interessos, valors i normes amb intencionalitat assimiladora, serà més fàcil per a les famílies i l’alumnat nouvingut anar incorporant formes culturals i lingüístiques de la societat d’acollida.

3. L’educació intercultural suposa una ocasió d’aprenentatge i canvi, no solament per a l’alumnat sinó també per al professorat, ja que comporta la possibilitat d’aprofundir en els coneixements i revisar les actituds personals i prejudicis. També és una oportunitat de transformació dels centres educatius a través de la modificació d’estructures i formes organitzatives per part dels equips directius, si bé és cert que aquesta transformació l’haurien de facilitar més els poders polítics promulgant normes i oferint recursos realment efectius a l’hora de prevenir els conflictes interculturals en els centres.

D’aquestes premisses se’n deriven unes tasques que, al meu parer, han de prioritzar els equips directius i el professorat, si realment es volen assolir objectius de millora respecte de l’educació intercultural.

Els equips directius tenen la responsabilitat de millorar o crear, si cal, les estructures i formes organitzatives que comportin espais d’intercanvi i comunicació on el professorat pugui manifestar els problemes reals que van sorgint en el dia a dia, contrastar les diferents creences i opinions, i fer-se conscients dels propis prejudicis i de les actituds que se’n deriven, preveient els suports o espais formatius que ajudin a superar les dificultats que es detectin.

Així mateix, han de vetllar perquè el centre reflecteixi la realitat dels alumnes que hi assisteixin. Sense caure en folklorismes, cal que en la vida quotidiana i en les activitats del centre es faci evident, més enllà de les declaracions de principis, el respecte i reconeixement de la diversitat d’orígens i de cultures dels seus alumnes o de l’entorn més proper.

Un altre aspecte, potser el més important, és el reconeixement explícit que sense la igualtat en dignitat i drets bàsics no hi ha diàleg intercultural possible. Aquesta acceptació de l’altre en condicions d’igualtat cal exterioritzar-la i materialitzar-la combatent les actituds i conductes racistes i oferint, alhora, un model cultural crític amb les perspectives monoculturals i coherent amb el pluralisme present al centre o a l’entorn.

Per acabar, és una tasca fonamental, també dels equips directius preocupats per una educació intercultural, tenir en compte la dimensió comunitària del fet educatiu i preveure les relacions amb les famílies i amb l’entorn: el moviment associatiu del barri o la localitat i les relacions amb els grups culturals minoritaris.

Quant al professorat, no ens podem sentir aliens al fet que la interacció intercultural es dóna generalment en un pla de desigualtat i jerarquies culturals, juntament amb uns sistemes d’estratificació de classe i gènere i que, per tant, estem sotmesos al risc de contribuir a perpetuar la divisió entre dominants i dominats i majories i minories. Evitar aquest risc no depèn tant del què ensenyem com de les actituds, els valors, les intencions i les expectatives relacionades amb el com ensenyem (fent servir enfocaments metodològics d’estil cooperatiu que estimulin la interacció i l’intercanvi i enfocaments socioafectius, en lloc d’estimular la competitivitat); per a qui ensenyem (per a tots els alumnes o només per als que poden seguir-nos el ritme); i per aconseguir què (l’èxit acadèmic és molt important, però no sempre garanteix l’èxit personal i laboral de l’alumnat).

Convé recordar també que cal exercitar l’empatia, el saber ficar-se en la pell de l’altre, per poder després ensenyar als nostres alumnes aquesta habilitat social i desenvolupar les competències socials bàsiques, ambdós aspectes indispensables per a les relacions interculturals. Aquesta empatia exigeix sovint saber prendre distància d’un mateix i, a vegades, qüestionar-nos la validesa de les pròpies conviccions.

Finalment, el professorat ha de tenir present que no és innat tenir una actitud oberta i interessada pels diferents, sinó una construcció social i, com a tal, s’ha de promoure i ensenyar, s’ha de fer «normal» a força de reflexió i molta pràctica. Els alumnes han de conèixer com es construeixen els mecanismes de rebuig a la diversitat (etnocentrisme, islamofòbia, xenofòbia, racisme…), han de poder identificar-los en si mateixos i trobar la manera de transformar-los. En aquest sentit i per acabar, m’agradaria recollir unes paraules de Richard Dawkins, expert en etologia i comportament social i autor del llibre El gen egoista, que es tornen especialment significatives, des del meu punt de vista, en el context d’aquest article: «si el lector desitja, tant com jo, construir una societat en què els individus cooperin generosament i amb altruisme al bé comú, poca ajuda es pot esperar de la naturalesa biològica. Tractem d’ensenyar la generositat i l’altruisme perquè des del punt de vista genètic hem nascut egoistes».

Pilar Ugidos
Directora de l’escola Miquel Bleach de Barcelona

Somriu i sigues feliç

2011-01-17T20:22:00.004+01:00

Crear avui les escoles de demà. Redes 13.12.10

2011-01-08T20:07:00.002+01:00

En aquest programa Eduard Punset entrevista Richard Gerver, educador i assessor en sistemes educatius , i parlen de plantejar l'educació de diferent manera a com l'estem aplicant actualment: Gerver defensa deixar més de banda el producte final i els continguts acadèmics i donar molta més importància al procés d'aprenentatge . El millor de l'educació està en l'experiència. Algunes coses que comenta són:

"... hemos olvidado que lo bueno de la educación está en realidad en la experiencia, en el momento, en la alegría de descubrir algo, en la satisfacción de tener una pregunta y poder buscar una respuesta, y no necesariamente en la propia respuesta. Creo que muchos niños y muchos profesores en el sistema educativo se sienten frustrados porque, por culpa de las presiones y la obsesión por los resultados, la magia del viaje se ha disipado. Me parece que éste es el motivo por el que cada vez hay más niños que abandonan los estudios enseguida que pueden, porque no ven en ellos ninguna pasión, ninguna emoción, y es a raíz de esta fijación con el destino final que ignora la alegría de lo que pasa por el camino."

Sobre el professorat diu coses com:

"¡Lo primero que tenemos que preguntarnos es por qué los profesores deciden ser profesores! Los profesores eligen dedicarse a la docencia porque les apasiona hacer algo por los niños, por los jóvenes. Por eso se dice a menudo que la docencia es una vocación, un llamamiento, casi como el deseo de hacerse cura. Y nace de una pasión, brota del corazón, surge de la convicción de que, como persona, uno tiene la responsabilidad de hacer algo para cambiar las cosas, para tomar a los jóvenes de la mano y conducirlos a un lugar mejor.

En mi opinión, es vital mantener la pasión de los profesores para que puedan vivir esa vocación, ese deseo de capacitar y guiar y ayudar a los jóvenes de un modo expansivo. Si lo logramos, ¡entonces los niños también sentirán esa pasión! ¡Y de veras que así debe ser!

No en vano la mayoría de los que hemos consagrado nuestra vida a la educación lo hemos hecho porque nos encanta el viaje, nos encanta el descubrimiento, nos encanta investigar y descubrir cosas nuevas."

L'entrevista està exemplificada amb l'escola privada SEK de Barcelona,on l'alumnat, encorbatat, aprèn les lliçons gaudint, amb noves tecnologies i noves metodologies, treballant amb cada alumne amb les intel·ligències que tenen més desenvolupades, i tenint molt en compte l'educació emocional i les competències socials. El professorat, més que ensenyar fa acompanyament de l'alumnat i en una classe es poden fer diverses coses a la vegada. Un projecte educatiu ambiciós. Ho podrem fer algun dia a l'escola pública? Estarem preparats? Hi arribarem a creure en aquests tipus de projectes? Estarem motivats? Espero i desitjo que sí.

Deu anys sense Carlos Cano

2010-12-22T16:37:00.002+01:00

El dia 19 de desembre va fer 10 anys de la mort de Carlos Cano, cantautor i poeta. Granadí de naixement, va començar a cantar recuperant estils tradicionales del sud oblidats, com el trovo popular, i la copla andalusa. Va compondre tangos, boleros, rumbes, sambas, nanas, coplas, murgas carnavaleras i temes molt de caire intimista i sempre acompanyat per la seva guitarra.També, però va ser acompanyat per orquestres, grups instrumentals i cantants com Amalia i Maria Dolores Pradera, entre d'altres.
Algunes cançons que destacaria María la Portuguesa, Habaneras de Cádiz, La Zarzamora, Tango de las madres locas i la murga de los currelantes.

SUEÑOS DE LIBERTAD

2010-12-19T19:35:00.001+01:00

El passat dia 13 de desembre, la Fundació Primero de Mayo va lliurar el premi Llibertat d'Expressió al periodista Iñaki Gabilondo per la seva trajectòria professional dins del món del periodisme. Després de lliurar-li el premi va expressar el seu agraïment en forma de discurs improvisat que si teniu una estona, val molt la pena escoltar-lo. La nota que li poso: Excel·lent (10)

Bones Festes de Nadal!

2010-12-18T10:40:00.002+01:00

No em molestis, mama. Estic aprenent!

2010-12-15T20:45:00.003+01:00

EXTRET DE REDES (RTVE):
* La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
* En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.
* Entrevista d'Eduard Punset a Marc Prensky, un experto en la educación del futuro, un hombre rompedor y creativo en la empresa de reformar las aulas y los sistemas educativos actuales.

Podeu veure el programa clicant al títol.

L'antiga manera d' ensenyar és avorrida;

la nova es basa que els nois aprenguin sols.

Marc Prensky

Una de les versions de I will survive

2010-12-13T19:26:00.001+01:00

The Monster Ball Tour. Lady Gaga a Barcelona

2010-12-08T18:15:00.003+01:00

"Hola Barcelona" van ser les primeres paraules que Lady Gaga va dedicar al públic que omplia de gom a gom el Palau Sant Jordi. L'espectacle va començar amb la cançó Dance in the dark, i va continuar amb Just Dance, Beautiful, dirty, rich, Alejandro, Monster, Telephone, fins a 18 cançons i com a bis Bad Romance. El que crida més l'atenció del seu espectacle és el vestuari, fins a 15 vegades es va canviar: roba galàctica, simulacions d'hàbits de monja, sang per la pell i la roba, vestits de fada (espectacular!), entre molts altres; els ballarins; i el muntatge tècnic que porta: monstres marins, plataformes elevadores, cotxes que amaguen un teclat i que sona, un piano que s'encén mentre el toca...
Hi va haver una treva de moviment i balls amb la interpretació al piano de la balada Speechless i també amb You&I que publicarà en el seu proper àlbum.
Ella mateixa defineix el seu espectacle com a primera òpera electro pop, estructurada en quatre parts (the city, subway, the fame i the monster ball) on en cada una d'elles defensa la marginació i sobretot el món gai. Pot agradar o no, però segur que no deixa indiferent a ningú.
El que sí que li va demostrar el públic de Catalunya, de la resta de l'Estat espanyol i de d'altres parts del món, és la devoció i la idolatració que senten per la cantant i artista. Solament hi va haver un moment de tensió, si el podem anomenar així: va ser quan va treure una bandera espanyola i la majoria de la gent va començar a xiular. Segur que no entenia res. La va amagar de seguida i el concert va continuar amb tota l'emoció amb què havia començat.
Un concert on vam gaudir de bona música i d'un gran espectacle.

Dia europeu de l'òpera a Pamplona. Café Iruña

2010-11-22T17:59:00.005+01:00

Gràcies Mila per compartir-lo amb mi!

Quiero hacer contigo lo que la primavera hace con los cerezos. Pablo neruda

2010-11-17T21:20:00.003+01:00

Juegas todos los días con la luz del universo.
Sutil visitadora, llegas en la flor y en el agua.
Eres más que esta blanca cabecita que aprieto
como un racimo entre mis manos cada día.

A nadie te pareces desde que yo te amo.
Déjame tenderte entre guirnaldas amarillas.
Quién escribe tu nombre con letras de humo entre las estrellas del sur?
Ah déjame recordarte cómo eras entonces, cuando aún no existías.

De pronto el viento aúlla y golpea mi ventana cerrada.
El cielo es una red cuajada de peces sombríos.
Aquí vienen a dar todos los vientos, todos.
Se desviste la lluvia.

Pasan huyendo los pájaros.
El viento. El viento.
Yo sólo puedo luchar contra la fuerza de los hombres.
El temporal arremolina hojas oscuras
y suelta todas las barcas que anoche amarraron al cielo.

Tú estás aquí. Ah tú no huyes.
Tú me responderás hasta el último grito.
Ovíllate a mi lado como si tuvieras miedo.
Sin embargo alguna vez corrió una sombra extraña por tus ojos.

Ahora, ahora también, pequeña, me traes madreselvas,
y tienes hasta los senos perfumados.
Mientras el viento triste galopa matando mariposas
yo te amo, y mi alegría muerde tu boca de ciruela.

Cuanto te habrá dolido acostumbrarte a mí,
a mi alma sola y salvaje, a mi nombre que todos ahuyentan.
Hemos visto arder tantas veces el lucero besándonos los ojos
y sobre nuestras cabezas destorcerse los crepúsculos en abanicos girantes.

Mis palabras llovieron sobre ti acariciándote.
Amé desde hace tiempo tu cuerpo de nácar soleado.
Hasta te creo dueña del universo.
Te traeré de las montañas flores alegres, copihues,
avellanas oscuras, y cestas silvestres de besos.

Quiero hacer contigo
lo que la primavera hace con los cerezos.
( de Veinte poemas de amor y una canón desesperada)

Pedro Salinas y La voz a tí debida

2010-11-17T21:16:00.002+01:00

Perdóname por ir así buscándote
tan torpemente, dentro
de ti.
Perdóname el dolor, alguna vez.
Es que quiero sacar
de ti tu mejor tú.
Ese que no te viste y que yo veo,
nadador por tu fondo, preciosísimo.
Y cogerlo
y tenerlo yo en alto como tiene
el árbol la luz última
que le ha encontrado al sol.
Y entonces tú
en su busca vendrías, a lo alto.
Para llegar a él
subida sobre ti, como te quiero,
tocando ya tan só1o a tu pasado
con las puntas rosadas de tus pies,
en tensión todo el cuerpo, ya ascendiendo
de ti a ti misma.
Y que a mi amor entonces le conteste
la nueva criatura que tú eras.

El Biblioburro

2010-11-17T21:11:00.000+01:00

15è aniversari del Club Nàutic Flix

2010-11-07T20:32:00.001+01:00

Ahir dissabte, dia 6 de novembre el Club Nàutic va celebrar amb tots els socis i sòcies el quinzè aniversari de la seva fundació. L'acte va començar a 2/4 de 6 de la tarda, a la vora del riu i al costat del club, construït recentment, on es plantà un om, com a símbol de fortalesa i força del club, i es llegí una placa en commemoració de la celebració. Després d'unes paraules del president del Club i l'alcalde de la població, ens dirigírem a Ca Don Ventura on vam poder gaudir d'un audiovisual de tota la trajectòria del club i a la nit se celebrà un sopar de final de temporada on vam poder celebrar totes les victòries d'aquest estiu passat.
La trajectòria del club des dels seus inicis ha estat ascendent, en tots els sentits: des de crear l'espai adequat per a l'embarcador, amb un gran esforç per part de la junta inicial, a comprar les embarcacions, federar els seus esportistes (en aquest moment 75!), organitzar trobades a nivell de Catalunya al riu de baix, intercanvis amb la població d'Astilleros a Cantàbria, participar a la lliga catalana de llagut català, participar a la copa de Catalunya, puntones per Festes Majors, piragües, i l'any que ve... a Donosti! I tot això amb moltes ganes, molta participació de gent jove, i molt afany de treball d'equip superació.
FELICITATS i per molts anys més!!!

IMAGINE (Noa i Khaled)

2010-11-01T09:19:00.003+01:00

Conferència sobre Pedagogia Sistèmica a la Terra Alta

2010-10-24T19:12:00.003+02:00

El passat dimarts, dins del cicle de Conferències d'Escola Inclusiva que organitza cada any el Centre de Recursos de la Terra Alta, la Dra. Maite Fonollosa ens parlà de la Pedagogia Sistèmica, una pedagogia que es basa en una altra manera de mirar el món i entendre que és l'aplicació dels ordres que operen en els sistemes humans a l'educació en totes les seves vessants: relació família- escola, relació entre els mestres, relació dins de l'aula, relació amb el currículum.
Segons Mercè Travesset, mestra, psicòloga i terapeuta, "és una perspectiva molt innovadora que mira l'educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als sistemes familiars, socials, culturals i històrics i com això influeix als processos d'ensenyament-aprenentatge."

La Dra. fonollosa ens parlà dels principis de la pedagogia sistèmica que són: la pertinença, la jerarquia i l'ordre, l'equilibri entre donar i prendre, la prioritat, les normes i els límits, la consciència, la lleialtat, reconèixer el que és, les emocions i els sentiments i finalment, la percepció.
Segons Bert Hellinger, cada persona forma part d'un sistema que és la família i és aquí on hi ha els principis de la PS. Tots els vincles humans són amorosos: 1. vincle i dret de pertinença; 2. equilibri entre donar i rebre; 3. regles, lleis i jerarquies .

Canviar la mirada és canviar l'actitud. En pedagigogia sistèmica parlem de tres dimensions:
1. La dimensió transgeneracional: com a mestre hem d'ajudar l'alumnat a rescatar les seves arrels, allò que ens lliga a les seves generacions. Quan mirem un alumne no solament el mirem a ell, sinó que hem de veure la família que té darrera seu. si mirem un alumne que prové d'una família desestructurada ell ho sent i sent inferioritat. Hem d'acceptar-lo com és i mirar-lo com mirema els altres. Estem acostumats a veure'l "com hauria de ser" i l'hem de veure "tal com és". Si no l'acceptem com és, l'estem negant, a ell i també a la seva família. Hem d'acceptar la realitat que tenim i no hem de fer grans expectatives que no puguem aconseguir.
És important saber d'on venim i conèixer els nostres orígens perquè ens ajuda a redefinir-nos i perquè és la base de l'autoestima.
2. Dimensió intergeneracional: Fa referència a la relació pares-fills, mestre-alumnes. Com a mestres no podem passar mai per davant de la família. La referència primera de l'alumne són els seus pares, aquelles persones en qui confien i amb qui són lleials i nosaltres ho hem de respectar i no passar mai davant. Hem de donar confiança i seguretat al nostre alumnat.
Per altra banda, hem de saber què passa en una família però no immiscuir-nos-hi, això no ens pertoca, se li pot fer acompanyament, però mai hem d'actuar de bons consellers.
3. Dimensió intrageneracional: són les relacions entre iguals, com els grups d'amics, germans, pare-mare, mestre-mestre. Els alumnes si noten que no hi ha una estima, una bona relació entre els iguals, deixen tenir-los respecte. El respecte s'ensenya amb respecte.

La Dra. fonollosa tmabé ens parlà de l'educació com una relació amorosa, com una relació de vincle que ens afecta. Hem de mirar els nostres alumnes amb tota la motxilla que porten darrera: els seus referents familiars, les seves regles, les seves dinàmiques. I respectar el destí de la família i del nen o nena, encara que no hi estiguem d'acord. Totes les criatures, neixin on neixin, són capaces de suportar el seu destí. Per exemple, si a un nen d'una família desestructurada el mirem amb llàstima, li estem minvant les capacitats que ha de suportar d'allò que li ha tocat viure.Hem de procurar reforçar l'autoestima de les famílies, acceptar els límits de la realitat reconeixent el que són i amb agraïment.
Per últim, ens parlà de com aconseguir els objectius:
- Tenir un respecte a la vida com a mestra
- Prendre la pròpia vida amb el seu procés amb paciència
- Una mestra efectiva és la que està reconciliada amb la seva família d'origen
- Ocupar el nostre lloc i reconèixer el seu (el de les famílies)
- Actitud d'escola, empatia i respecte
- Donar temps i no esperar res a canvi.

Dimarts dia 26 d'octubre a 2/4 de 6 de la tarda, a la biblioteca de l'Institut Terra Alta, tindrà lloc la segona conferència: Competències Bàsiques, i anirà a càrrec d'Enric Queralt Catà.

Correllengua a Flix 15 d'octubre 2010

2010-10-15T22:11:00.001+02:00

“Les llengües han de créixer i viure fora dels Manifestos. Si cal aturar-se a reflexionar estem al marge de la normalitat. No és que no sigui natural la llengua, és que no és normal la circumstància. El català és la llengua que aquest poble ha elaborat durant segles, enriquint-la, transformant-la, compartint-la; el català va néixer a Catalunya i viu a Catalunya i en totes les terres tocades per la cultura i per la humanitat catalanes. Aquest fet és tan normal que no cal ni plantejar-s’ho. Per què, doncs, ens aturem a reflexionar sobre el català?
Perquè el català no té, a Catalunya, l’estatus que altres llengües tenen als estats plurilingües d’Europa; està legalment una miqueta per sota quant a drets, a protecció i a la llei implacable del mercat. Aquest desequilibri, que es tradueix en desenes de situacions corrents en la vida quotidiana, només es pot compensar amb una actitud ferma i conscient dels parlants. Però reclamar aquesta actitud és demanar massa: la llengua és, sobretot, un fet natural. Parlem una llengua perquè som “això” com a persones i perquè és la llengua del país, a la qual se sumen sense ni adonar-se’n els nouvinguts: la identitat col·lectiva és això. I amb la llengua que parlem i compartim contribuïm a la riquesa cultural de la humanitat, a la diversitat de les persones i de les terres. Per què els catalans hauríem de ser més conscients, més batalladors, més esforçats que no ho són, posem per cas, els castellano-parlants a casa nostra? Perquè no estem en una situació de normalitat. Els catalans, doncs, hem de construir un espai de normalitat per la nostra llengua; un espai que es diu Catalunya. Un espai que té una estructura política, social i humana, i cap de les tres coses no es pot separar de les altres.
Políticament estem sotmesos a “sentències” adverses: lluitem contra això. Socialment som diversos: aprofitem la diversitat per compartir la llengua que ens vertebra. I humanament? Humanament fem pinya, tots iguals i diferents, perquè la identitat col·lectiva es fa amb el concurs de tothom, però amb una història i una tradició que fa de Catalunya una parcel·la peculiar de la humanitat.
Som una nació de portes obertes, però som una nació. S’hi parlen mil llengües, però només una la definim com a llengua pròpia. Treballem junts, per tant, conscients, batalladors i esforçats, per poder tenir en el futur la normalitat que avui se’ns regateja”.
Patrícia Gabancho (escriptora i periodista)

II Jornada Carmel Biarnés a Ascó

2010-10-06T20:44:00.001+02:00

El proper dissabte dia 9 d'octubre se celebra a Ascó la II Jornada Carmel Biarnés, dedicada a la recerca arqueològica de l'Ebre. els actes començaran a les 5 de la tarda a la Plaça del Riu on Josep Maria Pros llegirà fragments de l'obra de Biarnés; seguidament, el clarinetista Bartolomé Garcia interpretarà unes peces de Béla Kóvacs; a 3/4 de 6 de la tarda s'inaugurarà la mostra Collages, també de Josep M. Pros, a l’antic Hospital.
Després, al casal de la població hi haurà dos ponències: Margarida Generaens parlarà de La figura de Carmel Biarnés, pioner de l’arqueologia asconenca. De l’erudició a l’academicisme; i Jaume Noguera de Els campaments militars d'inicis de la conquesta romana a la vall de l'Ebre.
A les 20,30 hi haurà el lliurament del II Premi de Periodisme Carmel Biarnés.

PECHA KUCHA, una nova forma de fer presentacions

2010-10-05T20:25:00.001+02:00

Campionat de Catalunya de Llagut català

2010-09-27T19:43:00.003+02:00

Ahir es va acabar la temporada de rem 2010 per al Club Nàutic Flix i per als seus remadors i remadores. El Campionat de Catalunya va tenir lloc a Deltebre i encara que el temps no va acompanyar i no van tenir massa sort en els carrers de sortida, alguns equips van tenir premis: Els sèniors masculins van aconseguir el tercer lloc i els juvenils masculins també. No van tenir tanta sort les juvenils femenines, que tot i que van guanyar la Lliga Catalana, amb totes les curses de l'estiu guanyades, el carrer que els va tocar els va fer impossible que poguessin aconseguir una medalla i van quedar a 4t lloc de la final. Així mateix, les sèniors femenines els passà el mateix. Quan vam arribar a Flix, tots els equips van celebrar la bona temporada que han tingut durant tot l'estiu, passejant amb el remolc amb el llagut, una carrossa i molts cotxes cantant les victòries que han tingut aquest estiu. Hi va haver paraules del president del club, de tots els entrenadors i entrenadores i també d'un remer de trainers d'Astillero (Santander), Garru, que acompanyà els equips tot el cap de setmana: les seves paraules van ser encoratjadores i d'ànim per la bona temporada que havien fet.
FELICITATS A TOTES I A TOTS!!!

Les fotografies són d'Elena Abelló Català

La construcció de la pedra en sec. Julio Monfort

2010-09-27T19:16:00.002+02:00

El passat dia 23 amb la conferència La construcció de la pedra en sec que ens va oferir Julio Monfort, es va acabar el cicle de conferències del III Curs coneguem la Ribera d'Ebre.
Julio Monfort és enginyer tècnic agrònom i treball al Departament d'Agricultura de la Generalitat a les Terres de l'Ebre. La seva passió per la construcció de la pedra en sec li ve dels seus orígens,del seu poble natal, a Vilafranca dels Ports de Morella, al País Valencià, on la construcció de la pedra en es molt abundant. té publicat un llibre del qual ja se n'han fet dos edicions titulat Els homes i les pedres. I si voleu més informació podeu consultar aquesta pàgina web: http://www.pedraensec.com/home.htm.
Julio ens explicà com es construeixen els marges amb pedra en sec, tenint en compte el terreny segons sigui pla, altiplà o bé en pendent. També les diferents maneres de col·locar les pedres i les diferents construccions que tenim a la nostra comarca: els marges, els refugis com les cabanes, coberts, masos; i les construccions per emmagatzemar aigua com enjubs, pous, sènies i mines. L'exposició va anar acompanyada d'unes fotografies i il·lustracions fetes per ell mateix de la comarca com a exemple del que anava explicant. Va ser una conferència molt amena, i que va interessar al públic per les preguntes que se li van fer en acabar la xerrada.

Les fotografies són de Biel Pubill Soler

Entrevista a Emilio Calatayud a Singulars, 2009

2010-09-24T10:09:00.007+02:00

Artur Bladé i Desumvila: L'obra del cicle natal

2010-09-22T20:06:00.003+02:00

Ahir a la tarda va tenir lloc la tercera conferència del III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre i va anar a càrrec de Núria Grau, filòloga, editora, Cap de la Secció de Llengua i Literatura del CERE, membre de l'Associació Cultural Artur Bladé i gran coneixedora de la seva obra. Tal com el títol indica es va centrar en l'obra que fa referència al seu poble natal: Benissanet. Així ens va parlar de Benissanet, un llibre que parla de l'enyorament d'Artur Bladé vers el seu poble, Crònica del país natal, Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rodaires i L'edat d'or, la culminació de la seva obra.
L'explicació va anar acompanyada de l'audició d'alguns textos de l'obra bladeriana, com aquest:

"El terme municipal de Benissanet és petit, potser el més petit de Catalunya en relació amb pobles de la mateixa categoria. Els pagesos diuen que és un mocador de butxaca.
És tan petit, efectivament, aquest terme, que per la banda del migdia no té gaire més de cinc-centes passes, car el riu de seguida li talla el pas. Cap a la part de llevant, a mitja horeta de camí, hi ha el terme de Móra. Anant al ponent passa una cosa semblant, però ací la frontera és el terme de Miravet. Únicament cap al nord i nord-oest (serra de Cavall) la terra benissanetana s’allarga uns quants quilòmetres i arriba als límits de la Terra Alta (termes del Pinell, de Corbera i Gandesa).
D’aquest mocador terral, les sénies se n’emporten una llenca, un voraviu. La resta és de secà.
La distinció entre horta i secà és significativa a tot arreu, però a Benissanet cal marcar-la bé, perquè delimita dos mons diferents i algunes vegades en desacord. Per exemple, les pluges que convenen gairebé sempre al secà, no sempre són bones per a les sénies. D’altres diferències poden ser observades pel que fa al color, a la qualitat i fins a l’ànima del paisatge. Tan aviat com es travessa la línia fresca i verda de les sénies, hom té la impressió que la naturalesa gira full i que passa de l’opulència a l’austeritat, de la joventut a la maduresa o, per dir-ho més gràficament, de l’amanida al rostit.
La visió que ofereix el secà de Benissanet és semblant a la que presenten les terres del Migdia de França —Llenguadoc o Provença. Jo crec que si a un francès meridional el portessin, així de sobte, als Plans o a les Codines de Benissanet, no faria cap estranyesa, perquè pensaria que no s’ha mogut de casa. Igual passaria si a un pagès benissanetà el deixessin, en un girant d’ulls, pels volts de Miramàs, d’Aigües Mortes, de Perols o de Martigues, pobles provençals, però encara catalans per la gràcia del nom i la virtut del paisatge. Es tracta de la mateixa terra eixuta i pedregosa, «plantada d’ametllers, olivers i vinya», com diuen les escriptures.
Aquests conreus predominen a Benissanet pels bancals de les finques properes a la vila. Més amunt, quan la terra es desplanxa i comença a dibuixar collades i fondals, els olivers, els ametllers i la vinya pugen entre marges de pedra i alternen amb els sembrats.
Una muntanya treballada de la falda al cim, amb marges i arbres, és una cosa gloriosa; i de glòries d’aquestes a Benissanet n’hi ha tantes, que ningú no en fa cas.
Actualment, però, ningú no arrabassa i ja es veuen garrigues en indrets un dia conreats. Amb les garrigues surten coscolls i romers, la farigola i l’espígol, la mata i la sajolida, el cepell i el ginebre, el fonoll i el te de roca.
Res d’això, encara que pertanyi a la muntanya, a la muntanya agresta, no és desamorós, ni lleig, ni tan sols inútil, perquè tot té perfum i bellesa i fa servei.
[…] Recordo estampes de la meva terra que em semblen acabades, definitives, eternes. El cor de l’home, ja poc abocat a l’aventura i a la novetat —potser perquè sap que no hi ha res nou— s’eixampla davant els panorames naturals en els quals la mesura humana ha posat la seva actitud animada i assenyada. Cada arbre és al seu lloc i no pretén ni gosa robar la part de terra que no li correspon; i aquesta és la vera llibertat que no exclou la llibertat de l’altre. Aquí totes les imatges s’acorden i es completen per a donar una visió immodificable, un sentiment de seguretat i de confiança. Un sap que pot passejar sense por, amb les mans a la butxaca, o amb un simple bastonet a la mà per anar tustant fraternalment les herbes del camí. Rarament es veu bèstia suspecta o perillosa. A tot estirar, llucareu un llangardaix verd prenent el sol contra un marge, en relleu, incrustat i brillant com una pedra preciosa."

La segona part de la conferència va anar dedicada sobretot al professorat perquè ens comentà molt del material publicat com Bladé a l'escola, que són uns dossiers didàctics per a Primària i per a Secundària i també del material penjat a la xarxa. Algunes pàgines molt interessants són les següents:

Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet http://www.arturblade.org/
Exposició virtual http://arturblade.gencat.cat/10.htm
Associació escriptors en llengua catalana http://www.escriptors.cat/autors/bladea/pagina.php?id_sec=2326
UOC http://lletra.uoc.edu/ca/autor/artur-blade
Mapa literari.cat http://www.mapaliterari.cat/
Un reportatge televisió que es pot trobar a TV3 a la carta

Demà el cicle de conferències acabarà amb la xerrada de Julio Monfort sobre La construcció de la pedra en sec.

III Jornada IMAGO MUNDI a Móra la Nova

2010-09-22T19:40:00.001+02:00

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre organitza la 3a Jornada Imago Mundi el proper dissabte 25 de setembre al Casal Municipal de Móra la Nova.

La jornada d’enguany vol tractar la legitimitat ètica d’un sistema de valors basat en els principis del mercat lliure. De fet, la temàtica és de rabiosa actualitat en un món on la globalització sembla conseqüència de la consolidació d’uns complexos empresarials que es mouen amb l’única pretensió de maximitzar els seus beneficis, aliens a les conseqüències humanes i socials que es deriven d’aquesta actitud. Conscients de la complexitat de la temàtica intentarem, com ho hem fet en les altres edicions, que uns ponents de reconegut prestigi en la matèria ens ajudin a valorar el paper dels fonaments del capitalisme en l’orografia mundial actual, la seua legitimitat ètica i els conflictes de tota mena que se’n deriven.

En la jornada Imago Mundi 2010 també voldríem demanar-nos, entre altres coses, pel paper de la ciutadania en l’espai públic i com podem els ciutadans reconduir aquesta deriva del sistema econòmic. Capitalisme i ciutadania: un món dels forts?

16.00 h Recepció dels assistents

16.15 h Benvinguda a càrrec del Sr. Joan Manuel Sabanza, alcalde de Móra la Nova; Sr. Marc Rius, director general de Participació Ciutadana; Sr. Bernat Pellisa, president del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i Sr. Albert Pujol, president del CERE

16.30 h “Els límits del capitalisme” A càrrec del Sr. Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona

17.15 h “Ètica liberal: però quina? Les tres (o potser més) maneres d’entendre un concepte” A càrrec del Sr. Ramon Alcoberro, professor d’ètica a la UdG i consultor a la UOC

18.00 h Pausa cafè

18.15 h “El paper de la ciutadania” A càrrec de la Sra. Alana Moceri, assessora de comunicació política

19.00 h Taula rodona entre els ponents, moderada pel Sr. Miquel Esteve, vocal de la Secció d’Impuls Social del CERE

19.30 h Clausura a càrrec de la Sra. Teresa Tonda, regidora de Serveis socials de Móra la Nova, i del Sr. Francesc Sanahuja, cap de la Secció d’Impuls Social del CERE

El Parlament aprova la llei de l'occità

2010-09-22T18:56:00.001+02:00

"El Síndic d'Aran es felicita per la norma, que fa oficial l'occità a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-laEl parlament ha aprovat avui amb els vots deCIU, Esquerra Republicana, Socialistes i Iniciativa per CAtalunya la Llei de l'Occità que reconeix la oficialitat d'aquesta llengua a tot el Principat i insta la Generalitat a protegir-la i difondre-la. La llei regula, a més, l'ús de l'occità tant a les institucions del govern de la Vall d'Aran, únic territori occità que administrativament forma part de Catalunya, com a la Generalitat.La llei determina que l'occità sigui la llengua preferent a les institucions araneses i la llengua vehicular de l'educació a l'Aran. Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, a partir d'ara haurà de respondre en occità a tots aquells ciutadans que utilitzin aquesta llengua. El síndic d'Aran i diputat del PSC per Unitat d'Aran, Francesc Boya (bloc), ha aplaudit l'aprovació de la llei, que ha qualificat de 'punt d'inflexió tenint en compte la situació crítica de la llengua'. El vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, també s'ha felicitat per la nova llei i ha dit que 'd'aquesta manera es recupera la legitimitat d'una llengua que d'alguna manera és patrimoni històric' i es respecta la pluralitat del territori del Principat." (Notícia de Vilaweb)

Final de la Lliga Llagut Català

2010-09-20T18:31:00.001+02:00

Ahir a Colera es va celebrar la final de la Lliga de llagut català 2010 en la categoria juvenil, séniors i veterans. Els equips de Flix van fer unes bones curses: els séniors masculins van pujar a primera divisió, les séniors femenines van quedar les cinquenes, els juvenils els segons i les juvenils les primeres.

Quinze dies abans va acabar la Lliga i la Copa de Catalunya per als Infantils a Cambrils, i els equips de Flix també es van dur dos premis: l'equip A es va emportar la medalla de plata de la Lliga i l'equip B van quedar les terceres de la Copa. Per ser el primer estiu que han entrenat i han participat han fet un gran paper. L'esforç i la constància han valgut la pena.

Podeu trobar més informació i moltes fotografies de totes les curses a la pàgina web del Club Nàutic Flix

Ara solament queda la Copa Catalana per als equips séniors i juvenils que es disputarà el dissabte i diumenge vinent a Deltebre. Molta sort!!!

Centenari de la mort de Miguel Hernández

2010-09-20T17:53:00.004+02:00

El dia 30 de setembre se celebra el centenari de la mort de Miguel Hernández, un poeta d'Orihuela, autodidacta, que tradicionalment se l'ha inclòs a la generació del 36, però més aviat pertanyia al final de la generació del 27. La seva, és una poesia subjectiva de tema amorós però també de compromís social.

"Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta."

(Viento del pueblo)

"Cuando te voy a escribir
se emocionan los tinteros:
los negros tinteros fríos
se ponen rojos y trémulos,
y un claro calor humano
sube desde el fondo negro.

Cuando te voy a escribir,
te van a escribir mis huesos:
te escribo con la imborrable
tinta de mi sentimiento.

Allá va mi carta cálida,
paloma forjada al fuego,
con las dos alas plegadas
y la dirección en medio.

Ave que sólo persigue,
para nido y aire y cielo,
carne, manos, ojos tuyos,
y el espacio de tu aliento.

Y te quedarás desnuda
dentro de tus sentimientos,
sin ropa, para sentirla
del todo contra tu pecho.

Aunque bajo la tierra
mi amante cuerpo esté,
escríbeme a la tierra,
que yo te escribiré."

Pablo Neruda el recorda:

"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"

La dona pagesa de la Ribera d'Ebre

2010-09-17T18:08:00.000+02:00

Ahir a la segona conferència del III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, la Teresa Castelló ens parlà de la dona pagesa de la Ribera d'Ebre des de la Guerra Civil, fins al desarrollisme dels anys 60. Teresa és mestra i llicenciada en Humanitats, i aquesta xerrada és el resultat del seu projecte final de carrera. La recerca del seu treball sobretot es va basar en el testimoni directe de dones de tota la Ribera d'Ebre que han dedicat la seva vida al camp i a cuidar la seva família. Amb el suport d'unes imatges molt boniques vam poder viure per una estona la vida que van portar aquelles dones: des de la infantesa, l'escola, la joventut, el festeig, el casament, l'arribada dels fills i la maduresa, i sempre, en totes les etapes de la vida, la feina al camp. Una conferència molt interessant que va captar l'interès de totes i tots els que estàvem allí.

L'estela funerària de Vinebre

2010-09-16T17:32:00.002+02:00

El dimarts va començar el III Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, amb la ponència de la Dra. Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El tema central de la conferència va ser L'estela funerària de Vinebre.
Ens va explicar que aquesta estela va ser trobada molt a prop de l'assentament de Sant Miquel, de manera casual l'any 1988, mentre es llaurava un camp amb maquinària moderna. Aquesta peça formava part d'una premsa per a l'elaboració de vi dels ss. IV-V dC. Actualment es troba al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona.
Molt interessant va ser l'explicació del contingut epigràfic de l'estela: la part de dalt presenta una decoració en baix relleu d'un estel de sis braços amb sis cors que omplen els espais; el centre és format per dos ciumferències concèntriques i sota apareix la figura d'una lluna creixent.
Al segon espai hi figuren dos noms: el d'un pare i el del seu fill: C. AEBUTIUS TARDUS i C. AEBUTIUS VERCUNDUS, soldat de legio VI de Síria.
Al tercer espai hi trobem un poema de 22 versosde dístics elegíacs. La inscripció recorda la mort sobtada del fill, als 18 anys i conté una lamentació pel fet que mai més no tornarà a la pàtria d'origen. Al final apareixn el nom de l'esposa i mare VALERIA LAURA que diu que va ser ella qui va pagar les despeses. La composició literària presenta nombroses reminiscències relacionades amb l'obra de Virgili i Ovidi.
Margarida Genera també va presentar un dossier didàctic que ha elaborat en col·laboració amb el professor catedràtic Joan Alberich i Mariné, dirigit a l'alumnat de batxillerat: L'estela funerària de Vinebre. Una petja dels romans a l'Ebre. El text presenta unes explicacions molt clares i va acompanyat de moltes fotografies i il·lustracions a color que fan molt atractiu el dossier.

Bai, bai, bai, bai Orio

2010-09-13T18:09:00.005+02:00

Bandera de la Contxa a Donostia

(Foto de El diario Vasco, diumenge 12 de setembre)

Aquest cap de setmana passat vam poder gaudir de les regates de traineres al País Basc, concretament a la Contxa, a Donostia. Dissabte a la tarda va ser la tanda classificatòria de les noies, i diumenge es van disputar les finals femenina i masculina. Galicia va resultar la guanyadora de la final femenina, seguida de Tolosa-Getaria i Zumaia. La regata final dels nois va ser molt emocionant perquè fins l'últim moment no es va decidir el primer premi. La mar estava alterada i els remers i seguidors veien que les coses podien canviar en segons. Les traineres favorites eren Kaiku i Urdaibai, però la cursa va ser guanyada per una embarcació que anava la quarta, Orio. Els seguidors d'aquesta trainera van celebrar amb txacolí la victòria, tot i que la bandera de la Contxa, per temps acumulats la va guanyar Urdaibai de Bermeo, però Orio va pujar de la quarta posició a la segona. El bai, bai, bai, bai Orio, el recordarem temps!

El millor de tot: l'ambient en què viuen els bascos les regates i l'emoció que es respira en cada palada de les traineres.

II Jornades de Patrimoni Històric a Flix

2010-09-04T09:17:00.000+02:00

Dia 11 de setembre: a les 9 del matí visita guiada a les excavacions arqueològiques de Sebes. Lloc de trobada: Mas del Director. reserva Natural de Sebes
Dia 12 de setembre: a les 11 del matí, inauguració de la primera fase de la restauració del Castell nou
Divendres 17 de setembre: a les 7 de la tarda conferència "Alemanys a l'Ebre, la colònia industrial química de Flix", a càrrec de Pere Muñoz. Ca Don Ventura
Del 22 de setembre al 12 d'octubre Exposició "Quan plovien bombes" Horari: dies laborables de 19-21 h i festius de 12-14 h i de 19-21 h
Dia 25 de setembre: visita guiada pel nucli antic del poble a les 10 del matí. Lloc de trobada: Plaça de l'Església.
Dia 26 de setembre: Jornada de portes obertes al Castell nou. de 11 a 13 h i de 17-19 h
Dia 1 d'octubre projecció del documental "El braç de les fúries" (el bombardeig sobre Lleida de 2 de novembre de 1937) comentat per Jordi Guardiola. Lloc: Ca don Ventura

III CURS CONEGUEM LA RIBERA D'EBRE

2010-08-30T12:13:00.000+02:00

El CERE per tercer any consecutiu organitza el curs Coneguem la Ribera d'Ebre. Es tracta d'un cicle de conferències que tractaran aspectes de la nostra comarca que no coneixem massa. En aquesta ocasió comptarem amb Margarida Genera, prehistoriadora i arqueòloga del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que ens parlarà de l 'Estela Funerària de Vinebre; la Teresa Castelló, mestra i llicenciada en Humanitats ens explicarà la vida de la dona pagesa de la Ribera d'Ebre; Núria Grau, filòloga i membre de l'Associació Cultural Artur Bladé ens parlarà de l'obra d'Artur Bladé dedicada a la terra natal; i Julio Montfort, enginyer agrònom del Departament de Cultura de la Generalitat ho farà sobre La construcció de la pedra seca.

El curs es farà a Ca Don Ventura, a Flix, els dies 14, 16, 21 i 23 de setembre a les 7 de la tarda.

Podeu fer la inscripció al telèfon 977 41 05 21 o bé enviant un e-mail a cere@riberadebre.org. També us podreu inscriure el primer dia.

Primera Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre

2010-08-30T11:56:00.002+02:00

VERY POMELO A FLIX

2010-08-17T11:03:00.002+02:00

Very Pomelo va actuar per segona vegada a Flix: és un grup de música amb un estil molt personal que canten des de rock fins a rumbes a través de la veu de Xarim Aresté.

L'home del paraigua

2010-08-13T16:12:00.000+02:00

L'home del paraigua. Així és com la gent d'Anantapur, a l'Índia, anomenava Vicenç Ferrer. Ara, també s'ha convertit en el títol d'una òpera que s'estrenarà al Gran Teatre del Liceu l'11 de setembre i que proposa un viatge sensorial a través de la vida i l'obra del cooperant català. Es tracta d'un muntatge molt ambiciós que arribarà precedit del llançament d'un disc produït per Pep Sala.

El libro de las lenguas

2010-08-04T09:15:00.001+02:00

El nou llibre de Carme Junyent és un recull de diversos aspectes de les llengües que hi ha al món que ajuden a entendre com funcionen el llenguatge i les llengües. Les autores comenten:

"Hemos optado poruna forma de aproximación al conocimiento más parecida aun anecdotario que a un trabajo sistemático, pues no hemos pretendido hacerun estudio enciclopédico sino ofrecer unas pinceladas de algunas lenguas con las que hemos tenido contacto, como destellos de ese todo que el lenguaje humano. Nuestro mayor deseo sería que esos destellos alimentasen el deseo de conocerlas mejor, de tenerlas en cuenta en la investigación, en la docencia y en la vida."
JUNYENT, C.- MUNCUNILL, C. (2010) El libro de las lenguas, Octaedro, BCN

Felicitat i voluntat

2010-07-29T20:39:00.000+02:00

Al programa 35 de Redes: Ser feliz es cuestión de voluntat, el psicòleg Walter Mischel de la Universitat de Columbia de Nova York, parla del seu famós experiment sobre la força de voluntat. El podeu trobar en aquesta adreça: http://blip.tv/file/2269989

Nova trobada Club de lectura Ribera d'Ebre a l'octubre

2010-07-28T18:05:00.001+02:00

Nou llibre de verbs catalans

2010-07-28T11:19:00.000+02:00

CLUA, M J- GIRONELL, M (2010) Els verbs catalans conjugats, Barcanova, Barcelona

És un manual de consulta dels verbs catalans (conjugació i nocions bàsiques teòriques) acompanyat d'exercicis pràctics per conèixer i adquirir destresa de les normes que regeixen l'estructura interna del verb i els usos que se'n deriven.
Està adreçat a qualsevol usuari de la llengua catalana que vulgui aprendre i aprofundir en l'aprenentatge de la morfologia verbal. També està indicat per al professorat de Llengua Catalana i Literatura.
El llibre està estructurat en tres parts: Conceptes bàsics, Compendi dels verbs catalans conjugats i Exercicis.

Nou diccionari TERMCAT

2010-07-28T11:02:00.002+02:00

El TERMCAT ha publicat en línia un diccionari sobre l’àmbit esportiu que conté 11.000 termes de 80 esports diferents. Aquest diccionari és la versió en línia del Diccionari general de l’esport, una obra elaborada pel TERMCAT amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i de diverses federacions balears i valencianes i amb el suport dels governs català (Secretaria de Política Lingüística), andorrà (Direcció General de Política Lingüística) i balear (Direcció General de Política Lingüística). En l’elaboració de l’obra han intervingut més de dos-cents cinquanta especialistes de tots els territoris de parla catalana.

El Diccionari general de l’esport vol ser una eina de consulta habitual d’un públic molt ampli: practicants, tècnics, àrbitres, aficionats, periodistes, traductors i correctors. En general, de tothom que estigui interessat a conèixer la denominació catalana d’un concepte, el seu equivalent en castellà, francès o anglès, el significat exacte d’un terme o, per exemple, quins són els termes bàsics d’un esport concret.

L’obra s’integra en la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d’especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l’índex alfabètic de cada llengua i en l’índex temàtic o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d’una denominació com d’un mot de la definició o la nota.

Pots comptar les 10 cares que es veuen a l'arbre? I les tres dones del segon dibuix?

2010-07-20T10:16:00.001+02:00

Esperant "la llum d'un temps expectant i frondós"

2010-07-15T19:48:00.000+02:00

Massa sovint girem els ulls enrera

i el gest traeix angoixa i defallences.

L'enyor, voraç, ens xucla la mirada

i ens gela el moll del sentiment. De totes

les solituds, aquesta és la més fosca,

la més feroç, i persistent, i amarga.

Convé saber-ho i convé, d'altra banda,

pensar el futur lluminós i possible.

(Miquel Martí i Pol, L'àmbit de tots els àmbits)

Enriquiment competencial

2010-07-14T18:26:00.007+02:00

Ahir al matí, el director de l'Institut Terra Alta, Ricard Marrugat, va oferir al SE de la Terra alta una conferència que portava per títol Competències bàsiques i enriquiment competencial. Un dels objectius de les competències bàsiques és desenvolupar persones autònomes, amb capacitat per prendre decisions informades sobre la seva vida i de participar de manera autònoma en la vida laboral i social. L'alumnat ha de disposar d'uns sabers globals aplicables a la interpretació i actuació en diverses situacions.

Treballem les competències bàsiques amb el nostre alumnat quan fem que l'alumne sigui autònom i actuï de manera autònoma; quan el fem pensar, reflexionar i comunicar-se; i quan fem que tingui convivència amb les seves companyes i els seus companys.

I què podem fer a l'aula per treballar tot això? Entre d'altres coses: prioritzar activitats que impliquin la reflexió i el pensament crític; proposar activitats d'aprenentatge que activin processos cognitius variats; potenciar la lectura i el tractament de la informació com a estratègia d'aprenentatge; fomentar un clima escolar d'acceptació mútua i cooperació; i utilitzar materials curriculars diversos.

De la informació hem de fer coneixement: Als EEUU es va fer un estudi on va quedar demostrat que un alumne si escolta l'explicació del professor reté un 5% d'aquesta informació; si llegeix la informació reté un 10%; si escolta i mira (a través d'un audiovisual) reté un 20% ; si hi ha una demostració, a través de l'observació, reté un 30%; si es discuteix, a través del diàleg, reté un 50% de la informació; si es fa, és a dir, si es practica, reté un 75%; però si la informació, l'alumne l'explica a un altre, reté un 90%. Per això cal afavorir a les aules la creació de situacions d'aprenentatge en què l'alumne pugui co-construir amb el professorat el coneixement.
Queda molt clar en aquest diagrama:

Què podem fer amb el nostre alumnat per crear coneixement:

- Presentar situacions contextualitzades, pròximes a l'alumnat

- Generar actituds de curiositat

- Preparar obertes, amb diferents possibilitats d'assoliment per part d'alumnes diferents

- Propiciar l'obtenció de resultats per camins diversos

- Presentar la informació inicial usant representacions diverses

- Afavorir la generació d'opinions personals crítiques

-Facilitar l'intercanvi d'aquestes opinions en petits grups

Per fer un enriquiment competencial s'han de seguir quatre passos: l'anàlisi d'una tasca habitual, que com més pobra sigui millor perquè són les que exigeixen un enriquiment prioritari; el segon pas, és l'enriquiment de la tasca; el tercer pas és l'experimentació; i el quart, l'anàlisi dels resultats per comprovar l'eficiència de la millora realitzada.

Va ser una xerrada molt amena i molt interessant.

Auroville, la realitat d'un somni

2010-07-13T18:07:00.000+02:00

Tortosa acull l'exposició Auroville, la realitat d'un somni que s'inaugura el dia 16 de juliol a les 19 h a l'Antic Escorxador, a càrrec de Miquel Àngel Essomba, director de la UNESCO a Catalunya.
Hi haurà més actes entorn a l'exposició com algunes conferències, presentació d'un llibre i una cerimònia de cloenda a càrrec de la ballarina índia Devasmita Patnaik.

Auroville és una ciutat internacional que es va fundar l'any 1968 a l'Estat de Tamil Nadu, al sud de l'Índia, on en un principi era una planícia semidesèrtica. Però en 40 anys de vida de la ciutat han plantat dos milions d'arbres, han desenvolupat tècniques per augmentar la capa freàtica i han controlat la qualitat amb el tractament de les aigües residuals i de compactació de la terra per evitar l'erosió. El resultat ha estat una selva que ha suavitzat el clima i les condicions mediambientals. S'han creat hortes i plantacions ecològiques i comparteixen les tècniques amb els camperols autòctons, introduint-los en l'ús d'insecticides i fertilitzants biològics.
Actualment la ciutat la formen 100 comunitats on viuen 2000 persones de més de 40 països del món.
Algunes coses a destacar d'Auroville: la propietat privada no existeix, l'assistència sanitària és gratuïta, l'educació és integral i cada nen és tractat com un ser únic, el treball individual és imprescindible com un mitjà de creixement de l'individu, la multiculturalitat inspira una gran creativitat... Sembla que en el món actual vivim no pugui ser possible viure d'aquesta manera.
L'exposició estarà oberta des del dia 15 al 25 de juliol.

Julie&Julia: bon apétit!

2010-07-12T18:48:00.003+02:00

Una pel·lícula entretinguda que si us agrada la cuina la gaudireu i us apetirà provar de fer més d'un menjar. Una esplèndida Meryl Streep, personifica la xef Julia Child en els seus primers anys a la cuina, i Amy Adams és a la pel·lícula Julie Powell, una dona aparentment avorrida que decideix crear un blog amb receptes de cuina que provarà de la seva admirada Julia Child. La pel·lícula transcorre en dos històries paral·leles: la de Julia Child als anys 50 i començaments del 60 i la de Julie Powell, que transcorre durant l'any 2002. Les dos tenen unes històries semblants: les dos aprenen a cuinar amb paciència i voluntat, els seus marits els donen un gran suport, les dos tenen intenció de publicar un llibre i les dos són admirades pels seus amics i coneguts.
És un plaer veure les diferents receptes que fan: salsa holandesa, pastís de xocolata, boeuf au vin rouge, ànec farcit folrat amb pasta de full... acabes amb ganes de fer-ne alguna.
Aquí no tenim el llibre de Julia Child, però sí que tenim un llibre de receptes, perfecte, que m'encanta cuinar, d'una cuinera excepcional, Simone Ortega: 1080 recetas de cocina.

Hi ha d'altres pel·lícules on el tema central és la cuina. Totes boniques: Un toque de canela, Tiempos de azúcar, Chocolat, La joven de las especias, i El festín de Babette.

2010-07-09T17:38:00.006+02:00

ÒMNIUM CULTURAL: SOMNIEM

2010-07-08T20:51:00.002+02:00

II Regata de llagut català a Flix

2010-07-04T18:51:00.000+02:00

Avui 4 de juliol s'ha celebrat a Flix la II Regata de llagut català on hi han participat embarcacions de diferents punts de Catalunya: Torredembarra, Cambrils, Badalona, Blanes, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, entre d'altres. Hi han participat totes les categories, Infantil, Cadet, Juvenil i Sèniors, i el Club Nàutic Flix ha competit en totes elles perquè amb la compra, aquest any, del segon llagut s'han obert més possibilitats per poder participar. Ha estat un matí festiu i lúdic on no hi han faltat els nervis ni les emocions dels remadors i remadores, ni de totes i tots que estàvem allí.

2010-07-01T18:30:00.001+02:00

HÈSTA DETH HARO a Les, Val d'Aran

2010-06-28T19:47:00.002+02:00

Crisi

2010-06-19T09:34:00.000+02:00

Entrevista a Mario Alonso Puig

2010-06-19T09:32:00.001+02:00

Entrevista al Dr. MARIO ALONSO PUIG - Cirurgià, investigador de la intel·ligència humana i de l'aprenentatge parlant sobre psiconeuronmunologia

Ima Sanchís

"Lo que el corazón quiere, la mente se lo muestra"
Hasta ahora lo decían los iluminados, los meditadores y los sabios; ahora también lo dice la ciencia: son nuestros pensamientos los que en gran medida han creado y crean continuamente nuestro mundo. "Hoy sabemos que la confianza en uno mismo, el entusiasmo y la ilusión tienen la capacidad de favorecer las funciones superiores del cerebro. La zona prefrontal del cerebro, el lugar donde tiene lugar el pensamiento más avanzado, donde se inventa nuestro futuro, donde valoramos alternativas y estrategias para solucionar los problemas y tomar decisiones, está tremendamente influida por el sistema límbico, que es nuestro cerebro emocional. Por eso, lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando". Hay que entrenar esa mente

-Más de 25 años ejerciendo de cirujano. ¿Conclusión?

-Puedo atestiguar que una persona ilusionada, comprometida y que

confía en sí misma puede ir mucho más allá de lo que cabría esperar

por su trayectoria.

-¿Psiconeuroinmunobiología?

-Sí, es la ciencia que estudia la conexión que existe entre el

pensamiento, la palabra, la mentalidad y la fisiología del ser humano.

Una conexión que desafía el paradigma tradicional. El pensamiento y la

palabra son una forma de energía vital que tiene la capacidad (y ha

sido demostrado de forma sostenible) de interactuar con el organismo y

producir cambios físicos muy profundos.

-¿De qué se trata?

-Se ha demostrado en diversos estudios que un minuto entretenido en

un pensamiento negativo deja el sistema inmunitario en una situación

delicada durante seis horas. El distrés, esa sensación de agobio

permanente, produce cambios muy sorprendentes en el funcionamiento del

cerebro y en la constelación hormonal.

-¿Qué tipo de cambios?

-Tiene la capacidad de lesionar neuronas de la memoria y del

aprendizaje localizadas en el hipocampo. Y afecta a nuestra capacidad

intelectual porque deja sin riego sanguíneo aquellas zonas del cerebro

más necesarias para tomar decisiones adecuadas.

-¿Tenemos recursos para combatir al enemigo interior, o eso es cosa de sabios?

-Un valioso recurso contra la preocupación es llevar la atención a la

respiración abdominal, que tiene por sí sola la capacidad de producir

cambios en el cerebro. Favorece la secreción de hormonas como la

serotonina y la endorfina y mejora la sintonía de ritmos cerebrales

entre los dos hemisferios.

-¿Cambiar la mente a través del cuerpo?

-Sí. Hay que sacar el foco de atención de esos pensamientos que nos

están alterando, provocando desánimo, ira o preocupación, y que hacen

que nuestras decisiones partan desde un punto de vista inadecuado. Es

más inteligente, no más razonable, llevar el foco de atención a la

respiración, que tiene la capacidad de serenar nuestro estado mental.

-¿Dice que no hay que ser razonable?

-Siempre encontraremos razones para justificar nuestro mal humor,

estrés o tristeza, y esa es una línea determinada de pensamiento. Pero

cuando nos basamos en cómo queremos vivir, por ejemplo sin tristeza,

aparece otra línea. Son más importantes el qué y el porqué que el

cómo. Lo que el corazón quiere sentir, la mente se lo acaba mostrando.

-Exagera.

-Cuando nuestro cerebro da un significado a algo, nosotros lo vivimos

como la absoluta realidad, sin ser conscientes de que sólo es una

interpretación de la realidad.

-Más recursos…

-La palabra es una forma de energía vital. Se ha podido fotografiar

con tomografía de emisión de positrones cómo las personas que

decidieron hablarse a sí mismas de una manera más positiva,

específicamente personas con trastornos psiquiátricos, consiguieron

remodelar físicamente su estructura cerebral, precisamente los

circuitos que les generaban estas enfermedades.

-¿Podemos cambiar nuestro cerebro con buenas palabras?

-Santiago Ramón y Cajal, premio Nobel de Medicina en 1906, dijo una

frase tremendamente potente que en su momento pensamos que era

metafórica. Ahora sabemos que es literal: “Todo ser humano, si se lo

propone, puede ser escultor de su propio cerebro”.

-¿Seguro que no exagera?

-No. Según cómo nos hablamos a nosotros mismos moldeamos nuestras

emociones, que cambian nuestras percepciones. La transformación del

observador (nosotros) altera el proceso observado. No vemos el mundo

que es, vemos el mundo que somos.

-¿Hablamos de filosofía o de ciencia?

-Las palabras por sí solas activan los núcleos amigdalinos. Pueden

activar, por ejemplo, los núcleos del miedo que transforman las

hormonas y los procesos mentales. Científicos de Harward han

demostrado que cuando la persona consigue reducir esa cacofonía

interior y entrar en el silencio, las migrañas y el dolor coronario

pueden reducirse un 80%.

-¿Cuál es el efecto de las palabras no dichas?

-Solemos confundir nuestros puntos de vista con la verdad, y eso se

transmite: la percepción va más allá de la razón. Según estudios de

Albert Merhabian, de la Universidad de California (UCLA), el 93% del

impacto de una comunicación va por debajo de la conciencia.

-¿Por qué nos cuesta tanto cambiar?

-El miedo nos impide salir de la zona de confort, tendemos a la

seguridad de lo conocido, y esa actitud nos impide realizarnos. Para

crecer hay que salir de esa zona.

-La mayor parte de los actos de nuestra vida se rigen por el inconsciente.

-Reaccionamos según unos automatismos que hemos ido incorporando.

Pensamos que la espontaneidad es un valor; pero para que haya

espontaneidad primero ha de haber preparación, si no sólo hay

automatismos. Cada vez estoy más convencido del poder que tiene el

entrenamiento de la mente.

-Déme alguna pista.

-Cambie hábitos de pensamiento y entrene su integridad honrando su

propia palabra. Cuando decimos “voy a hacer esto” y no lo hacemos

alteramos físicamente nuestro cerebro. El mayor potencial es la

conciencia.

-Ver lo que hay y aceptarlo.

-Si nos aceptamos por lo que somos y por lo que no somos, podemos cambiar.

Lo que se resiste persiste. La aceptación es el núcleo de la transformación.

Sin fe en uno mismo hay temor,

el temor produce violencia,

la violencia produce destrucción,

por eso, la fe interna supera la destrucción.

Clicant aquí trobareu una entrevista que se li va fer al Canal 33: La segona oportunitat

LIP DUB Institut Els Alfacs de Sant Carles de la Ràpita.

2010-06-16T16:59:00.002+02:00

MIRNA en concert, primer espectacle Litterarum

2010-06-05T10:20:00.000+02:00

Ahir a les 20 h va tenir lloc a l'escola de Música de Móra d'Ebre el primer espectacle de Litterarum, la 3a Fira d'Espectacles literaris a Móra d'Ebre: Mirna en concert. Aquesta cantautora ens va oferir un recital de poesies d'autores i autors tan coneguts com Maria Mercè Marçal, Montserrat Abelló, Mercè Rodoreda, Salvat-Papasseit, Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. Mirna, amb una veu singular i plena d'intimisme, va agradar força al públic present a la sala que vam poder gaudir d'uns poemes, la majoria dels quals molts coneguts i una música tan particular que donaven un toc nou a les paraules escrites. Transcric alguns poemes musicats:

"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
(Maria Mercè Marçal)

"Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l’altura clara d’aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d’una mirada
o bé des de l’escuma d’un sol bes
proclamo el meu amor: el legitimo."
(Miquel Martí i Pol)

Jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan. Arriba la FESTCAT

2010-06-02T19:48:00.000+02:00

14è Curs de Jocs Tradicionals

L’Escola de Jocs Tradicionals d’Horta de Sant Joan es presenta, un any més, amb la voluntat de donar a conèixer la importància que tenen els jocs en la nostra societat, no sols en l’àmbit de l’educació formal, sinó també com a eines i recursos per treballar en el món de l’esplai o del lleure, així com a vehicle per fomentar la relació i la comunicació entre persones i entre societats.
Atès que el 2010 se celebra l’Any Internacional d’Acostament de les Cultures, en aquesta nova edició les activitats i les propostes de jocs aniran encaminades a valorar les potencialitats que ofereix el joc per al tractament intercultural, tant per conèixer millor els nostres jocs com per aprendre a acostar-nos al món lúdic dels nouvinguts. Veurem, doncs, un ventall ampli dels jocs tradicionals a partir de perspectives diferents: joc i escola, joc i territori, joc i materials tradicionals, joc i recerca.
Ja us podeu inscriure! El termini, improrrogable, acaba el dimecres 30 de JUNY.
Trobareu tota la informació a:: http://www.escolesfestcat.cat/plantilla1_escola.php?id=4*

Jocs i esports tradicionals a Catalunya

2010-06-02T19:38:00.001+02:00

Biel Pubill, Pere Lavega i Antoni Costes són els autors d'aquest llibre que acaba de ser publicat pel Consell Català de l'Esport. Jocs i esports tradicionals a Catalunya 1 vol ser una eina de treball per als mestres i professorat d'Educació Física.
Els autors ens diuen a la introducció: Els jocs tradicionals són manifestacions culturals que expressen a través de l'acció motriu, oferint als protagonistes un ventall molt extraordinari de maneres diferents de moure's, pensat, dialogar i també aprendre a través d'una valuosa afectivitat relacional (pàg. 5)
Així doncs, estructuren el llibre en jocs individuals o psicomotors, jocs d'oposició i artesans de les nostres joguines. En cadascun dels apartats expliquen tot un ventall de jocs, gairebé tots coneguts per nosaltres: les bitlles, els ossets, les boles, la baralluga, curses de sacs... entre molts d'altres. Cada joc s'inicia amb una mena de fitxa on s'explica com s'anomena en diferents contrades dels Països Catalans, segueixen unes icones que ja ens faciliten quin tipus de joc és: individual, de cooperació, quin material farà falta, l'edat dels jugadors i jugadores, el nombre i l'espai de joc que es necessita. Seguidament ens descriuen el joc, quines altres maneres hi ha de jugar, els usos i costums del joc i les orientacions didàctiques.
Però pels que som foranis en aquest tema, ens interessa sobretot pel record que ens porta a la infantesa, ja lluny, i ens obre una porta a tornar a ser xiquetes i xiquets per uns moments.
A destacar, les magnífiques fotos que apareixen i l'índex final de cadascun dels jocs classificats, i també l'apartat La sort de triar on recuperen cantarelles per escollir els jugadors/es en qualsevol joc. Apunto aquesta que és la que recordo:
Una plata d'enciam
ben amanida, ben amanida.
Una plata d'enciam
ben amanida amb oli i sal.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui, per qui toqui.
Sucarem un tros de pa
per qui toqui anar a parar.

Cadaquès-Menorca-Cadaquès

2010-05-31T22:32:00.003+02:00

L'hora del cafè: Convivència

2010-05-31T18:58:00.001+02:00

Avui a la darrera sessió d'aquest curs, Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i Coordinadora LIC de l'escola Puig Cavaller de Gandesa, ha explicat el projecte de Convivència que s'ha de començar a elaborar a l'escola el curs vinent.

El Projecte de Convivència reflecteix les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de millorar la convivència en el centr educatiu i, per tant, recull les intervencions que el centre desenvolupa per capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva de conflictes.
Aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima a l’aula, al centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d’intervenció afavoreix la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals.
També recull els mecanismes que el centre estableix a l’hora de resoldre els conflictes que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de treball i convivència segura i saludable.
El Projecte de convivència representa per als centres una manera de pensar en com treballar el desenvolupament personal i col·lectiu de cada alumne.
Les mares avui han participat en l'enquesta com una part important de la comunitat educativa per tal de fer una diagnosi d'allò que els preocupa més quant al tema de la Convivència i què creuen necessari que ha de fer l'escola. Abans ja l'havia passada a l'alumnat, al professorat i als membres del PAS.
S'ha creat un espai de reflexió individual, després s'ha comentat en petit grup i finalment, una portaveu de cada grup ha expressat les opinions i preocupacions en gran grup. Els temes que han sortit més ha estat la comunicació i la participació.

Lliçó magistral a l'hora del cafè

2010-05-24T18:44:00.004+02:00

Avui a l'escola Puig Cavaller a l'Hora del Cafè hem escoltat i vist la conferència tan coneguda per tothom que va fer en una ocasió l'Emilio Calatayud, jutge de menors de Granada i que està penjada al Youtube.
La conferència s'inicia parlant dels articles del Codi Civil 154 i 155 que fan referència als drets i els deures dels fills i filles. Sembla que solament hi hagi drets i els deures s'obliden bastant sovint. També comenta Calatayud, el fet que amb l'arribada de la democràcia (ja fa més de trenta anys) hem passat d'un autoritarisme absolut com a pares i mares a una permissivitat encara més gran, sembla que ens faci por semblar antidemocràtics i això fa que no siguem capaços de dir no. Critica l'amiguisme que volen alguns pares amb els seus fills: els pares hem de ser pares, no col·legues.I no serveix allò de tot val. Hem de saber dir no.
Quant al tema de l'escola, també destaca la importància que els pares i mares donin suport; defensa l'escola inclusiva: no tothom té les mateixes capacitats però sí que han de tenir l'oportunitat de treure's el certificat d'escolaritat; no hem d'expulsar els alumnes, els podem apartar de la classe però no fer-los fora del centre; i els conflictes escolars s'han de resoldre a l'escola i no fora.
Com a conclusió, proposa algunes solucions:
-Els pares hem de ser pares
-L'escola s'ha de posar les piles
-Hi ha d'haver normes coherents
-Hem de saber dir no
-Hi ha d'haver un compromís social

Després hi ha hagut un debat entre totes les assistents enriquidor i participatiu que ha finalitzat amb una dinàmica on totes han arribat a unes conclusions molt personals sobre què necessiten i volen per educar els seus fills i filles.
La setmana vinent tancarem l'Hora del Cafè amb el tema de La Convivència, amb Sònia Puey, mestra d'Educació Especial i coordinadora LIC a l'Escola Puig Cavaller.

Treballem la diversitat a l'aula ordinària

2010-05-20T20:05:00.004+02:00

Aquests dies hem continut treballant amb Alexis amb l'alumnat de 2n ESO. Fent un resum del que hem anat fent, aquests han estat els punts treballats:

a. Elaboració de la programació multinivell del tema tenint en compte els objectius d’aprenentatge, les competències bàsiques, el criteris d’avaluació i els continguts. En una única programació, s’atén tota la diversitat de l’alumnat de la classe. Utilitzant la programació multinivell, no fa falta preparar Plans Individualitzats. A cada un dels objectius, continguts i criteris d’avaluació es va indicant quin grup d’alumnat ha d’assolir-los.

b. Metodologia i seqüència didàctica: hem detallat cadascuna de les activitats previstes del tema, tenint en compte si eren inicials, de desenvolupament i finals, els materials i recursos que ens farien falta, la temporització, l’atenció a la diversitat i l’organització de l’activitat.
c. Preparació d’un glossari, esquemes i mapes conceptuals.

Quant a l'organització de l’aula:
a. Hem planificat grups heterogenis dins de l’aula per poder treballar en grups cooperatius.

b. Hem mirat d'adaptar l’espai a les necessitats del grups, segons les activitats

c. Hem utilitzat l’aula mòbil d’ordinadors portàtils

L'estructura de les sessions ha estat la següent::
Primera sessió
a. Coneixements previs del tema: amb tot el que els/les alumnes van aportar, vam anar elaborant un mapa conceptual a la pissarra, fent-los adonar que sabien molt del tema.
b. Explicació dels objectius a assolir
c. Treball de vocabulari del tema amb suport informàtic: l’alumnat de manera individual buscà alguns conceptes que escriví i després explicà a la resta dels companys i companyes.
d. Una vegada entesos tots els termes que anirien sortint durant el tema, se’ls lliurà un vocabulari fotocopiat perquè poguessin consultar si els fos necessari.

Altres sessions
e. Esquema/mapa conceptual de la part del tema i explicació per part del professor, amb un màxim de temps de 20 m
f. Preguntes i aclariments de la part del tema explicat
g. Treball en grups cooperatius
h. Posada en comú

Mentre preparàvem el tema, sortí el dubte si funcionaria o no treballar en grups perquè l’alumnat no estava acostumat a fer-ho, no sabíem si els agradaria, si hi hauria bona cohesió del grup, i nosaltres tampoc no ho havíem fet abans.
Els grups que vam crear per treballar dins de l’aula van ser heterogenis, en el sentit que hi havia en un mateix grup alumnes del grup A, B, C i D. Vam portar a la pràctica diferents metodologies de grup cooperatiu que vam aprendre de Pere Pujolàs del seu llibre 9 ideas claves de trabajo cooperativo : 1-2-4, repartim preguntes i el trencaclosques jigsaw. En aquestes tècniques es barreja el treball individual, amb el treball per parelles, els grups heterogenis i els grups homogenis, tots ells enriquidors per a l’alumnat. De moment el resultat ha estat bo: l'alumnat nouvingut té més possibilitats de relacionar-se amb el seu grup-classe, l'alumnat que té més dificultat pot fer tots els deures a la classe, i els entén millor perquè s'ho expliquen entre ells/elles i els que tenen més rendiment assoleixen més bé els conceptes quan han d'explicar als seus companys. I el millor de tot és que tots se senten responsables de la part que treballen perquè saben que ho han d'explicar als altres companys i companyes i tots confien en ell o en ella.
Encara falten uns dies per acabar.

L'hora del cafè. Segona sessió

2010-05-18T21:10:00.007+02:00

Avui a l'escola de Gandesa Puig Cavaller ha tingut lloc la segona sessió de l'Hora del cafè. Aquesta setmana l'hem dedicat a parlar de la Intel·ligència i les Intel·ligències múltiples: un concepte que a finals del segle XX es va demostrar que no hi ha una única intel·ligència, sinó moltes. Per primera vegada es va definir la intel·ligència com una capacitat, la capacitat de resoldre problemes i crear productes nous, i es va investigar que tothom tenim vuit intel·ligències i totes desenvolupables. Aquestes intel·ligències són: la lingüística, la logicomatemàtica, l'espaial, la cinètica, la musical, la naturalista i les que hem destacat més per la seva importància: la intrapersonal i la interpersonal. Hem fet un test per saber quines teníem més desenvolupades i quines menys, hem passat un article del País Los más listos no triunfan siempre de Francesc Miralles i hem tingut temps de fer una bona tertúlia, tot prenent un caferet i unes pastetes que ens han preparat l'AMPA de l'escola qui participa activament de l'activitat.
La setmana vinent escoltarem Emilio Calatayud: Lección Magistral.

ASSABORINT EL MÓN

2010-05-18T20:57:00.009+02:00

Ahir a l'Institut de Flix va tenir lloc el taller de cuina Assaborint el Món, que ja fa tres cursos que es va celebrant. Ahir vam tastar menjar de Xina i d'Anglaterra. Vam tenir dos cuineres excepcionals, la Mei i la Diana, que ens van oferir uns plats molt coneguts al seu país.
Mei va fer uns raviolis farcits de carn, una pasta que se sol menjar pel seu cap d'any, que per la forma rodona que tenen, semblen monedes que auguren un any nou amb diners. Se serveixen amb salsa de soja. I de segon plat va preparar unes orades amb una salsa preparada a base de sucre, anís, i d'altres ingredients que donaven molt bon gust al peix. I per a postres, els típcs escons anglesos, que va fer Diana, de diferents gustos: formatge, fruits secs, xocolata... que vam servir amb mantega, melmelada i nata.
Vam comptar amb el suport de l'AMPA de l'Institut, l'escola Enric Grau Fontseré, l' Ajuntament de Flix i Ràdio Flix.

Treballar la diversitat a l'aula Ordinària

2010-05-10T19:27:00.005+02:00

Després d'algunes setmanes de preparació, hem iniciat un treball conjunt a l'Aula Ordinària el professor de Ciències Socials, Alexis, i jo mateixa, amb l'objectiu de treballar la diversitat a l'aula.

El tema que hem iniciat és el Segle del Barroc, i hem utilitzat una metodologia diferent a la que estem acostumats: hem partit dels coneixements previs de l'alumnat sobre aquest tema que l'hem dibuixat amb un mapa conceptual a la pissarra (Déu n'hi do el que sabien!), se'ls ha explicat quins objectius havien d'assolir i han treballat un vocabulari bàsic perquè abans de començar el tema coneguessin totes aquelles paraules que en algun moment o altre del tema sortiran i no saben el significat, sobretot a nivell d'art(això ho han fet ells mateixos: cadascú ha buscat dos o tres paraules, les han explicat als seus companys/es) i finalment, se'ls ha lliurat un glossari.

A l'hora de preparar el tema, hem partit d'una programació multinivell perquè a l'aula hi ha alumnat nouvingut, alumnat amb dificultats d'aprenentatge, alumnat de currículum ordinari i d'alt rendiment. A cada alumne/a se li exigirà allò que pot assolir, no per això, però, es baixarà el nivell de rendiment de la classe.

Demà començarem a treballar en grups cooperatius. Per a l'alumnat, ja no serà una cosa completament nova perquè la setmana passada vam treballar des de tutoria el tema fent-los una sensibilització sobre la importància de treballar junts alumnes diferents. A veure com anirà.